30/1/08

TITAN DESERT 2008, galeria de monstres





Imatges de la presentació de la tercera edició de la Titan Desert. Oi que algunes d'aquestes cares us sonen? Laurent Jalabert, Claudio Ciapucci, Melcior Mauri....
I aquests només són uns quants, segurament que entre ells hi ha el guanyador.
Què, t'hi veus pedalant al seu costat?

(Els que van més mudats són els de l'satff organitzatiu: Felix Dot, Juan Porcar, Manuel Tajada, Rubèn Peris i el boss del grup Alesport, Jaume Alguersuari. Sense ells tampoc no hi hauria cursa)

Fotos cedides per l'organització

8 comentaris:

Anònim ha dit...

hola bon dia

aquest any hi vas?

jordi

jordige@icab.es

Rafael Vallbona ha dit...

Doncs si, aquest any hi torno, i et convido a que t'entrenis i t'hi inscriguis també.
És, simplement, magnífic.

Anònim ha dit...

rafael

gràcies per l'oferiment però no estic a l'altura de fer una ruta d'aquestes, a més no tinc la disponibilitat temporal per poder-ho fer. però em conformo en poder llegir els teus coemntaris.

els espero, ànims endavant

Anònim ha dit...

Bona tarda Rafael.

Ja sé que el que escric no s’ajusta ni al tema del blog ni del teu comentari, però no sabia com transmetre’t aquest breu escrit.

Aquesta tarda, estic tranquil a la feina, puc permetre’m una estona escriure i el cert és que m’agradaria fer-te algunes preguntes. Fins ara m’has demostrat que ets una persona assequible, que respon als comentaris i això ho he valorat molt. És per això que em vull permetre la confiança i de preguntar.

Suposo, que com la majoria de la gent que corre per aquest món, no conec personalment algú que publica llibres i que és escriptor. A mi sempre m’agradat escriure, però molt poques vegades he deixat llegir res del que he escrit a ningú. L’escriptura per mi és com un exercici íntim, com un diàleg amb mi mateix. Potser sóc massa tímid, però mai he tingut la temptació de deixar-ho llegir a altres, bé alguna vegada si, però si ho faig em sento una mica com a despullat envers els altres.

Tampoc em passo el dia fent tractats filosòfics sobre els meus sentiments i el sentit de la vida. moltes vegades són petites evasions de la vida real, em relaxa escriure simples historietes o contes, res trascendent.

Després de tot aquest preàmbul, la meva pregunta és bastant senzilla, que és el que et mou a escriure i posteriorment publicar-ho. Ho pregunto com a curiositat personal, per poder entendre una mica que mou a una persona a fer públiques les seves idees inserides en un paper.

Gràcies pel temps que em puguis dedicar, i si no pots contestar perquè estàs massa embolicat o jo que sé quins motius, m’ho dius que ho entenc perfectament.

Jordi

jordige@icab.es

Rafael Vallbona ha dit...

Uf, aquesta si que és LA pregunta.
Si m'ho permets, deixa'm un dia i et responc al @ amb una mica més de serenitat, si en sóc capaç a l'hora de respondre a aquesta qüestió.
Salut

Anònim ha dit...

rafael

el temps és teu i disposa d'ell com vulguis, jo content si em respons ja sigui ara, demà o la setmana que vé

Anònim ha dit...

No sé si és massa decent parlar d'aquesta competició, dels favorits i de l'edició de l'any passat sense fer referècia a Rafa Bosch, ni en quines circustàncies va perdre el liderat de la prova en ela darrera etapa, despres de dominar les quatre primeres.

Rafael Vallbona ha dit...

Respecte de la decència o no dels escrits d'aquest bloc ho sento però en tinc absolutament el copyright; probablement és més poc decent escriure comentaris com aquest darrer amagant-se en l'anonimat, i bé que no l'he rebutjat.
Per qui escriu aquest bloc, en aquest moment els favorits que vull esmentar són els que cito, i dels altres, que n'hi ha, ja en parlaré quan em plagui, que serà quan ho consideri convenient.