24/2/10

Recorregut definitiu de la 90 "Volta" Ciclista a Catalunya

1a 22/03/2010 Lloret de Mar – Lloret de Mar Contrarellotge Individual 3,600

2a 23/03/2010 Salt - Banyoles Línea 182,600

3a 24/03/2010 Vall d’en Bas/Sant Esteve. - La Seu Línea 178,800 ETAPA REINA

4a 25/03/2010 Oliana – Ascó Línea 209,700

5a 26/03/2010 Ascó – Cabacés Línea 190,300

6a 27/03/2010 El Vendrell – Barcelona Línea 175,100

7a 28/03/2010 Esportparc–Circuit de Catalunya Línea 117,800

Voltant l’estany de Banyoles

El conjunt paisatgístic i urbà que formen l’estany de Banyoles i la trama antiga de la ciutat són un magnífic indret per fer-hi una passejada ciclista de descoberta del territori aturant-se tranquil•lament a cadascun dels molts atractius que te la zona.

Format arran la fallada d’una fosa tectònica de pedra de travertí, l’estany, de 2150 m de llargada, i d’una amplada que oscil•la entre 775 i 725 metres, és el conjunt càrstic més extens de la Península Ibèrica i un sistema ambiental de notable valor. Però l’estany no s’entén sense la ciutat, perquè van ser els monjos benedictins que, després d’aixecar el monestir de Sant Esteve, van crear amb enorme saviesa hidràulica un conjunt de recs que van permetre crear hortes i abastir-se d’aigua de l’estany. Avui en dia aquests recs, que s’endinsen a la trama urbana com dits d’aigua, són un dels elements més característics de la ciutat; per això proposem conèixer-los al llarg de la ruta.
Començarem a pedalar davant l’Oficina de turisme de Banyoles, ubicada a la pesquera número 10 del Passeig. Darder, a tocar de l’estany. A la riba de l’aigua, Les pesqueres són edificacions tradicionals de Banyoles. De propietat privada pràcticament les vint, i la majoria avui rehabilitades, són com petits xalets lacustres aixecats a cavall dels segles XIX i XX on els banyolins van a sopar, a banyar-se o a passar un dia d’estiu. No deixéssiu d’observar-les, començant per la que fa d’oficina turística.
Iniciem la pedalada pel carril bici en direcció oest entre el jardí declarat Bé d’Interès Natural. Quan acaba el jardí entreu al parc dels Desmais i, deixant l’estanyol del Vilar a l’esquerra, fareu cap a la font del Vilar; una sorprenent escultura en forma de porta i on el pom és el broc per on surt l’aigua.
El següent punt d’interès és l’església romànica de Santa Maria de Porqueres, autèntica joia del segle XII. Continuant endavant pel carril bici, que ara és estret i de terra fins que desapareix més endavant i cal pedalar per la carretera, val la pena aturar-se a la punta Freixenet, un punt de vista magnífic sobre el flanc sud de la massa d’aigua. L’estanyol Nou és una zona lacustre que es va crear l’any 1978 en una sobtada depressió d’una zona arbrada, és a l’esquerra de la carretera uns centenars de metres més endavant. No gaire més lluny deixem la carretera i, per un camí terrer, no pel carril bici, ens endinsem al bosc de can Morgat, una frondosa forest de ribera que ens condueix a la petita llacuna dels Amaradors i desemboca a la torre del rem, una emblemàtica construcció molt ben integrada a l’entorn on se situa la zona de meta i cronometratge de les proves de rem que es fan al llac. Seguint la ruta entre bosc i vegetació de ribera, anem a parar a la caseta de fusta, zona de banys de l’estany de lliure accés.
No gaire lluny d’aquí recuperem el carril bici enquitranat que ens mena, a través del parc de la Draga, a la zona on proliferen les pesqueres i d’aquí al Club Natació Banyoles, símbol esportiu de l’estany. Passant el club apareixen els recs dels que hem parlat abans. Pel Rec Major tombem en direcció al centre històric de la ciutat: camp de futbol vell, carrer Mercadal, els potents porxos de la Plaça Major, carrers Girona i Sant Pere fins la muralla, carrers Portal del forn i del Puig cap al monestir i carrer Nou, amb l’església de Santa Maria dels Turers, Plaça de la Font, on hi ha la Pia Almoina, avui museu Arqueològic, i carrer Major fins trobar de nou la plaça Major i pel carrers Porta dels Turers i de la Rambla, tornar al l’estany, a tocar de la pesquera que fa d’oficina de turisme, a tocar d’on tenim el cotxe. Observeu abans de deixar el centre com els urbanistes han recreat els recs com els històrics que caracteritzen la ciutat.
Dificultat. Baixa. Distància. 9.50 kms Temps: 2h 30’ (badant) Desnivell. inapreciable. Cartografia: Itineraris per l’espai natural. Consorci de l’estany, ajuntament de Banyoles Més informació: Oficina de turisme de Banyoles. Pg. Darder, pesquera núm. 10. Tel. 972 58 34 70. http://www.banyoles.cat. Museu Darder. Espai d’interpretació de l’Estany, Pl. dels estudis, 2, Tel. 972 57 44 67.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

