24/12/14


Fa 44 anys vam pujar a peu a Can Gallemí amb la motxilla, la cantimplora i totes les il·lusions dels nens. Ara hi anem amb la bicicleta de muntanya, el casc i el maillot, però les il·lusions i els desigs són els mateixos:
Bones festes i un millor i més just 2015

Commemoració dels 44 anys de portada del pessebre a Can Gallemí/ Sant Mateu

Tarragona: la llum, el mar i Roma

Amb una llum meridional que daura les restes romanes Patrimoni de la Humanitat, i l'horitzó sempre tan intensament blau, Tarragona és la més bellament mediterrània de les ciutats catalanes. De la part alta al Serrallo i de la platja de l'Arrabassada al riu Francolí, recórrer-la en bicicleta és fàcil.
Monument als castellers, a la Rambla Nova
El fred que arriba no és excusa per deixar les sortides en bici. Només cal buscar indrets on el clima sigui benèvol. Per això us proposem una volta ben complerta per conèixer la Tarragona romana, la medieval, la moderna i la litoral. Amb bici és possible.
Sortiu del Serrallo, el barri de pescadors de la ciutat i un dels llocs més tradicionals. Si hi aneu mb tren és prop de l'estació, si hi aneu amb cotxe hi ha aparcament. I en acabar deixeu-vos seduir pels restaurants de peix i arròs. Comenceu al moll de pescadors en direcció sud, passant per davant de la moderna Llotja i de la parròquia de Sant Pere Apòstol. En arribar al final del carrer Gravina gireu a la dreta per la rotonda i seguiu rectes pel Passeig de la Independència passant per sota les vies del tren. Poc després veureu un parc a ma esquerra i una rampa que s'enfila fins el mur de contenció del riu Francolí. Feu-ho i baixeu per l'altra banda a la llera del riu i seguiu pedalant amunt.
Passeu per sota de l'avinguda Ramon i Cajal i de l'avinguda de Roma. Un cop passat aquest pont deureu una rampa de formigó que s'enfila fins un parc abandonant la llera del riu. Pugeu-hi. Travesseu el parc en el sentit que porteu i sortiu per l'avinguda Joan Miró. Agafeu-la a ma dreta fins la rotonda. Un cop aquí agafeu a la dreta la Rambla del President Macià. Podeu pedalar pel passeig central. La segona rotonda és la plaça Imperial Tàrraco, centre modern de la ciutat. Seguiu per tota la Rambla Nova, potser l'artèria més popular de Tarragona. Aquí hi ha algunes de les millors mostres de modernisme a la ciutat, com el teatre Metropol, la casa Rabadà, la del Doctor Aleu, el convent de les Teresianes, les cases Bofarull i Sales, i la barana del balcó del mediterrani, un impressionant mirador al final de tot del passeig. Aneu-hi. La llum mediterrània us embolcallarà amb tot el seu esplendor.

Balcó del Mediterrani
Ara prepareu-vos per un canvi de decorat. Anem cap a la Tarragona romana i medieval. Gireu a la dreta pels jardins que continuen el balcó del mediterrani fins una gran rotonda. Volteu-la per la dreta. el primer que veureu és l'Anfiteatre Romà, símbol de la ciutat Patrimoni de la humanitat. Creueu la Via Augusta i enfileu la curta pujada del Passeig de Sant Antoni, paral·lel a la muralla Passeu a tocar del Museu Arqueològic i entreu a la Part Alta pel portal que s'obre a la muralla.
Entreu pel carrer Mare de Déu de la Mercè. Seguiu-lo a esquerra passant per la plaça de Carles Llorach, plaça de l'Oli, Peixateries Velles i recte per Nou del Patriarca fins desembocar a la Catedral, un altre dels símbols de la ciutat. A la dreta pel carrer de les Coques per contemplar l'hospital de Sta. Tecla i les capelles de Sta. Tecla la vella i sant Pau. Volteu la catedral pel darrera (c/Sant Pau) i passeu pel castell del Paborde, seu de l'Arquebisbat, i pel Pla de Palau, c/Guitarra, pla de Sant Joan i Baixada del Roser, anireu a donar a la plaça de Pallol (a dreta) i a la porta de la muralla que connecta amb el Camp de Mart. A la plaça de Pallol podeu veure una de les seus del Fòrum provincial, l'administració romana. Seguiu endavant pel carrer dels Cavallers, travesseu el c/Major i seguiu pel de la Nau fins arribar a la plaça del Rei i a la torre del Pretori, una altra seu del Fòrum provincial. És a tocar de l'entrada al museu Arqueològic. Seguiu amunt ara pel c/sant Hermenegild, després passa a dir-se santa Anna i desemboca a la plaça del Fòrum. Com veieu el Fòrum era un immens complex d'edificis destinats al govern de la província. La mida dona raó de la importància de la ciutat.
Sortiu de la plaça pel c/Merceria fins les escales de la catedral, on comença el c/Major, que baixareu fins el final. Vigileu amb la costa empedrada, a la meitat heu de deixar-la i desviar-vos a la dreta (travessant la vorera), cap a la plaça dels Sedassos. Aquí podeu veure un dels laterals de l'enorme circ romà, on es feien les curses de quadrigues, i que s'estenia paral·lel a la Rambla Vella per on ara hi ha la plaça de la Font. A esquerra, pel c/Palma, desemboqueu a aquesta plaça, on hi ha l'ajuntament. Travesseu-la fins l'altre extrem i gireu a dreta pel c/Portalet per sortir a la Rambla Vella, que agafeu a esquera. A la mateixa ma podreu veure una bona part de les grades i les voltes del circ, un espai on hi cabien 20.000 persones.

Les capelles laterals de la Catedral
Arribeu de nou a la rotonda que heu voltat abans. Torneu-ho a fer i agafeu, ara si, per la Via Augusta; el camí que duia a Roma i que, uns quilòmetres enllà, te el majestuós Arc de Berà. No anirem tan lluny. Passada la segona rotonda de la Via Augusta gireu a la dreta pel c/Josep Ras, passeu sota les vies del tren i desemboqueu a la bellíssima platja de l'Arrabassada; és una altra Tarragona, ciutat que mai no deixa de sorprendre. Agafeu a ma dreta i seguiu la platja fins el final. continueu paral·lels al mar i, sense deixar mai el passeig marítim Rafael de Casanova, sortireu al fortí de Sant Jordi, que voltareu pel darrera deixant, ara si, el passeig i agafant a esquerra la rampa que us durà fins la platja del Miracle. Abandoneu la calçada i seguiu pel passeig a tocar de la sorra pedalant per sota el balcó del mediterrani i arribant al port. Un altre canvi d'escenari.
Gireu a esquerra per la rotonda d'entrada al port i seguiu tot el moll de llevant, portant el mar obert a esquerra, fins arribar a l'original far de la Banya, seu del museu dels fars. Podeu pedalar fins el final de l'escullera. Reculeu fins la rotonda d'entrada al port i agafeu a esquerra pel moll de la Costa, els antics tinglados avui convertits en espais culturals, l'estació marítima i el moll de pescadors del Serrallo, inici i final de la ruta. 
Dificultat: Fàcil Distància. 23 kms Temps: 1h 54’ (2h 40' amb aturades) Desnivell: 140 mts @: www.tarragonaturisme.cat

Al moll de LLevant, amb la ciutat al fons

18/12/14

Recorregut de la 'Volta' a Catalunya 2015

La ciutat de Calella (Maresme) acollirà per tercer any consecutiu la sortida de la 'Volta' a Catalunya, que el proper any arriba a la 95èna edició. El final, tradició per fi recuperada, al cap de munt de la muntanya de Montjuïc. Aquestes són les etapes que es correran entre el 23 i el 29 de març vinent:

Avituallament a la primera etapa de l'edició 2014
Dilluns 23 de març.- Calella - Calella, 191 kms. Tres colls, un de primera.
Dimarts 24 de març.- Mataró - Olot, 196 kms. Dos colls.
Dimecres 25 de març.- Girona - Girona, 160 kms. Cinc colls, dos de primera.
Dijous 26 de març.- Tona - La Molina, 191 kms. Etapa reina: tres colls de primera i un de categoria especial
Divendres 27 de març.- Alps - Valls, 197 kms. Un coll.
Dissabte 28 de març.- Cervera - Port Aventura, 198 kms. Dos colls, un de primera.
Diumenge 29 de març.- Barcelona - Barcelona (Montjuïc). Un coll i 8 ascensions més a Motnjuïc

Com es pot comprovar la 'Volta' ha dissenyat un traçat gens còmode i amb prou atractiu per atraure els milors corredors del moment. Llegiu els post que anirem penjant al bloc periòdicament amb l'etiqueta 'Volta' 2015 per seguir els detalls de preparació i inscripcions d'una 95èna edició que es preveu molt competitiva.

10/12/14

Presentat el llibre de l'Escalada a Montjuïc


D'esquerra a dreta: Maite Fandos (tinent d'alcalde d'esports de Barcelona), Joaquim Sabaté (president E.C. Barcelona), Ivan TIbau (secretari general de l'esport de la Generalitat), Rafael Vallbona (Autor) i Jordi Ferré (editor de Cossetània), durant l'acte d epresentació de Escalada a Montjuïc, l'ascens de la ciutat, que s'ha fet dijous al vespre a l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. A la  fotografia, el moment en que Joaquim Sabaté obsequia els ponents amb un maillot on es reprodueix la portada del llibre.


'Cartells i articles de premsa sobre l'Escalada'; exposició al vestíbul de l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna que s'ha pogut visitar abans i després de la presentació del llibre.

De poble a ciutat: Sant Andreu de Palomar

Una nota escrita del 991 on es parla de Palomar, dit així per què era un bon lloc on caçar coloms, és la primera raó de l'existència del barri de Sant Andreu de Palomar, que fins el 1897 va ser municipi independent. L'aigua del rec Comtal va fer créixer l'antiga vila agrícola a partir del S XI. A finals del S XIX fàbriques com la Pegaso, la Maquinista o la Fabra i Coats van donar al poble la vitalitat social i econòmica que encara el defineix. Avui Sant Andreu i els barris adjacents que formen el districte del mateix nom conformen una de les àrees urbanes més interessants de Barcelona.
L'estany dedicat a Narcís Monturiol, al parc de la Maquinista, entre sant Andreu i el Bon Pastor
Per vosaltres Sant Andreu potser només és una banda de jazz de noies de gran talent, una superfície comercial a l'aire lliure, un històric del futbol català, i tot perdut en un llunyà extrem de la ciutat. Descobriu-lo a cop de pedal i ja ens direu el què. Sant Andreu és tot en un: el millor d'un poble i el més modern i cosmopolita d'una ciutat.
Situem la sortida al barri de la Trinitat, a l'estació de Trinitat Vella de la línia 1 del metro. Sortiu a peu pla i volteu per aquest parc sorgit després de les obres de les rondes de Barcelona. Abandoneu-lo per l'accés al Passeig de Santa Coloma i, abans de sortir a aquesta avinguda, tombeu a la dreta per un pas de terra entre Ronda de Dalt i un edifici pantalla d'habitatges. Al final del pas desembocareu a la plaça de la Modernitat, tot un senyal. Ara si, creueu el Passeig de Santa Coloma i descendiu suaument bo i creuant el pont damunt les vies del tren. Passat el carrer Ciutat d'Asunción, just en arribar a una marquesina d'autobús, gireu cap endins i passeu sota els edificis. Sou a la plaça del Baró de Viver, nucli d'aquest petit barri sorgit als anys 20 del segle passat com a nucli de cases barates. entre 1985 i 1999 es van renovar els edificis i es va donat d'equipaments al barri, entre els quals el metro.
Busqueu la rampa que us permet baixar pedalant fins la plaça, creueu-la i sortiu pel carrer del Beat Domènec Savio que surt enfront. Travesseu el carrer Campins i gireu a l'esquerra per Clariana. A ma dreta veureu aviat la plaça de Veracruz i l'església del barri. Per continuar la ruta seguiu les indicacions següents:
RECTE.- Plaça Pilar Miró. DRETA.- c/ Viella i parc damunt Ronda Litoral. CREUAR.- c/ Tucuman. RECTE.- Peig. de Guayaquil. Sou al barri de Bon Pastor. DRETA.- c/ Potosí (deixeu el centre comercial La Maquinista a l'esquerra). ESQUERRA.- c/ República Dominicana (per darrera el centre comercial). CREUAR.- c/ Sao Paolo. RECTE.- Passatge Posoltega. RECTE.- Creuar Parc de la Maquinista. Hi ha un estany en homenatge a Narcís Monturiol. DRETA.- c/ sant Adrià (creueu de nou les vies). Entreu al barri de Sant Andreu. DRETA.- c/ Dr. Belari i Jovany. DRETA.- c/ del Cinca (pça. Ramon Riera a esquerra). DRETA.- Plaça de l'Estació (voltar-la). DRETA.- c/ del Cinca (església). Pedaleu uns metres per la vorera. ESQUERRA.- Passatge Peixalet. ESQUERRA.- c/ Torras i Bages. DRETA. Pça. Orfila (seu del districte). ESQUERRA.- c/ de l'ajuntament. ESQUERRA.- c/ Dr. Belari i Jovany. DRETA.- c/ de la Fàbrica. DRETA.- c/ Can Fabra (biblioteca Ignasi Iglesias a les naus de l'antiga Fabra i Coats). DRETA.- c/ Otger. ESQUERA.- c/ de l'ajuntament. CREUAR.- Pça. Comerç. ESQUERRA.- c/ Gran de Sant Andreu (famós bar Versalles). DRETA.- c/ del Mercat. VOLTAR.- Pça. Mercat. Sortir per l'extrem oposat al que heu entat, carrer Montpeller. RECTE.- c/ Montpeller. ESQUERRA.- c/ Bascònia. RECTE.- c/ del Pare Secchi. ESQUERRA.- Pça. de les Palmeres. RECTE.- Seguiu per c/ del Pare Secchi. ESQUERRA.- c/ de Sòcrates. DRETA.- c/ de les Monges (parr. Sant Pacià, mosaic Gaudí). DRETA.- Passeig de Fabra i Puig. ESQUERRA.- c/ Camil Fabra.

Al carrer d'Otger, al centre de Sant Andreu
Entreu al barri de la Sagrera. ESQUERRA.- c/ Dublin. DRETA.- c/ Rovira i Virgili. DRETA.- Entrada al Parc de la Pegaso, el primer parc fet per l'ajuntament democràtic. CREUAR. Parc i sortir per rapa lateral a la dreta de la porta principal. DESEMBOCA.- c/ Monlau. DRETA.- c/ Portugal. ESQUERRA.- c/ Cortit. RECTE.- Pça Masadas, La més maca de les tres porxades que queden a Barcelona (voltar-la). Sortir per c/ Mossèn Juliana. DRETA.- c/ Martí Molins. DRETA.- c/ de Vallès i Ribot. ESQUERRA.- Plaça de l'Assemblea de Catalunya (voltar-la). SORTIR.- c/ Filipines. RECTE.- Jardins d'Elx. No us perdeu l'edifici d'habitatges de Martorell, Bohigas i MacKay, un dels edificis pantalla de la Meridiana. DRETA.- c/ Garcilaso (per vorera). CREUAR.- Avgda. Meridiana. RECTE.- per vorera Jardins de Virgínia Wolf. RECTE.- Seguir Garcilaso per vorera. Sou al barri del Congrés i els indians. DRETA.- c/ Felip II . RECTE.- c/ Felip II. DRETA.- Pça Congrés Eucarístic (voltar-la). Aquest és el nucli del barri d'habitatges socials aixecat amb motiu del Congrés Eucarístic de 1955 i promogut pel bisbat. RECTE.- c/ Felip II. DRETA.- Jardins de Massana (pas sota porxos). CREUAR.- Felip II RECTE.- Pas de Sant Tarsici (pujar amb l'ascensor). ESQUERRA.- c/ Alexandre Galí. Aquest nucli d'antigues cases d'Indians repatriats després de la pèrdua de Cuba dona nom d'Indians al sub-barri. ESQUERRA.- c/ Puerto Príncipe. DRETA.- c/ Felip II. DRETA.- c/ Concepció Arenal. Passeu pel barri de Navas. ESQUERRA-. c/ Navas de Tolosa. DRETA.- c/ Ripollès. El Clot. CREUAR.- Pça de can Robacols. RECTE.- c/ de l'historiador Maians. ESQUERRA.- c/ Rogent. DRETA.- Avgda. Meridiana. DRETA.- Pça de les Glòries (voltar-la). El Fort Pienc. DRETA.- c/ de Ribes. ARRIBADA.- Arc de Triomf estació RENFE i metro línia 1 i Renfe Rodalies.
Dificultat. Fàcil. Distància. 15.00 kms Temps: 1h 31' (2h 03' temps total) Desnivell. 80 metres. @: www.bcn.cat/santandreu

La plaça Masadas, a la Sagrera

3/12/14

Atenció: Canvi de data a la Pedals de Clip

Per motius externs a l'organització, la Pedals de Clip, trobada de bicicletes clàssiques del Penedès, canvia de data de forma extraordinària per l'edició del 2015. En lloc del diumenge 26 d'abnril es farà el diumenge 19 d'abril.
O sigui qte tots els aficionats a les bicis clàssiques teniu una cita a Sant Martí Sarroca el proper 19 d'abril, em ple esclat de primavera a les vinyes del Penedès. 


2/12/14

Es presenta la història de l'Escalada a Montjuïc




Tothom hi és convidat, us hi esperem !

25/11/14

Pedalades per Manresa

Dominant des de l'altiplà del Pla del Bages l'aiguabarreig del Llobregat i el Cardener, Manresa és el centre de Catalunya, fet que li atorga una situació de cruïlla de camins que l'enriqueix culturalment i humana. Us proposem descobrir aquesta ciutat de més de 76.000 habitants, carregada de patrimoni i amb l'aigua com a protagonista natural.
L'horta de Manresa, regada pels afluents del Cardener
Per descobrir Manresa en tota la seva dimensió començarem a pedalar des de la població veïna de Sant Joan de Vilatorrada, on hi podem accedir per l'Eix Transversal. Podeu aparcar còmodament el vehicle a l'esplanada que hi ha a l'avinguda Torrent del Canigó. Baixeu pel carrer i gireu a esquerra pel carrer Major, que després es diu carrer de Sant Mateu. Al final hi ha una rotonda que agafareu a la dreta i que us portarà a un pont que creua el riu Cardener. Passat el pont heu de creuar la C-55 amb molta cura. Poseu-vos a la dreta i pedaleu fins la molt propera sortida del polígon industrial Pla dels Vinyals. A la rotonda d'entrada gireu ben a la dreta i agafeu la carretereta local que s'enfila ràpidament. No és una pujada gaire llarga.
Aneu seguint sempre la ruta asfaltada fins trobar una gran casa de color rosat a esquerra. Agafeu el camí que surt per aquesta ma. Hi ha una torre d'alta tensió i uns rètols (els teniu d'esquena) que indiquen diversos masos i finques. L'ampla pista passa per algunes granges i cases enlairant-se suau fins creuar un torrent bo i entrant en una zona d'horts. Gireu a la dreta i, immediatament, a l'esquerra per un camí de terra que puja. Sou a la zona d'horta de Manresa. Seguiu endavant pujant fins que portareu un rec a la dreta. El creueu en una ziga-zaga dreta-esquerra i, pujant, desemboqueu en una rotonda. Als vostres peus hi teniu l'eix transversal. Travesseu-lo i, a la rotonda que hi ha a l'altra banda gireu a l'esquera en direcció al Parc de l'Agulla, que ja es veu. Dirigiu-vos a l'entrada i volteu la bassa pedalant pel costat de l'aigua. Aquí és un desemboca la sèquia què, a Balsareny, recull l'aigua del Llobregat per donar vida a la ciutat de Manresa.
Un cop visitat el parc torneu a la rotonda i gireu a esquerra sense entrar a la calçada, pedalant pel voral de la mateixa banda. Quan la carretera (BV 4501) marxa cap a la dreta, el vostre camí ho fa en sentit contrari. Seguiu-lo. Descriu una volta que dona les primeres vistes de la ciutat i, per un pont, creua una carretera. A l'altra banda del pont gireu a dreta i continueu per aquest camí (de les Aigües es diu) fins que desemboca a la BV 4501. Pedalant pel voral de la mateixa banda per on veniu travesseu la C-55 per un pont i gireu a la dreta pel primer carrer, la carretera de Santpedor, on ja hi ha els primers edificis de la ciutat. Circuleu pel carril bici que hi ha al marge dret fins que trobeu l'entrada a un parc. entreu-hi i pedaleu fins la masia de Can Font, on hi ha instal·lat el centre de l'Aigua, on hi ha exposicions sobre la relació de Manresa amb l'aigua i l'ús racional que cal fer-ne avui en dia. Sortiu del parc per una rampa de formigó que us porta de nou a la carretera de Santpedor. Deixeu-la, però i tombeu a la dreta per l'immediat carrer de la Concòrdia.

Al parc de l'Agulla, on es recull l'aigua de boca per a la ciutat
Aquest carrer desemboca al de Folch i Torres, que després passa a dir-se de Pere Vilella quan gira a esquerra. A la primera cruïlla a dreta agafeu el carrer de Bernat de Cabrera, creueu el següent carrer i seguiu per un carril bici entre arbres. desemboqueu a Bertrand Casadevall, que agafareu a dreta. Sou al museu de Geologia Valentí Massachs i a les instal·lacions de l'UPC. Ara visitareu la zona universitària fent un bucle. Creueu Bases de Manresa i seguiu fins una rotonda, on girareu ben a dreta per agafar el carrer de la Font del Gat. Després de travessar de nou Bases de Manresa passareu per la biblioteca del campus (esquerra) i per la Fundació Universitària Bages (dreta). Al parc de les Homilies d'Organyà tombareu a dreta remuntant el carrer que desemboca a Concòrdia de nou. Agafeu-lo a dreta fins Bertrand Casadevall, per on ara tombareu a esquerra per passar denou pel museu de geologia, creuar Bases de Manresa i seguir rectes fins la rotonda per on abans heu girat. Aneu ara avall pel carrer de l'Abat Oliva fins el carrer Súria, on gireu a esquerra.
Un cop davant l'estació dels FFGC iniciareu un altre bucle. RECTE.- c/ Primer de Maig. DRETA.- Passeig de Pere III (institut Ramon de Peguera). Plaça de Crist Rei. DRETA.- c/ Àngel Guimerà. DRETA.- c/ Carrasco i Formiguera fins l'estació del tren. Cap a la dreta torneu a fer el mateix tram del Passeig de Pere III i, a la plaça de Crist Rei, gireu ara a esquerra per Àngel Guimerà fins desembocar a la plaça de Sant Domènec, que travessareu per seguir rectes pel carrer del Born fins la Plana de l'Om, i seguir baixant fins la plaça de la Reforma. Atureu-vos ara a observar la Seu de Manresa, tresor de la ciutat. Continueu baixant fins desembocar al Passeig del riu, que seguireu fins les envistes del Pont Vell. A ma esquerra teniu l'impressionant santuari que acull la cova de Sant Ignasi de Loyola. Gireu cua i pedaleu pel costat del riu per un camí de terra que surt una mica més endavant. Passeu sota dos ponts més i, a les envistes d'una carpa, gireu a la dreta en pujada pel mateix Passeig del Riu, que després es passa a dir carrer de Sant Francesc.
Feu ara una volta per descobrir el centre històric. ESQUERA.- Muralla de Sant Francesc. Plaça Valldaura. DRETA.- c/ del Magraner (surt de darrera una entada de pàrquing). CREUAR.- placeta. RECTE.- c/ Anselm Clavé. Pça. de Sant Domènec. ESQUERRA.- Creuar Muralla del Carme/carretera de Cardona. RECTE.- Passeig de Pere III (Casino modernista -biblioteca- i teatre Kursaal). Feu mitja volta al teatre i torneu fins la Muralla del Carme, que ara seguireu a la dreta en pujada. Al final gireu a dreta i pedaleu fins la plaça magnífica Major, on hi ha l'ajuntament. A l'entrar a la plaça, a la dreta, hi surt el carrer de Sant Miquel que us portarà de nou a la Plana de l'Om. Creueu recte pel carrer de Vilanova, seguiu dret pel de Sant Francesc fins sortir de nou al Passeig del Riu, que ara feu en sentit contrari deixant enrere la ciutat.

Al Pont Vell
A la rotonda seguiu rectes per un pont que creua el Cardener. La carretera fa un revolt a dreta. seguiu pel carril bici. Quan acabi agafeu el camí lateral i gireu a esquerra per un camí de terra després d'uns camps de futbol. Desemboqueu en un camí asfaltat. A ma dreta hi ha una esplanada d'aparcament i a ma esquerra veureu el pavelló del Nou Congost. Seguiu rectes endavant, passeu el cementiri i, al final, tombeu a l'esquera pel carrer de Rajadell, que fa una bona pujada.
Gairebé al cap de munt gireu pel desviament que surt a dreta i què, en baixada, us porta a una gran rotonda sota la C-25. Feu-la fins trobar un trencall a la dreta que indica Sant Joan de Vilatorrada. Seguiu per aquí i aviat arribareu a una rotonda ja dins del poble. ESQUERRA.- c/ Antonio Machado. RECTE.- c/ Salvador Espriu. Al final DRETA.- Avinguda del Torrent Canigó i el solar on heu aparcat el vehicle. Agraïm a la Carme i l'Ignasi que hagin dissenyat aquesta bella ruta per descobrir Manresa.
Dificultat. Fàcil. Distància. 23 kms Temps: 2h 02’ (2h 58' temps total) Desnivell. 245 m. @: http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5621179

Pedalant davant del Casino modernista, al Passeig de Pere III

12/11/14

L'Eixample, tan a prop i tan lluny

A meitats del S XIX, l'enderrocament de les muralles va impulsar el creixement de Barcelona a través de la plana que la va unir amb Gràcia i Sant Andreu. El Pla dissenyat per Ildefons Cerdà va convertir els 7,48 kms quadrats en una xarxa reticular de carrers units en xamfrans i amb amplis espais per a vianants i jardins. Víctor Balaguer va ser l'encarregat del nomenclàtor dels nous carrers.
Casa Sayrach, a la Diagonal amb Enric Granados
Malgrat que l'especulació i els interessos van desvirtuar part del projecte de Cerdà, la personalitat de la Barcelona d'avui es defineix, sobretot, per l'Eixample. Aquí hi viuen més de 269.000 persones, fet que el converteix en el districte més poblat de la ciutat. Però més poblat no vol dir més conegut. Us proposem una excursió de diumenge al matí (que és quan hi ha més calma) per a descobrir uns quants recons de l'Eixample barceloní més enllà del Quadrat d'Or modernista. 
Us proposem començar a la Plaça dels Països Catalans; hi podeu arribar amb metro (Línies 3 i 5) i amb rodalies i regionals de Renfe. Aquesta plaça és el vèrtex de la denominada Nova Esquerra de l'Eixample. Des d'aquí agafem el carril bici que baixa pel carrer Tarragona fins la cantonada amb Diputació, on girem a esquerra i entrem al parc de Joan Miró, també conegut de l'Escorxador doncs hi havia aquestes antigues instal·lacions. A l'interior del parc hi ha una de les aportacions del gran Miró a Barcelona, l'escultura Dona i Ocell. Per veure l'escultura entreu pel carrer Diputació i seguiu en direcció nord-oest. Un cop vista creueu el parc en direcció contrària i sortiu per la cantonada dels carrers Vilamarí i Aragó, deixant a la vostra dreta la biblioteca pública Joan Miró.
DRETA.- c/ Vilamarí. ESQUERRA.- c/Consell de Cent. ESQUERRA.- c/ Calàbria. DRETA.- c/ Rosselló. ESQUERRA.- c/ Viladomat. DRETA.- Entrada al recinte de l'Escola Industrial. Feu-hi una volta, però és possible que alguns accessos estiguin tancats i hagueu de tornar a sortir per on heu entrat. Baixeu de nou per Viladomat i agafeu a ESQUERRA.- c/ Rosselló. DRETA.- Villarroel (Hospital Clínic). ESQUERRA.- c/ Provença. ESQUERRA.- c/ Casanova (jardins del Clínic, avui hi ha el mercat del Ninot provisional). DRETA.- c/ Rosselló. ESQUERRA.- c/ d'Enric Granados. DRETA.- Avgda Diagonal (Casa Sayrach). DRETA.- Rbla. Catalunya. DRETA.- c/ Provença. ESQUERRA.-. Passatge Mercader. ESQUERRA.- c/ Mallorca. DRETA.- Passatge Domingo. ESQUERRA.- c/ València. DRETA. Passeig de Gràcia (Cases Lleó Morera, Mulleras, Bonet, Amatller i Batlló). ESQUERRA,.- Consell de Cent. DRETA.- Pau Claris. ESQUERRA.- Passatge Mercader. CREUAR .- c/ Llúria (a la dreta entrada al jardí de la Torre de les Aigües). DRETA.- c/ Llúria amunt després de sortir del jardí.

Els passatges són alguns dels millors recons de l'Eixample barceloní, aquí el de Permanyer
ESQUERRA.- c/ València fins la propera casa Elizalde. Feu després mitja volta i agafeu València fins el carrer Bruc. Al xamfrà hi ha el Conservatori Municipal de Música. DRETA.- c/ Bruc. ESQUERRA.- Passatge que porta al mercat de la Concepció. Volteu el mercat en el sentit de les busques del rellotge i sortiu per Aragó. DRETA.- c/ Aragó. ESQUERRA.- c/ Bruc. ESQUERRA.- c/ Casp. DRETA.- c/ Sardenya. DRETA.- c/ de Ribes (vianants i bicis). Plaça del Fort Pienc (biblioteca i centre cívic). RECTE.- c/ de Ribes. DRETA.- Avgda. de Vilanova (arc del Triomf). DRETA.- Passeig de Sant Joan. ESQUERRA.- c/ Ausiàs March. CREUAR.- Pça. d'Urquinaona. RECTE.- Ronda Sant Pere. ARRIBADA.- Pça de Catalunya. Metro (Línia 1) i Renfe Rodalies i Regionals.
Dificultat. Fàcil. Distància. 11.00 kms Temps: 1h 05’ (1h 30' temps total) Desnivell. inapreciable. Bibliografia: Barcelona amb bicicleta, Gabriel Pernau (Columna).

Al parc de la Torre de les Aigües

17/10/14

El viatger ajagut pedalant per la Cornualla

Frédéric Albert, un bretó que s'ha instal·lat a Catalunya, ens presenta el vídeo complet del viatge al sud-oest d'Anglaterra. Van ser quinze dies de ruta a través de les belles zones de Devon i la Cornualla.
La característica essencial d'aquest autèntic cicloturista és que viatja sempre en una d'aquestes peculiars bicicletes on el ciclista va ajagut. Com que al nostre país n'hi ha ben poques d'aquestes màquines, si en veieu una saludeu-lo, pot ser que sigui ell, doncs està en ple procés de descoberta de Catalunya.
Aquest film ha estat pre-seleccionat per al festival de cinema de ciclisme viatger de París.
Són 22', no us els perdeu.



I si en voleu saber més, visiteu el seu blog: http://voyageurcouche.blogspot.com.es/

14/10/14

Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia

Presidint la capçalera del Segre, la Cerdanya és una comarca d'original personalitat degut a la seva àmplia plana orientada d'est a oest, única als Pirineus i que li atorga una quantitat d'hores de sol anuals de les més elevades de tot Europa. Dividida entre França i Espanya pel tractat dels Pirineus (1659), el sector més ample de la plana se situa entre Llívia i Puigcerdà, a banda i banda de l'absurda frontera. Us proposem descobrir-la en una ruta sense estridències, però farcida de paisatges emocionants.
Travessant el poble d'Ur, a la Cerdanya Nord
Sortiu des de la mateixa estació de Renfe de Puigcerdà (línia R-3). Situats a la plaça d'enfront, agafeu el carrer de l'estació cap a l'esquerra, en direcció a la Tor de Querol. En paral·lel a la via del tren i travessant algunes naus industrials, el carrer passa a dir-se del Pont. Al final gireu a l'esquerra pel carrer del Pas de la Casa i ben aviat a la dreta en direcció a l'heliport. Deixeu aviat a la dreta el camí cap a l'heliport i seguiu per una ampla pista de terra que desemboca a la carretera rural D 34 què, agafant-la a l'esquerra i creuant les vies per un pas a nivell sense barreres, us portarà cap a la Tor de Querol passant per la Vinyola. Deixareu el trencall a Enveig i, ja a les envistes de la Tor, desembocareu a la rue de la Gare que porta a l'estació tot agafant-lo cap a l'esquerra, en direcció al poble. L'estació de la Tor és un cas únic al món, doncs acull tres amples diferents de vis (Ibèric, europeu i de via estreta -tren Groc-). Entreu al poble i gireu a dreta per l'estret carrer de la Font Freda. A la dreta de nou pel carrer de Saint Étiène i, a la cantonada on hi ha l'Auberge Catalane agafeu a la dreta i amb precaució la carretera N20 durant més de dos quilòmetres. Travessareu el poble d'Enveig i després, en suau descens, arribareu a Ur. Atenció per què heu de deixar la N 20 per girar a esquerra per la D 618 direcció Font Romeu, Angostrina i Dorres. Passeu per l'església de Sant Martí i ben aviat us desvieu a la dreta baixant pel carrer de Jean Serret, que es converteix en François Fabre. Passeu el riu d'Angostrina per un bonic pont de pedra. Uns metres després, en barrejar-se amb el riu de Brangolí, ambdós formen el Reür. seguiu recte i a la dreta per la rue de Llívia, que aviat es converteix en un camí a voltes molt humit i amb basses.
Quan entreu a l'enclavament de Llívia el camí es converteix en el carrer camí antic d'Ur, i és farcit d'apartaments i cases quasi sempre buides. Seguiu fins el final i gireu a dreta pel carrer Foncitrana fins desembocar a la plaça. A la dreta pel carrer del Troc baixareu fins la carretera N 154, que travessareu en una rotonda per seguir recte pel passeig de Sant Guillem. Després de passar per l'ermita del mateix nom, envoltada d'una bona zona verda i de pic nic, gireu a esquerra per un camí que us du a creuar al jove riu Segre per una passera. Continueu endavant ara per l'avinguda del Segre, deixeu un pont a esquerra i seguiu fins el final. A ma esquerra i una mica amagada, una passera de fusta us portarà a creuar la ribera d'Err, que s'aboca allà mateix al Segre) i a desembocar a la carretera N 154, que agafareu a la dreta en suau pujada fins el lloc rural de Gorguja.

Creuant el jove Segre a Llívia
Entreu al llogarret per un passeig de plàtans, passeu per davant del gran mas Carbonell, amb una de les portalades més espectaculars de Cerdanya, i baixeu fins travessar el riu seguint la ziga zaga que fa el carrer. Gireu a dreta cap a Gorguja petita (església de la Mare de Déu dels Àngels). Un cop passat, deixeu una pista asfaltada que en descens, us portaria a Llívia, i seguiu recte per un camí d'asfalt malmès i terra. en una cruïlla de quatre camins agafeu a l'esquerra en suau pujada fins una planta de gas que voltareu. Un cop voltada agafeu a la dreta per un camí baixa fins creuar un rec sovint sec i puja ombrívol i entre pastures fins sortir al mas Concellabre i la carretera D 30. Gireu a dreta fins arribar al poble de Càldegues, que ta una església romànica del segle XI dedicada a Sant Romà.
Passat el poble, en cruïlla de quatre camins, agafeu a l'esquerra en direcció a la Guingueta d'Ix (Bourg Madame). Poc després arribareu a les envistes de l'església de Sant Martí d'Ix, on es va firmar l'any 1061 el pacte entre el compte d'Urgell Ermengol III i el de Cerdanya, Ramon Guifré.
Desembocareu a la carretera N 116 que agafareu a la dreta amb cura. A l'entrada de la Guingueta gireu a esquerra pel primer carrer (c/ d'Age). Travesseu la via del tren Groc i la D 20 i seguiu rectes per un camí de terra que us durà a la plaça d'Age, un dels pobles que conformen el municipi de Puigcerdà després d'una suau pujada. A la vostra esquena veureu la capital de Cerdanya.

Església de Sant Martí d'Ix
Esquerra pel carrer de Palau en descens, creueu un pont de pedra i arribareu a les envistes de Vilallovent, un altre dels pobles de Puigcerdà. Deixeu un trencall a esquerra i pugeu-hi. Just arribar-hi agafeu a ma dreta el carrer de les escoles, que aviat es converteix en una confortable carretereta rural què, mostrant una excel·lent panoràmica de Puigcerdà i la plana, travessa Mas Montagut (avui apartaments) i entra al lloc de les Pereres, que ens recorda la fama de les peres de Puigcerdà. Gairebé després de creuar el poblet, gireu a la dreta en baixada direcció Puigcerdà i Sant Marc. esquerra per un pont metàl·lic que travessa el Segre i recte creuant un golf, un turisme rural i l'ermita de Sant Marc. Tot queda a ma esquerra. Agafeu a esquerra el primer carrer d'un polígon industrial i després el següent a la dreta i desembocareu a la rotonda d'entrada a Puigcerdà (hi ha l'escultura del jugador d'hoquei gel). Rectes per l'avinguda Catalunya fins la benzinera. Aquí cal girar a esquerra pel carrer de l'estació fins arribar a la plaça de l'estació de tren, just on heu començat la ruta.
Dificultat. Mitjana Distància. 32 kms Temps: 2h 21’ (3h amb aturades) Desnivell. 355 metres. Cartografia. Cerdanya (ed. Alpina)

Arribant a Age, amb Puigcerdà al fons

Cicloturisme tranquil per Catalunya al Centre Excursionista de Gràcia


Dijous 16 tertúlia i presentació del llibre Cicloturisme tranquil per Catalunya al Centre Excursionista de Gràcia (Passatge Mulet, 4) -entre els carrers Vallirana i Saragossa-
Metro Fontana.
Pedalar és cartografiar cultural  i sentimentalment el país
Us hi esperem !

3/10/14

La Pedals de Clip 2015 ja te data

Anoteu-vos-ho a l'agenda. La Pedals de Clip 2015 es farà el diumenge 26 d'abril per les carreteres i vies rurals del Penedès. El lloc de sortida, com sempre, serà Sant Martí Sarroca, i l'arribada al cap de munt del castell en un emocionant esforç final. Serà la cinquèna edició d'aquesta prova que ja s'ha consolidat i què no para de créixer en nombre de participants i nivell organitzador.
Us avisem amb temps per què comenceu a posar a punt aquel ferro mig rovellat que teniu criant teranyines al garatge o al porxo. Poseu-vos a la feina que els dies passen volant. I si sou uns modernets de merda que heu comprat una bici vintage als Encants per què estan de moda, traieu-la de Gràcia, la Barceloneta o el Born i porteu-la al Penedès; flipareu vosaltres i ella.
I si no sabeu que és la Pedals, no ho veieu clar o no n'esteu convençuts, mireu l'històric de les edicions anteriors i us en convencereu.


18/9/14

El Parc de la Serralada Litoral respon a la denúncia pel camí malmès i barrat

Cinc setmanes després d'haver-nos-hi dirigit, l'oficina del Parc de la Serralada Litoral ha respost a la denúncia que El Tourmalet va fer-los respecte la destrossa ocasionada expressament en un camí de muntanya a tocar de l'antiga Mútua Metalúrgica.
El correu que ens ha remès diu això: "De la inspecció realitzada pels guardes del parc es desprèn que es tracta d’uns treballs realitzats pel propietari de la finca per tal de refer un talús que el pas de vehicles (motoritzats i no motoritzats) han deteriorat, creant una connexió entre una franja de desembosc de seguretat sota la línia elèctrica de Mitja Tensió i el camí principal Així doncs en cap cas es tracta de la limitació de pas cap a un corriol d’ús públic. Les franges de seguretat sota línies elèctriques, executades per complir la legislació vigent, no tenen la consideració de camins, són franges lliures de vegetació que no connecten indrets. Una altra qüestió és la utilització que en puguin fer diversos col·lectius, entre ells el ciclista, interpretant-los com a camins. No són camins. I menys encara camins d’ús públic. Amb l’actuació que vostè denuncia, el propietari de la finca ha exercit el seu dret de barrar el pas cap a l’interior de la seva finca per un accés que no és un camí, i per tant no transitable, i que li ha suposat haver de refer el talús erosionat pel pas de vehicles."
Descontents i en desacord amb una resposta què, segons entenem, es limita a justificar els propietaris més que no pas a preservar el bve comú, des de El Tourmalet els hem repost el següent: "Si be no puc menys que assumir, pel meu desoneixement normatiu, que la franja de desembosc que hi ha sota una línia elèctrica no pot ser considerada un camí (tot i que potser hi hauria molts matisos a discutir), el motiu del meu avís anava més enllà d'aquest tall boscà de segruetat que conencta amb el camí que va a la Roca d'en Toni i damunt de qual, efectivament, hi passa una línia elèctrica.
Jo també els vaig parlar, i aportar fotografies, del camí que neix de la pista principal molt a prop del coll de Gironella i, voltant el límit de la Mútua per darrera (cara nord) connecta amb el coll de Porc. I això si que és un camí (corriol de fet), doncs damunt seu no hi passa cap línia de res. L'entrada a aquest camí des de la pista principal que va del Coll de Gironella a la Roca d'en Toni i a Òrrius també està tallat i malmès per evitar-hi el pas
."


Dues imatges del camí barrat i malmès. Aquí no hi passa cap línia elèctrica

16/9/14

Masies de les Corts

El districte de Les Corts està format pel barri del mateix nom, antic municipi independent i centre de la vida ciutadana, el de Pedralbes al nord de la Diagonal, i el de la Maternitat i Sant Ramon, on hi ha el complex de la Maternitat i l'estadi del F.C. Barcelona. Un dels possibles orígens del nom del barri fa referència a la gran quantitat de finques i cases rústiques que el formaven. Avui us proposem una ruta per descobrir-ne algunes.
Portalada de la finca Güell, davant la facultat de Farmàcia
El passat rural d'aquest antic municipi queda palès a masies com can Planes o Mas Vinyals, però també pedalarem per conèixer el nucli del barri, a places com la Comas o la de la Concòrdia, el complex modernista de la Maternitat, els jardins de Pedralbes, el Camp Nou i fer una bellíssima descoberta: el passatge Tubella. Si sou dels que penseu que les Corts queda lluny, acosteu-vos a l'inici de la ruta en metro (línia 3), estació Palau Reial.
SORTIDA.- Metro Palau Reial. RECTE.- Carril bici Diagonal direcció Sud. ESQUERRA.- Entrada al Palau de Pedralbes (voltar pels jardins). ESQUERRA.- Seguir per Carril bici Diagonal direcció Sud. CREUAR.- Diagonal a la Plaça de Puis XII. DRETA.- Avgda. Joan XXIII (Porta de la Finca Güell, Facultat de Farmàcia, Cementiri de les Corts, Camp Nou i Masia del Barça (Can Planes). ESQUERRA.- Per rotonda Avgda. Arístides Maillol (Pista de gel i Palau Blau Grana, Mini Estadi i Antic Pavelló del Picadero). CREUAR.- Travessera de les Corts. RECTE.- Riera Blanca (Biblioteca de les Corts). ESQUERRA.- c/ Pintor Pahissa. DRETA.- c/ Arizala. ESQUERRA.- c/ Felipe de Paz. ESQUERRA.- Passatge Felipe de Paz. DRETA.- Creuar Pça de les ceràmiques Vicenç. CREUAR.- c/ Benavent. RECTE.- Per aparcament. RECTE.- Creuar Jardins de Can Bacardí. SORTIDA.- per Comandant Benítez. CREUAR.- Travessera de les Corts. RECTE.- Entrar als Jardins de la Maternitat. CREUAR.- Jardins fins al final a la dreta. SORTIDA.- per c/ doctor Salvador Cardenal (Mas Vinyals i la Torre Rodona).

Mas Vinyals
DRETA.- c/ Sabino Arana. DRETA.- Lateral Gran Via de Carles III (Ronda del mig). CREUAR.- Gran Via Carles III i remuntar fins. DRETA.- c/ Institut Frenopàtic (Torres Trade). DRETA.- c/ de les Corts. ESQUERRA.- c/ Dolors Masferrer. DRETA. Plaça Comas (seu districte i escultura de Pau Farinetes). ESQUERRA.- c/ Taquígraf Martí. ESQUERRA.- c/ Galileu. DRETA.- c/ Déu i Mata RECTE.- Plaça de la Concòrdia (Parròquia Mare de Déu del Remei i Can déu). RECTE.- c/ Déu i Mata. CREUAR.- c/ Numància. RECTE.- Plaça de Can Rosés (Masia de can Rosés). RECTE.- c/ Numància (direcció sud). ESQUERRA.- Pça de les Corts. RECTE.- c/ Numància. DRETA.- c/ Marquès de Sentmenat (Jardins de can Cuiàs). ESQUERRA.- c/ Tubella. CREUAR.- c/ Novell. RECTE-. Passatge Tubella. DRETA.- c/ Evarist Arnús. ESQUERRA.- c/ Bell Lloch. ESQUERRA.- c/ Caballero. DRETA.- c/ Nicaragua (per vorera). ESQUERRA.- c/ Berlin. CREUAR.- Agda Josep Tarradellas. RECTE.- c/ París. DRETA.- c/ Urgell. ARRIBADA.
Dificultat. Fàcil. Distància. 10 kms Temps: 1h 30’ Desnivell. inapreciable. @: www.bcn.cat

Passatge Tubella

3/9/14

Torna la sortida per a clàssiques de la Cerdanya

El programa d'actes de les festes de la Mare de Déu de la Sagristia, de la vila de Puigcerdà (Cerdanya), te dues cites ciclistes; la festa de la bicicleta i la sortida amb bicis clàssiques, que cada any va guanyant participants i nomenada.

Un grup de participants anant cap a Bolvir
El dilluns 8 de setembre es fa la sortida amb bicicletes clàssiques, una cita que ja tradicional per als ciclistes de la comarca, que tot sovint compta amb la presència d'algun dels corredors professionals vinculats a la Cerdanya i que enguany preveu un creixement important de participació.
La concentració és davant de l'establiment promotor de l'activitat, la botiga de bicicletes i esquís Esports Iris, al barri de la duana. La ruta, que en cap cas és competitiva, discorrerà per Bolvir, Osseja, Bellver de Cerdanya, Martinet, Montellà i acabarà a Estana, on es fa un dinar de germanor. La ruta te un total d'uns 57 quilòmetres, no te caràcter competitiu i passarà per carreteres secundàries i camins forestals pavimentats però oberts al trànsit, fet que li dona un aire d'Eróica.
La participació és lliure i gratuïta. Cadascú es paga el dinar. La tornada es pot fer pedalant per carreteres més amples o en furgoneta, si la bici no pot més.
El mateix dia 8, a les 10 del matí, es fa a Puigcerdà la Festa de la Bicicleta, una trobada apta per a qualsevol màquina i ciclista. L'ativitat consisteix en una concentració a la plaça de Santa Maria i ruta posterior pels carrers del municipi. És una festa familiar oberta a tothom.

25/8/14

Primera Retrotrobada a Berga

El Club Esquí Berguedà organitza diumenge 31 d'Agost la seva primera cita per a bicicletes clàssiques que porta el nom de RETROTROBADA. Hi haurà fira de material i una ruta de 39 quilòmetres i uns 750 metres de desnivell. Apte, però tampoc fàcil. Afanyeu-vos a posar la bici a punt i les cames (si torneu de vacances). Hi ha temps per a inscriure's fins el proper divendres 29.

La inscripció costa 13 €, i la podeu fer aquí: 
http://www.clubesquibergueda.cat/retrobada_ciclista/

L'horari de l'activitat és:
-De 7:00 a 8:30 entrega de dorsals al Passeig de la Indústria.
-De 8:30 a 9:00 control de material i rigor històric.
-A les 9:00 sortida de la RETROTROBADA
-A les 12:00 botifarrada berguedana i entrega de records.
-Entrega de premis als corredors més caracteritzats!!!!

22/8/14

La història de Gitane, una de les marques més apreciades pels afeccionats a les clàssiques

Des que l'Oriol va trobar una preciosa Gitane Vitus, probablement de primers dels vuitanta, quan les dues marques pertanyien al grup Renault, s'ha aficionat a les bicicletes clàssiques. És el que te l'art de la bicicleta: que sedueix a qui s'hi atansa. I l'Oriol és conscient que pedala amb una petita joia de la heroica indústria francesa. Per això ens va demanar si podíem escriure una breu síntesi històrica de la marca que va portar al cap de munt del ciclisme a Jaques Anquetil, Lucien Van Impe, Bernard Hinault, Laurent Fignon i Greg LeMond, guanyant un total de 9 Tours.

La bici de l'Oriol
Marcel Bruneliere va fundar la companyia l'any 1925 en un taller de mecànica de Machecoul, al país del Loira, prop de Nantes (França), que feia peces de maquinària agrícola i què, com a negoci secundari, va començar a fer peces per a bicicletes. Esperonat per la demanda, a l'any següent, va obrir un taller de fabricació de bicicletes en uns estables de cavalls, a Machecoul mateix, on fabricava dues o tres bicicletes al dia sota la marca Marbru.
Va ser en 1930 que Bruneliere va utilitzar per primera vegada la marca Gitane en una bicicleta fabricada al petit taller, que ja tenia deu operaris. No obstant això, la producció industrial va engegar l'any 1940, quan va començar a produir bicicletes completes. La companyia va passar a anomenar-se Cicles Gitane en 1952, i també va començar a produir motocicletes. El creixement va ser espectacular, convertint-se en poc temps en el quart productor de motors de motos a França. Va ser llavors quan Cicles Gitane començar a patrocinar equips ciclistes i de curses de motos.
L'empresa va fer el seu primer gran impacte en el circuit de ciclisme professional el 1957, quan Jacques Anquetil va guanyar el Campionat de França amb una Gitane. Aquesta fita va significar l'inici de l'època daurada deGitane a la competició ciclista, que va tenir el seu moment més àlgid a la dècada de 1960, i a finals de 1970 i principis de 1980.
El 1960, l'empresa va canviar el seu nom per la de Micmo SA i produïa al voltant de 500 bicicletes per dia. També va començar a produir productes d'altres articles esportius, sense gaire èxit, però. Cap a 1972, Micmo era la principal fàbrica exportadora de bicicletes de França amb més de 185.000 unitats venudes a l'estranger cada any. El boom de la bicicleta als EUA va ser una de les raons principals de l'èxit internacional de Gitane. Les bicicletes franceses són les primeres a oferir-se al mercat americà a un preu raonable i amb unes característiques tècniques de competició. El model Gitane "Tour de França" era el líder de les bicis lleugeres, amb quadre Reynolds 531, tubs i components fabricats a França que incloïen desviadors Simplex, frens MAFAC i altres components Nornamdia i Stronglight.

Jaques Anquetil
Econòmicament la marca Gitane es va convertir en una inversió molt atractiva per a les grans empreses franceses. Renault va comprar el 30% d'accions de la companyia el 1974, i l'any 1976 la firma va ser totalment annexionada al Grup Renault. La marca va viure llavors la segona edat d'or a de la competició, tant en ciclisme com en motociclisme.
L'equip Renault-Gitane va començar a dominar l'escena europea de ciclisme amb Bernard Hinault, Laurent Fignon, els germans Madiot, i va contribuir a la descoberta del primer gran nom de la història del ciclisme als Estats Units: Greg LeMond.
Però malgrat l'èxit de l'equip Renault-Gitane, la crisi general del sector de l'automoció a Europa i la fi del boom de la bicicleta, van provocar un procés de reestructuració de totes les marques franceses. El 1985, enmig d'una important recessió a França, Renault va abandonar Micmo-Gitane. Altres empreses, com Motobecane i Peugeot s'enfrontaven a dificultats similars, i fins i tot havia seriosos dubtes sobre si la tradicional industria de la bicicleta francesa seria capaç de sobreviure.
Per reduir costos i augmentar la productivitat, el grup es va reubicar de nou a Machecoul. El 1986 ja tota la fabricació de bicicletes havia tornat a la ciutat que la va veure néixer. Als Estast Units, el distribuïdor Gitane va tancar fent que, des de llavors, Gitane sigui molt difícil de trobar allà.
El 1992, Gitane, Peugeot, i B.H. es van unir per formar Cycleurope. La fusió va suposar el més gran fabricant de bicicletes d'Europa. La fàbrica Micmo-Gitane va començar també a produir bicicletes sota les marques Peugeot i Raleigh (només per als mercats francès).
L'any 2000, Cycleurope va ser comprada per una empresa sueca, que aviat va adquirir també Bianchi, convertint-se en un dels conglomerats industrials més importants del sector de les bicicletes. Avui Gitane se segueix produint a la fàbrica en Machecoul, però no te importador oficial als Estats Units; del grup Cycleurope només Bianchi es comercialitza als EUA. Fabricades a Machecoul i Taiwan (les de carboni), la marca Gitane es pot trobar a Catalunya a través de Bicicletes Amat.


Malmeten un camí a tocar de l'abandonada Mutua Metalúrgica per barrar-ne el pas

El camí que voreja les instal·lacions de l'antiga i abandonada Mutua Metalúrgica, al Parc de la Serralada Litoral, terme de Cabrils (Maresme), fa setmanes que està malmès. La destrucció de la via, amb pedres, rases i desmunts, es veu feta de forma voluntària per evitar-hi el trànsit. La majoria de persones que transiten la zona són ciclistes.


El passat dia 9 d'agost es va transmetre el següent correu a l'oficina del Parc de la Serralada Litoral: "Bon dia, fa dies que veig que el camí que volta pel darrera les instal·lacions de la Mutua Metalúrgica (terme de Cabrils) està tallat amb pedres, desmunts de terres i rases fetes amb excavadora per evitar-hi, sobretot, el pas de ciclistes. Entenc que és un camí d'ús públic, que no entra dins el recinte privat de la Mutua i que ningú no te cap dret de barrar-lo.
Per situar-vos: un cop arribeu al coll de Gironella venint de Cabrils, agafeu el camí cap a l'esquerra (que després es bifurca per baixar a Òrrius o tombar cap a Coll de Porc), al cap d'un centenar de metres surt a esquerra de biaix i en pujada aquest camí més estret que ara ha estat tallat sobtadament. D'entrada hi ha unes piles de terra molt altes, després hi ha pedres posades clarament per barra el pas i, quan arriba a un tallafoc damunt del qual hi passa una línia elèctrica, s'ha actuat fent una rasa amb excavadora (hi ha les marques). Us prego una resposta raonable, sisplau. Atentament."
Per ara no s'ha rebut cap resposta de l'ens encarregat de la gestió i preservació de l'esmentat parc.
Uns dies després s'ho van enviar les fotografies que adjunten aquest text sense que s'hagi rebut tampoc ni tan sols confirmació de la recepció. Quan obtinguem una resposta us la farem saber; de moment vigileu molt si pedaleu per aquests verals amb la bici de muntanya.
Si les instal·lacions estan deplorablament abandonades, per quin motiu s'ha de barrar el pas pel camí que les voreja (i des del qual s'hi pot accedir, és cert)?