A totes les colles de ciclistes que volten per carreteres i camins cada diumenge, sempre hi ha gent que te el cap la idea de travessar els Pirineus seguint la ruta dels grans colls del Tour. El Tourmalet, l’Aubisuqe o el Peyresourde són noms mítics que ressonen una vegada i una altra al cap, el cor i les orelles de molts afeccionats que en parlen i en parlen, però rarament ho acaben fent mai ja sigui per falta de temps o d’empenta organitzadora. Aquest llibre pretén, d’entrada, seduir el lector i fer-li venir moltes ganes de fer la travessa de la serralada, narrant la ruta que de Donosti a Port-Bou van fer els seus autors l’estiu del 2001.
El segon objectiu és convèncer de que no cal ser un atleta excepcional, ni cal disposar de molt de temps ni infrastructura per llençar-se a aquesta aventura possible. I per poder-ho fer s’explica tot fil per randa, inclòs el rutòmetre i les altimetries dels principals colls pirinencs. No us escalfeu més la boca parlant de la travessa dels Pirineus, llegiu aquest llibre i poseu-vos a pedalar !
De Donostia a Portbou. Les rutes del Tour 1
Ed. Proa. Alí Bei 20
4 comentaris:
Buenos dias Rafael
Tuve el placer de leer tu libro este pasado invierno y puedo decirte que me resulto muy ameno y
desde luego recomiendo a todo el mundo la lectura de este magnifico libro
Al margen de la utilidad como guia preparatoria para realizar esta aventura, yo lo he leido como si de una novela se tratara y me he metido en el personaje, incluso he sufrido en alguna de las subidas.
He rememorado todas las anecdotas que me sucedieron hace 16 años cuando la realice por primera vez.
Los que hemos probado eso de viajar en bicicleta y conocer el mundo a otra velocidad y desde otra perspectiva no necesitamos muchas excusas para apuntarnos a cualquier aventura rutera.
Tu libro ha sido la señal para despertar el gusanillo que llevaba dentro y estaba dormino y como no podia ser de otra manera al terminar el libro me propuse volver ha realizar la ruta en sentido contrario 16 años despues.
En esta ocasión he enredado al amigo Joan Mengual que todavia no tiene ese gusanillo rutero para que me acompañe este verano.
Espero disfrutar tanto como lo hice en la vez anterior y poder tener mil y una historia que contar.
Un llibre molt interessant. Aquest estiu farem una ruta en bici, uns diuen de fer el Camino de Santiago, jo particularment tinc ganes de pujar el Tourmalet i fer la ruta del llibre estaria molt bé.
El tema del tren no em queda molt clar, perquè si no llogueu un camarot privat no es pot portar bicis en aquests tipus de trens.
Hola Genís,
als compartiments de dues places les bicis hi caben bé. Pensa que és més barat comprar un compartiment encara que no l'ompliu, que no pas buscar una altra fórmula d'anar fins Donòstia, però també podeu mirar de llogar una furgoneta (Europcar són les més barates) i deixar-la a Donostia.
Sigui el que sigui, bona pedalada!
Hola!!
Et torno a escriure per tal de comentar-te que tenim intenció (2 persones)de fer la ruta del teu llibre del 14 al 24 d'agost de 2008.
Tinc ja les etapes detallades en forma de llibre de ruta extretes de la web de carreteres del viamichelin. Tinc alguns dubtes i m'agradaria poder escriure't.
el meu meil es genispp@yahoo.es (g e n i s p p @ y a h o o . e s) (tot junt i en minuscules).
El blog on tinc ja la ruta és aquest:
http://camisantiagoenbici.blogspot.com/
Moltes gràcies per avançat
Publica un comentari a l'entrada