Gino Bartali segons canta Paolo Conte

Paolo Conte no es va oblidar de cantar al gran Gino Bartali a l'actuació que va fer divendres a la nit al festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), única al'estat aquesta temporada. el piemontès Paolo Conte, de 72 anys i una de les més importants veus de la cançó d'autor europea, va publicar aquest tema al disc 'Gelato al limon' de 1979, i des de llavors no ha faltat mai als seus concerts ni als discos recopilatoris.
Des d'aquest link podeu escoltar aquesta bella i sentida cançó de glòria esportiva a un del smites del ciclisme de tots els temps. el tema està adovat amb imatges del gran campió toscà.

http://www.youtube.com/watch?v=La5JBSEdIe0








BARTALI

Serà plaent un bell ram de roses
i fins i tot la remor de la cel•lofana,
però em ve més de gust una cervesa
en aquest dia enganxós de cautxú.
Assegut en una fita de la carretera
penso en les meves coses
i entre una moto i l’altra hi ha un silenci
que no sabria descriure’t.
Oh, quants camins porten les meves sandàlies
i quants n’haurà recorregut Bartali
aquell nas trist com una pujada,
aquells ulls alegres d’italià d’excursió
i els francesos ens respecten
encara que els toqui els nassos,
i tu em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine.
Hi ha una pila de coses
que fan que m’aturi aquí
a voltes les dones són esquerpes
o tenen ganes de pixar.
I acaba aquest dia ataronjat i
s’infla de records que ignores,
em plau ser a la carretera
polsegosa, si vols marxar ves...
jo em quedo aquí a esperar en Bartali
saltant damunt les meves sandàlies.
Sorgirà d’aquell revolt
aquell nas trist d’italià alegre
entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien.
Fa una brisa lleu, borda el tros
i la lluna es retalla damunt el blau...
Entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien
Em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine!


Gino Bartali va ser el gran rival de Fausto Coppi, rivalitat que dividia els italians, tant esportivament com políticament i religiosament (les seves postures polítiques i religioses també estaven enfrontades). Tanmateix, per sobre d'aquella rivalitat, Coppi i Bartali compartien una gran amistat. Van compartir equip durant anys i en moltes ocasions l'un va actuar de gregari de l'altre i a l'inrevés. El Tour de França 1949, que guanyaria Coppi per davant de Bartali, podria ser la millor mostra d'això. Ambdós italians van destrossar la cursa als Alps, però sempre de la mà.
El 1936, amb un Giro d'Itàlia ja guanyat, Bartali va estar a punt d'abandonar el ciclisme degut a la mort del seu germà Giulio, però s'ho va repensar i va continuar competint.
La seva vida esportiva es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Abans d'aquesta, el 1939, no va poder defensar la seva victòria en el Tour de França de l'any anterior. Gino Bartali prendria la revenja el 1948, aconseguint el seu segon Tour d'una forma espectacular, amb set victòries d'etapa.
Bartali va ser un excepcional escalador, vencedor del gran premi de la muntanya del Giro d'Itàlia en set ocasions i del Tour de França en dues. Va ser pioner en utilitzar el canvi de marxes Campagnolo. Anteriorment, les bicicletes incorporaven dos plats i el canvi entre ells significava haver de parar i realitzar el canvi de forma manual. Amb aquest nou sistema el ciclista podia realitzar el canvi de plat sense necessitat de baixar de la bicicleta. Aquesta operació es va convertir ràpidament en un senyal que Bartali estava disposat a llançar un atac.
A més de les victòries en Grans Voltes, Bartali va guanyar el campionat nacional italià i algunes clàssiques d'un dia, com la Milà-San Remo i el Giro de Llombardia. (de la Viquipèdia)