El cor de la Volta

Una volta ciclista és un crustaci. L’exquisit és a l’interior, preuat, lleu i fràgil, i per això necessita revestir-se d’una carcassa exterior que li fa d’esquelet i que protegeix el cor i l’ànima de l’ésser viu. Amb 87 edicions, la Volta a Catalunya (http://voltacatalunya.com) és un adult que, des de dilluns, recorre la geografia del país. Com Joseph Conrad, però menys tràgic, El Tourmalet ha viatjat al cor de la Volta per viure una etapa des de dins i veure com funciona l’esquelet que organitza la cursa i garanteix el bon fer del seu interior més preuat i delicat: els corredors.
Des de primera hora del matí Tàrrega és un bullidor. Al trànsit quotidià de la vila s’hi afegeix avui la caravana de la Volta i tota la seva impedimenta, que ocupen la plaça del Carme, on Coca cola ha muntat el parc tancat pel control de firmes, i un tram de l’antiga carretera nacional, on hi ha la sortida. Els badocs i la canalla donen color a la festa fent fotos, demanant gorres i samarretes o, simplement mirant els autobusos dels equips.
Sembla mentida però, per l’enorme que és el desplegament d’una cursa UCI Pro Tour com aquesta, el nucli dur de l’organització no és gens macrocefàlic. En Rubèn Peris, el director general de la competició i gràcies la invitació del qual hem pogut assistir com a convidats a l’etapa reina Tàrrega – Arinsal distribueix la feina a la seva gent amb la placidesa de qui porta molts anys movent aquesta mena d’arsenals de persones i material. Te temps per xerrar amb tothom, per fer atendre els convidats i per supervisar que tot rutlli. I tot va com un rellotge. A les onze en punt s’obre el control de firmes. Metres els primers corredors van passant l’Arcadi Alibés, locutor de sortides i arribades, va explicant qui és qui. El públic mala per fotografiar-se amb els més populars (Sevilla, Mancebo, Samuel Sánchez, el català Florencio), però l’autèntica estrella mediàtica és el periodista de TV 3, que és de llarg el personatge més sol·licitat pel públic. En un racó de la zona reservada per convidats, fan tertúlia matinal Carles de Andrés (TVE), Juan Porcar (RPM, organitzadors de la Volta, l’ex pilot Carles Mas, Perico Delgado i uns quants vip’s més.
Sembla que res no es mogui, que no h hagi pressa per res, però a les dotze menys deu tothom és als seus llocs. Els corredors sota la pancarta, els convidats als cotxes que ens portaran a través de l’interior de la cursa (uns Skoda força trasto per cert), i els Mossos d’Esquadra, 90 motoristes, agents a peu, furgonetes i el cotxe de l’intendent, als seus llocs. No hi ha camí n cruïlla on no hi hagi policia. En un moment en què, per electoralisme, es qüestiona la seva eficàcia, des d’aquí volem defensar i agrair la ingent tasca de la policia de Catalunya en esdeveniments com aquest.
La vida a l’interior de la caravana és absolutament vertiginosa. El xofer que ens porta és en Josep Florencio, germà del corredor i ex corredor també ell. Viatgem amb l’amic i company de fatigues ciclistes Llorenç Pros i l’ex secretari de l’esport de la Generalitat, Pere Sust. Amb maniobres precises i agosarades, però actuant sempre amb enorme cura i amb l’autorització dels comissaris de la cursa, l’amable Josep condueix amb destresa, finor, rapidesa quan cal, i una lentitud inquietant quan és precís, a través de la caravana de cotxes dels equips. Llavors aprofita per saludar a amics (com el seu vei, l’ex ciclista i director del Geroldsteiner Raymond Dietsen) mentre avança cotxes per carreteretes de tres pams d’ample que, ho confesso, en algun moment m’encongeixen el cor. També aprofita per comentar-nos anècdotes de la Volta, per suggerir-nos llocs on aturar-nos. I dins de tots els cotxes, ràdio Volta informa puntualment de tot el que passa.
-Euskaltel, als escapats.
-Cofidis, al grup.
-Els dorsals 3, 79 i 208 porten una diferència de 7’55 al grup.
Els encarregats de transmetre la informació als interessats viatgen amb els cotxes dels directors. Ells són els primer en veure quan un corredor demana ajuda o quan algun te un problema.
Però per moure’t dins la cursa cal actuar amb rapidesa i saber tothora que passa per reaccionar amb agilitat. Avançar els ciclistes és més complicat i requereix un respecte enorme. Ningú millor que un ex corredor per saber quan es pot avançar el grup, quan es tancaran en un revolt i caldrà frenar (l’entrada a Andorra és tot a l’estona així), saber si hi ha temps de moure’s entre els escapats i el grup, pensar el millor lloc on aturar-se per veure’ls passar, i saber com i quan els podrem tornar a avançar sense risc. En Josep en sap un niu d’això, i no us penseu que s’hi guanya la vida, però. Ell te una botiga de bicis al seu poble, Mont-roig del Camp (http://www.esportsflorencio.com/), i col·laborar amb la Volta ho fa de manera voluntària, com desenes i desenes de persones que ajuden a que la gran cursa catalana sigui un èxit internacional i una de les millors del món, per això és a l’Uci Pro Tour. Vagi des d’aquí un homenatge de reconeixement per ell i la resta de voluntaris.
Arribem a Arinsal amb el temps de veure la gran ascensió d’Òscar Sevilla, que a la fi serà el guanyador de l’etapa després de superar sis colls i més de 200 quilòmetres. Viure la intensitat frenètica d’una volta és una experiència intensa i impressionant. Tot passa molt depressa, tot sembla molt voluble, però tot funciona amb una precisió inaudita. Tothom sap el que ha de fer, com ho ha de fer i quan ho pot fer. La responsabilitat de cadascuna de les persones que conformen la cursa, des dels corredors fins els xofers passant pels mecànics, massatgistes, policies, muntadors de arribades, protocol...i no acabaríem mai, és la clau que fa que tot rodi com una màquina perfectament engreixada, com la més lleugera i sofisticada de les bicicletes que aquests dies recorren les comarques del país. El cor de la Volta batega a 190 pulsacions, com si pedalés. Però, al contrari dels corredors, aquí no s’hi valen defalliments.