Carreteres secundàries pel Reus benestant i culte

Comencem ruta a les altures. Amb més de 2000 hores de vol anuals i 265 socis, a l’aeroclub de Reus, fundat l‘any 1935 i continuador de la tradició aeronàutica, només li faltava algú que es fes ell mateix els avions, és l’Alfons Hernández. L'antic hangar militar construït l’any 1937 per enginyers soviètics, és en procés avançat de restauració gràcies al suport institucional. Aquí hi haurà un espai dedicat al museu de la història de l'aviació a Reus. En Ramon Tàpias, portaveu de l’aeroclub, ens l’ensenya orgullós.

Després de visitar l’empresa de robòtica Rob Serv, citem en Cèsar Compte, director del centre d’Arts Escèniques de Reus que gestiona els teatres Bartrina i Fortuny.
Al segle XVIII Reus era una gran ciutat. Les muralles es van enderrocar, i el centre es va desplaçar a la Plaça Prim. I amb els diners del tèxtil i l'aiguardent, la burgesia va fer cultura. El 1905 es va inaugurar el teatre del Centre de Lectura i el 18 Evarist Fàbregas va convertir-lo en Teatre Bartrina. La burgesia local va obrir l’any 1882 el Teatre Fortuny. Durant un segle pel seu escenari hi va passar de tot, fins que el consorci el va restaurar l’any 1988.
Després de donar moltes voltes desafiant la prohibició de circular en bici pel centre, a la plaça del Castell hi ha algú que m’ensenya el Reus més modern, és la Núria Pellissa. Plaça Mercadal, Carrer Major, carrer de la Font, Plaça de Sant Pere, plaça de la Serp, plaça de les Peixateries Velles...tots els racons del centre de Reus són una ruta que ens porta a una de les cases més antigues i nobles de la ciutat. Aquí passa alguna cosa, són ‘Els macarrons són bons’ fills esbojarrats i ‘juantxistes’ de la burgesia local. La generació perduda.