Una 93ª 'Volta'...de Tour

Per participació i resultats, per organització i traçat, per l’atenció de públic i mitjans, l’edició 93 de la ‘Volta’ a Catalunya què ha acabat amb vuit escalades a Montjuïc, com ha de ser, es pot considerar que ha estat realment una cursa a nivell del Tour. 

D'esquerra a dreta: Joaquim Ridríguez (2º), Daniel Martin (guanyador) i Michele Scarponi (3er)

La inscripció ha estat de luxe: Wiggins, Rodríguez, Valverde, Hesjedal, Evans, Martin o Anton, i la classificació, amb Daniel Martin, Joaquim Rodríguez i Michele Scarponi als primers llocs, és un dels millors palmarès de la cursa catalana en anys. L’organització ha estat impecable, i així ho ha reconegut l’UCI. Els voluntaris de l’A.E. Volta a Catalunya, la Creu Roja, les policies locals, els Mossos d’Esquadra i els grups de protecció civil han fet molt be la seva feina. Cal dir que a la ‘Volta’, des dels nois que posen les tanques a l’arribada fins el President, ningú no cobra ni cinc mai. Enguany el traçat ha estat superlatiu. Duess arribades en alt de gran nivell (Vallter i Port Ainé), un final ascendint Montjuic, com ha de ser sempre, i la bellesa de les voltes al llac de Banyoles o del litoral del Maresme i la platja de Calella han donat una dimensió de gran competició i gran país a la ronda catalana. I la transmissió televisiva a 164 països, amb una audiència potencial de 540 milions de persones, ha presentat al món una de les millors curses ciclistes...i un dels millors indrets per visitar i anar-hi de vacances. Rodó. Llàstima només de la pèssima transmissió tècnica de TVC.

La ‘Volta’ d’enguany és una demostració de que, quan les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat) treballen en un sol sentit, les coses surten be. La tenacitat que hi han posat el president de la ‘Volta’, Rubèn Peris, i el Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, són la mostra més eloqüent del que diem.

La 'Volta' ha estat seguida per un públic nombrós i entusiasta

Daniel Martin, un català d’Irlanda

Ni a Valls, dissabte, ni a Barcelona, diumenge, en Joaquim ‘Purito’ Rodríguez no ha pogut esmenar l’espifiada de tot el Katusha en l’ascensió a Port Ainé, i ha estat Daniel Martin, molt ben aconduït pel seu equip, el Garmin-Sharp, qui s’ha emportat la cursa. Martin, que fa només cinc anys que viu a Girona i parla un català més que notable, és un corredor que farà grans coses en el ciclisme. Astut i amb al força necessària per suportar les no tant dures etzibades de Rodríguez a les rampes de la muntanya olímpica, ha sabut rendibilitzar la victòria a Port Ainé i l’habilitat als esprints. La sorpresa final ha estat Michele Scarponi, que en una demostració de tàctica i força li ha pispat el tercer graó del podi a Nairo Quintana. Les curses d’una o més setmanes són per als que, essent forts tot i no ser-ho necessàriament els que més, saben les seves limitacions, modulen l’esforç, posen l’equip en alerta constant i dissenyen una tàctica en la que res no es deixa a l’atzar i qualsevol moment és bo per esgarrapar segons. Les coses són així al ciclisme d’avui.

Sortida neutralitzada d'una etapa de la 93ª 'Volta' a Catalunya