Salardú, balcó de la Vall d'Aran

Amb el nom de Naut Aran s'apleguen Arties, Gessa, Tredós, Montgarri, Bagergue i el cap del municipi, la vila de Salardú. La seva situació, a la part més elevada de la Vall d'Aran, la converteixen en un balcó privilegiat sobre la vall de la Garona i els cims més espectaculars dels Pirineus, La Maladeta i l'Aneto. Però Salardú i Naut Aran te també un extens patrimoni que fa de bon descobrir amb suau cop de pedal.

Baixant de Santa Eulàlia d'Unha

La ruta arrenca a Salardú, que va ser fortificada a l'edat mitjana per tal de preservar la vall dels atacs des de la Bonaigua. Al lloc on hi havia hagut el castell hi ha avui en dia l'església de Sant Andreu. Prop de l'absis poseu veure restes de l'antiga fortificació.

El punt de sortida és l'oficina de turisme. Al costat hi ha un aparcament gratuït. A l'esquerra de l'oficina surt el carrer de Sant Andreu que us portarà fins l'església. Es tracta d'una imponent construcció romànica de transició entre els segles XII i XIII, de tres naus, tres absis i campanar octogonal (SXV). A l'altar major, quins frescos han estat restaurats, hi ha el la talla romànica policromada del Crist o Majestat de Salardú (SXIII), feta pel mateix autor del Crist de Mijaran. Les cinc arquivoltes de la portalada completen un conjunt monumental que qualsevol que visiti la vall no s'ha de perdre.

Torneu a l'oficina de turisme i enfileu a esquerra la carretera que puja a Unha. La pujada és forta, però curta, fresca i amb la sorpresa d'enlairar-vos a un balcó privilegiat sobre la vall i els Pirineus. Entreu al poble i dirigiu-vos a l'església de Santa Eulàlia, romànica del SXII, de planta trapezoïdal i naus desiguals separades per arcs. A dins hi ha altars barrocs.

Com que és a la part més elevada del poble, torneu a baixar fins el carrer principal i gireu a esquerra (veníeu per la dreta). Al final el carrer es bifurca en una mena d'i grega. A l'esquerra baixa entre cases, i a la dreta va amunt suau i també obrint-se entre cases. Agafe-lo. El carrer acaba aviat, però continueu endavant pel camí que planeja i surt enfront. Sense esforç recorrereu un extraordinari mirador d'aquest país. Als peus el campanar de Sant Andreu de Salardú que treu el nas, i darrera les moles del Gran Tuc de Cendrosa, el Montardo i el Gran Tuc de Colomers al fons, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes, als quals s'hi pot accedir a través de la vall del riu d'Aiguamòg, un afluent de la Garona. I al vostre davant, el circ de l'Aneto, sempre blanc, i la Maladeta a la seva dreta.

Camí d'Unha a Gessa, balcó damunt la vall i l'Aneto

El camí us porta recte a Gessa. Hi entreu per un carrer entre cases que seguiu fins el final. Un cop aquí, esquerra i avall que fa baixada. Un cop al final, a esquerra podeu anar a visitar l'església de Sant Pere, d'origen romànic, i la casa Çò de Rosa (de 1589), amb una original torre cilíndrica. I a ma dreta desemboqueu a un altre carrer que seguiu avall per girar a dreta al cap de molt pocs metres i creuar el Barranc de Cortina per un pont. Pedaleu endavant per un carrer cimentat que s'acaba un centenar de metres més enllà i es converteix en un camí similar al que heu fet abans per arribar a Gessa. Passeu prop de la carretera, però l'arbrat gairebé no la deixa veure. Finalment el camí fa un descens i desemboca a la carretera C-28. Seguiu rectes avall pel voral fins Arties.

Al peu mateix de la carretera, a la dreta, trobareu l'església gòtica de Sant Joan (avui un dels museu de la Vall) amb unes restes del castell d'Arties al davant, i uns metres més avall el Parador de Turisme. Aquest edifici es va aixecar al solar on hi havia hagut el Casal dels Portolà, llinatge on nasqué gaspar de Portolà, primer governador de Califòrnia. Del casal original en resta una massissa torre quadrada (SXVI) i una capella annexa (SXVII).

Seguiu baixant la carretera fins la rotonda i gireu a esquerra per dirigir-vos al centre d'Arties. Comenceu el retorn cap a Salardú pel centre mateix de la vall: el riu Garona. Però abans heu de veure més coses del poble. Pedaleu fins el pont (dreta) i creueu el riu. Gireu a dreta fins la plaça Artau i seguiu pel carrer de l'esquerra. Aquí podreu veure Çò des Paulet, una bella casa del 1549 amb finestrals renaixentistes. Seguiu rectes creuant el riu de Valarties i enfileu-vos fins l'església de Santa Maria, romànica, dels SXI a XIII, que es veu al davant. Santa Maria d'Arties és l'estendard del romànic aranès. Te tres naus (la central amb volta de canó), tres absis i campanar de cinc pisos. En estar on hi havia hagut el castell, és un sky line de la vall.

Santa Maria d'Artes

Retorneu a la plaça Artau i seguiu endavant per on veníeu, però aquest cop sense creuar el riu. Deixeu el pont i continueu recte pel carrer Mola, portant el riu a esquerra i passant una instal·lació esportiva i un immens aparcament. I, abans de creuar el riu, gireu a dreta. Continueu per l'ampla pista que s'obre al davant, no pel carrer que puja. La pista es converteix en una esplanada que queda tancada. Ara heu de fer una mica de camp a través. Un cop al final seguiu rectes pel mig del prat que s'obre al davant; potser haureu d'empènyer una mica la bici, no hi fa res. Veureu dues línies d'alta tensió. Heu de dirigir-vos cap a sota de la que teniu més a la dreta. Si la seguiu desembocareu en un camí. Seguint el camí endavant davallareu vers una pista enquitranada que agafareu a l'esquerra creuant el Garona i pujant fins la carretera C-28. Entreu a la carretera, passeu una rotonda i pedaleu amunt fins Salardú. La pujada no és sostinguda, fa replans. A la següent rotonda, ja dins el poble, gireu a esquerra en forta pujada (però molt curta) fins l'oficina de turisme i l'aparcament.

L'hotel aranès. A la Vall d'Aran hi ha molts hotels. Però si voleu conèixer millor la personalitat i formes de vida dels aranesos, i àdhuc algun aspecte de la seva llengua i cultura, escolliu establiments de tracte familiar, atenció personal i arquitectura tradicional. Hotels com el Colomèrs o l'Hotel deth País, a Salardú, ofereixen l'autèntica experiència aranesa que arrodoneix la descoberta cicloturista del país pirinenc. Són autèntiques llars familiars araneses, i extraordinàriament ben valorades als cercadors d'internet.

Dificultat: Fàcil Distància. 9.50 kms Temps: 1h (1h 55' amb aturades) Desnivell: 190 mts @: http://www.visitvaldaran.com/ca/

Camp a través a tocar del riu

El campionat USA de Brompton, al mateix curcuit del mundial professional de Richmond

El Brompton World Championship d'Estats Units va tenir lloc el divendres 25. Bromptoneers de tot Amèrica del Nord i Europa van participar en l'esdeveniment, que es va córrer al mateix circuit urbà on ds dies després es van córrer els Campionats del Món UCI de carretera, al bell centre de Richmond, Virginia.

Natura i patrimoni als pobles de Mijaran

Entre els segles XI i XIII Occitània era la nació social i culturalment més important d'Europa, amb una extensió que anava de les Landes al Piemont. Aquest territori només és reconegut avui en l'àmbit lingüístic, tot i que tan sols rep protecció oficial l'aranès, llengua parlada a la Val d'Aran, realitat nacional reconeguda per la Llei d'Aran i institucionalitzada amb el Conselh Generau. Conscients de l'orografia de la vall us proposem una ruta a l'abast de la majoria per conèixer part de la zona central, el Mirajan.

L'església de Sant Feliu domina l'espectacular vista de Vilac

El punt de sortida i arribada és la plaça de l'església de Vielha, capital de la Vall. Podeu deixar els vehicles als grans aparcaments que hi ha entre la C-28 i el riu Garona, a prop de la plaça. La nau central de l'església de Sant Miquel és del S XII, algunes capelles són del XV i les pintures murals del XVI. Però el més destacable és el tors del Crist de Mijaran, una de les millors escultures romàniques de fusta policromada.

Sortiu a l'esquerra per la carretera C-28 i, just creuat el riu Nere, gireu a dreta per l'avinguda de la Llibertat, un carrer de circulació apaivagada ple de botigues. Recorreu-lo fins el final (acaba en una plaça) i gireu llavors a esquerra pel carrer Anglada fins sortir a la carretera N-230, que agafareu a esquerra en suau pujada fins la rotonda. Aquí gireu a dreta per la carretera de Gausac, que puja fent replans, i no la deixeu fins arribar a la imponent església de Sant Martí de Gausac, el millor exemple de gòtic aranès, però plena d'elements romànics. Al porxo hi podeu veure la figura esculpida d'un Crist amb el cap molt gran que és del S XIII.

Reculeu ara uns metres fins veure un camí que ara surt per l'esquerra i que davalla cap al riu entre prats. Observeu que hi ha uns indicadors grocs i granats, són els que corresponen al Camin Reiau, una xarxa de senders que recorre els pobles de la vall. El camí davalla fins el Garona, i es va fent més estret, humit i boscà. Potser en algun punt heu de baixar de la bici, no hi fa res, aviat hi tornareu a pujar. Seguiu el camí fins que desemboca en un carrer asfaltat. Aquí podeu deixar el Camin Reiau i, anant a dreta, sortir a la N-230. A esquerra i baixant, en 4,7 kms arribareu al Pont d'Arròs, on heu girar cap a Arròs. La carretera te un voral correcte per on poder-hi circular sense problemes.

A la rotonda gireu a dreta, direcció Vilamós, Arres i Arròs. I immediatament de nou a dreta cap a Arròs. És un quilòmetre de pujada per una carretera còmode i sense transit. En arribar-hi veureu, a ma esquerra, la Casa dteh Senhor, un impressionant casal del S XIX que avui és la seu de l'Archiu Istòric Generau, de l'Institut d'Estudi Aranesi i lloc on el Conselh Generau fa les cerimònies institucionals. De seguida, a la dreta, l'església de Santa Eulàlia, gòtica de transició del S XIV amb un campanar de planta octogonal, únic a tota la vall. Sense deixar el carrer principal, que va canviant de nom, girareu en rodó, creuareu el centre del poble i, sempre pujant, desembocareu en una carretereta local que, cap a la dreta i en suau pujada, us portarà a les envistes de Vila. aquest tram és dels que te les vistes més espectaculars de la pedalada. Arròs us anirà quedant als peus, el riu Garona al fons el tot de la vall, i el Portilló us protegirà les espatlles.

Camin Reiau, prop de la Garona

La ruta que porteu desemboca en una carretera que va a Vila; aneu cap al poble girant a l'esquerra i travesseu-lo. El camí és pla fins les envistes de l'ermita renaixentista de Sant Miquel, una altra joia amagada de l'Aran. Reculeu fins el trencall on veníeu d'Arròs, deixeu-lo i continueu carretera avall. Passareu per l'ermita de Sant Martí i, ja A Aubèrt, desembocareu a la plaça major, on veureu a la dreta l'església del Roser, romànica del S XII i ampliada al barroc. L'església te una magnífica creu processional.

Seguint rectes tal i com veníeu, per la part de dalt de la plaça, al carrer de Sant Martí retrobareu els senyals del Camin Reiau. El carrer s'enfila de valent, i aviat es converteix en un corriol que planeja una mica, però puja aviat decidit fins desembocar a la carretera que du a Betlan. Paciència, per què és molt probable que hagueu d'empènyer la bici. Però la vista val la pena i és un tram que no arriba als 800 metres. Quan gairebé sou a dalt se us incorpora un camí per l'esquerra que ve de Vila.

Betlan és a tocar, a l'esquerra, i la pujada que resta és suau. L’església de Sant Pere és romànica del S XII i XIII, però ampliada (capelles, talles i campanar) el XVIII. La restauració permet veure be el procés constructiu. Des de Betlan hi ha també bones vistes.

Desfeu ara tota la carretera fins què, en un revolt a dreta i a tocar d'una casa, hi surt un camí de terra ample per l'esquerra que agafareu. El camí planeja i només fa una pujada al final, quan desemboca a la carretera de Vilac. La pujada d'1.1 kms a Vílac permet veure la bella església de Sant Feliu (S XII) i la panoràmica espectacular del Mijaran, però entenem que no tothom estarà capacitat per pujar-hi. Us podeu conformar en veure-la des del punt on desemboqueu a la carretera.

Hagueu pujat a Vilac o no, heu d'agafar tota la carretera de baixada fins desembocar a la N-230, que agafareu a l'esquerra en direcció a Vielha. Hi ha voral per on pedalar i, molt aviat, veureu una calçada lateral que us portarà a Santa Maria de Mijaran, lloc on els governadors feien jurament del càrrec. L'església (S XII) va ser volada l'any 1938 i se'n conserva ben poc. Cal destacar, però, l'absis central, similar al de Taüll.

Seguiu per la carretera i aviat arribareu a una rotonda, ja a Vielha. Gireu a esquerra per l'avinguda del Garona i creueu a la dreta el riu per un pontet de fusta que us mena a una placeta on hi ha la seu de Pedales del mundo, l'empresa que organitza rutes de bicicleta de muntanya. Davant l'oficina gireu a esquerra per la vorera, passeu pel costat de l'hospital, desemboqueu al carrer de la Querimònia, gireu a esquerra i troneu a creuar el riu. Dreta per Avinguda del Garona i, al final, dreta per l'avinguda Solan, després d'haver passat pel Palau de Gel de Vielha.

Església gòtica de Sant Martí, a Gausac

Al final de l'avinguda hi ha una rotonda. Heu de girar a esquerra, ho podeu fer per la vorera, sense creuar la calçada, per què de seguida heu de deixar la carretera i entrar al carrer Major de Betren que és al poble on sou ara.

Seguiu el carrer, que puja suau. A banda i banda podeu observar autèntics tresors de l'arquitectura popular aranesa, fins que a dreta veureu les restes de l'església de sant Sernilh. Més endavant trobareu l'església de Sant Esteve, romànic de transició ( S XII-XIII) amb planta quadrada, tres absis i un campanar d'espadanya de dos pisos i una portalada gòtica que dona al carrer Major. Al final del carrer sortiu a la carretera C-28 girant a dreta en una rotonda i baixeu tot dret fins Vielha.

Just quan, a la dreta, s'indica l'entrada als aparcaments 4 i 3 (la gran esplanada on us hem dit que deixéssiu el cotxe), a ma esquerar surt el petit carrer de la Piedà. Agafeu-lo. Després de passar una travessia, el carrer fa una volta a la dreta per girar de seguida a l'esquerra entre cases noves. Gireu llavors a la dreta de nou (de front hi ha unes escales) i sortireu a tocar d'un pont sobre el riu Nere. Travesseu-lo i baixareu pel carrer Major de Vielha. Sou al cap de la vila, aquí podreu contemplar algunes cases patrimonials com Cò de Rodés, Cò de Fedusa i la Tor deth Genreau Martinhon, que avui és la seu central del Musèu dera Val d'Aran. el carrer desemboca a la plaça de l’església, on heu començat aquesta ruta que us ha donat una bona panoràmica del patrimoni arquitectònic i natural de la zona central de la Val d'Aran.

I si us heu fatigat a mig camí, anant a buscar la carretera N-230 trobareu parades de bus. El servei de transport públic de la vall te una freqüència raonable i bona cobertura. Els horaris són al mateix web de turisme que trobareu al final del text. 

Dificultat: Mitjana Distància. 22.50 kms Temps: 2h 20’ (4h 18' amb aturades) Desnivell: 495 mts @: http://www.visitvaldaran.com/ca/

Camí de Vila, amb Arròs al fons i el Portilló al darrere

Passeg de la Libertat, a Vielha

Campanar de Sant Sernilh de Betren

Les coves de Serinyà i el pla de Martís

Entre els municipis de Serinyà, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà, al nord de la comarca del Pla de l'Estany, hi ha el Pla de Martís. es tracta d'una extensa zona agrícola poc coneguda, però amb l'encís dels llocs amb una manera de viure pròpia i un poderós interès natural. I la millor forma de descobrir-lo és pedalant.

En arribar a una cruïlla de quatre camins deixeu el que porteu i tombeu a esquerra. Passeu una casa (dreta) i desemboqueu en un altre camí. Agafeu-lo a dreta i us endinseu en un bosc fins que sortiu a un camí asfaltat. A ma esquerra hi ha una baixada pedregosa que porta a les coves prehistòriques de Serinyà. Es tracta d'un conjunt de jaciments molt interessants de visitar i especialment importants per a conèixer la vida durant el paleolític.
Per seguir heu d'agafar el camí asfaltat en sentit contrari al del Parc de les coves, a ma dreta. En arribar a les primeres cases gireu a esquerra pel carrer Arbreda i altre cop a esquerra per Reclau Viver. Aquest desemboca al carrer de Sant Sebastià, que agafeu a dreta i, sense deixar-lo, arribareu al poble de Serinyà. Hi entreu passant sota un portal.
Gireu a dreta pel carrer Borriol i, en arribar a una placeta, el deixem per girar de nou a dreta pel carrer de l'Era Mananda. El carrer es converteix en camí abans de desembocar en un de nova urbanització. Gireu a esquerra i de seguida desemboqueu a l'ample i nou carrer de Figueres, que agafareu a dreta. Seguiu-lo sense deixar-lo fins que desemboca al camí de Martís. Teniu una casa enfront. Gireu a esquerra fins trobar un trencall ample que diu Bosquerós a ma dreta i que heu d'agafar (a esquerra diu Martís, però ni cas). Deixeu una bifurcació a dreta i dues a esquerra i seguiu rectes per la pista principal fina arribar a un grup de cases. Tot i que hi ha una tanca (oberta) i diu pas privat, podeu seguir pedalant endavant sense problemes. El camí gira suaument a dreta creueu una hípica immensa.

Un cop passades les construccions de la hípica el camí continua fins desembocar en un d'ample. Sou al centre del pla agrari de Martís. Davant vostre s'obre una gran plana cerealista. Gireu a esquerra i pedaleu entre camps. El camí fa una ziga-zaga. A la segona, a esquerra, hi ha un trencall que porta a un petit aeròdrom d'aeromodelisme. Gireu a dreta deixant una granja a dreta i un petit trencall a esquerra. Desemboqueu llavors en una carretereta, que agafareu a dreta passant un pontet. Poc després la carretereta desemboca a la GIP 521, que també agafareu a dreta; però que aviat deixareu al primer camí de terra que s'obre a esquerra.
El camí corre primer entre camps fins que, després d'un petit rec sec, s'endinsa en un bosquet tot pujant. Aquí els menys avesats potser heu de baixar de la bicicleta. Seguiu endavant fins desembocar en un camí rural asfaltat que agafareu a dreta en baixada. Passeu una granja a esquerra i l'ermita de sant Miquel a dreta.
Arribeu al lloc de Centenys. En una cruïlla de quatre camins (el d'enfront de terra) gireu a esquerra i us dirigiu cap a l'església del poblet, romànica dedicada a sant Iscle i santa Victòria. Volteu l'església seguint la carretera deixant el nucli de cases enfront. Sense deixar la carretera sortireu a la GIV 5136 què, a esquerra, us portarà a Melianta, punt de sortida: Segona rotonda a dreta i sereu al semàfor i al polígon on heu deixat el cotxe.
Dificultat: Fàcil. Distància: 14.75 kms. Temps: 1h 1' (2h amb aturades). Desnivell: 110 metres. Web: www.guiabanyoles.com/?id=elPlaDeMartis

El gegant alpí Stelvio amb les pacífiques Brompton: una pujada solidària

La pujada de Stelvio, a Bormio, als alps italians, és una dels més difícils per a qualsevol ciclista, la podeu conèixer si llegiu Volta a les Dolomites i els Alps italians (Cossetània). Per això, i per la singularitat de les bicicletes, l'esdeveniment anual que organitza Brompton de Llombardia s'està convertint ràpidament en un dels favorits del calendari d'esdeveniments Brompton. Qui gosa dir que aquestes, aparentment, pacífiques bicis urbanes no serveixen de res?

A continuació podeu veure un vídeo que mostra la suor, el dolor i els somriures del desafiament. Sobre aquest esdeveniment anual, en Ronald Amery, de Brompton Itàlia, diu: "Ho vam fer de nou: un any després de la primera edició hem volgut pujar la seva majestat, l'Stelvio, amb les nostres Brompton".

Ho van fer per diversió, per viatjar amb amics, però també per recaptar fons per Soccorso pallasso. Així que no és una cursa sinó un desafiament per donar suport a aquesta organització sense ànim de lucre de Firenze que dóna alguns moments d'alegria als nens a l'hospital amb els seus pallassos formats específicament.

Algú s'apunta per fer l'any vinent una nova pujada al Tournalet, solidària amb ACNUR, com la que ja va fer fa un temps aquest bloc?

Escriviu fent-nos propostes.

Els pobles medievals del Pla de l'Estany

La comarca que presideix l'estany de Banyoles és una gran plana encara força agrícola i ramadera, esquitxada d'estanyols i rierols i amb un gran nombre de pobles molt antics. Per qui creu que els masos espectaculars i les planes cerealistes són patrimoni exclusiu de l'Empordà, us proposem aquesta ruta que volta pels pobles medievals de la zona est de Banyoles.

El castell de Ravós de Terri

Sortim de l'oficina de turisme situada a l'estany de Banyoles, la capital d'aquesta comarca creada l'any 1988. L'oficina és al punt on desemboca el carrer Mossèn Lluís Constants, què agafarem pel carril bici. Després d'una primera rotonda deixarem el carrer per agafar el del Remei, que surt en diagonal. A la carretera de Camós (hi ha un stop i uns indicadors) girarem a la dreta en direcció cap a aquest poble. Visiteu-hi l'església de Santa Maria. Seguiu la carretera GIV 5147 en direcció Palol de Revardit. La ruta puja suaument amb zones arbrades i molt ombrívoles. Passeu Santa Maria de Camós i, un cop a Palol, visiteu-hi el pou de glaç i atureu-vos a veure les restes del castell. Seguiu la carretera, ara en baixada, vers el restaurant la Banyeta i creueu per un pont la C-66 i continueu rectes cap a Ravós del Terri. No te pèrdua. A la primera bifurcació està indicat, a la segona (quan desemboqueu a un camí de terra) també; és al final d'una curta pujada. I a la tercera (molt a prop) heu d'agafar a la dreta i aviat sereu a les envistes d'aquest bell poblet presidit per un castell espectacular. Volteu-lo seguint la murada tot baixant i seguint un camí entre camps en direcció al viaducte de l'AVE, que passareu per sota, i al poblet que es veu al davant, Sant Andreu del Terri. Busqueu el pont romànic damunt del riu Terri i creueu-lo. Per ser amables direm que la restauració és de gust dubtós.

El pont desemboca a la carretera GI 514, que agafareu a esquerra i que, en suau pujada, us portarà fins un trencall a la dreta que diu Santa Llogàia. Agafeu-lo. Es tracta d'un altre poblet d'aire medieval dels diversos que visitem en aquesta ruta. Creueu de nou el Terri per un pontet i continueu per la carretereta fins trobar-vos una casa amb un porxo a ma esquerra. D'aquí surt una pista cimentada també a esquerra que puja fort. Aneu per aquí deixant la carretereta que indica Sant Mer, i aviat trobareu un trencall a dreta que deixareu, seguint un de terra que planeja.

En arribar al primer mas girareu a dreta passant-hi pel davant. Seguiu entre bosc fins sortir a un altre mas. Gireu a esquerra en baixada passant-hi també per la façana. El camí fa un altre ample gir a dreta deixant un altre gran mas a esquerra i, finalment, desemboca en un camí que el travessa. Gireu a esquerra. Anireu a parar al poblet de Sords. No deixeu de visitar l'església de Sant Esteve i el pont medieval, per sort ben restaurat. Passat el pont, desemboqueu a la GI 514 i pedaleu fins Cornellà del Terri. Si voleu menjar o beure, en aquest poble hi ha una mica de tot.

Creuant el pont medieval de Sords

En entrar al poble gireu a dreta pel primer carrer que pugueu (Travessera del Maig). Creueu en diagonal la primera plaça que us surt a esquerra i sortireu a l'església. Deixeu l'eslgésia a esquerra i seguiu pel carrer Major que teniu enfront i què, en un pas força estret, desemboca a un carrer que primer es diu de les Basses i després del Carme. L'agafareu a esquerra.

Aquest carrer es converteix en una carretereta que us portarà vers un polígon industrial i que llavors es diu Avinguda de Mossèn Guitart. Passareu el pont damunt el Remençà. Del rètol que diu font de Sant Jaume ni cas, és aigua no potable.

Seguiu sempre rectes. Deixeu un carrer ample que se us incorpora per l'esquerra i un que us porta a una rotonda sota la C-66. Recte creueu el riu Matamors i just després agafeu a dreta. Un indicador diu Plaça de l’església. Sou a Borgonyà. Passeu de nou el Terri i gireu a esquerra deixant el nucli del poble a dreta i amunt. Passeu sota la C-66 i desemboqueu a la C 150B. A la dreta, i pedalant per la vorera, us portarà al centre de Banyoles.

Un cop dins la ciutat, després de pedalar un bon tros, al cap de munt d'una pujada gireu a dreta pel carrer de vianants (Àngel Guimerà) fins la plaça Major, una plaça porxada de gran bellesa rural. Creueu-la en diagonal i sortiu-ne pel carrer de dalt a dreta (Major), i de seguida esquerra per St. Martirià, fins arribar al famós Museu Darder. Passat el museu gireu a esquerra (Servites) fins desembocar al carrer Llibertat, que agafareu a dreta. A la primera cruïlla (Canal) veureu un parc a ma dreta, darrera uns edificis nous, endinseu-vos-hi fins desembocar al rec Major, un dels que nodreixen l'estany. Seguiu-lo per darrera d'un camp de futbol, entre el parc i una zona enjardinada, fins que arribareu a l'estany. Agafeu el carril bici que el volta cap a l'esquerra i aviat sereu al punt de sortida. Haureu fet una interessant descoberta del Pla de l'Estany i de la ciutat de Banyoles.

Dificultat: Mitjana Distància. 29 kms Temps: 2h 35’ (4h amb aturades) Desnivell: 325 mts @: http://turisme.plaestany.cat/

Qui diu que de masos impressionants només n'hi ha a l'Empordà? 

Sobre les rutes, els mapes i el cicloturisme

Un seguit d'amables lectors que segueixen habitualment la secció de rutes de cicloturisme d'aquest bloc ens sol·licita de publicar mapes de cada ruta o penjar el traçat al wikiloc. Diuen que això facilita el seguir el recorregut.

Aquestes rutes de cicloturisme pretenen ser aptes per a qualsevol mena d'usuari i de bicicleta. Vull dir que pretenen promoure el cicloturisme de veritat, és a dir; la descoberta del territori i el seu patrimoni divers viatjant en bicicleta. Aquest és per nosaltres un dels paradigmes per a conèixer un indret. Així li ho vàrem proposar al director de El Mundo de Catalunya quan ens va fer l'encàrrec quinzenal de traçar una ruta en bici per al suplement de turisme interior INDRETS que el diari publica cada setmana.

Per què aquesta difusió de l'ús turístic i cultural de la bicicleta fos real havíem de prescindir de qualsevol mena d'artefacte tecnològic (GPS, ciclecomputador i similars) i de les informacions que transmeten (quilòmetres, alçada, posició). Érem nosaltres qui havíem de donar tota la informació per què l'usuari pogués fer el recorregut amb les màximes garanties. Per això vàrem optar per un text descriptiu de la ruta. Considerem que aportem moltíssima informació visual que fa molt fàcil recórrer les rutes.

Des de fa uns mesos, però, la revista Descobrir Catalunya ens ha encarregat algunes rutes de cicloturisme, i ens n'encarregaran més. ells les volen en un format diferent. Per això us comuniquem que aviat cadascuna de les rutes que publiquem al bloc tindran la correspondència a wikiloc. No deixarem de redactar i publicar la ruta descriptiva, tal i com ho fem ara; sinó que, a més, hi haurà disponible per a tothom el mapa en aquesta popular pàgina de rutes. Això si, els que només seguiu el mapa de wikiloc probablement us perdreu molts dels llocs que proposem al ciclista/viatger que s'aturin a visitar o a mirar. Serà una llàstima, per què així es perdrà bona part del sentit d'aquestes rutes cicloturistes.

Tanmateix, però, moltes gràcies per les vostres opinions i consideracions que, de bon segur, ens ajuden a millorar.

Salut i pedals.