Malgrat les modestes alçades, la Serralada Litoral, entre les depressions del Besòs i la Tordera, és un autèntic jardí metropolità amb un seguit d'espais naturals de la més variada morfologia. Fa anys que la pressió urbana posa en perill aquest ecosistema, però malgrat l'antiguitat geològica i la modèstia general del massís, la serralada sempre sorprèn a qui la descobreix i és capaç de mostrar a qui la visita una colla d'indrets d'una bellesa esclatant. I tot sempre amb el blau del mar i el verd dels pins retallant-se en l'horitzó, els colors de les terres del Maresme.
La proposta d'avui consisteix a pujar fins l'ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt, un dels indrets més interessants i atractius de la part de la serralada més pròxima a Barcelona.
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.
Cordeu-vos el casc que comença la baixada. Reculeu pel camí on heu arribat fins un corriol que surt a l'esquera a penes 150 metres després. L'agafeu i el seguiu en clar descens una mica tècnic fins desembocar al coll de la Cornisa per on heu passat abans (11 kms). Gairebé enfront surt una rampa que baixa clarament, l'agafeu. Us portarà fins una petita plana amb uns pins a ma esquerra. Hi aneu i deixeu el camí principal que segueixi a la dreta. Creueu els pins girant a l'esquerra per un camí que s'albira. Immediatament comença a baixar clarament.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada