L’etapa de Vallter no ha servit per a res. L’ascensió ha descartat els més dèbils, només faltaria, però no ha servit per que els que volen guanyar la ‘Volta’ hagin fet mèrits per a aconseguir-ho. El resultat ha estat un avorriment.
Nairo Quintana, un bon escalador, ha rebut el premi per bon treballador i el seu cap, Alejandro Valverde, l’ha fet guanyar. Joaquim Rodríguez i Bradley Wiggins han preferit esperar a veure que passa avui i entrar a roda. Són coses que passen quan esperes al darrer quilòmetre per a atacar. Tens una o dues oportunitats, com a molt, però si et resisteixen, ja has begut oli. El tacticisme llavors no serveix per a res, s’imposa el conservadurisme i el ciclisme hi surt perdent. Potser no cal fer etapes de 180 kms, que les facin amb una pujada forta de 12 o 13 kms i ens estalviem tanta moguda.
L’etapa reina d’avui dijous amb final a Port Ainé és una autèntica etapa Tour. Són cinc ports amb dos de categoria especial, el llarguíssim Port del Cantó (que tanmateix és més dur per l’altra banda) i l’ascensió final a l’estació d’esquí del Pallars. L’organització ha fet una molt bona feina en el seu disseny, però els que han de jugar-se la cursa a la carretera són els ciclistes. Si es dediquen a especular buscant només una desena justa de segons què, a la fi, els doni la victòria de la cursa diumenge per un pèl, haurem perdut una setmana tots plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada