La Titan Desert 08 serà una cursa esportivament competitiva, amb un recorregut variat, selectiu, indòmit i de gran bellesa, amb una participació estel•lar atractiva per afeccionats i mitjans però, sobretot, una competició apte per a un ampli sector de ciclistes afeccionats mínimament en forma. La tercera edició de la cursa ciclista pel desert marroquí està acomplint les expectatives que havia generat entre l’opinió pública i l’afició. Amb els ingredients ressenyats, el complicat equilibri entre fer una competició esportivament selectiva i, a la vegada, apte per a un amplíssim ventall de participants sembla garantit, un factor clau per consolidar la cursa.
Arribar a aquest grau de maduresa en nomes tres edicions diu molt de la professionalitat de l’organització, RPM Outsourcing, empresa del grup editorial Alesport (Solo moto, solo bici...). Podrien haver optat per fer un passeig pel desert, o podrien haver escollit fer una competició dura, només a l’abast de grans atletes, però han preferit bastir una competició on ‘l’últim sigui també un guanyador’ en paraules del seu director, Joan Porcar, un veterà de l’Àfrica.
Guanyadors i participants
Laurent Jalabert, Claudio Ciapucci, ‘Pello’ Ruíz Cabestany, Miquel Àngel Iglésias, Abraham Olano, Melcior Mauri (guanyador l’any passat) i la sorpresa de darrera hora de Roberto Heras conformen els grans noms d’un quadre d’honor d’aspirants a la victòria que no podria estar complert sense els noms de Rafael Bosch, líder l’any passat durant quatre etapes, Santi Prat, guanyador d’etapa, Pedro Vernis, primer guanyador, o Agustín Ceballos; tot plegat una inscripció que ja dona rang de cursa de primer nivell a la Titan i que, en l’edició de l’any passat, ja va donar nervioses jornades de ciclisme èpic, del d’abans, tal i com reconeixia en Miquel Àngel Iglesias, un ex professional que sap molt bé que és al ciclisme d’atac persona a persona, sense tàctiques d’equip.
Però amb aquests corredors no n’hi ha prou per endinsar-se pel desert; sense els gairebé tres centenars més d’afeccionats anònims que només tindran/em com a objectiu acabar la competició i fer un emocionant, excitant i esportiu viatge pel desert del Marroc, la Titan no te raó de ser, així ho han volgut els organitzadors. Per això arreu de Catalunya i cada cop a més llocs de l’estat hi ha botigues de bicicletes, colles de ciclistes clubs i amics que estan preparant-se pel repte del desert. Entrenar amb el fred de l’hivern als muscles és un objectiu, el gimnàs pot ser-ne un altre, però també hi ha la logística (que m’emporto per l’etapa marató?), la preparació de la màquina (quins penumàtics? hard tail o doble?) o la recerca d’alguna ajuda en forma de patrocini per apaivagar despeses. Tot plegat forma part de l’emoció intensa que prop de tres centenars de persones estan vivint ja aquests dies i que irromprà amb la intensitat de la llum del desert el pròxim dia 26 d’abril a Ouarzazat. Després, a Maadid, un cop desmuntades les bicis de nou per tornar-les a la península, la nostàlgia per les emocions viscudes envairà a la majoria, que ja pensaran en tornar al desert l’any vinent.
Campaments, la vida dia a dia
Tret del primer dia i l’últim, la resta de jornades la cursa viurà en campaments de ‘haimes’, les clàssiques tendes ‘amazics’ del desert. El dia de l’etapa marató només hi haurà les tendes i el menjar, cadascú s’haurà de portar allò que cregui que necessita per a dormir, rentar-se i poder tornar a pedalar a l’endemà. Els altres dies els campaments són d’un luxe que ja voldrien alguns hotels. Hospital de campanya, servei al participant ininterromput, cronometratge, megafonia, zona de meta, tenda menjador, àpats en bufet lliure, bar, aigua potable, serveis higiènics i zona d’assistència tècnica, a mes de parc tancat, conformen l’estructura dels campaments. En cursa, 27 cotxes tot terreny, helicòpter i m,és de 110 persones garanteixen una organització quina eficàcia (i amabilitat, perquè no dir-ho) no admet dubtes.
Marroc, país segur
La recent suspensió per amenaces terroristes del ral•li Dakar no afecta per a res la seguretat de la Titan Desert. Marroc, país on es disputa íntegrament la competició, és el més estable del Magirb juntament amb Tunissia. Tanmateix, en tractar-se d’una cursa ciclista que es mou en un radi territorialment discret, garantir la seva seguretat, tal i com ja han fet les autoritats marroquines, és relativament senzill. A més, la Titan no aixeca tanta expectació mediàtica com el Dakar, i ja se sap que les amenaces terroristes sempre busquen un espai on els seus objectius puguin veure’s amplificats pels mitjans de comunicació.
Però la millor garantia de que la prova es disputarà amb absoluta tranquil•litat és haver comprovat l’extraordinària acollida que te per allà on ha passat durant les dues edicions anteriors. Les terres i les gents de la Titan ja senten com a pròpia la cursa. No és rar trobar, en mig del no res d’un ‘plateau’ (antic llac sec), un grup d’amazcis animant els corredors com si es tractés d’una etapa del Tour o la Volta. És una emoció que cal viure.
La gent del desert sap que, en el seu país, tenen la millor font de creixement econòmic, la que donen turistes i visitants. Conservar-lo el millor possible passa per buscar un turisme sostenible i respectuós amb el medi. Hi ha viatgers més sostenibles que els que ho fan en bici?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada