El ciclista te ànima de nen. Pedalejant se sent jugant lliure i desimbolt com quan era un crio. El vent a la cara, l’esforç de les ascensions o la recompensa de l’èxit en arribar, li fan recuperar un temps d’il•lusions que mai no hauria d’haver fugit. És només un parèntesi, prou que ho sap; demà tornen les maldecaps de la feina, les presses de la vida urbana, tot el que li ha robat el més preuat de la vida; l’entusiasme, l’alegria per la realització d’una cosa agradable. Però mentre pedaleja el brogit quotidià queda enrere, endavant només hi ha l’esperança de, damunt la bici, poder ser feliç com un nen.
El dia de l’estrena de la temporada, la primera sortida ‘oficial’ amb la colla o el club (el meu és el C.C. Routier de Premià de Mar i el podeu trobar a http://cc-routier.blogspot.com), és una jornada especialment engrescadora. Les pupil•les llueixen més vives que cap altre dia, les ganes de retrobar-se amb l’experiència de rodar amb els col•legues és un neguit que ningú pot amagar. El primer diumenge de la temporada és un dia feliç.
I amb la nova temporada neixen les noves il•lusions del nen que tot ciclista porta a dins: una nova màquina per afrontar el repte dels llargs quilòmetres de donar pedals? Un cert neguit de saber-se amb més experiència, però inexorablement també més vell? Una nova marxa on participar? Un viatge pels colls dels Pirineus, els Als o ves a saber on? Cal fer roba nova amb els logotips del club, cal col•laborar més al bloc, cal entrenar una mica més....
La llista és eterna i les ganes de pedalejar moltes i noves. El primer dia mai no és un dia tranquil, com molts anuncien i pocs acompleixen. L’anada, com aquell, es va fent pel que es pot, som tot just al principi; però a la tornada cal pair ràpid l’esmorzar, i res millor que deixar-se veure pel davant del grup (Josep, Jaume Porta, Joan Mengual, com anàveu, xavals!) per demostrar els somnis que un està disposat a acomplir aquesta temporada, nova, com les il•lusions del ciclista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada