7/3/11

Un bicing per a Joan Salvat-Papasseit

L’exposició ‘Salvat-Papasseit poetavanguardistacatalà’ que es pot veure fins el 3 d’abril a Arts Santa Mònica de Barcelona és una bona excusa per fer una ruta en bici pels indrets barcelonins que van marcar l’existència d’aquest poeta mort prematurament. Joan Salvat-Papasseit (1894.1924) és un poeta popular.

La seva obra, musicada per cantants com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat s’ha difós molt, i el seu caràcter proletari i íntimament lligat a la Barceloneta, el fan pròxim al públic. La ruta que us proposem pot fer-se amb el servei de bicicletes públiques de Barcelona, el bicing. Comenceu a pedalar a l’estació de bicing que hi ha al tram central de la Gran Via, cantonada amb Passeig de Gràcia, a tocar del metro de les línies 2 i 4 i del monument al llibre.
El primer punt d’interès és molt a prop, al número 613 de la mateixa Gran Via; a l’altra banda del Passeig de Gràcia, costat muntanya. Aquí hi havia les Galeries Laietanes. Salvat hi va treballar, va entrar en contacte amb el món intel•lectual. A l’estora d’entrada de l’actual edifici hi ha reproduïda una llegenda on s’explica el pas de Salvat per allà.
Des d’aquí baixeu Passeig de Gràcia, volteu la plaça de Catalunya i Rambla avall fins l’Arts Santa Mònica, on hi ha l’exposició. A tocar hi ha una estació de bicing. La mostra recorre cronològicament la biografia vital, intel•lectual i estètica de Joan Salvat-Papasseit.
Moll de la Fusta. Estàtua del poeta. del luxemburguès Robert Krier. El jove Salvat va fer de guarda al moll, tal i com diu el poema ‘Nocturn per acordió’. Aquí estaven amarrades les corbetes de l’Asilo Naval Español, on Salvat va viure des que el seu pare va morir quan ell tenia set anys. La volta en bici fins els cinemes dona una visió original del Moll de la Fusta.
C/Argenteria 64. En aquesta estreta casa va morir el 7 d’agost de 1924. Hi ha una placa en record. Al Passeig del Born 27 (cantonada Rec).- hi ha un cal•ligrama d’un dels seus poemes del llibre ‘L’irradiador del port i les gavines’. Baixeu el Passeig Joan de Brobó. Les antigues pudes, avui restaurants,, eren lloc d’esbarjo de molts barcelonins quan s’atansaven a la Barceloneta, llavors una península allunyada de la ciutat, com un poble mariner. Al poema ‘Passeu pel port’ parla d’aquells temps.
ESQUERRA Pça de la Barceloneta. Església de Sant Miquel del port. L’any 1918 s’hi va casar amb Carme Eleuterio. ESQUERRA c/ sant Miquel. DRETA c/de la Maquinista. Al número 10 hi ha la casa del sastre Antoni Miquel esgrafiada per Emili Ferrer, il•lustrador del llibre per a infants ‘Els nens de la meva escala’, DRETA c/del Baluart. DRETA c/Escuder. ESQUERRA c/ Comte Santa Clara. Aquí hi ha la biblioteca de la Fraternitat, a la seu de l’antiga cooperativa. L’edifici és de Francesc Guàrdia i Vidal. Salvat-Papasseit va militar en el socialisme utòpic que, a Catalunya, va impulsar el moviment cooperatiu. DRETA c/ Sant Carles. Aquí va néixer el poeta i gran amic Tomàs Garcés (1901). Amb ell va fer la revista ‘Mar Vella’. ESQUERRA c/de l’Atlàntida. RECTE Plaça del poeta Boscà. Aquí hi ha el modern mercat de la Barceloneta. Per Salvat aquest era un lloc de trobada amb els veïns i d’emmirallar-se de la vida popular. Al poema ‘Vora el mercat’ en parla. DRETA c/ de la Maquinista. ESQUERRA c/Giner i Partagàs.- Al número 11, avui ja no existeix, hi va viure el poeta de 1918 a 1922 i hi van néixer les filles Salomé (1919) i Núria (1922), morta poc abans que en Salvat. TORNAR A c/ de la Maquinista. RECTE.- Maquinista Terrestre i Marítima. ESQUERRA.- c/Joan Salvat Papasseit. Era el seu camí per anar al mar. Per allà arribava fins al turó del Somorrostro, on avui hi ha la font en homenatge a Carmen Amaya. Al Passeig nacional hi ha una estació de bicing.
Dificultat. Fàcil. Distància. 10.00 kms Temps: 2h Desnivell. nul @: http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php i http://www.artssantamonica.cat/

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya