L’afany pervers de la Unió Ciclista Internacional per controlar tot el ciclisme professional està acabant amb aquest esport. La tàctica destralera de Patrick McQuaid consistent a filtrar informacions sobre casos de dopatge pocs dies abans o durant la celebració de les principals curses del calendari que ell considera enemigues, amb la clara intenció de rebentar mediàticament el prestigi d’aquestes competicions, està creant una estat d’opinió pública general absolutament contrari al ciclisme. No hi ha dia que no em trobi a algú que, mig seriosament mig en broma, em diu que tots els ciclistes som uns drogotes i que aquest esport està més mort que viu.
La desautorització que ha patit la UCI davant del Tribunal del ‘esport de Lausana en el cas Valverde és la gota que omple el got. La derrota de McQuaid davant els tribunals ha de ser el seu final. La seva autoritat ha quedat posada en entredit, ara és el moment que tot el món del ciclisme s’aixequi com una sola persona i tombi definitivament i per totes la dictadura birmana de la UCI.
No es tracta de fer boicots, no es tracta de fer declaracions grandiloqüents que després queden en un no res; del que es tracta és de constituir una empresa a l’estil de les que gestiones la F-1, l’ACB o el Mundial de motos, que atorgui franquícies als equips i que aquests corrin durant tota a temporada les curses que organitzi aquesta societat. I punt. I la UCI caurà per si sola si, de veres, els equips, patrocinadors, corredors i mitjans de comunicació volen que aquest esport tiri endavant, fet que en alguns casos es posa en dubte. Ara, a més, hi ha un nou aliat, les federacions estatals, com l’Espanyola, que també estan començant a plantar cara a la Internacional. Ara o mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada