Voltant l’estany de Banyoles

El conjunt paisatgístic i urbà que formen l’estany de Banyoles i la trama antiga de la ciutat són un magnífic indret per fer-hi una passejada ciclista de descoberta del territori aturant-se tranquil•lament a cadascun dels molts atractius que te la zona.

Format arran la fallada d’una fosa tectònica de pedra de travertí, l’estany, de 2150 m de llargada, i d’una amplada que oscil•la entre 775 i 725 metres, és el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor. Però l’estany no s’entén sense la ciutat, perquè van ser els monjos benedictins que, després d’aixecar el monestir de Sant Esteve, van crear amb enorme saviesa hidràulica un conjunt de recs que van permetre crear hortes i abastir-se d’aigua de l’estany. Avui en dia aquests recs, que s’endinsen a la trama urbana com dits d’aigua, són un dels elements més característics de la ciutat; per això proposem conèixer-los al llarg de la ruta.
Començarem a pedalar davant l’Oficina de turisme de Banyoles, ubicada a la pesquera número 10 del Passeig. Darder, a tocar de l’estany. A la riba de l’aigua, Les pesqueres són edificacions tradicionals de Banyoles. De propietat privada pràcticament les vint, i la majoria avui rehabilitades, són com petits xalets lacustres aixecats a cavall dels segles XIX i XX on els banyolins van a sopar, a banyar-se o a passar un dia d’estiu. No deixéssiu d’observar-les, començant per la que fa d’oficina turística.
Iniciem la pedalada pel carril bici en direcció oest entre el jardí declarat Bé d’Interès Natural. Quan acaba el jardí entreu al parc dels Desmais i, deixant l’estanyol del Vilar a l’esquerra, fareu cap a la font del Vilar; una sorprenent escultura en forma de porta i on el pom és el broc per on surt l’aigua.

El següent punt d’interès és l’església romànica de Santa Maria de Porqueres, autèntica joia del segle XII. Continuant endavant pel carril bici, que ara és estret i de terra fins que desapareix més endavant i cal pedalar per la carretera, val la pena aturar-se a la punta Freixenet, un punt de vista magnífic sobre el flanc sud de la massa d’aigua. L’estanyol Nou és una zona lacustre que es va crear l’any 1978 en una sobtada depressió d’una zona arbrada, és a l’esquerra de la carretera uns centenars de metres més endavant. No gaire més lluny deixem la carretera i, per un camí terrer, no pel carril bici, ens endinsem al bosc de can Morgat, una frondosa forest de ribera que ens condueix a la petita llacuna dels Amaradors i desemboca a la torre del rem, una emblemàtica construcció molt ben integrada a l’entorn on se situa la zona de meta i cronometratge de les proves de rem que es fan al llac. Seguint la ruta entre bosc i vegetació de ribera, anem a parar a la caseta de fusta, zona de banys de l’estany de lliure accés.
No gaire lluny d’aquí recuperem el carril bici enquitranat que ens mena, a través del parc de la Draga, a la zona on proliferen les pesqueres i d’aquí al Club Natació Banyoles, símbol esportiu de l’estany. Passant el club apareixen els recs dels que hem parlat abans. Pel Rec Major tombem en direcció al centre històric de la ciutat: camp de futbol vell, carrer Mercadal, els potents porxos de la Plaça Major, carrers Girona i Sant Pere fins la muralla, carrers Portal del forn i del Puig cap al monestir i carrer Nou, amb l’església de Santa Maria dels Turers, Plaça de la Font, on hi ha la Pia Almoina, avui museu Arqueològic, i carrer Major fins trobar de nou la plaça Major i pel carrers Porta dels Turers i de la Rambla, tornar al l’estany, a tocar de la pesquera que fa d’oficina de turisme, a tocar d’on tenim el cotxe. Observeu abans de deixar el centre com els urbanistes han recreat els recs com els històrics que caracteritzen la ciutat.
Dificultat. Baixa. Distància. 9.50 kms Temps: 2h 30’ (badant) Desnivell. inapreciable. Cartografia: Itineraris per l’espai natural. Consorci de l’estany, ajuntament de Banyoles Més informació: Oficina de turisme de Banyoles. Pg. Darder, pesquera núm. 10. Tel. 972 58 34 70. http://www.banyoles.cat. Museu Darder. Espai d’interpretació de l’Estany, Pl. dels estudis, 2, Tel. 972 57 44 67.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya