Laurent Jalabert va destrossar als seus rivals a l’Ironn Mann, Claudio Cjiappucci està fort com un roc, i ambdós estan preparant sengles equips per vèncer la tercera edició de la Titan Desert (titandesert.com), el Dakar de les bicis, que es correrà pel desert de Marroc entre els dies 26 d’abril i 2 de maig. Melcior Mauri no hi tindrà gens fàcil per revalidar la victòria obtinguda l’any passat damunt les dunes i pistes saharianes, tot que que seguirà comptant amb els seus fidels companys Abraham Olano i Jordi Arteman. ‘Pello’ Ruiz Cabestany, Miquel Àngels Iglesias, Santi Prat i Rafael Bosch seran alguns dels candidats a donar una sorpresa i vèncer els favorits.
A la resta, fins a uns tres cents inscrits, sempre els quedarà la satisfacció d’haver superat un intens, emocionant, divers i bellíssim repte en terres africanes de la ma d’una organització impecable.
La tercera edició de la Titan Desert començarà a Ouarzazate i acabarà a Erfoud, tindrà un total de cinc etapes i prop de 500 quilòmetres amb dues fites importants; una etapa de muntanya i una etapa marató, on els participants no rebran cap mena d’assistència.
La primera etapa tindrà 80 quilòmetres i dos ports de muntanya, un situat a 2.200 metres d’alçada després de 15 qms d’ascensió i amb una llarga i pedregosa baixada. La segona etapa, de 110 qms tindrà un port que es pot qualificar de dificultat mitjana i una seixantena de quilòmetres de superfície dura i plana. La tercera etapa és la marató, de 130 qms de pis dur i pedregós tret d’una vintena de quilòmetres de terreny sorrenc. Després d’una nit dormint a terra a tocar del poblet de Ramlia, els corredors hauran d’enfrontar-se a 90 qms més de terreny dur i picant amunt fins l’Erg Chebbi, final de la quarta etapa. La cinquena engegarà amb la travessa de les grans dunes de l’Erg, bicicleta a l’espatlla durant uns dos quilòmetres, per continuar durant 60 qms més fins a Maadid, al ja conegut hotel Xaluca, final de la cursa.
La suspensió del Dakar per les amenaces terroristes no te res a veure amb la celebració de la Titan, ni altera el seu programa. Per les seves característiques geo polítiques, Marroc i Tunissia són avui els països més segurs d’Àfrica. Les autoritats han garantit total seguretat a la cursa, garanties que l’organització amplia amb un helicòpter i nombrosos vehicles tot terreny que seguiran l’evolució dels participants.
CONSULTEU LA RESTA D'ENTRADES SOBRE LA TITAN DESERT EN AQUEST MATEIX BLOC
2 comentaris:
BON DIA
Et vaig descobrir a través d'aquest blog, navegava per la xarxa mirant temes de ciclisme. M'agrada sortir amb la meva bicicleta quan es dóna una conjunció especial que permet que tingui una mica de temps. Vaig trobar el teu blog Rafael, i com que ja et coneixia de llegir-te algun cop al mundo o a la vanguardia en temes de ciclisme, vaig explorar el teu blog, d'allà vaig anar al teu blog casa vbn i m'agrada llegir els teus comentaris, fins i tot de tant en tant m'he afeccionat a fer petits comentaris. Tanmateix, ara no em sento gaire bé, ja que no he llegit cap llibre teu. El meu cap em diu, com li pots dir a un escriptor que l'admires per la seva activitat i la seva capacitat, si no has llegit cap llibre seu. És com dir que admires Bach per la seva immensa obra i no haver sentit res d'ell. Aquesta sensació ha augmentat al veure aquest article sobre la titan desert, pel que he deduït has participat en ella. Ja veig que ets un ciclista amb totes les lletres de la paraula, em sembla que jo de ciclista només tinc la roba que porto. Potser el que em toca és començar a llegir més i algun dia ves a saber si no coincidimi més que pujar junts una muntanya podem quedar al bar comentat alguna cosa. Acostumo a fer les sortides sol en bici, però sempre he apreciat sortir amb algu tranquilament i fer petar la xerrada, mentre el paisatge a un ritme tranquil però constant va canviant. El meu ciclisme deu ser un elogi a la tranquilitat, tan de moda que està ara. La meva velocitat és la que jo sóc capaç d'imprimir, jo sóc el límit, veus el món que ets capaç d'arribar amb la teva força, i sempre queda un més enllà per descobrir. En fi que si de tant en tant vull tenir un canvi d'impressions´amb tu, ho faré en el blog, dalt d'una bicileta seríem com aquell mite de la tortuga i Ulises, mai ens acabaríem de trobar i per tant serien monòlegs, no diàlegs.
Apa figura, continua així, i ja ens anirem trobant en aquest blog que és casa teva.
jordi
jordige@icab.es (crec que de moment no funciona aquesta adreça) jorrdi@hotmail.com
Si que he fet la Titan, la vaig fer l'any passat com he fet tantes coses a la vida, pensant en arribar sense importar en quin lloc, pensant en gaudir de la bici i el país, sense tenir gaire en compte si m'avançaven molts ciclistes o no.
La vida en bici te un sentit romàntic, només compta el superar-se a un mateix. I tampoc no et pensis que vaig tan ràpid.
O sigui que qualsevol dia pedalem plegats, per la carretera o per la muntanya.
Salut
Publica un comentari a l'entrada