23/2/10

Acaba el rodatge de la segona temporada de Carreteres secundàries

Amb els enregistraments als aiguamolls de l’Empordà, la serralada de Collserola, el Priorat, la Garrotxa i el Ripollès, el programa de la Xarxa de Televisions Locals i la Quimera, Carreteres Secundàries, acaba el rodatge de la segona temporada i es disposa a preparar els escenaris on es rodaran els pròxims tretze programes de la tercera temporada. Els episodis actuals es poden veure ja cada dimecres a la nit a les televisions consorciades que emeten de forma conjunta la programació de la Xarxa.

La ruta pels aiguamolls va començar a Sant Martí d’Empúries, va continuar pel parc pròpiament dit, va creuar la marina d’Empuriabrava per acabar a Vilajuïga visitant l’empresa que embotella la cèlebre aigua amb gas del poble.

A Collserola el programa va seguir la carretera de les aigües, una autèntica ruta 66 pels ciclistes barcelonins. Des del final de la línia del tramvia blau, es va pedalar en companyia de Marc Ros, ciclista i profund coneixedor de Barcelona, en direcció al funicular de Vallvidrera, creuant-se pel camí amb el pintor Josep Mascaró i visitant posteriorment el pantà de Vallvidrera, els vivers de Can Borni, creats per aclimatar les plantes que van arribar a Barcelona per l’exposició de 1929, i acabant al restaurant can Martí fent un suculent tast de calçots.
L’exuberant Priorat tindrà dos capítols a la present temporada de Carreteres Secundàries. Al primer es visita el celler cooperatiu de Falset, es pedala al costat dels membres de la Penya ciclista del Priorat i es visiten les mines de Bellmunt. Al segon es puja fins Scala Dei per visitar-hi la cartoixa i les famoses bodegues.

La ruta de Carreteres Secundàries per la Garrotxa comença davant de l’antiga plaça de braus d’Olot, la més antiga de l’estat situada al peu del volcà Montsacopa, però posteriorment volta per la màgica Fageda d’en Jordà visitant la cooperativa la Fageda, on es fan els exquisits iogurts del mateix nom, el volcà Croscat i el restaurant dels Ossos, on fan cuina volcànica. Hi ha un final sorpresa al celler on es fa la cèlebre ratafia Russet.
Del Ripollès al programa li ha interessat la via verda del carbó i del ferro que segueix la ruta de l’antic tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i després s’enfila fins Ogassa. De la farga Palau de Ripoll fins el pont de Sant Roc de Camprodon, el programa recorre la via verda visitant alguns dels seus ‘secrets’, com el pantà de cal Gat, la gorja de Malatosca o l’antic poble miner d’Ogassa, i d’altres que es troben tot pedalant, com la fàbrica de galetes Birba.



17/2/10

Pels aiguamolls del Daró fins a les Basses d'en Coll

L’any 1452 s’inicia el conreu de l’arròs a Pals, en ser-li concedit el dret a construir un molí i les sèquies de rec. Fins a principis del segle XX, les zones lacustres del Daró, el Ter i el Fluvià van tenir conreus. Malgrat ser abandonats durant un temps, els camps d’arròs de Pals van tornar a ser conreats gràcies a la iniciativa de Mas Gelabert, que va recuperar els terrenys de la zona de les Basses d’en Coll. Visitar aquesta zona d’arrossars i aiguamolls, avui un espai protegit amb un gran valor ambiental i paisatgístic, és l’objecte de la ruta que surt de Pals i aprofita per voltar pels bells poblets medievals de la seva fèrtil plana agrícola: Sant Feliu de Boada, Sant Julià de Boada, Fontclara, Fontanilles i Masos de Pals.
Deixeu el cotxe a l’aparcament que hi ha a tocar de la Plaça de Catalunya i comenceu a pedalar cap amunt, per l’avinguda Paul Comapnyó cap al museu de Ca la Pruna. Un cop a l’alçada de l’edifici, tombeu a l’esquerra en descens fins a sortir del nucli habitat de Pals per un camí terrer. Pedaleu en direcció Torrent, hi ha indicadors. En arribar al barri del Pla tombeu a la dreta per un camí asfaltat, arribeu a Torrent (2,3 kms), típic poble empordanès de masos dispersos i tipologia medieval. Val la pena de fer un tomb pel poble. Tal i com veníeu tombeu a la dreta en direcció a Sant Feliu de Boada (4.6 kms). És destacable la seva església romànica. Pels carrers Extramurs i Viladevall continueu cap a Sant Julià de Boada per una carretereta asfaltada. A Sant Julià (6.45 kms) no podeu deixar de visitar la bellíssima església preromànica.
En creuar la GI-651 tot just arribant al poble, agafeu el camí de terra que us surt enfront i que us portarà fins a Fontclara (7.45 kms), un altre poble amb una notable església romànica i amb una casa del prior.
Seguiu per la plaça de la Vila i la de la font cap al carrer Major, que ens mena fora vila per anar cap a Fontanilles (9.75 kms). Abans d’arribar-hi girareu a la dreta, si voleu visitar el poble heu de tombar en sentit contrari i enfilar-vos per una costa fins el turó. La carretera llisca suaument cap a la plana fèrtil del Daró fins creuar-lo pel pont de la Laia (11.05 kms) i més endavant creuar la C-31 per seguir tot dret per u camí de terra que surt al davant (13.20 kms). Cent metres després girem a la dreta. En arribar a la gran bassa de la casa del Restallador tombem a l’esquerra (13.35 kms). Entrem a la zona d’arrossars. Al quilòmetre 15 de la ruta arribem a Mas Gelabert, la finca que va reintroduir el conreu de l’arròs. Avui és l’edifici central de les instal•lacions d’un club de golf. A partir d’ara pedalarem entre camps de conreu mig negats, o del tot segons l’època de l’any, fins arribar a la torre de guaita de les Basses d’en Coll. Al quilòmetre 15.9 creuem el rec agrícola, i al 16.7 arribem a les basses. El mirador queda uns cent metres endavant, però la ruta tomba a la dreta. Paga la pena aturar-se una estona per contemplar el paratge.
Després de creuar la zona arribem al punt d’informació (17.7 kms) i cent meres després tombem a la dreta. Seguim recte pel camí asfaltat fins la rotonda d’entrada a un golf (19.9 kms), abans travessem una cruïlla envoltada d’una pineda on podeu fer un pic-nic. A la cruïlla de la depuradora tombem a l’esquerra (20.5 kms) fins entrar als masos de Pals. (21.7 kms). Busquem l’església, baixem pel carrer del davant i, en arribar al final, tombem a l’esquerra per un camí asfaltat que s’endinsa en un bosc tot pujant (22.1 kms). Quan arribem a dalt tombem a la dreta (23.2 kms) i iniciem un llarg descens cap a una fondalada que ens porta a Pals, per on entrem creuant per sota la carretera general. Un cop al poble hem d’anar cap a l’esquerra per trobar el barri vell, una joia del patrimoni rural premiat per la seva conservació i que us recomanem de visitar abans de carregar les bicis al cotxe.

Dificultat. Baixa. Distància. 25.00 kms Temps: 2h 15’ Desnivell.195 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Ed. Cossetània) @: www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

9/2/10

Carreteres secundàries pel Reus benestant i culte

Comencem ruta a les altures. Amb més de 2000 hores de vol anuals i 265 socis, a l’aeroclub de Reus, fundat l‘any 1935 i continuador de la tradició aeronàutica, només li faltava algú que es fes ell mateix els avions, és l’Alfons Hernández. L'antic hangar militar construït l’any 1937 per enginyers soviètics, és en procés avançat de restauració gràcies al suport institucional. Aquí hi haurà un espai dedicat al museu de la història de l'aviació a Reus. En Ramon Tàpias, portaveu de l’aeroclub, ens l’ensenya orgullós.
Després de visitar l’empresa de robòtica Rob Serv, citem en Cèsar Compte, director del centre d’Arts Escèniques de Reus que gestiona els teatres Bartrina i Fortuny.
Al segle XVIII Reus era una gran ciutat. Les muralles es van enderrocar, i el centre es va desplaçar a la Plaça Prim. I amb els diners del tèxtil i l'aiguardent, la burgesia va fer cultura. El 1905 es va inaugurar el teatre del Centre de Lectura i el 18 Evarist Fàbregas va convertir-lo en Teatre Bartrina. La burgesia local va obrir l’any 1882 el Teatre Fortuny. Durant un segle pel seu escenari hi va passar de tot, fins que el consorci el va restaurar l’any 1988.
Després de donar moltes voltes desafiant la prohibició de circular en bici pel centre, a la plaça del Castell hi ha algú que m’ensenya el Reus més modern, és la Núria Pellissa. Plaça Mercadal, Carrer Major, carrer de la Font, Plaça de Sant Pere, plaça de la Serp, plaça de les Peixateries Velles...tots els racons del centre de Reus són una ruta que ens porta a una de les cases més antigues i nobles de la ciutat. Aquí passa alguna cosa, són ‘Els macarrons són bons’ fills esbojarrats i ‘juantxistes’ de la burgesia local. La generació perduda.

8/2/10

La plana de l'Aubi, l'empordanet d'en Pla


Josep Pla va fer de l’Empordanet, la plana agrícola més abocada al mar de la comarca del Baix Empordà, un univers especial, amb un punt entre mundà i pagès que, encara avui tot i que ho considereu insòlit, podem trobar a alguns punts allunyats del turisme que ha pres a l’assalt la Costa Brava. Però sovint aquests indrets estan al marge de les grans vies de comunicació i cal buscar-los. Us proposem descobrir-ne alguns tot pedalant.
Des de Palafrugell, anirem al veí Mont-ras, des d’on baixarem a la plana de l’Aubi, un indret que conserva la identitat rural. Moltes de les masies que formen els veïnats d’Ermedàs i de Santa Margarida estan fortificades per defensar-se dels atacs pirates entre els segles XV i XVII. Després ens acostarem a la costa per visitar els pobles de Calella i Llafranc i tornar, per una lleu costa, al punt de sortida.
Podem deixar el cotxe a l’entrada del nucli urbà de Llofriu, un trencall de la C-341 passada la sortida de Palafrugell nord en direcció a la Bisbal. Ja damunt les bicis anem a buscar la rotonda on hi ha aquesta sortida i ens dirigim cap a la vila de Palafrugell, no sense admirar abans el Mas Pla, que veiem enfront, on va viure l’escriptor. Un cop al poble busquem l’oficina de turisme. A partir d’aquí l’itinerari està senyalitzat amb uns rètols granats de la Xarxa de cicloturisme del Baix Empordà.
Pel carrer Torroella busquem la rotonda de Modest Cuixart, seguim recte fins la plaça del Mil•lenari, girem a l’esquerra i prenem el carrer Joan Maragall, que desemboca al carrer de la Noguera. A l’alçada del cementiri es converteix en un camí que creua la C-31 i gira a l’esquerra pujant fins una planta cimentadora. La deixem tombant a l’esquerra en baixada. Un camí enquitranat ens portarà a Mont-ras. Girem a la dreta per la travessia de la riera i ja som a l’ajuntament (5.5 kms). Val la pena visitar l’església de Sant Esteve. El carrer de la font us portarà per tot de masos fins el carrer de Vall-llobrega. Creueu la C-31 per un pas soterrani (7.8 kms).
A la rotonda de l’altra banda agafeu el camí de la dreta. Poc després creueu la riera de Torrentbò i 250 metres després gireu a l’esquerra i torneu a travessar l’esmentada riera just abans que desemboqui a una altra. Sou a la plana de l’Aubi. Un camí cimentat us porta a Ermedàs.
Atenció ara amb els girs: 700 metres després gireu a la dreta per un camí asfaltat, 100 metres després torneu a girar a la dreta, 200 metres després gireu a l’esquerra per un camí de terra i 650 metres enllà agafeu el camí de l’esquerra direcció Ermedàs i Palafrugell. Passareu prop del mas de Ca L’Aliu i entrareu a la zona on els masos estan fortificats: torre Roja, torre del mas Petit o torre del mas fina en són magnífics exemples.
Un cop al centre d’Ermedàs, quan trenqueu a l’esquerra observeu l’església de Sant Ramon (s. XVI). El camí us mena fins la carretera vella a Calella. L’agafeu en aquesta direcció fins el veral de Santa Margarida, on podeu observar més torres de defensa (12.9 kms). Un cop a Calella (14.9 kms) i després d’haver-la visitat, agafeu el passeig de la Torre i seguiu fins Llafranc (16.6 kms). Pel carrer roger de Llúria, al costat de l’oficina de turisme, trenqueu a l’esquerra fins la plaça de Sant Jaume i seguiu la carretera que puja. Al costat d’un club de tennis (18.2 kms) surt un camí de terra que agafeu i que us deixarà al carrer dels Pins de Palafrugell (19.9 kms). Des d’aquí anem cap al centre de la vila pel carrer de Sagunt i, des de la plaça Nova, busquem el carrer de les Cases Noves que ens menarà a la sortida en direcció a La Bisbal per la carretera C-31. La circulació per l’interior de Palafrugell és molt embolicada i mal senyalitzada, no descartem que us perdeu o que tireu pel dret i circuleu per damunt d’alguna vorera. Són coses que passem. Un cop a la rotonda de Palafrugell Nord agafeu la carretera i, pel trencall a l’esquerra que porta a Llofriu, arribareu al cotxe (25 kms).
Dificultat. Baixa. Distància. 25.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell.150 metres. Bibliografia: Pedalant pel Baix Empordà (Ed. Cossetània) @: www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

5/2/10

Glòria i mìsèria del velòdrom de Mataró

Del bloc mejorenbici recollim el neguit dels afeccionats mataronins al ciclisme per la hipotètica desaparició del velòdrom municipal, una de les escasses instal·lacions d'aquest tipus que hi ha a Catalunya. Hem agafat en préstec dues fotos del velòdrom de Mataró, a la gran, el seu actual i lamentable estat; a la petita, un dels dies de glòria de l'equipament: curses, emoció,públic, participants...
El velòdrom ha viscut temps millors; el descens en l'afeció al ciclisme durant uns anys i la falta d'una adequada gestió l'ha portat a aquesta trista situació actual i a ser qüestionada la seva cointinuïtat per part de l'ajuntament, que n'és propietari. Des de ElTourmalet ens afegim a la crida dels afecionats mataronins al ciclisme demanant que el velòdrom sigui restaurat i que s'activi, via clubs i federació, el seu ús per a entrenaments, competicions i usuaris que hi vulguin rodar, en especial ara que l'afecció a les bicis de pinyó fic, les ja populars fixies, augmenta enormement.

Presentació de La Portals, la volta a Montserrat en BTT


La primera edició de la marxa BTT “LA PORTALS” -Volta a Montserrat-, que tindrà lloc el dia 11 d’abril de 2010, es va presentar dimecres a Collbató. Josefina Martínez Martínez, alcaldessa de la vila, el president de la Comissió Executiva del Patronat de la Muntanya de Montserrat Jordi López Camps, la SubDelegada a Catalunya de FEDER (Federación Española de Enfermedades Raras), el president del Club Ciclista Lataca, entitat organitzadora, Pepe Cuevas, i del ex ciclista professional Josep Lluís Laguía, que serà homenatjat a LA PORTALS van encapçalar l'acte institucional.
Entre els nombrosos assistents cal destacar les diferents autoritats de les poblacions montserratines, per on passarà la marxa, membres de la Federació Catalana de Ciclisme, diferents mitjans informatius, entitats i empreses col•laboradores així com els ciclistes i ex ciclistes com Israel Núñez, Roberto Heras i Àngel Edo.
LA PORTALS serà una marxa oberta a tothom, tindrà un recorregut de 53,200 kilòmetres i donarà la volta a la muntanya de Montserrat, passant pels quatre portals d’entrada a la Muntanya de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol de Montserrat. També i haurà una pedala solidaria de 10 kilòmetres per a nens.
Les inscripcions estan obertes a la web de l’ entitat organitzadora http://www.laportals.cat/

3/2/10

Europa va en ‘fixie’

Va començar a Nova York i els joves missatgers les van estendre ràpidament per moltes ciutats d’Europa, són les ‘fixie’, les bicis de pinyó fix, un sol fre coma molt i estètica retro. A Barcelona, al carrer de la Lluna, al cor del Raval, hi ha la Bicileteria; una dinàmica botiga dedicada al pinyó fix. Mentre, als carrers es veuen cada dia més ‘fixies’, la gama d'aquestes bicis arriba a botigues com Probike o tomàs Domingo i els autèntics amants de les bicis de pista ara trasplantades als carrers de les ciutats es donen cita a Internet, on es pot vendre i comprar totes les peces necessàries per muntar-se una bici per menys de 500 euros.
A Paris, Cyclestore, al Boulevard Beumarchais, és una elegant botiga que ofereix el bo i millor d’aquesta espècie de màquines, i els carrers van plans de joves fent equilibris entre l’impressionant trànsit de la ciutat.
No perdem la pista de les bicis de pista.