Cauen uns lladres de bicicletes

Robaven bicis de gamma alta que eren venudes després per una xarxa de botigues còmplices. No compreu mai material del que no en sapigueu la procedència, podríeu estar col•laborant amb un robatori.

Els Mossos han desarticulat un grup organitzat especialitzat en robatoris en aparcaments i trasters arreu de Catalunya. El grup, format per tres veïns de Cornellà de Llobregat, sostreia bicicletes de gamma alta per vendre-les al mercat negre a través d'una xarxa pròpia de receptadors. Hi havia, per exemple, un establiment de compra i venda d'objectes de segona mà de Barcelona.
La policia imputa als detinguts 16 robatoris amb força a més de 90 trasters a Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Sant Vicenç de Castellet , Manresa i Castelldefels.
En l'operació s'han escorcollat un domicili de Cornellà i un altre de Sant Joan Despí, on s'han recuperat 20 bicicletes, material esportiu, jocs de taula i eines. Segons els Mossos, els autors materials dels robatoris són Raül L. N., de 31 anys; Jordi A. M., de 36, i Antonio C. R., de 33. S'ha detingut dues persones més com a receptadors del material (és a dir, persones que el venen sabent que és robat). Són Pedro U. A., de 34 anys i Cristian Alfonso S. C., de 25. En un comunicat fet públic pels Mossos d'Esquadra es destaca que el grup delinquia gairebé cada dia, i que el modus operandi era desplaçar-se fins a l'indret on es feien els cops per vendre el material aconseguit el mateix dia.

Un clàssic del cinema
El lladre de bicicletes és un film de 1948, dirigit per Vittorio De Sica, que va guanyar l'Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa d'aquest any, a més dels premis BAFTA a la millor pel•lícula i Globus d'Or a la millor pel•lícula estrangera.
Roma, 1948. Fa tres anys que la Segona Guerra Mundial ha acabat, per a milions d'italians, la pau és quasi tan difícil com els anys del conflicte. Incapaç de sortir de la seva corrupció estructural i de la postració en què la han sumit més de vint anys de de dictadura, la societat italiana s'ha convertit en un gegant salvis qui pugui.

En mig d'aquesta derrota moral, Antonio Ricci viu per primera vegada en dos anys un dia de felicitat. La raó és que per fi ha trobat una feina per poder treure endavant la família. El treball consisteix en enganxar cartells publicitaris en els murs dels carrers més concorreguts de la ciutat. És feina a preu-fet, i per portar-la a cap necessita disposar d'una bicicleta que li'n permeti desplaçar-se amb rapidesa d'un barri a un altra. Per aconseguir la bicicleta, Antonio convenç a la seva esposa, la qual rondinant accedeix a empenyorar tota la roba del que un dia fou la seva dot de noces. Per desgracia per Antonio, la precarietat, la fam i l'estat de necessitat generalitzat conflueixen en la persona d'un lladre, tal vegada un home més desesperat que ell, que en un moment de descuit li roba la bicicleta i desapareix entre una multitud massa ocupada per a preocupar-se per ajudar a qualsevulla amb problemes.