OPINIÓ: Tres morts més, seguim sumant

Tres ciclistes més han mort atropellats per un conductor. No anava ni begut ni drogat, ja no calen eximents d’aquesta mena per matar algú, amb petjar el pedal del gas a fons n’hi ha prou. I la pena que se sol aplicar és raonablement suportable, molt més que el dolor per la mort d’un amic o parent. Fins quan seguiran morin ciclistes a la carretera? El problema dels atropellaments de ciclistes per automòbils ja no és una qüestió de saber conduir i compartir la via pública, no. El problema és de civisme, és a dir, cultural. El civisme és una idea que està desapareixent en aquest país, igual que la cultura o el respecte a les persones i fins i tot a la vida. La classe política, la vida pública i la justícia, amb els seus comportaments (Gürtel, Matas, Suprem, Constitucional, pederàstia a l’església...), argumenten aquesta radical transformació negativa de la nostra societat. Amb aquests antecedents, com li exigirem, doncs, a un paio armat amb un carnet de conduir que respecte un ciclista?
Mentre els qui condueixen un cotxe no entenguin i assumeixin que deuen un respecte i una cura infinits als usuaris de la via pública més dèbils i febles, els ciclistes seguiran morint i els comportaments criminals continuaran gairebé impunes, i fins i tot atiats pels esdeveniments de la vida quotidiana.
Ara podria proposar que es fessin rigoroses proves psicològiques per a obtenir el carnet de conduir o renovar-lo, que les condemnes fossin més exemplars o que Joan Saura s’aparegués en somnis als conductors homicides cada nit durant la resta de les seves vides. I què? No serviria de res. El problema és molt més profund i insalvable, de convivència i intel•ligència. D’éssers racionals o irracionals, amb carnet de conduir, això si.