24/3/13

Una 93ª 'Volta'...de Tour

Per participació i resultats, per organització i traçat, per l’atenció de públic i mitjans, l’edició 93 de la ‘Volta’ a Catalunya què ha acabat amb vuit escalades a Montjuïc, com ha de ser, es pot considerar que ha estat realment una cursa a nivell del Tour. 


D'esquerra a dreta: Joaquim Ridríguez (2º), Daniel Martin (guanyador) i Michele Scarponi (3er)
La inscripció ha estat de luxe: Wiggins, Rodríguez, Valverde, Hesjedal, Evans, Martin o Anton, i la classificació, amb Daniel Martin, Joaquim Rodríguez i Michele Scarponi als primers llocs, és un dels millors palmarès de la cursa catalana en anys. L’organització ha estat impecable, i així ho ha reconegut l’UCI. Els voluntaris de l’A.E. Volta a Catalunya, la Creu Roja, les policies locals, els Mossos d’Esquadra i els grups de protecció civil han fet molt be la seva feina. Cal dir que a la ‘Volta’, des dels nois que posen les tanques a l’arribada fins el President, ningú no cobra ni cinc mai. Enguany el traçat ha estat superlatiu. Duess arribades en alt de gran nivell (Vallter i Port Ainé), un final ascendint Montjuic, com ha de ser sempre, i la bellesa de les voltes al llac de Banyoles o del litoral del Maresme i la platja de Calella han donat una dimensió de gran competició i gran país a la ronda catalana. I la transmissió televisiva a 164 països, amb una audiència potencial de 540 milions de persones, ha presentat al món una de les millors curses ciclistes...i un dels millors indrets per visitar i anar-hi de vacances. Rodó. Llàstima només de la pèssima transmissió tècnica de TVC.
La ‘Volta’ d’enguany és una demostració de que, quan les institucions (ajuntaments, diputacions i Generalitat) treballen en un sol sentit, les coses surten be. La tenacitat que hi han posat el president de la ‘Volta’, Rubèn Peris, i el Secretari General de l’Esport, Ivan Tibau, són la mostra més eloqüent del que diem.
La 'Volta' ha estat seguida per un públic nombrós i entusiasta
Daniel Martin, un català d’Irlanda
Ni a Valls, dissabte, ni a Barcelona, diumenge, en Joaquim ‘Purito’ Rodríguez no ha pogut esmenar l’espifiada de tot el Katusha en l’ascensió a Port Ainé, i ha estat Daniel Martin, molt ben aconduït pel seu equip, el Garmin-Sharp, qui s’ha emportat la cursa. Martin, que fa només cinc anys que viu a Girona i parla un català més que notable, és un corredor que farà grans coses en el ciclisme. Astut i amb al força necessària per suportar les no tant dures etzibades de Rodríguez a les rampes de la muntanya olímpica, ha sabut rendibilitzar la victòria a Port Ainé i l’habilitat als esprints. La sorpresa final ha estat Michele Scarponi, que en una demostració de tàctica i força li ha pispat el tercer graó del podi a Nairo Quintana. Les curses d’una o més setmanes són per als que, essent forts tot i no ser-ho necessàriament els que més, saben les seves limitacions, modulen l’esforç, posen l’equip en alerta constant i dissenyen una tàctica en la que res no es deixa a l’atzar i qualsevol moment és bo per esgarrapar segons. Les coses són així al ciclisme d’avui.

Sortida neutralitzada d'una etapa de la 93ª 'Volta' a Catalunya

Homenatge a Xavi Tondo a l'etapa de Valls

Una gentada va rebre la caravana de la ‘Volta’ a Valls (Alt Camp), final de la sisena etapa. L’homenatge al desaparegut Xavi Tondo, heroi d’una ciutat que viu el ciclisme com poques a Catalunya, al podi de l’arribada, va continuar una hora després en un teatre Principal ple de gom a gom per assistir a la presentació del llibre ‘Cavi Tondo, el triomf de l’obstinació’.
A l’acte, que va presidir l’alcalde de Valls, Albert Batet, hi van intervenir el Secretari General de l’Esport de la Generalitat, Ivan Tibau, el director general de Cossetània, editorial amb seu a Valls, Josep Olivé, el president de la ‘Volta’, Ruben Peris i l’autor del llibre. En acabar l’acte els pares del ciclista traspassat van rebre un quadre amb la reproducció de la portada (creada per en Marc Volpini, germà d’en Xavi).
El llibre és a totes les llibreries de Catalunya des de fa una setmana i també es pot comprar al web de l’editorial. (Cliqueu l'enllaç per anar-hi).
La presentació del llibre al teatre Principal de Valls
Els pares d'en Xavi Tondo reben  l'obsequi de mans del director general
de Cossetàna, Josep Olivé
Un moment de l'esprint
Una mostra de l'excel·lent ambient a l'etapa de la 'Volta' a Valls

22/3/13

Martin l’espavilat, Rodríguez el badoc

Un segon a l’esprint especial d’Alfarràs i tres més a l’arribada a l’esprint Lleida li poden acabar costant a Joaquim Rodríguez la ‘Volta’. Sap greu dir-ho, però serà un escarment per a ell i el seu equip, per badar. I ja és el segon dia.

Daniel Martin al podi
Dani Martin (Garmin-Sharp) és un paio llest. Sap quan i on ha d’estar, i el seu equip està per ell. No cal gran cosa més en aquest ciclisme modern de tàctiques i ‘pinganillos’, d’estratègies, etapes de tres hores i mitja i més calculadores que pulsòmetres. Ha guanyat un segon en un esprint especial, que tal i com estan les coses de justes no és poca cosa, i tres al'arribada per un tall que ha perjudicat els favorits, què es veu que no estaven per esprintar; pitjor per a ells.
Demà a Valls, amb el coll de Prades (1ª) a seixanta quilòmetres de l’arribada i el de l’Illa (2ª) a catorze, serà un terreny propici de nou pels espavilats. És d’esperar que al Katusha hagin après la lliçó, sinó les vuit voltes a Montjuïc de diumenge poden ser més que insuficients per recuperar el temps badat.

Volta a Flandes retro

El dia 25 de maig la Ronde van Vlaanderen (Volta a Flandes) fa un segle. La cursa dels murs de llambordes a través dels turons de les Ardenes flamenques tindrà la setena edició de la seva versió retro el dia 26 de maig. I hi haurà festa grossa per commemorar el centenari de la Ronde. 


Com sol ser habitual en aquestes marxes, les bicis admeses seran anteriors a 1987 i, a més, en aquest cas cal anar obligatòriament vestit d’època. Els bigotis enormes i les ‘curres’ gruixudes i molsudes com bufandes abunden a la Ronde, us avisem.
Seran tres recorreguts, de 40, 70 o 100 quilòmetres, amb el seus corresponents murs històrics: Kapelmur, Taaienberg, Elkenberg, l’antic Kwaremont o el desconegut ‘la Rampe’, amb sortida i arribada a Oudenaarde, al cor mateix de Flandes. A més, el dia abans hi haurà borsa de la bicicleta d’ocasió i un critèrium per a bicis de pinyó fix i singletracks.
Per a mes info i inscripcions: http://www.retroronde.be/fr/145-home.
Flandes és la pàtria del ciclisme. Pedalar per les seves carreteres rurals i escalar els seus murs és sentir, viure i conèixer l‘autèntica tradició ciclista europea.

En Daniel Martin no és un qualsevol

Daniel Martín és un ciclista irlandès que viu a Catalunya, parla català i te un tiet que es diu Stephen Roche, poca broma. Doncs bé, en Martin és el nou líder de la ‘Volta’ gràcies a la victòria en solitari a Portainé, segona arribada en pujada de la cursa, després d'una heroica escapada. 
Martin guanyant a Port Ainé

Martín li va treure 36 segons al principal candidat al triomf final, en Joaquim Rodríguez, que al seu torn ha atacat a Bradley Wiggins quan ha vist que patia en els últims quilòmetres. Però, pel que s’ha vist, Wiggins no és el rival a batre, i quan el Katusha s’ha despertat, en Dani Martin ja escalava tot sol les dures rampes de l’estació pallaresa. Potser han badat una mica de la mateixa forma que ha badat la televisió, a qui se li ha aparegut, literalment, el Purito, quan ja enxampava Nairo Quintana; devia ser per la vaga que feien.
L'etapa ha estat marcada per la caiguda sense gaires conseqüències d'Alejandro Valverde, que ha hagut d'abandonar. Ha estat al descens de la Llosa del Cadí, un lloc clàssic on ja hi ha hagut moltes caigudes els darrers anys, doncs la ‘Volta’ hi passa tot sovint. Farien be els organitzadors en revisar aquest punt del traçat, no?
Valverde, al capdavant del pilot i amb el jersei de líder, seguia la roda del seu company italià Eros Capecchi, que ha frenat bruscament. Tots dos han caigut pel terra. Purito haurà d'aprofitar ara les bonificacions per guanyar la Volta per segona vegada (ja ho va fer el 2010), un amanera ben poc honrosa de guanyar una cursa.
L'etapa d'aquest divendres serà aparentment de transició, però el corredor català, en canvi, dissabte haurà d'aprofitar la pujada final i el descens a Valls des del Coll de Lilla per esgarrapar temps. Diumenge, a Barcelona, tindrà les vuit ascensions a Montjuïc per noquejar el seu rival irlandès. Però En Rodríguez no es ben be en Miquel Poblet. A veure si el nebot d’en Roche li pisparà la cursa.



21/3/13

El tacticisme mata el ciclisme

L’etapa de Vallter no ha servit per a res. L’ascensió ha descartat els més dèbils, només faltaria, però no ha servit per que els que volen guanyar la ‘Volta’ hagin fet mèrits per a aconseguir-ho. El resultat ha estat un avorriment.


Nairo Quintana, un bon escalador, ha rebut el premi per bon treballador i el seu cap, Alejandro Valverde, l’ha fet guanyar. Joaquim Rodríguez i Bradley Wiggins han preferit esperar a veure que passa avui i entrar a roda. Són coses que passen quan esperes al darrer quilòmetre per a atacar. Tens una o dues oportunitats, com a molt, però si et resisteixen, ja has begut oli. El tacticisme llavors no serveix per a res, s’imposa el conservadurisme i el ciclisme hi surt perdent. Potser no cal fer etapes de 180 kms, que les facin amb una pujada forta de 12 o 13 kms i ens estalviem tanta moguda.
L’etapa reina d’avui dijous amb final a Port Ainé és una autèntica etapa Tour. Són cinc ports amb dos de categoria especial, el llarguíssim Port del Cantó (que tanmateix és més dur per l’altra banda) i l’ascensió final a l’estació d’esquí del Pallars. L’organització ha fet una molt bona feina en el seu disseny, però els que han de jugar-se la cursa a la carretera són els ciclistes. Si es dediquen a especular buscant només una desena justa de segons què, a la fi, els doni la victòria de la cursa diumenge per un pèl, haurem perdut una setmana tots plegats.

20/3/13

Booktrailer del llibre sobre en Xavi Tondo



Voltant el Puig d'Adri

A les envistes del Rocacorba, el Puig d’Adri és un petit volcà que presideix la plana d’Adri, un territori fèrtil i ric entre torrents i rieres que aboquen al Ter. Producte d’aquesta situació, els masos i petits nuclis rurals que esquitxen per tot la zona, són l’encís de la ruta que us proposem. 
Pedalant amb el volcà al fons
La sortida és a Sant Gregori, a tocar de Girona,. Si hi aneu amb cotxe podeu aparcar en entrar al municipi a la carretera GI 531 mateix. La ruta comença pedalant per aquesta carretera, que te poc trànsit, en direcció est, cap a Girona. Just quan comença la pujada per salvar, per un pont, l’autopista, deixeu la carretera i desvieu-vos per un camí rural asfaltat que surt a ma esquerra. Un rètol indica Taialà. El camí desemboca, al final d’un apetita pujada, a la carretera GIV 5312. Gireu a l’esquerra. Comença la pujada més forta de la ruta. Fins l’ermita de Sant Medir són 3,8 kms d’ascens constant, tot i que no excessivament dur, per una carretera en bon estat que va fent replans que us permetran recuperar la respiració. L’ermita presideix un entorn rural del mateix nom què, dalt d’un altiplà, presideix bona part de la plana d’Adri.
Des de Sant Medir un tobogan ens acosta a Cartellà, un altre llogarret. Just abans d’arribar-hi trobarem un trencall a ma dreta, també asfaltat però amb la superfície més malmesa i més estret, que hem d’agafar. Al cap de 2 kms passarem pel conjunt de masos de Montcal, i 3’1 kms després arribarem a Adri. El camí va pujant suaument. En arribar a Adri hi ha un trencall a ma esquerra que porta a Canet D’adri. No l’agafeu, heu de seguir rectes; ull viu no us confongueu.
La bellesa dels masos de la zona és inqüestionable
Comenceu ara a descriure el tomb al volcà del Puig d’Adri, que primer tindreu enfront, després portareu a ma esquerra i, poc a poc segons comença el descens, anireu deixant a l’esquena. Al fons a ma dreta veureu el cim del Rocacorba (reconeixible per les antenes). Al lloc d’Adri hi ha un trencall que, en un dos cents metres escassos, us portarà fins l’ermita romànica del segle XI que paga la pena de visitar. Un cop voltat el volcà comença el descens ben be fins el cotxe. Deixeu a la dreta el trencall que porta al Rocacorba i, entre alguns masos realment espectaculars, n’hi ha de construït amb pedra volcànica, anireu baixant per una carretera que, poc a poc, millora l’amplada i estat. Al cap de 3 kms arribareu a Canet d’Adri. El primer que veureu és la monumental església de Sant Vicenç, després travessareu el poble, tot i que podeu fer una marrada cap a l’interior (agafeu algun carrer a ma esquerra) per anar fins una ombrívola i fresca zona de pic nic si voleu aturar-vos a menjar. Després seguiu per la carretera sempre en descens fins desembocar, al cap de 3 kms, a la GI 531, què agafareu a l’esquerra en direcció a Sant Gregori, i al cotxe, on hi arribareu 3’5 kms més endavant amb una suau pedalada plana.
Dificultat. Mitjana. Distància. 23.50 kms Temps: 1h 45' (2h 40’ total) Desnivell 375 metres.
L'església de Sant Vicenç, a Canet d'Adri

Una transmissió televisiva dolenta

La transmissió televisiva que Televisió de Catalunya fa de la ‘Volta’ és indigna d’una cobertura per a 163 països i amb una audiència potencial de 540 milions d’espectadors. Un senyal dèbil que es pixela cada vegada que els corredors passen sota una alzina fins marejar l’espectador; només dues càmeres-moto per cobrir la cursa, fet que impossibilita veure quins són els corredors que formen un grup capdavanter, per exemple; una realització pobre i faltada d’imaginació perquè no ha estat encarregada a un especialista en aquest esport i uns cairons (rètols) lletjos, difícils de llegir i fets amb desgana donen com a resultat una transmissió lamentable. Fins i tot el comentarista de TVE es queixava el primer dia durant la transmissió per Teledeporte.
La televisió és fonamental per vendre la ‘Volta’. La idea d’una difusió global pot atraure nous patrocinadors i fer més interessant la participació de pobles i ciutats de Catalunya. Així ho ha entès la Generalitat, que ha finançat la transmissió a TVC. A canvi, la televisió pública que paguem tots ens ofereix misèria. Posa com a excusa que no te diners, però tots sabem que TVC te diners pel que li interessa. Potser que el secretari general de l’esport li piqui la cresta als directius de la televisió catalana.
Això si, sort de l’enorme professionalitat i ganes de treballar que demostra, com ve fent durant anys, l’Arcadi Alibés.

Gianni Meersman repeteix abans dels Pirineus

El belga Gianni Meersman ha tornat a guanyar a la ‘Volta’, tal i com ja va fer a la primera etapa a Calella: Aquest cop ha estat en un sprint multitudinari i accidentat després de quatre frenètiques voltes al llac de Banyoles.

Els favorits han reservat les forces de cara a la primera etapa decisiva de la ‘Volta’, la d’avui dimecres amb final a Vallter 2000. El naixement del Ter, al cor del Pirineu oriental ha estat qualificat com el més complicat de la cursa, tot i que l'etapa de dijous, que finalitza a Portainé on l’any passat la neu va obligar a suspendre l’asscensió, és més exigent perquè es tracta d'una jornada marató de muntanya, al més pur estil de les grans rondes de tres setmanes.
Segona Alejandro Valverde, "Vallter 2000 és un port dur de veritat, possiblement dels més difícils que pots trobar-te als Pirineus".

18/3/13

Gianni Meersman guanya en una excel•lent arrencada de la 'Volta' a Calella

Cristiano Salerno i Cristian Meier han protagonitzat l’escapada del dia durant uns 140 quilòmetres, però han estat atrapats quan el vent de cara i la fatiga ha pogut més que els que coratge i ha estat Gianni Meersman, corredor de l’Omega Pharma-Quick Step, qui s’ha imposat a un grup de 13 ciclistes, entre els quals Purito Rodríguez i Alejandro Valverde, que s'ha destacat durant el tercer descens del port de Collsacreu. La 93èna 'Volta' ciclista a Catalunya ha començat de forma brillant a la ciutat de Calella (Maresme).

Salerno i Meier escapats ascendint el coll del Montseny
El belga Gianni Meersman (Omega Pharma-Quick Step) ha estat el vencedor de la primera etapa de la Volta a Catalunya 2013. Un cop atrapats els dos escapats del dia, Cristiano Salerno (Cannondale) i Cristian Meier (Orica-GreenEdge), l'equip Sky s'ha posat a tensar el darrer ascens al port de tercera que ha decidit l'etapa. Ha estat en el descens quan s'ha fet el tall decisiu. Segons les declaracions del guanyador de l'etapa, un ciclista de FDJ ha caigut, i tant Joaquim Rodríguez com ell han estat prou hàbils per afegir-se al grup capdavanter. La resta del gran grup han perdut 28 segons a meta.
El britànic Bradley Wiggins (Sky), medalla d’or als Jocs Olímpics de Londres i guanyador del Tour, ha volgut llançar l'arribada des de molt lluny, però en els últims metres ha estat superat per Valerio Agnoli (Cannondale) i Alejandro Valverde (Movistar). Daniel Martin, Robert Gesink i Michele Scarponi han estat una altres dels caps de fila que han entrat en aquest grup, en què també hi era el Purito, que ha entrat en vuitè lloc.
Meersman imposant-se a l'arribada a Calella
Durant el lliurament de premis Joaquim Rodríguez ha rebut el trofeu de guanyador de la classificació UCI World Tour de l’any passat de mans del president de la Unió ciclista Internacional Pat McQuaid, el mateix home que va intentar de forma il·legítima (com va sentenciar la justícia esportiva) apartar el seu equip, el Katusha de la primera divisió del ciclisme. La cara que feien ambdós al podi de Calella era més que de circumstàncies.
Calella ha respost a la crida de la ‘Volta’ de manera unànime i entusiasta: ajuntament, empresaris de l’hosteleria, ciutadans, turistes, guàrdia urbana i badocs d’arreu de la comarca han fet de la sortida de la cursa una gran festa, ben organitzada i d’èxit, fet que ha contribuït a que el circ del ciclisme UCI World Tour s’hagi sentit d’allò més ben acollit a la ciutat del Maresme. Per cert, Calella s’ha compromès a ser sortida de la ‘Volta’ durant els propers quatre anys; una excel·lent decisió.
Cares de circumstàncies entre Rodríguez i McQuaid, l'alcaldessa
Montserrat Candini intenta trencar el gel

El circ mundial del ciclisme arriba a Catalunya

El passeig de les Roques de Calella (Maresme) s'ha convertit en el primer parc tancat de la 'Volta' a Catalunya 2013. Des de primera hora de dilluns els equips UCI World Tour i els convidats han anat instal·lant els seus autobusos, tendals, camions, cotxes i tallers ambulants a tocar de la platja de la ciutat. El caràcter internacional de Calella s'ha vist reforçat per la presència d'aquests 'guiris' de gran categoria que participen a la primera prova per etapes del calendari de la primera divisió de la UCI per a 2013.
Us oferim un reportatge gràfic d'aquest circ mundial del ciclisme què, amb personatges com Bradley Wiggins, Joaquim Rodríguez, Alejandro Valverde o Ryder Hesjedal i milions de seguidors tant en viu com per la televisió, no te res a envejar al de les motos o els cotxes.

La ‘Volta’ en directe per TV a 163 països

La “Volta” Ciclista a Catalunya es podrà seguir per televisió a unes 540 milions de llars de tot el món, en el que suposa el rècord de difusió de la prova catalana. Vuit grans xarxes de televisió com Eurosport, FOX Sports i FOX Sports Brasil, FOX Sports Asia, Universal Sports TV, Teledeporte, ETB i Esport 3 portaran tota la competició a 163 països, amb una retransmissió en 25 idiomes, amés del català. 
Arribada de la primera etapa de l'edició del centenari
A Europa serà Eurosport, sens dubte una de les majors especialistes en ciclisme a escala global, l'encarregada de traslladar cada pedaleig als 123 milions de pantalles dels 59 països que formen part de la seva xarxa. A més, dins del seu sistema de distribució, la retransmissió es realitzarà en 20 llengües diferents.
La cobertura televisiva a Amèrica anirà a càrrec de dues plataformes: FOX Sports i Universal Sports TV. La primera d'elles, dividint la senyal en FOX Sports i FOX Sports Brasil per a Amèrica del Sud, Amèrica Central i Mèxic, retransmetrà tot el que succeeixi en les carreteres catalanes en espanyol i portuguès, arribant a un total de 33 països. Per la seva part, Universal Sports TV, amb un abast de més de 50 milions de llars, s'encarregarà de la retransmissió de la “Volta” als Estats Units, sempre en anglès.
ESPN Star Sports, d'altra banda, s'ha fet amb els drets televisius per a Àsia. A la xarxa d'aquesta cadena s'agrupen fins a 24 països i 310 milions de domicilis a les quals la cursa es retransmetrà en cinc idiomes diferents: anglès, cantonès, hindi, coreà i mandarí.
A l’estat espanyol, Teledeporte, ETB i Esport 3 realitzaran també un seguiment en obert i en directe de la carrera. La primera d'elles ho farà per Espanya en castellà, la segona serà la responsable de la retransmissió en euskera pel País Basc i la tercera per a Catalunya, en català; completant a més la cobertura amb connexions en directe amb el Telenotícies Migdia de TV3.

14/3/13

Joaquim Rodríguez rebrà el premi UCI World tour a Calella en acabar l'etapa de la 'Volta'

La Unió Ciclista Internacional lliurarà el premi al guanyador individual de la UCI World Tour 2012, al ciclista català Joaquim ‘Purito’ Rodríguez (Kastusha), el proper dilluns a Calella (Maresme).

El trofeu serà entregat per Pat McQuaid, president de l’UCI, a l'arribada de la primera etapa, a la localitat de Calella, al voltant de dos quarts de cinc de la tarda, dins la cerimònia oficial d’atorgament de premis de la primera etapa de la Volta Ciclista a Catalunya. Aquesta distinció es farà davant de molts aficionats locals i amb el suport i la presència de diversos representants de la UCI i Katusha.
El 2012, Joaquim Rodríguez guanyà la classificació individual UCI World Tour amb un total de 692 punts, per davant de Bradley Wiggins (Sky Procycling), amb 601, i Tom Boonen (Omega Pharma-QuickStep), amb 410.

13/3/13

Presentació a Valls del llibre sobre Xavi Tondo

Coincidint amb el final d'etapa de la 'Volta' a Valls, el proper dissabte dia 23 de març´, es presentarà el llibre 'Xavi Tondo. El Triomf de l'obstinació', que edita Cossetània. L'acte es farà a les 19h al teatre Principal de la capital de l'Alt Camp, i estarà presidit per l'alcalde de la ciutat, Albert Batet. També comptarà amb la participació del secretari general de l'Esport, Ivan Tibau, el president de la 'Volta' Rubèn Peris i l'autor del llibre.
Tothom hi és convidat, és clar.


11/3/13

La història d'en Xavi Tondo, en un llibre

El dia 23 de maig de 2011 va morir el ciclista vallenc Xvier Tondo, víctima d’un absurd accident. Aquesta primavera Cossetània Edicions ha publicat el llibre ‘Xavier Tondo, el triomf de l’obstinació’, un relat sobre la vida i la carrera esportiva del malaguanyat corredor. Tot seguit en podeu llegir un fragment. 
Guanyador de l'etapa reina de la 'Volta'. Seu d'Urgell 2010

Igual que tants altres nens de la seva generació, la primera bici d’en Xavier Tondo és una Panther de Rabasa. I com amb totes les coses valuoses, la família li ensenya que s’ha d’esforçar per a aconseguir allò que vol. A casa són colla i no van grassos. La forma de tenir una bici és fent el que sempre han fet milers de famílies d’aquest país; així, entre uns Reis i un aniversari, aconsegueix la seva primera bici. Té deu anys i es passa el dia saltant pels camps propers a casa amb els seus amics d’escola. 
(.../...)
És en Jaume Bernabeu, el segon marit de l’Emma i pare dels seus dos fills petits, en Jaume i l’Helena, qui li proposa al Xavi de provar per primera vegada una bicicleta de carretera. En Jaume, que és de Manresa, és un afeccionat al ciclisme que surt cada diumenge i te una bona màquina. Ell veu com l’afecció d’en Xavi augmenta i no dubta a proposar-li que ho intenti. I li encanta, és clar. Un temps després de sortir els diumenges, la colla d’amics, molts es coneixen de l’institut, no dubten a inscriure’s a la secció de ciclisme del Club Bàsquet Valls.
És el sentiment d’equip el que encén en el Xavi la passió per ser ciclista professional. Pedalar en grup vestint tots el mateix mallot blau, l’esforç personal com a element clau del bon funcionament del conjunt, fan entendre al jove Tondo que la seva vida és la bicicleta: ho té tot. I no dubta a dir-li a la seva mare que vol ser ciclista, que no vol ni acabar els estudis. La mare, que se les sap totes, li diu allò de: “d’acord; arribaràs, guanyaràs i seràs famós. I et faran una entrevista i no sabràs ni respondre perquè no tindràs ni els estudis mínims”. I en Xavi, que de ruc no en té ni un pèl, acaba el batxillerat amb els pedals al cap.
L’Enric Menero i la seva colla es troben tots els diumenges per sortir en bicicleta de carretera. Porten l’entrepà, i fan quilometres; res de competir. Fins que algú del C.B Valls els suggereix d’inscriure’s a la secció ciclista del club i anar a fer alguna cursa. És l’any següent a Banyoles, en una de les primeres competicions a les quals acudeixen, que coneix en Xavi Tondo. Primer són pocs, però quan es posen a entrenar amb la idea de córrer arriben a ser deu o quinze nanos de Valls competint en diverses categories (cadets, juvenils, algun infantil), una circumstància insòlita que no s’ha tornat a repetir. En Xavi és dels més petits, ha arribat al club de la mà del pare d’un altre company, l’Albert Vives. 
Al podi amb la resta de corredors professionals catalans
L’Albert Gil i en Marcel Soriano són els primers entrenadors d’aquell grup entusiasta de nois. Com que veuen que l’afecció i les ganes dels pupils van de veres, la següent temporada ja els comença a entrenar en Quim Royes, que introdueix mètodes de preparació més rigorosos i que els prepara força anys.
Companys i entrenador s’adonen de seguida que aquell noi esprimatxat va molt fort. L’Enric Menero està acostumat a arribat primer als colls cada vegada que els de la colla es piquen. Els primers dies que en Xavier surt amb ells resta perplex. Tiba fort, mira enrere i sempre hi és aquell nano. 
             -.Què hi fa aquí aquest marrec? –pensa l’Enric mentre gira el cap.
I tiba més fort, però no hi ha manera de desenganxar-se’n. Com un dia pujant a l’Albiol. L’Enric es posa al capdavant del grup, com sempre, i en Tondo s’aferra a la seva roda. L’altre baixa un pinyó i accelera, però el jove no es despenja. Poc a poc la resta de la colla va perdent roda i buscant un ritme més idoni a les seves possibilitats. Quan ja s’han quedat sols en Xavier diu de sobte:
            -Para, para, que m’estic marejant. He agafat una pájara. 
En Menero, que encara no ha sentit mai a parlar d’una pájara, s’atura per preguntar-li què li passa.
            -M’he marejat, estic defallit.
I a la que munten de nou, en Tondo surt disparat com una bala deixant l’altre palplantat i guanya el premi de la muntanya.
Però l’Enric és gat vell, i un altre dia li torna la jugada. Quan són a penes a 400 metres d’arribar dalt d’un coll en Xavi va enganxat a la seva roda, com d’habitud. La tradició de totes les colles ciclistes diu que dalt del coll s’ha d’esprintar. Però en Tondo no coneix la carretera i li pregunta al seu company quan falta per fer cim.
            -Ui, uns dos quilòmetres encara, -respon en Menero.
I com que el jove, més inexpert, afluixa per conservar intactes les forces per a l’esprint, l’altre accelera i el guanya. Tenen 14 o 15 anys i un tremp terriblement competitiu. No s’empipen per aquestes males passades; ans al contrari, aprenen els uns dels altres. La seva rivalitat és estrictament esportiva, sana i juvenil. Les bicis que porten són autèntics ‘ferros’ pesats i amb components molt senzills. L’Enric té una Peugeot, i en Xavier una blanca que duu pintat ‘Colnado’ al tub que va de la direcció al pedalier. Però això a ells poc els importa. En l’únic que pensen és en competir, en ser el millor, en superar els rivals sense deixar de ser amics. Poc després, quan en Quim Royes els comença a entrenar de valent, tothom veu clarament que el normal és que guanyi en Xavier. I quan no té el dia fi l’Enric; això si.
Aquesta nova situació, lluny de separar-los, els agermana encara més. De colla ciclista passen a ser colla d’amics. Van a fer acampades a la serra de Prades, queden per sortir de nit, organitzen coses per Nadal i Cap d’Any. I encara amb el temps, tot i que els vents del món els portin a rodar per llocs diferents, mai no deixen diluir la seva amistat de joventut. Sol ser en Xavi qui, quan va a Valls, fa trucades, queden, es veuen. Fan un refresc i xerren de la vida, queden per sortir en bici. Hi ha gent que només es veu quan en Tondo els cita. Ell és el nexe d’unió. És la seva manera de ser, i no la canvia per voltes que doni la vida.
(.../...)
Quan en Joaquim Royes coneix en Xavi no pensa pas, “aquest serà ciclista”. Ca! En Quim ha corregut en bici, i es dedica al triatló i a estudiar INEFC quan la junta del C.B. Valls li proposa d’entrenar una colla de nois molt entusiasmats amb competir. Entre d’altres hi ha l’Enric Menero, en Jordi Estalella i en Xavi Tondo, que és un noi que té condicions, però que, com que li agrada tot, no fa pas que el nou preparador pensi en ell com en un ciclista professional. En aquell moment encara juga a hoquei, i la veritat és que no és gaire bo, però li posa moltes ganes, “pebrots” recorda en Royes. És coratjós i té ganes de progressar, però en preparació física va molt curt tot i que té bones qualitats. En aquell moment, a trencar de l’adolescència, l’entrenador veu en Xavi més com un rebel que no pas com un abnegat i disciplinat treballador.
En Quim sap que, si no s’agafen els valors del treball, difícilment es pot progressar com a esportista. Es poden tenir condicions, però fer el gran salt és molt més complicat.
Durant els anys de juvenil i amateur l’entrenador veu el progrés d’en Tondo. Aprèn a entrenar, a ser físicament disciplinat i a fer els quilòmetres ben fets, més que a fer-ne molts. De primer li posa paranys, fins i tot. Mentre diu a la majoria de corredors que han de fer 40 quilòmetres, perquè sap que en faran 30, al Xavier li diu que n’ha de fer 20, perquè sap que en farà 30. És la manera que, espera, tard o d’hora s’adoni de com s’han de fer les coses si vol ser algú en l’esport. Però li costa de fer-li entendre que, el dia abans d’una cursa, no pot fer un entrenament a fons, o que cal fer estiraments abans i després de l’exercici, o que ha de cuidar la dieta. A les primeres competicions ja surt cansat! No té cap mena de mètode.
Amb els nens del parvulari de la Vall d'en Bas (Garrotxa)
Fins que guanya per primer cop en el primer any de juvenil. És a la cursa de l’Hospitalet de l’Infant. És un juvenil descarat, de metxa curta, d’aquells que, al primer quilòmetre ja volen destrossar la cursa. La prova és en circuit. Es posa al davant des del primer moment i que el segueixi qui pugui. Tira i tira fins que guanya per classe, perquè és molt bo, no pas per estratègia. Ha pres la decisió de guanyar i es lliura a la lluita fins deixar-hi l’ànima. I està de sort, i arriba primer abans de defallir del tot. Tot just és juvenil de primer any i ja se’l veu que és un fora de classe, però se l’ha de domesticar. Així no anirà enlloc.
Poc a poc, amb petits trucs si cal, va aprenent a dosificar l’esforç i a aprofitar bé la feina. Fent els 45 quilòmetres de la volta cap al Pont d’Armentera comprèn per fi que no ha de ser el primer en donar batalla quan comença la pujada. En Royes l’ensenya a observar la resta del grup i esperar el seu moment. És un pas endavant important; segur que hi pensa el dia que guanya l’etapa de la París-Niça. El seu primer entrenador recorda com li cauen les llàgrimes davant la televisió.
Amb el temps tothom veu que en Xavi Tondo és un fenomen espontani dels que no se’n donen gaires en una ciutat petita. Gràcies als seus companys i a l’abnegada i obscura feina de la junta del C.B. Valls en crear la secció de ciclisme, ell té més a l’abast aprendre a ser ciclista. Evidentment que només amb la seva convicció i amb la seva capacitat de lluita es pot arribar a algun lloc, però és importantíssima l’existència de la secció ciclista, que li aporta companys i possibilitats d’entrenar a casa mateix.
Durant els primers anys de formació, a Valls, el jove ciclista s’empelta dels valors del treball, la voluntat i el sacrifici imprescindibles per a progressar com cal; fins que els té ben interioritzats, però encara no els sap exterioritzar.
En Quim Royes veu que al Xavi li cal un canvi de mentalitat. Només si aconsegueix fer-ho, podrà esclatar com a professional.
(c) de totes les fotos: 'Volta' a Catalunya A.E.

9/3/13

'Tribuna Maresme' dedica la portada a la 'Volta'


El número del mes de març de Tribuna Maresme, un dels mitjans escrits de referència a la comarca, dedica la portada i les dues pàgines del tema central a la presència de la 'Volta' a Catalunya a la comarca. La 93èna edició de la 'Volta' surt per segona vegada consecutiva de la ciutat de Calella, convertida en capital del ciclisme i el cicloturisme gràcies a la Challenge Costa de Barcelona-Maresme, reconeguda com el millor triatló de l'estat, les rutes del Centre de BTT del Montnegre i la sortida (i final de la primera etapa també) de la 'Volta' dels dels carrers de la vila.
El pròxim 18 de març, entre les 11.45 i les 16.55 els aficionats al ciclisme tenen una cita a Calella.
Per veure l'edició del mes de març dfe la revista cliqueu aquí: TRIBUNA MARESME.
(Les pàgines del Tribuna Maresme han tingut la col·laboració de El Tourmalet.)

5/3/13

Dinou anys de pedalades a Cabrils

La popular Cabrilenca BTT, la pedalada de muntanya que recorre la serralada litoral des de Cabrils (Maresme), arriba a la dinovena edició. En aquests anys la prova s’ha consolidat com una de les cites ineludibles del ciclisme de muntanya de primavera, tant per participació com per recorregut i organització: és una clàssica. 
Els dos recorreguts de la marxa

La prova tindrà dos recorreguts, de 22 i 42 quilòmetres, i la sortida es farà a les 9 del matí del diumenge 28 d’abril. Les inscripcions es fan, enguany, exclusivament per internet a: http://pedaladadecabrils.blogspot.com.es/; o sigui, no hi ha inscripcions el dia de la marxa. El preu és den 21 euros per als federats i 24 per als no federats, havent d’afegir-hi dos euros més per al xip, si no se’n te. Les inscripcions estan necessàriament limitades a 900 persones i es tancaran el dia 24 d’abril.
Hi haurà copa i pernil per a qui faci el millor temps en la pujada a la Mútua Metal·lúrgica (3,5 kms), homes i dones, un maillot per a tots els participants i el sorteig de dos forfaits per a la ruta en BTT per la Sierra de Guara.
La pedalada tindrà dos recorreguts que compartiran sortida i arribada, o sigui que podeu escollir la volta que voleu fer. La ruta de 22 quilòmetres tindrà un desnivell de 820 metres. La de 42 acumularà 1500 metres de pujades. El dissabte abans de la cursa us podreu baixar els tracks de GPS a la mateixa pàgina web de l’organització.

La plana d'Hostalric

Als peus de la Tordera, les muralles d’Hostalric ens evoquen el segle XI, quan un document reconeix que Guerau Ponç, bescompte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III. Va ser així com aquell hostal va progressar fins convertir-se en un lloc clau de pas entre Barcelona i Girona. Recórrer aquesta plana en bici és pedalar per la història. 
Entrada a la vila medieval d'Hostalric
El punt d’inici de la ruta és el carrer Fortalesa, podeu aparcar en un solar que hi ha al davant de les escoles. Al cap de munt del carrer passeu la portalada i, pel carrer Major, entreu al nucli medieval del poble. Passada la torre de guaita gireu a la dreta per unes escalinates que deriven en un camí que us mena a la llera de la Tordera. No hi trobareu el senyor feudal, però, amb el castell gairebé al damunt i l’estranya quietud de la pollancreda, la sensació d’una certa basarda és evident, per a prop que passi l’autopista.
Passeu l’antiga farga, enfileu amunt pel costat de la riera d’Arbúcies, que creuareu per un gual just quan arribeu a la zona esportiva (a ma dreta) i, seguint recte a la rotonda, endinseu-vos en un polígon industrial aixecat damunt el traçat de l’antiga Via Augusta. Quan el carrer es bifurca heu de seguir per l’esquerra fins que la via s’acaba en sec. Llavors heu de seguir tot recte per un ample camí a tocar del riu que denota que la urbanització del polígon no està acabada. Tres cents metres més endavant el camí gira a la dreta i s’enfila cap a un nou carrer, el carrer del Repiaix. Gireu a l’esquerra i seguiu-lo fins que tomba a la dreta amb el nom de carrer del Gorg.
Ara seguiu rectes per un camí que us mena al gorg del Perxistor, un insòlit obsequi que us fa el riu per si de cas ja no creieu en la seva capacitat natural. Sou a Sant Feliu de Buixalleu. Del gorg al mas del mateix nom passareu primer per un espai d’homenatge a les nissagues de reis i senyors de Catalunya (a ma esquerra). El camí de terra es converteix en un camí rural asfaltat. És molt molest haver de creuar la C-35 aixecant la bici per damunt de la tanca i saltant el guarda rail, però és el més segur per les bicis. Enfront comença una carretera rural per la que us heu d’endinsar. Creueu per damunt les línies fèrries i gireu a la dreta. Sense deixar mai el camí principal, el camí rural asfaltat, aneu ascendint entre masos. Hi ha un breu tram que puja fort. La quantitat és espectacular: cal Pop, can Ferrer, cal Sec, cal Capità, ca l’Arabia o can Plademunt, conformen un veïnat rural, presidit per l’església romànica de Sant Llorenç de Gaserans, d’una bellesa admirable de tant senzilla i robusta. Hi arrieu deixant a ma dreta el trencall que diu Grions i pel que heu de dirigir-vos després de visitar l’ermita que és davant vostre.
Per la llera de la Tordera
Després agafeu direcció Grions sense deixar mai la carretereta i pedalant novament entre masos fins creuar la riera d’Arbúcies i la carretera que mena a aquesta vila. Llavors sereu a l’aparcament d’un restaurant. A la vostra dreta, just on comença l’esplanada, surt una carretera què s’enfila durant un parell de trams i, al final, ho fa amb duresa durant tres cents metres. El premi és l’ermita de Sant Gabriel de Grions i les vistes de tota la plana que hem travessat.
No patiu, l’esforç ja ha acabat. Ara tocar baixar amb suavitat de nou cap a la plana seguint sempre la ruta asfaltada i entrar a Hostalric, després de creuar les vies de nou per un pont, com ho feien els marxants i viatgers ja al segle XI, sabent que hi trobarien un lloc acollidor i noble.
Dificultat. Mitjana. Distància. 17.00 kms Temps: 1h 58’h (2h 30’ amb parades) Desnivell 275 metres.
L'ermita romànica de Sant LLorenç de Gaserans