27/12/09

Tornen les 24 hores ciclistes de Montjuïc



La segona edició de la cursa de ciclisme de carretera de resistència per equips ’24 Hores Ciclistes de Montjuïc’, s'avança tres setmanes i es farà els 12 i 13 de juny usant l'antic traçat del circuït de Montjuïc, on es van fer durant anys les 24 hores motociclistes. L'organització de la prova ha avançat la data de la competició per evitar les altes temperatures que el passat any van convertir la, ja de per si, dura prova de resistència en un infern .
Amb diferents tipus de categories segons el nombre de participants per equip, la carrera repetirà format i tornarà a tenir participants en categoria individual, duo, quatre i sis participants, reservant també un  espai als tàndems. El repte representa una oportunitat única per a tots els amants de l'esport i del ciclisme que volen viure una prova innovadora i diferent a la resta de proves cicloturistes del nostre país.
Amb 300 inscrits en 2009, l'organització espera atreure a un major nombre de participants aquest any, mantenint els preus d'inscripció de la passada edició. Al 2009 l'equip guanyador, l'Andorra ‐ Gran Valira, amb quatre integrants, va completar un total de 212 voltes al traçat de 3790 metres; sumant una distància total de 803,480 quilòmetres i 12720 metres de desnivell acumulat.
Les inscripcions per a l'edició 2010 es poden realitzar ja a través del web oficial de la cursa
http://www.24hcm.com/ i fins al 21 de maig.

25/12/09

La felicitació del lector


L'Oriol Altisench, incansable lector d'aquest blog, ciclista i humanista, ens envia aquesta notable felicitació que El Tourmalet vol pàrticipar a tots els seus amics i a la resta de ciclistes en general.

24/12/09

Un 'tour' pel Poble Nou

Protagonista,a finals del XIX, de la primera revolució industrial, el barri barceloní de Poble Nou torna ara, gairebé un segle i mig després de la implantació del vapor, a ser protagonista del futur de la ciutat. Els obrers manuals i les velles fàbriques han deixat pas a moderns centres culturals, estudis professionals, empreses de comunicació, universitats i centres comercials. Del Besòs fins la Ciutadella, avui us proposem un tour urbà per la nova Barcelona, un passeig pels dies grisos i freds de l’hivern i per pair els exagerats àpats nadalencs.
El ciclisme urbà compagina el pedal amb l’ús del transport públic, en aquesta ruta la línia 1 de la xarxa de rodalies de RENFE (la línia de Mataró) serà la nostra principal aliada. L’agafem fins l’estació de Sant Adrià de Besòs, on comencem a pedalar buscant els nous espais que l’ordenació del litoral i de la desembocadura del riu han deixat a la ciutat.
Sortim de l’estació i travessem pedalant el pas soterrani envers l’avinguda Eduard Maristany per on circula el tram. Anem en direcció Barcelona però girem de seguida a l’esquerra cap al parc del Litoral fins el límit amb la sorra de la platja. Podem fer una volta per gaudir de la quietud ordenada del lloc abans de tornar a l’avinguda Maristany per travessar el riu. Just després del pont tombem a l’esquerra de nou en direcció a la platja. Des d’aquí gaudirem d’una immillorable vista sobre la desembocadura del Besòs amb les tres xemeneies de la antiga tèrmica al fons.
Un caminet ens permetrà pedalar gairebé damunt la sorra fins entrar al parc del Fòrum, a la nostra dreta tindrem la nova planta incineradora d’escombraries. Pels camins de fusta del parc podem enlairar-nos fins la passarel•la que ens portarà sota la gegantina placa fotovoltaica. O si ho preferim, podem tombar a la dreta per fer la volta per la part externa del port Fòrum fins desembocar, després d’una rampa, a la mateix aplaça central del Fòrum. No deixeu, des d’aquí, de fer una bona volta per tots els espais del Fòrum, paga la pena baixar fins l’original platja.
Podeu sortir del recinte Fòrum passant per sota l’emblemàtic (i ara buit) edifici d’Herzog, l’edifici blau. Des d’allà sortireu a la plaça Llevant, on comença la Diagonal. Nosaltres agafarem el passeig Taulat. Si mireu amunt, el disseny i‘alçada dels edificis us farà pensar, en el millor dels somnis, que sou a Mahnattan. Un cop passat el trem edificis singularment alts entre al parc de Diagonal mar. Voltar-lo poc a poc en bicicleta és un dels plaers de descoberta d’aquesta ruta.
A partir d’aquí la ruta es fa més urbana. Seguiu la Diagonal fins Bach de roda, que agafeu a la dreta. Tombeu a esquerra pel carrer Marroc i podreu entrar a un altre parc construir damunt es vells senyals industrials. A la banda de dalt podeu veure la torre de can Ricart, que aviat serà un potent centre cultural on s’ubicarà Linguamón, la casa de les llengües, un bell llegat del Fòrum, entre d’altres. Un curt tram de Diagonal us deixarà al carrer Castella, preneu-lo a la dreta i seguiu per Perú, Llacuna Tànger i Roc Boronat per veure el nucli central de l’anomenat 22@. La seu de la facultat de Comunicació de la UPF, de l’empresa Mediapro, de RNE a Catalunya, d’Indra, BTV, T Systems i altres empreses de comunicació fan de la zona a l’ombra d ela emblemàtica Torre Agbar un dels indrets més originals de la nova ciutat.
Però el Poble Nou de tota la vida no ha mort, al contrari, reneix amb força en aquesta nova etapa industrial. Per Sancho de Avila sortireu a la Rambla. Baixeu tranquil•lament, atureu-vos davant del Casino i tombeu a la dreta per Ramón Turró, el carrer que connecta el barri amb la vila olímpica. Per l’avinguda del Bogatell avall, Icària a la dreta pedalant pel centre de la pèrgola metàl•lica, l’avui romàntic carrer Wellington (amb la magnífica biblioteca central de la UPF i els plàtans que sobresurten de la part del darrera del Parc de la Ciutadella) i Pere IV, sortireu al passeig de Lluís Companys i a l’estació de RENFE d’Arc de triomf, final de la nostra ruta.
Dificultat. Baixa. Distància. 11.00 kms Temps: 2h Desnivell. 95 metres. @: www.bcn.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

23/12/09

Carreteres secundàries al Pla de l’Estany



Les terres d’aigua estan plenes de mites i llegendes. On acaba la història i comença la imaginació? Com pot ser que hi hagi petits estanys que apareixen i desapareixen amb els anys? Què va sorprendre tant al taxidermista Francesc Darder que el va fer enamorar-se de Banyoles? Què fa inspirar els artistes? Carreteres Secundàries pedal per aquesta terra entre llegendària i misteriosa que és el Pla de l’Estany, en un nou episodi acabat d’enregistrar i que forma part de la segona temporada de la sèrie que es començarà a emetre a mitjans gener a les televisions sindicades de la Xarxa de Televisions Locals. La ruta recorre l'església de Santa Maria de Porqueres, a la qual el bisbe Guisall va consagrar de tal manera que tots els que s'hi establien en un radi de trenta passes quedaven sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu. L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular.
Després en Carles Feo, tècnic del museu Darder ens mostra els estanyols i ens porta pels boscos de riba de llac fins el museu, a l’entrada del barri vell de Banyoles. Els darrers anys el centre ha canviat completament, tan a nivell museològic, com arquitectònic i funcional. El Museu Darder d’Història Natural, propi de finals del segle XIX te ara un discurs actual, centrat en la interrelació constant entre el museu i el territori i amb un component naturalista.
Després de voltar pel centre, travessem la plaça major per anar a conèixer l’avantguarda banyolina. Lluís Vilà, escultor i pintor, és l’exemple de com l’energia metafísica de l’aigua del llac et pot posseir i dur-te a fer coses impensables. El seu art ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d'una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un mon enllaunat que donarà pas a diferents instal•lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d'un material dur com l'acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d'acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra consciència. En Lluís ens porta a conèixer les pesqueres, una arquitectura original de l’estany.

Les pesqueres són edificacions instal•lades a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.
L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc. N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i merlets, com la Carpa d'Or. Hi ha qui diu que el seu constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
Acabem el recorregut al Club Natació Banyoles, melic de l’esport del rem a Catalunya i centre al voltant del qual es van fer les proves de rem olímpic als JJ OO de 1992. El futur de Banyoles passa també pels seus joves esportistes.

20/12/09

Go Out, esquí, BTT i activitats outdor a Puigcerdà


És una botiga amb un cert aire de club, és esquí i bicis, però també és un taller i un centre de promoció i producció d’esdeveniments outdor; des de primers de desembre tot això és Go Out, a Puigcerdà (Cerdanya). Amb la idea d’estar present en qualsevol iniciativa esportiva d’aquesta índole de la comarca de la Cerdanya neix Go Out.
El primer esdeveniment que estan organitzant l’anomenen 1ª Setmana Catalana de la Neu, i consisteix en un circuit nocturn que es farà a l’estació de La Quillane (Capcir), durant els dies 2, 3 i 4 de gener.
Però la gran sorpresa que anuncia, Go Out és la posada en marxa de la primera ruta circular a la comarca de la Cerdanya, que portarà per nom Cerdanya 360º. En la versió BTT la ruta consta de 3 etapes, 274,5km i 7.054m de desnivell positiu. La versió trekking de Cerdanya 360º ofereix una ruta en 4 etapes i170,1km en total.
Cerdanya 360º s’estrenarà la propera temporada primavera-estiu 2010, des de Tourmalet us anirem informant!

15/12/09

Més de 10.000 euros pedalant per la Marató




Malgrat la neu, la pluja, el fred i el fangar amb que es van convertir les pistes i camins de l’Alt Camp, diumenge passat els ciclistes de muntanya no van defraudar i van acudir a la marxa BTT de Cabra per la Marató de TV 3. En total els organitzadors van recollir més de 10.000 euros per aportar a la lluita contra les malalties minoritàries. El dia va ser climatològicament terrible, però el bon humor, les ganes de pedalar i l’enorme voluntat de l’organització van mobilitzar centenars de ciclistes de nombrosos indrets de Catalunya. Llàstima del fangar, que va frustrar la marxa de nombrosos ciclistes, doncs els trencaments de canvi i succions de cadena van ser la tònica de la jornada.
Però ni la neu, n el fred ni les avaries van evitar que molta gent es cités ja per l’any vinent a Cabra.

9/12/09

De l'Avencó al Pla de la Calma, un hivern al Montseny



El Montseny, Reserva de la Biosfera és un ric i divers mosaic de paisatges situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes, fet que l’ha convertit històricament en una de les destinacions més visitades del país. La seva biodiversitat extraordinària i la intensa petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel•lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten tot l’any, doncs la climatologia el fa atractiu en qualsevol estació de l‘any. Aquestes característiques el fan molt apte per a ser recorregut en bicicleta, doncs a la seva frondositat i salvatgia se li uneix un territori molt humanitzat i gens perillós. El poble d’Aiguafreda (Vallès Oriental) es troba situat a l'extrem nord-occidental del massís del Montseny, a la vall del Congost, a 404 m. sobre el nivell del mar, i entre la riera d'Avencó i el torrent de Martinet. El terme és boscat de pins i alzines i el municipi te uns 2500 habitants. Entrant a la vila per la carretera que ve de Barcelona, just on hi ha un rètol donant la benvinguda, iniciem la ruta que, de la fondalada on se situa el poble, ens enfilarà amb una pista de ciclabilitat fàcil, amb unes vistes magnífiques, però força dura físicament fins el Pla de la Calma, a 1150 metres, un dels indrets més característics del Montseny i des d’on es pot gaudir d’unes vistes excepcionals.
Podem deixar el cotxe en un solar que hi ha a l’esquerra enfront el viaducte de la carretera C-17. Uns metres més endavant, a ma dreta, neix l’avinguda de Catalunya que agafarem. Aviat circulem en paral•lel a la riera per la riba dreta. Deixem tots els trencalls que surten a banda i banda mentre anem entrant en calor, perquè a la riera la humitat glaça la musculatura del ciclista.
Passem la pedrera dels Frares (2.2 kms), creuem el torrent (2.5 kms) i el tornem a creuar més endavant (4.3 kms). Passem la casa nova de Sant Miquel i el pont de Picamena, que travessa de nou el torrent. Una mica més endavant surt a la dreta un camí que s’enfila de forma contundent i que agafem (5.37 kms). Vigileu que hi ha un cadenat i prepareu-vos per la pujada.

Seguint sempre la pista principal en 5 quilòmetres hem d’enfilar-nos 450 metres de desnivell. Al quilòmetre 9.4 trobem un trencall a l’esquerra, però nosaltres seguim per la dreta tot i que un senyal ens barra el pas. Arribem a Can Clot (10.5 kms), que deixem a la dreta i travessem una tanca. Després el camí es bifurca entre una arbreda que es va espessint, i seguim el brancal superior tot i que és més dolent. Arribem al mas de la Caseta (12,2 kms) i poc després ja som al cap de munt del Pla de la Calma (15 kms). Girem a la dreta direcció Tagamanent. Encara hem de pujar una mica més fins el coll de Terrús.
Deixem un camí que surt a la dreta i després encara un altre. En un nou encreuament de camins (18 kms) arribeu al coll. Val la pena aturar-se una estona a contemplar la vista que hi ha damunt les Agudes i el Turó de l’Home. A partir d’aquí iniciem un descens molt veloç seguint la direcció a Tagamanent. Dos quilòmetres després cal vigilar per no passar-nos el trencall a la dreta que hem de seguir. Com a referència fixeu-vos que, mirant a l’esquerra, veureu dalt la carena el Mas nou de Bellit. Aquí comença el descens real cap a Aiguafreda. Cal anar amb compte perquè és un camí molt pedregós. Els que disposeu de doble suspensió xalareu de valent, mentre que als altres potser us tocarà patir en algun tram. Passeu per can Bellit (21.5 kms) i seguiu pel costat del pou camí avall. Al quilòmetre 27 travessareu una petita pedrera i poc després arribareu al fons del torrent. Seguint-lo recte tornareu al poble d’Aiguafreda i al cotxe.
Dificultat. Mitjana. Distància. 35.00 kms Temps: 3h 10’ Desnivell.955 metres. Cartografia: Montseny (editorial Alpina) @: diba.es/parcs .

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

1/12/09

Carreteres secundàries pedala pel Delta del Llobregat



El rodatge de la segona temporada del programa Carreteres Secundàries avança; el segon programa ha portat l’equip de La Quimera a pedalar pel Delta del Llobregat, un espai tan fascinant com desconegut per la majoria de ciutadans metropolitans. Els nous episodis es podran veure a partir de meitats de gener a les televisions de la Xarxa de Televisions Locals que emeten de forma sindicada. Després d’espantar-nos amb els avions quina panxa gairebé es pot tocar amb els dits quan són a punt d’aterrar, ens dirigim al Portal del Delta, el centre d’interpretació del parc natural, on la regidora de medi ambient del Prat, Alba Bou, explica les característiques de l’espai. Amb ella pedalem per un carril bici que sembla una autopista fins el trencall que ens porta a l’espai protegit, a tocar del nou llit del riu. La zona dels estanys de Cal Tet i ca l’Arana compresa dins aquest recinte és un territori riquíssim en nidificació d’aus, sobretot marines, que passen pal parc durant les seves rutes migratòries. Se n’han arribat a censar més de 350 espècies.
El terreny comprèn gairebé 90 hectàrees situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat, on podem trobar estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pineda, platja i, amb sort, una vintena d’orquídies diferents.
D’allà la ruta de Carreteres Secundàries busca l’antiga i abandonada caserna de carrabiners, avui conservada, i el semàfor marí, també fora de servei, situats ambdós a tocar de les dunes que s’han format a la platja de la Bunyola.


La platja del Prat, fins fa pocs anys insalubre i on el bany era prohibit, és avui en dia un dels paratges més bells de tot el parc. Aquí s’hi està construint la nova seu del CRAM (Centre Recuperació Animals Marins) i aviat hi haurà un seguit de nous xiringuitos que permetran recuperar el tradicional menjar a l’aire lliure que sempre havia estat un dels atractius de la platja del Prat. Avui només en queda un d’aquells antics berenadors,m la Casita del Mar, però aviat el seu aspecte sòrdid serà només un record de quan aquest territori era un ‘no lloc’
Des de la platja la ruta recula per trobar-se amb uns ‘spoters’, els afeccionats que fotografien i indexen tots els avions que s’enlairen i aterren a l’aeroport. Després encara queda per visitar una gran ja del tradicional pollastre ‘pota blava’, raça Prat per ser exactes, i, ja a l’altra banda del riu, la planta de tractament i recuperació d’aigües residuals, un dels equipaments que, amb la dessaladora, han fet variar sensiblement el paisatge del darrer tram del riu.
Si voleu més informació sobre el parc aneu a: http://www.portadeldelta.cat/index.php