29/3/11

Els ‘bidegorris’ de Bilbo

Tram i 'bidegorris' conformen la nova imatge del transport a Bilbo
Tot i que el ciclisme és un dels esports més practicats i seguit a Euskadi, l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport urbà i sostenible no està tan estès com molts pensen. Tret de Donosti, precursora en aquests temes, la resta de ciutats basques l’existència de ‘bdegorris’ (carrils bici) està encara lluny dels estàndards a que estem acostumats a Barcelona i moltes ciutats de Catalunya.
Bilbo, però, comença a reeixir en l’ús de la bici. Amb una ambiciosa Agenda 21 que proposa tot un pla de mobilitat urbana basat en els desplaçaments en bici per tot el terme municipal a través d’una espessa xarxa de carrils i carrers amb trànsit apaivagat, i la implantació del Bilbon bizi, servei de lloguer de bicicleta pública que comença a operar poc a poc, la capital basca està fent adeptes poc a poc ala bici com a model de transport quotidià.
De moment la xarxa de ‘bidegorris’ gira molt al voltant dels dos marges de la ria., motiu pel qual és ben recomanable per al visitant emportar-se la seva bici, és una forma immillorable de conèixer la ciutat i, amés, ens permet arribar fins les viles pròximes de Algorta, Baracaldo, Sestao, Portugalete i fins i tot atansar-se a Santurxi o Leiao.
Però, sobretot, el passeig per la ria permetrà descobrir l’encant de la ciutat moderna que, a partir de la reconversió industrial que va alliberar els marges de la ria i la posterior construcció del Guggenheim, va encetar un vertiginós procés de transformació urbana que ha convertit la vella vila industrial en una moderna ciutat que busca en la sostenibilitat el següent pas del seu procés cap a l’excel•lència urbana.
A punta i punta de la ria emergeix el Bilbo de tota la vida: l’arqueologia industrial de molls i grues abandonats a Zorrozaurre, la península de l’extrem oest de la ria, i la parte vieja, el remodelat mercat de Ribera, sant Anton, Bilbo la vieja i el modern barri de Mirbilla i el parc de Larreagaburu a l’altre.
El pont d'Euskalduna disposa de carril bici cobert, tot un detall

22/3/11

Del parc de la Pegaso a la Ciutadella

Després dels dies de pluja hi ha ganes de viure l’esclat de la primavera. No cal anar gaire lluny ni buscar racons exòtics, als parcs de la ciutat el canvi d’estació te un llenguatge propi que us proposem descobrir en aquest itinerari que, des de Sant Andreu, ens portarà al centre de Barcelona a través de la Sagrera, Sant Martí de Provençals, el Clot i Fort Pienc. Una ruta de ciclisme urbà de diumenge al matí molt apte per fer en família. I fins i tot aturar-vos a fer el vermut en una de les últimes bodegues que queden a Barcelona.

L’inici de la ruta és a la Plaça d’Orfila, al cor de Sant Andreu. Hi arribeu amb la línia 1 del metro, estació Sant Andreu. De la plaça en surt un carrer de vianants (c/ajuntament), l’agafeu fins que desemboca a la petita plaça del Comerç i al carrer Gran, que agafeu a l’esquerra. Enfront teniu el bar Versalles.
A ma dreta, després de creuar Rovira i Virgili, hi ha l’entrada de l’antiga Pegaso, un dels primers grans espais verds creats per la democràcia. Sortiu per allà mateix on heu entrat i creueu el carrer Gran per anar a buscar Pare Manyanet, que surt enfront. Tot avall fins que les obres de l’estació de Sagrera us obliguen a girar a l’esquerra. Dos cents metres després trobeu una passera superior. Bici a l’espatlla i escales amunt per creuar el forat. Si sou dels que us agrada mirar obres públiques, ho teniu molt bé. Desemboqueu en un aparcament per a treballadors de TMB; el creueu en diagonal cap a l’esquerra fins trobar la rampa de sortida. Sou a la Rambla Prim. Avall, primer semàfor a la dreta i, pel carrer Cantàbria i travessant uns immensos blocs de pisos memòria viva de la immigració dels 60, aneu a sortir al Pont del Treball, que deixeu enfront. Travesseu el carrer i entreu al Parc de Sant Martí, una joia de les zones verdes urbanes que té un mas, l’ermita del sant, i una bona gespa per estintolar-s’hi. Sortiu del parc pel sud i agafeu el carrer Agricultura. Aquest creua Guipúscoa, que agafeu a la dreta pel carril bici fins Espronceda, on gireu a l’esquerra fins els jardins del Clot de la Mel. Els coneixereu per la xemeneia que els presideix.

Creuant-los en diagonal sortireu a Andrade, que seguireu per la vorera i amb molta cura fins creuar Bilbao. A l’altra banda passeu sota els porxos d’un edifici modern i sortireu a Monturiol. Enfront teniu el parc del Clot, creat l’any 1986 on hi havia els tallers de RENFE.
Abans d’entrar-hi, però, trenqueu per Joan de Mata a l’esquerra (el carrer travesser) a un centenar de metres a l’esquerra hi ha el celler de la Paquí, una de les darreres autèntiques bodegues que queden. Els combinats, les anxoves i el vermut a granel us posaran el cos apunt per afrontar el darrer tram.
Sortiu per l‘altre extrem del parc, a tocat de la Farinera del Clot, centre cívic del barri. Travesseu la plaça de les Glòries resseguint els monòlits de cadascuna de les Glòries Catalanes, llàstima que els jardins són tancats, i sortiu davant la Torre Agbar. Gireu a la dreta i agafeu el carril bici de la Meridiana fins el Parc de l’estació del Nord. Passareu pel TNC i l’Auditori. D’aquest parc, aixecat on hi havia l’antiga estació, en sortiu per l’altra banda en direcció a l’Arc del Triomf. Passeu-lo per sota i entreu al Parc de la Ciutadella. El gran jardí construït on hi havia el fortí del mateix nom és l’espai verd més tradicional, i visitat, de la ciutat és el final de la passejada.
Dificultat. Fàcil. Distància. 11.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell. Inapreciable. Bibliografia. Gabriel Pernau. Barcelona amb bicicleta (Columna) @. http://www.bcn.cat/

Publicada al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

21/3/11

9247 'txirrindularis'

L'edició 2011 de la clàssica cicloturista Bilbao-Bilbao ha batut tots els seus propis rècords de participació: 9247 ciclistes (txirrindularis en euskera) es van trobar diumenge a partir de les vuit del matí al pont de Deusto per recórer els bellíssims 116 kms de la ruta. La Bilbao-Bilbao fonamenta el seu èxit en una organització acurada, un recorregut esplèndit i ben dissenyat, seguretat viària absoluta, un preu d'inscripció real (15 €) i la no existència de classificacions ni premis. Tot plegat fa d'aquesta marxa una de les millors i amb més participació d'Europa. Molts organitzadors i federatius n'haurien d'aprendre d'ells.

17/3/11

Editada la guia de la volta en BTT a Montserrat

Divendres surt a la venda la Guia de La Portals. Editada per Alpina,el volum inclou el llibre de ruta, amb altimetria, quilometratge total i parcial, mapa, referències i tot el que necessiteu per poder fer la volta en BTT a la serralada de Montserrat qualsevol dia de l'any seguint el recorregut de la prova cicloturista La Portals. La segona edició d’aquesta prova esportiva es farà el proper dia 10 d’abril.
A més de la guia els editors han inclòs quatre rutes, una per cada portal d’entrada a la muntanya de Montserrat (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol); amb un nivell de dificultat tècnica molt baix i pensades per fer un matí en família i per aquells que s'inicien en la BTT. El preu de la Guia de La Portals es de 14€.
La presentació de la guia es farà el mateix dia de celebració de la Portals. L’editorial Alpina instal•larà un stand on, exclusivament aquest dia, podreu adquirir-la amb un 5% de descompte en la seva compra.

Inscripcions tancades
La segona edició de La Portals ha sorprès als organitzadors per la rapidesa amb la que s’han omplert les places limitades que aquest any s'havien ampliat fins a 1.500.
La Portals 2011 farà homenatge a Melcior Mauri, commemorant el 20è aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a España i al podi el van acompanyar Miguel Indurain i Marino Lejarreta. Melcior Mauri ha estat un referent com a ciclista però també a nivell personal, i es per això que el 10 d'abril seran amb ell i amb nosaltres a La Portals vindrà Miguel Indurain, Marino Lejarreta, Josep Lluís Laguia, Josep Pesarrodona, Roberto Heras, Àngel Edo, Pepe Recio, Francesc Sala, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Israel Nuñez, Pepe del Ramo i altres que per agenda encara no ens han pogut confirmar, però estan fent tot el possible per ser-hi.
La gent dels quatre pobles del parc de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol, ja estan preparant amb molta il•lusió l'organització de La Portals perquè tothom hi estigui d’allò més bé, i gaudeixin de l’entorn i coneguin els pobles. Tanmateix, els inscrits poden consultar el dorsal que tindran al web www.laportals.cat, on hi ha la llista d’inscrits.

11/3/11

Els Pirineus de banda a banda, i tornar

En Javier Sánchez Beaskoetxea no en va tenir prou amb creuar en un sentit els Pirineus, i ho va fer en els dos. Evidentment, una proposta com aquesta no podia passar desapercebuda pel sector editorial, per això Sua edizioak acaba ara d’editar-li ‘Gran travesía de los Pirineos’, un llibre on es relata de forma detallada la travessa de la serralada de la Mediterrània al Cantàbric i del Cantàbric a la Mediterrània.

La ‘Gran travesía de los Pirineos’ és una guia excel•lent per fer la travessa. Amb el llibre, només us cal la bici i haver entrenat per llençar-vos a la carretera. Després d’una introducció general i el mapa dels dos viatges, cada travessa està dividida en set capítols, un per etapa.
Cada capítol te una explicació literària, un mapa detallat de l’etapa, una graella dels serveis i atractius turístics i naturals de la ruta, un perfil altimètric i una sèrie d’atractives fotos del mateix autor. Al final hi ha les habituals pàgines d’informació a la xarxa, que portar per fer el viatge i consells generals.
El llibre te la gràcia d’estar enquadernat amb un cuc plàstic i editat en format apaïsat, o sigui que és perfecte per a posar-lo en una funda portamapes damunt del manillar de la bici. No hi ha més excuses per no fer la travessa dels Pirineus, en el sentit que preferiu, o en els dos.

Etapes cara i cara
La doble travessa que proposa el llibre de Javier Sánchez Beaskoetxea te la característica de fer-se, una per la cara nord de la serralada, i l’altra per la cara sud. A la ruta entre ’Hondarribia al Cap de Creus i Portbou les etapes proposades són:
Hondarribia-Otsagabia 140 kms
Otsagabia-Jaca 110 kms
Jaca-Campo 120 kms
Campo-La Pobla de Segur 095 kms
La Poble de Segur-Puigcerdà 125 kms
Puigcerdà-Banyoles 135 kms
Banyoles-Cap de Creus-Portbou 125 kms
I a la ruta Entre Portbou i Hendaia les etapes que ha dissenyat l’autor de la ‘Gran travesía de los Pirineos’ són:
Portbou-Prada de Conflent 125 kms
Prada de Conflent- Tarascon d’Arieja 135 kms
Tarascon d’Arieja-Banyeres de Louchon 135 kms
Banyeres de Louchon-Luz St. Suveur 090 kms
Luz St. Sauveur-Montory 115 kms
Montory Hendaia 130 kms
Només hi hem trobat a faltar una pàgina de resum general de quilometratge i altimetria. Queda per la segona edició, que n’hi haurà.

7/3/11

Un bicing per a Joan Salvat-Papasseit

L’exposició ‘Salvat-Papasseit poetavanguardistacatalà’ que es pot veure fins el 3 d’abril a Arts Santa Mònica de Barcelona és una bona excusa per fer una ruta en bici pels indrets barcelonins que van marcar l’existència d’aquest poeta mort prematurament. Joan Salvat-Papasseit (1894.1924) és un poeta popular.

La seva obra, musicada per cantants com Ovidi Montllor o Joan Manuel Serrat s’ha difós molt, i el seu caràcter proletari i íntimament lligat a la Barceloneta, el fan pròxim al públic. La ruta que us proposem pot fer-se amb el servei de bicicletes públiques de Barcelona, el bicing. Comenceu a pedalar a l’estació de bicing que hi ha al tram central de la Gran Via, cantonada amb Passeig de Gràcia, a tocar del metro de les línies 2 i 4 i del monument al llibre.
El primer punt d’interès és molt a prop, al número 613 de la mateixa Gran Via; a l’altra banda del Passeig de Gràcia, costat muntanya. Aquí hi havia les Galeries Laietanes. Salvat hi va treballar, va entrar en contacte amb el món intel•lectual. A l’estora d’entrada de l’actual edifici hi ha reproduïda una llegenda on s’explica el pas de Salvat per allà.
Des d’aquí baixeu Passeig de Gràcia, volteu la plaça de Catalunya i Rambla avall fins l’Arts Santa Mònica, on hi ha l’exposició. A tocar hi ha una estació de bicing. La mostra recorre cronològicament la biografia vital, intel•lectual i estètica de Joan Salvat-Papasseit.
Moll de la Fusta. Estàtua del poeta. del luxemburguès Robert Krier. El jove Salvat va fer de guarda al moll, tal i com diu el poema ‘Nocturn per acordió’. Aquí estaven amarrades les corbetes de l’Asilo Naval Español, on Salvat va viure des que el seu pare va morir quan ell tenia set anys. La volta en bici fins els cinemes dona una visió original del Moll de la Fusta.
C/Argenteria 64. En aquesta estreta casa va morir el 7 d’agost de 1924. Hi ha una placa en record. Al Passeig del Born 27 (cantonada Rec).- hi ha un cal•ligrama d’un dels seus poemes del llibre ‘L’irradiador del port i les gavines’. Baixeu el Passeig Joan de Brobó. Les antigues pudes, avui restaurants,, eren lloc d’esbarjo de molts barcelonins quan s’atansaven a la Barceloneta, llavors una península allunyada de la ciutat, com un poble mariner. Al poema ‘Passeu pel port’ parla d’aquells temps.
ESQUERRA Pça de la Barceloneta. Església de Sant Miquel del port. L’any 1918 s’hi va casar amb Carme Eleuterio. ESQUERRA c/ sant Miquel. DRETA c/de la Maquinista. Al número 10 hi ha la casa del sastre Antoni Miquel esgrafiada per Emili Ferrer, il•lustrador del llibre per a infants ‘Els nens de la meva escala’, DRETA c/del Baluart. DRETA c/Escuder. ESQUERRA c/ Comte Santa Clara. Aquí hi ha la biblioteca de la Fraternitat, a la seu de l’antiga cooperativa. L’edifici és de Francesc Guàrdia i Vidal. Salvat-Papasseit va militar en el socialisme utòpic que, a Catalunya, va impulsar el moviment cooperatiu. DRETA c/ Sant Carles. Aquí va néixer el poeta i gran amic Tomàs Garcés (1901). Amb ell va fer la revista ‘Mar Vella’. ESQUERRA c/de l’Atlàntida. RECTE Plaça del poeta Boscà. Aquí hi ha el modern mercat de la Barceloneta. Per Salvat aquest era un lloc de trobada amb els veïns i d’emmirallar-se de la vida popular. Al poema ‘Vora el mercat’ en parla. DRETA c/ de la Maquinista. ESQUERRA c/Giner i Partagàs.- Al número 11, avui ja no existeix, hi va viure el poeta de 1918 a 1922 i hi van néixer les filles Salomé (1919) i Núria (1922), morta poc abans que en Salvat. TORNAR A c/ de la Maquinista. RECTE.- Maquinista Terrestre i Marítima. ESQUERRA.- c/Joan Salvat Papasseit. Era el seu camí per anar al mar. Per allà arribava fins al turó del Somorrostro, on avui hi ha la font en homenatge a Carmen Amaya. Al Passeig nacional hi ha una estació de bicing.
Dificultat. Fàcil. Distància. 10.00 kms Temps: 2h Desnivell. nul @: http://cultura.catalunya.com/ca/detall.php i http://www.artssantamonica.cat/

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya