OPINIÓ: La il•lusió de cada juliol

Dissabte comença el Tour. Dissabte comencen les tres setmanes més trepidants de l’any, l’’únic moment en que el meu vell Sony Black Trinitron treu fum. Potser guanyarà Contador, amb el permís dels germans Schleck i de Cunego o Basso; Armstrong vendrà molt cara la seva pell,però són tres setmanes i aquí els anys pesen.

Podrà Joaquim Rodriguez guanyar una etapa l’any del seu debut?

Ves a saber que podran donar de si els ciclistes, no tinc preferències per cap.

El que m’agrada és el pilot, els colors, el brunzir d’abella dels pinyons, l’alegria de la caravana, els clàxons dels cotxes, les acceleracions de les motos.
El que si que sé és que els afeccionats gaudirem d’un dels espectacles més bells de l’esport. Des del primer dia pels carrers de Rotterdam; aviat hi haurà l’etapa del pavés, les grans clàssiques del Nord; després els Alps, els Pirineus, les contrarellotges, els pobles guarnits, de festa, amb tota una gentada esperant el pas de la Grande Boucle.
M’emociono només de pensar-hi. És la il•lusió de cada juliol. Potser pensareu que sóc una mica criatura; i què. Poques coses em fan tan feliç com anar en bicicleta.
Estic content pel començament del Tour. Només demano que ningú no m’aixafi aquesta il•lusió: ni fent trampes amb el dopatge, ni estafant l’espectacle amb el tacticisme ridícul de les ordre a través dels auriculars, ni alguna esgarrifosa caiguda.
Comença el Tour, la il•lusió de cada juliol. El guanyador serà un gran campió, un mite, però els del darrera seran uns herois. A tots ells els dic que no els defraudaré, els esperaré assegut al voral de la carretera digital. Cada tarda. Tres setmanes.