Una 93ª 'Volta'...de Tour

Per participació i resultats, per organització i traçat, per l’atenció de públic i mitjans, l’edició 93 de la ‘Volta’ a Catalunya què ha acabat amb vuit escalades a Montjuïc, com ha de ser, es pot considerar que ha estat realment una cursa a nivell del Tour. 

D'esquerra a dreta: Joaquim Ridríguez (2º), Daniel Martin (guanyador) i Michele Scarponi (3er)

La inscripció ha estat de luxe: Wiggins, Rodríguez, Valverde, Hesjedal, Evans, Martin o Anton, i la classificació, amb Daniel Martin, Joaquim Rodríguez i Michele Scarponi als primers llocs, és un dels millors palmarès de la cursa catalana en anys. L’organització ha estat impecable, i així ho ha reconegut l’UCI. Els voluntaris de l’A.E. Volta a Catalunya, la Creu Roja, les policies locals, els Mossos d’Esquadra i els grups de protecció civil han fet molt be la seva feina. Cal dir que a la ‘Volta’, des dels nois que posen les tanques a l’arribada fins el President, ningú no cobra ni cinc mai. Enguany el traçat ha estat superlatiu. Duess arribades en alt de gran nivell (Vallter i Port Ainé), un final ascendint Montjuic, com ha de ser sempre, i la bellesa de les voltes al llac de Banyoles o del litoral del Maresme i la platja de Calella han donat una dimensió de gran competició i gran país a la ronda catalana. I la transmissió televisiva a 164 països, amb una audiència potencial de 540 milions de persones, ha presentat al món una de les millors curses ciclistes...i un dels millors indrets per visitar i anar-hi de vacances. Rodó. Llàstima només de la pèssima transmissió tècnica de TVC.

La ‘Volta’ d’enguany és una demostració de que, quan les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat) treballen en un sol sentit, les coses surten be. La tenacitat que hi han posat el president de la ‘Volta’, Rubèn Peris, i el Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, són la mostra més eloqüent del que diem.

La 'Volta' ha estat seguida per un públic nombrós i entusiasta

Daniel Martin, un català d’Irlanda

Ni a Valls, dissabte, ni a Barcelona, diumenge, en Joaquim ‘Purito’ Rodríguez no ha pogut esmenar l’espifiada de tot el Katusha en l’ascensió a Port Ainé, i ha estat Daniel Martin, molt ben aconduït pel seu equip, el Garmin-Sharp, qui s’ha emportat la cursa. Martin, que fa només cinc anys que viu a Girona i parla un català més que notable, és un corredor que farà grans coses en el ciclisme. Astut i amb al força necessària per suportar les no tant dures etzibades de Rodríguez a les rampes de la muntanya olímpica, ha sabut rendibilitzar la victòria a Port Ainé i l’habilitat als esprints. La sorpresa final ha estat Michele Scarponi, que en una demostració de tàctica i força li ha pispat el tercer graó del podi a Nairo Quintana. Les curses d’una o més setmanes són per als que, essent forts tot i no ser-ho necessàriament els que més, saben les seves limitacions, modulen l’esforç, posen l’equip en alerta constant i dissenyen una tàctica en la que res no es deixa a l’atzar i qualsevol moment és bo per esgarrapar segons. Les coses són així al ciclisme d’avui.

Sortida neutralitzada d'una etapa de la 93ª 'Volta' a Catalunya

Homenatge a Xavi Tondo a l'etapa de Valls

Una gentada va rebre la caravana de la ‘Volta’ a Valls (Alt Camp), final de la sisena etapa. L’homenatge al desaparegut Xavi Tondo, heroi d’una ciutat que viu el ciclisme com poques a Catalunya, al podi de l’arribada, va continuar una hora després en un teatre Principal ple de gom a gom per assistir a la presentació del llibre ‘Cavi Tondo, el triomf de l’obstinació’.

A l’acte, que va presidir l’alcalde de Valls, Albert Batet, hi van intervenir el Secretari General de l’Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, el director general de Cossetània, editorial amb seu a Valls, Josep Olivé, el president de la ‘Volta’, Ruben Peris i l’autor del llibre. En acabar l’acte els pares del ciclista traspassat van rebre un quadre amb la reproducció de la portada (creada per en Marc Volpini, germà d’en Xavi).

El llibre és a totes les llibreries de Catalunya des de fa una setmana i també es pot comprar al web de l’editorial. (Cliqueu l'enllaç per anar-hi).

La presentació del llibre al teatre Principal de Valls

Els pares d'en Xavi Tondo reben  l'obsequi de mans del director general
de Cossetàna, Josep Olivé

Un moment de l'esprint

Una mostra de l'excel·lent ambient a l'etapa de la 'Volta' a Valls

Martin l’espavilat, Rodríguez el badoc

Un segon a l’esprint especial d’Alfarràs i tres més a l’arribada a l’esprint Lleida li poden acabar costant a Joaquim Rodríguez la ‘Volta’. Sap greu dir-ho, però serà un escarment per a ell i el seu equip, per badar. I ja és el segon dia.

Daniel Martin al podi

Dani Martin (Garmin-Sharp) és un paio llest. Sap quan i on ha d’estar, i el seu equip està per ell. No cal gran cosa més en aquest ciclisme modern de tàctiques i ‘pinganillos’, d’estratègies, etapes de tres hores i mitja i més calculadores que pulsòmetres. Ha guanyat un segon en un esprint especial, que tal i com estan les coses de justes no és poca cosa, i tres al'arribada per un tall que ha perjudicat els favorits, què es veu que no estaven per esprintar; pitjor per a ells.

Demà a Valls, amb el coll de Prades (1ª) a seixanta quilòmetres de l’arribada i el de l’Illa (2ª) a catorze, serà un terreny propici de nou pels espavilats. És d’esperar que al Katusha hagin après la lliçó, sinó les vuit voltes a Montjuïc de diumenge poden ser més que insuficients per recuperar el temps badat.

Volta a Flandes retro

El dia 25 de maig la Ronde van Vlaanderen (Volta a Flandes) fa un segle. La cursa dels murs de llambordes a través dels turons de les Ardenes flamenques tindrà la setena edició de la seva versió retro el dia 26 de maig. I hi haurà festa grossa per commemorar el centenari de la Ronde. 

Com sol ser habitual en aquestes marxes, les bicis admeses seran anteriors a 1987 i, a més, en aquest cas cal anar obligatòriament vestit d’època. Els bigotis enormes i les ‘curres’ gruixudes i molsudes com bufandes abunden a la Ronde, us avisem.

Seran tres recorreguts, de 40, 70 o 100 quilòmetres, amb el seus corresponents murs històrics: Kapelmur, Taaienberg, Elkenberg, l’antic Kwaremont o el desconegut ‘la Rampe’, amb sortida i arribada a Oudenaarde, al cor mateix de Flandes. A més, el dia abans hi haurà borsa de la bicicleta d’ocasió i un critèrium per a bicis de pinyó fix i singletracks.

Per a mes info i inscripcions: http://www.retroronde.be/fr/145-home.

Flandes és la pàtria del ciclisme. Pedalar per les seves carreteres rurals i escalar els seus murs és sentir, viure i conèixer l‘autèntica tradició ciclista europea.

En Daniel Martin no és un qualsevol

Daniel Martín és un ciclista irlandès que viu a Catalunya, parla català i te un tiet que es diu Stephen Roche, poca broma. Doncs bé, en Martin és el nou líder de la ‘Volta’ gràcies a la victòria en solitari a Portainé, segona arribada en pujada de la cursa, després d'una heroica escapada. 

Martin guanyant a Port Ainé

Martín li va treure 36 segons al principal candidat al triomf final, en Joaquim Rodríguez, que al seu torn ha atacat a Bradley Wiggins quan ha vist que patia en els últims quilòmetres. Però, pel que s’ha vist, Wiggins no és el rival a batre, i quan el Katusha s’ha despertat, en Dani Martin ja escalava tot sol les dures rampes de l’estació pallaresa. Potser han badat una mica de la mateixa forma que ha badat la televisió, a qui se li ha aparegut, literalment, el Purito, quan ja enxampava Nairo Quintana; devia ser per la vaga que feien.

L'etapa ha estat marcada per la caiguda sense gaires conseqüències d'Alejandro Valverde, que ha hagut d'abandonar. Ha estat al descens de la Llosa del Cadí, un lloc clàssic on ja hi ha hagut moltes caigudes els darrers anys, doncs la ‘Volta’ hi passa tot sovint. Farien be els organitzadors en revisar aquest punt del traçat, no?

Valverde, al capdavant del pilot i amb el jersei de líder, seguia la roda del seu company italià Eros Capecchi, que ha frenat bruscament. Tots dos han caigut pel terra. Purito haurà d'aprofitar ara les bonificacions per guanyar la Volta per segona vegada (ja ho va fer el 2010), un amanera ben poc honrosa de guanyar una cursa.

L'etapa d'aquest divendres serà aparentment de transició, però el corredor català, en canvi, dissabte haurà d'aprofitar la pujada final i el descens a Valls des del Coll de Lilla per esgarrapar temps. Diumenge, a Barcelona, tindrà les vuit ascensions a Montjuïc per noquejar el seu rival irlandès. Però En Rodríguez no es ben be en Miquel Poblet. A veure si el nebot d’en Roche li pisparà la cursa.

El tacticisme mata el ciclisme

L’etapa de Vallter no ha servit per a res. L’ascensió ha descartat els més dèbils, només faltaria, però no ha servit per que els que volen guanyar la ‘Volta’ hagin fet mèrits per a aconseguir-ho. El resultat ha estat un avorriment.

Nairo Quintana, un bon escalador, ha rebut el premi per bon treballador i el seu cap, Alejandro Valverde, l’ha fet guanyar. Joaquim Rodríguez i Bradley Wiggins han preferit esperar a veure que passa avui i entrar a roda. Són coses que passen quan esperes al darrer quilòmetre per a atacar. Tens una o dues oportunitats, com a molt, però si et resisteixen, ja has begut oli. El tacticisme llavors no serveix per a res, s’imposa el conservadurisme i el ciclisme hi surt perdent. Potser no cal fer etapes de 180 kms, que les facin amb una pujada forta de 12 o 13 kms i ens estalviem tanta moguda.

L’etapa reina d’avui dijous amb final a Port Ainé és una autèntica etapa Tour. Són cinc ports amb dos de categoria especial, el llarguíssim Port del Cantó (que tanmateix és més dur per l’altra banda) i l’ascensió final a l’estació d’esquí del Pallars. L’organització ha fet una molt bona feina en el seu disseny, però els que han de jugar-se la cursa a la carretera són els ciclistes. Si es dediquen a especular buscant només una desena justa de segons què, a la fi, els doni la victòria de la cursa diumenge per un pèl, haurem perdut una setmana tots plegats.

Booktrailer del llibre sobre en Xavi Tondo