OPINIÓ: Els ciclistes emprenyats

Paradoxa. Tret del ciclisme no hi ha cap altre esport on, mentre els estaments professionals i els sectors més interessats econòmicament fan el possible i l’impossible per destrossar-lo i fer-lo desaparèixer a còpia de pervertir-lo, prostituir-lo i destrossar-ne la seva imatge pública, paradoxalment augmenti el nombre de practicants. Quan més casos públics i policials de dopatge es coneixen, un delicte que ara ja va de professionals, a cicloturistes i fins i tot a menors, quant menys suport institucional i econòmic, quant més ineficaços són els estaments federatius i quant més desprestigi social te la pràctica del ciclisme, més gent hi ha que va cada dia en bicicleta.

Vergonya, o poca. El cas Contador és la riota del ciclisme internacional. Fins i tot el president de l’UCI, Pat McQuaid, va reconèixer que ‘Spain is diferent’ i que aquí qualsevol pot pressionar les instàncies arbitràries institucionals; començant pel president del govern. La UCI recorrerà la xarlotada de la Federació Espanyola i, per poc que badi, a Contador li cauran dos anys abans no es comenci a córrer el Tour. El pecat li farà forat. I si no, tots els cicloturistes a menjar pollastre amb clembuterol, i així podran fer la Quebrantahuesos en tres horetes i ser a dinar a casa.
Delinqüents comuns. La descoberta, per part dels Mossos d’Esquadra, d’una trama de venda d’estupefaents a professionals, afeccionats i fins i tot menors posa el ciclisme, i l’esport amateur, en entredit. Un esport no professional que només pensa en la competició fent trampes ja no és sinònim de salut, sinó de malaltia. Els esportistes, i els ciclistes sobretot, passen a ser de models a seguir a sospitosos habituals. Els honestos, els que surten a pedalar per sentir-se bé físicament is er feliços amb l’esport que admiren, són ara uns presumptes delinqüents. Quina vergonya!

Més ciclistes. Quant més en entredit queda la pràctica del ciclisme esportiu per totes aquestes circumstàncies, més practicants te aquest esport. Són gent que, lluny de les fites, les marques, les competicions (legals o amagades sota l’epígraf de ‘marxa’) han trobat en la bici un esport que els dona benestar i plaer, o un mitjà de transport sostenible, saludable i modern.
Prou de competició. És per tot això que EL TOURMALET indignat amb tanta trampa i estafa com hi ha a la competició ciclista a tots nivells i als estaments que la representen, no tornarà a tractar temes de competició. Les marxes que apareguin seran exclusivament no competitives (sense classificacions ni temps), les instàncies federatives no gaudiren d’espai informatiu, i les curses professionals no seran més objecte d’aquest bloc, tret d’un tractament històric, com és el cas de la “Volta” a Catalunya que enguany fa cent anys.
EL TOURMALET lamenta decebre segons quins lectors, però, amants del ciclisme com som, no podem deixar-nos entabanar per engalipadors, delinqüents i la gent que els fa el joc. Des d’ara els usuaris de la bicicleta, sigui en la seva vessant cívica o esportiva, seran el nostre únic objectiu.