15/2/11

Castelló de la Plana, una ciutat de bici

Amb una mida d’abast humà, una nombrosa població jove i universitària, una orografia plana, un magnífic litoral, una important xarxa de carrils bici i un servei de bicicleta pública gratuït, Castelló de la Plana és una ciutat idònia per a ser recorreguda en bicicleta i que aquest mitjà sigui prioritari en els desplaçaments urbans.

Pont de la Universitat Jaume I
Castelló de la Plana és un bon model de ciutat ciclista. Te una superfície de 100 kms quadrats i 180 mil habitants, el perfil no te desnivells importants, el clima és benigne i socialment és una ciutat jove i amb la Universitat Jaume I que actua de motor cultural i del coneixement.
Ha trigat en emergir el potencial de Castelló, però durant la darrera dècada la ciutat ha iniciat un procés de transformació que l’ha rejovenida i, sobretot, l’ha fet més sostenible, equilibrada i culte; tres dels qualificatius importants per que la implantació de l’ús de la bicicleta com a mode de desplaçament pugui ser reeixit tan tècnicament com social.
La implantació d’una densa xarxa de carrils bici que connecten els centres neuràlgics urbans i s’escampa per tot el terme municipal, i el sistema de bicicleta pública gratuïta biciCas, han estat les claus que estan tornant a convertir la bici en un vehicle popular i de gran ús. Ja no és el vell ferro per anar al tarongerar, és la moderna màquina per anar a la facultat, al mercat, a l’estació o al Grao a fer una fritura. La nova estació i terminal d’autobusos, el trolebús que connecta el campus amb el centre, i la restricció de transit al casc històric, estan contribuint a fer de Castelló una ciutat ambientalment raonable.

Castelló en bici
Viatgeu a Castelló en tren. Si teniu una plegable la podeu pujar a l’Euromed. Renfe interpreta que és un equipatge i no cal ni embalar-la. Aneu al campus de la Universitat Jaume I pel carril bici que volta el jardí botànic que resideix l’espai. Baixeu després al centre i pedaleu pel romàntic parc Ribalta. Per entre els edificis nobles del segle XIX endinseu-vos cap al nucli històric: la concatedral, l’ajuntament, el mercat, la plaça de Santa Clara, la llotja del Cànem i, sobretot, no us deixeu el Fadrí, icona de la ciutat.
Després agafeu el carril bici de l’avinguda del Mar (ara en obres) per anar al Grao. Si teniu sort i trobeu taula a Terra Milles (moll de pescadors), no ho dubteu. Si no, de fritures, arrossos i fideuàs en trobareu a tots els restaurants de la zona. Per pair volteu pel port i tireu direcció Benicàssim. La passejada per la platja paga la pena.
I si encara teniu temps en tornar a la ciutat pel carril bici del carrer dels Germans Bou, acosteu-vos cap a la basílica de Santa Maria de Lledó o alguna de les ermites que envolten el cas urbà, el Parc de Rafalafena, i doneu un cop d’ull a la modernitat arquitectònica de l’Auditori, el Museu de Belles Arts o l’espai d’Art Contemporani, tot al centre de la ciutat.
Port Azahar


Cap a Benicàssim

1 comentari:

Carme Calduch ha dit...

Em sembla una miqueta idíl·lic tot això... Castelló és una ciutat idònia per a anar en bicicleta, com bé es diu a aquest bloc, però no penseu que es fa tot el possible per fomentar-ne l'ús. Falta molta educació i consciència cívica perquè Castelló siga de veritat una ciutat de bici. I falta molta campanya i donar facilitats als ciutadans perquè decidisquen aparcar el cotxe definitivament.

Els carrers-carril bici no són carrils bici de veritat, i els ciclistes han d'anar entre els cotxes, el que provoca molta inseguretat i que finalment la gent no opte per utilitzar la bicicleta com a mitjà de transport... Estem MOOOLT lluny de ser una vertadera ciutat de bici...