Voltant les Dolomites

Els Dolomites són una serralada alpina en general poc coneguda pels catalans. La majoria pensa que queden massa lluny i que, total, ofereixen gairebé el mateix que els Alps francesos, molt més pròxims i coneguts.
Però les enormes masses granítiques dels Dolomites, que emergeixen de sobte enmig del bosc, no només són una serralada d’un perfil geogràfic, paisatgístic i geològic enormement atractiu, sinó que són completament diferents de la tipologia de muntanyes que estem acostumats a veure als Pirineus i fins i tot als mitificats Alps, massís del Mont Blanc inclòs.
Només això ja és un atractiu per anar-hi; però n’hi ha més.
Sella, Gardena, Marmolada o Pordoi són referents mítics pels amants del ciclisme perquè formen part de la història de les 88 edicions del Giro d’Itàlia, una de les curses per etapes més important del món amb el Tour de França i la Vuelta a Espanya.
Noms que formen part de la història del ciclisme com Galleti, Binda, Coppi, Bartali, Anquetil, Mercks, Pantani. Bugno, Hinault o Indurain, han guanyat a la meta final de Milà i s’han vestit amb la maglia rosa.
La intenció del viatge era doble, doncs: d’una banda conèixer la serralada de primera mà i amb el detall i les vivències que et permet un viatge lent i calm en bicicleta i, d’altra banda, rememorar els llocs mítics de la història del Giro i com poden ser les agòniques batalles que cada anys hi ha a les carreteres dolomítiques.
L’objectiu del viatge era fer un volta circular al massís alpí dels Dolomites (situat a cavall de les regions del Trentino, l’Alt Adige i el Veneto i frontereres amb Àustria), tot seguint les carreteres dels principals ports de muntanya d’aquest massís. Hi vam destinar cinc dies. Els dos restants vam dedicar-los a pujar els cims més importants dels Alps italians a la zona de l’Alta Valtellina (Llombardia) i que limita amb Suïssa i França, fora ja de la zona dolomítica, però igualment mítics per als ciclistes.

Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro
Ed. Cossetània. Viatgers 1