Pels aiguamolls del Daró fins a les Basses d'en Coll

L’any 1452 s’inicia el conreu de l’arròs a Pals, en ser-li concedit el dret a construir un molí i les sèquies de rec. Fins a principis del segle XX, les zones lacustres del Daró, el Ter i el Fluvià van tenir conreus. Malgrat ser abandonats durant un temps, els camps d’arròs de Pals van tornar a ser conreats gràcies a la iniciativa de Mas Gelabert, que va recuperar els terrenys de la zona de les Basses d’en Coll. Visitar aquesta zona d’arrossars i aiguamolls, avui un espai protegit amb un gran valor ambiental i paisatgístic, és l’objecte de la ruta que surt de Pals i aprofita per voltar pels bells poblets medievals de la seva fèrtil plana agrícola: Sant Feliu de Boada, Sant Julià de Boada, Fontclara, Fontanilles i Masos de Pals.

Deixeu el cotxe a l’aparcament que hi ha a tocar de la Plaça de Catalunya i comenceu a pedalar cap amunt, per l’avinguda Paul Comapnyó cap al museu de Ca la Pruna. Un cop a l’alçada de l’edifici, tombeu a l’esquerra en descens fins a sortir del nucli habitat de Pals per un camí terrer. Pedaleu en direcció Torrent, hi ha indicadors. En arribar al barri del Pla tombeu a la dreta per un camí asfaltat, arribeu a Torrent (2,3 kms), típic poble empordanès de masos dispersos i tipologia medieval. Val la pena de fer un tomb pel poble. Tal i com veníeu tombeu a la dreta en direcció a Sant Feliu de Boada (4.6 kms). És destacable la seva església romànica. Pels carrers Extramurs i Viladevall continueu cap a Sant Julià de Boada per una carretereta asfaltada. A Sant Julià (6.45 kms) no podeu deixar de visitar la bellíssima església preromànica.
En creuar la GI-651 tot just arribant al poble, agafeu el camí de terra que us surt enfront i que us portarà fins a Fontclara (7.45 kms), un altre poble amb una notable església romànica i amb una casa del prior.
Seguiu per la plaça de la Vila i la de la font cap al carrer Major, que ens mena fora vila per anar cap a Fontanilles (9.75 kms). Abans d’arribar-hi girareu a la dreta, si voleu visitar el poble heu de tombar en sentit contrari i enfilar-vos per una costa fins el turó. La carretera llisca suaument cap a la plana fèrtil del Daró fins creuar-lo pel pont de la Laia (11.05 kms) i més endavant creuar la C-31 per seguir tot dret per u camí de terra que surt al davant (13.20 kms). Cent metres després girem a la dreta. En arribar a la gran bassa de la casa del Restallador tombem a l’esquerra (13.35 kms). Entrem a la zona d’arrossars. Al quilòmetre 15 de la ruta arribem a Mas Gelabert, la finca que va reintroduir el conreu de l’arròs. Avui és l’edifici central de les instal•lacions d’un club de golf. A partir d’ara pedalarem entre camps de conreu mig negats, o del tot segons l’època de l’any, fins arribar a la torre de guaita de les Basses d’en Coll. Al quilòmetre 15.9 creuem el rec agrícola, i al 16.7 arribem a les basses. El mirador queda uns cent metres endavant, però la ruta tomba a la dreta. Paga la pena aturar-se una estona per contemplar el paratge.
Després de creuar la zona arribem al punt d’informació (17.7 kms) i cent meres després tombem a la dreta. Seguim recte pel camí asfaltat fins la rotonda d’entrada a un golf (19.9 kms), abans travessem una cruïlla envoltada d’una pineda on podeu fer un pic-nic. A la cruïlla de la depuradora tombem a l’esquerra (20.5 kms) fins entrar als masos de Pals. (21.7 kms). Busquem l’església, baixem pel carrer del davant i, en arribar al final, tombem a l’esquerra per un camí asfaltat que s’endinsa en un bosc tot pujant (22.1 kms). Quan arribem a dalt tombem a la dreta (23.2 kms) i iniciem un llarg descens cap a una fondalada que ens porta a Pals, per on entrem creuant per sota la carretera general. Un cop al poble hem d’anar cap a l’esquerra per trobar el barri vell, una joia del patrimoni rural premiat per la seva conservació i que us recomanem de visitar abans de carregar les bicis al cotxe.

Dificultat. Baixa. Distància. 25.00 kms Temps: 2h 15’ Desnivell.195 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Ed. Cossetània) @: www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya