30/1/18

Palou, renovat pulmó agrari de Granollers

Al sud de Granollers, entre el riu Congost, l'AP-7 i Montmeló, hi ha l'antic municipi de Palou, que des de 1928 forma part de Granollers. És una plana al·luvial que s'inclina vers la petita Serra de Llevant. Aquest antic poble agrari és avui el centre d'una activitat pagesa ecològica i sostenible, que ha renovat l'interès per un indret que evoca un passat no tant llunyà.

La torre de les aigües
Palou, que havia estat municipi pagès, veu renéixer la seva activitat gràcies a joves productors. Podeu trobar-los cada dissabte a la Plaça de la Corona, en un nou mercat de quilòmetre 0 que cada setmana atrau a més visitants. Per això us proposem descobrir aquest indret. El punt de sortida i arribada és el Pavelló Olímpic de la ciutat, seu olímpica d'handbol el 1992. Sortiu pel carrer Francesc Macià en direcció Sud (Barcelona) i creueu la C 352 pel semàfor. Continueu recte fins la següent rotonda i gireu a esquera per Marie Curie. Sou a l'extrem de Palou, urbanitzat sense respecte per res que no fos el diner. Dreta pel carrer Pla de Baix fins el límit dels blocs de pisos. després del darrer (hi ha una plaça a dreta), gireu a esquerra pel carrer de can Bassa. Passeu sota les vies del tren i, immediatament, gireu per un camí a esquerra. Sou a les envistes de la Serra de Llevant, secà de Palou.
Desemboqueu en un camí que també ve de creuar les vies. Gireu a dreta i amunt fins dalt de la petita serra. Puja, però és un tram molt curt. Al cap de munt gireu a ma dreta, deixeu que s'incorpori un camí per la dreta, i en marxi un per l'esquerra de biaix i un altre per la dreta, i seguint el camí principal arribareu al Centre d'Educació Especial Montserrat Montero. Creueu-lo deixant edificis i vies d'accés. Un cop passat l'equipament, començareu a veure vinyes a ma esquerra. Gireu per un camí que hi passa pel mig i davalleu fins la GI 5159. Aquestes vinyes s'han recuperat fa poc, i són part de la D.O. Alella, que ha crescut fins Palou fent viable la producció de vi ecològic en petites finques com aquesta.
Gireu a dreta un cop a la carretera i deixeu-la de seguida per agafar un camí que, entre les vinyes i l'autopista, puja de valent per davallar tot prest cap a les hortes de Palou. A la primera cruïlla gireu a dreta (a esquerra passaríeu per sota l'AP 7). Creueu la BP 5002 i continueu entre masos i camps fins el passeig fluvial del riu Mogent. Un cop aquí gireu a dreta fins un proper gual i creueu el riu. A l'altra banda, agafeu el passeig fluvial en sentit sud i pedaleu fins trobar-vos l'espai natural de can Cabanyes, un paratge humit recuperat i protegit que es pot voltar pedalant. Darrera veieu la grada del circuit de curses.

Masos de Palou
Continueu endavant. Passeu un Viena i la via verda poc a poc s'acosta a un carrer, fins que hi desemboca. Seguiu fins passar per sota l'AP 7 i sortir a una rotonda. Gireu a esquerra tot creuant el Congost i, a l'altra costat, entreu pel quart carrer (Riu Congost), que passa entre un polígon i el riu. Quan el carrer es bifurca, a l'esquerra surt un camí més proper al riu que heu d'agafar. Passeu darrera d'una depuradora i, just acaba, gireu pel camí que ressegueix el mur de la instal·lació. El camí surt al Camí ral, una ampla avinguda que agafeu a esquerra. Un cop passat el polígon i una macro discoteca, entra de ple de nou a la zona agrària de Palou. Travesseu la C 35 després d'una rotonda i continueu recte entre masos i hortes. Anireu entenen el perquè de la importància estratègica de recuperar la producció agropecuària de Palou posant en valor la zona i la proximitat del mercat.
Recte a la primera cruïlla de quatre camins i, a la segona, gireu a esquerra (c/Francesc Fàbregas). És el centre de l'antic municipi. A les escoles hi ha una oficina del DARP, prop hi ha una seu municipal i centre social i, al fons, ja es veu l'enorme fàbrica de l'església de Sant Julià (S XVI), a tocar hi ha un restaurant. Deixeu l'església a l'esquerra i desemboqueu al camí que voreja el riu. Aneu a dreta i de nou a dreta per la primera pista que trobeu. Al fons la veieu l'edifici de l'antic can Junyent, on hi ha la torre de les aigües, un altre dels símbols patrimonials de Palou i que avui és també un restaurant. Seguiu endavant fins desembocar al camí Ral de nou, que ara agafareu a esquerra fins retornar a la zona d'edificis.
A la primera rotonda gireu a dreta per l'avinguda d'Europa i a la següent a l'esquerra per Francesc Macià. Creueu la C 352 pel semàfor i aviat veureu el pavelló d'esports, on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 16 kms Temps: 1h 26' (2h amb aturades) Desnivell: 150 mts @: http://visitgranollers.com

Vinyes de la D.O. Alella al seca de la Serra de Llevant


16/1/18

De Barcelona cap al pla del Llobregat

Passada la riera de Rubí, el Llobregat enfila cap a la plana que configura el ric i divers delta. En aquest territori hi ha poblacions, tradicionalment agrícoles, que la proximitat amb Barcelona ha convertit en ciutats industrials i de serveis. Són viles amb una potent història, però molt desconegudes.

L'estany del parc de Torreblanca
Us proposem descobrir Esplugues, Sant Just, Sant Feliu i Molins de Rei en un còmode itinerari des de Barcelona, amb trams de carril bici i poc desnivell, i tornar en tren. Una proposta per què un diumenge d'hivern no sigui avorrit.
A l'extrem nord de la Diagonal, els jardins de Cervantes ocupen el triangle on aquesta avinguda es creua amb la carretera d'Esplugues. Aquest és el punt de sortida. Hi podeu arribar en metro (L3 Zona Universitària). Des de la vorera muntanya de l'avinguda aviat veureu l'entrada al parc. Aneu-hi i creueu-lo en sentit nord seguint la via asfaltada. A l'altre extrem, creueu l'avinguda d'Esplugues i dirigiu-vos cap al carrer que puja cap a l'hospital de Sant Joan de Déu, i que du aquest nom. Passeu per davant del centre i baixeu pel mateix carrer, que ara es diu Sant Jordi, doncs sou a Esplugues.
El carrer desemboca a l'avinguda Jacint Esteva Fontanet; agafeu-la a dreta amunt i creueu-la a esquerra pel primer trencall. A l'altra banda hi ha un parc que te una pista de ciment que puja fent ziga-zaga. Feu-lo fins desembocar al carrer Manuel Florentin, i aneu a esquerra entre escoles privades i xalets. Dreta pel carrer dels Lleons i esquerra pel d'Apel·les Mestres, que després passa a dir-se Via Augusta, fins una rotonda. Recte de nou. Quan el carrer canvia de nom un altre cop i passa a dir-se de la Creu, sou a Sant Just Desvern. Esquerra per Muntanya quan us obliguen, i dreta de nou per Sant Antoni Mª Claret fins Verge del Pilar, que agafareu a dreta per recuperar el carrer de la Creu de nou (a esquerra). Poc després surt a dreta Raval de la Creu, un carrer de vianants i cases baixes que us porta al nucli antic de la vila. Desemboqueu al carrer Bonavista que heu de deixar a la propera cruïlla. Agafeu pel carrer Badó, que baixa, tot i ser contra direcció. El carrer mena a la Plaça Campreciós (a dreta) i, poc després, veureu can Campreciós, una de les masies més antigues de la vila.

Pel parc de Cervantes
Seguiu recte pel carrer Campreciós deixant a dreta l'entrada a uns jardins públics. Esquerra per Carles Mercader, encara al nucli antic, i passada la rotonda recte pel carril bici de l'avinguda de la Indústria. A la rotonda gireu a dreta per Ramon i Cajal, que un tros enllà davalla entre naus industrials dient-se Juan Ramon Jiménez. A la rotonda seguiu recte avall cap a l'avinguda de la Riera, en paral·lel a la riera de Sant Just, fins la següent rotondeta. A dreta creuareu la riera, passareu per davant de la ITV i, amunt fort, en arribar a una rotonda entreu a Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat.
Dreta pel carrer Montseny (el primer després de la rotonda). Baixeu entre edificis força nous fins creuar el Parc d'Europa. A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer de les Roses, que seguireu fins el final, rotonda, on girareu a dreta per la Rambla de la Marquesa de Castellbell i després a esquerra pel Passeig del Comte de Vilardaga, que us deixa en un pas a nivell que heu de creuar per, pedalant cap a l'esquerra, dirigir-vos a l'entrada del Parc Nadal, que ja es veu. en sortiu per la plaça de l'estació i, dreta, pel Passeig Nadal, que us mena al centre històric de la vila.
A esquerra, pel carrer de la Rectoria, aneu a parar a la plaça de la Vila i a la catedral de Sant Llorenç. Seguiu per Pi i Maragall (vianants) fins que desemboca a Jacint Verdaguer, que agafeu a dreta. El carrer, que du el tren al costat, desemboca a l'antiga N-340. Agafeu la carretera a esquerra fins una gran rotonda molt propera. A dreta, darrera del final de línia del tram, hi ha l'entrada al Parc de Torreblanca, un dels parcs urbans més grans de la conurbació metropolitana. Amb 12 hectàrees, són els antics jardins de la finca del mateix nom, i pertanyen tant a Sant Feliu, com a Sant Just i a Sant Joan Despí. La capella de Sta. Anna, l'estany, la diversitat d'espècies naturals, i fins i tot animals (lloros, cotorres, tortugues) el fan un indret imprescindible de conèixer. Podeu voltar-lo en bici. La sortida la feu pel mateix punt on heu entrat.
Agafeu la N-340 en sentit contrari, es va fent estreta conforme s'endinsa al centre urbà. Quan veieu l'hotel Centre agafeu el carrer que surt a esquerra (Josep Mª de Molina). Aviat sereu als jardins del Palau Falguera. Entreu-hi i volteu l'antiga residència del mercader Jaume Falguera, que al segle XVII va comprar dues propietats a pagesos de la zona i en va fer la seva residència. El palau està declarat Be Cultural d'Interès Nacional.
Sortiu pel carrer de Sant Josep cap a la dreta, c/Martí Duran a dreta (escola a la cantonada) i de nou a la N-340. Esquerra cap a Molins de Rei (hi ha carril bici aviat). Creueu El Pla, ahir una rica zona agrícola, avui una enorme zona industrial.

Esplugues de Llobregat
Fareu una vola circular al centre de la vila. A Molins la carretera N-340 es diu Avinguda de Barcelona. En arribar a la primera plaça que us trobareu, plaça de la Bàscula (a dreta), entreu-hi i aneu a esquerra pel carrer del Carril. Aviat veureu l'estació de tren, però ara heu de seguir recte pel carrer fins la Plaça de la Creu, centre neuràlgic de l'antic Molins agrari. Volteu la plaça per la dreta i seguiu pel carrer Major fins el petit carrer d'Ignasi Iglesias (una òptica a la cantonada). El carrer us mena davant l'església de Molins. Aneu a esquerra per la plaça i seguiu recte per Enric Granados fins desembocar a la plaça de Catalunya, un altre dels centres de la vila.
Inicieu el camí de retorn a l'estació: volteu la plaça a esquerra, i per Rafael de Casanova fins el carrer Molló, que agafeu a dreta. Molló desemboca al passeig del Terraplè, que agafeu a esquerra. En creuar la N-340 passa a dir-se Verge del Pilar, continueu-hi. En creuar Pi i Maragall passa a dir-se Felip Canalias, continueu-hi vorejant el gran parc del Canal de la Infanta. A l'extrem, gireu a esquerra pel carrer de la Raseta. Volteu la rotonda a esquerra i agafeu el carrer Canal de la Infanta, que també voreja el parc. El primer a dreta és Josep Folgué. És direcció prohibida, però és de vianants.
Aquest carrer us deixa a l'avinguda de Barcelona, enfront de la plaça de la Bàscula. Creueu la carretera, agafeu el carrer del Carril a l'altre costat, i aviat sereu davant l'estació de Renfe Rodalies (R1 i R4). en pocs minuts sereu a Barcelona.
Dificultat: Fàcil Distància. 17.00 kms Temps: 1h 31’ (2h 06' amb aturades) Desnivell: 135 mts @: http://turisme.elbaixllobregat.cat/

Carril bici a l'avinguda de la Indústria, a Sant Just Desvern

3/1/18

L'isarda bellesa de l'altiplà de la Segarra

Entre les conques dels rius Llobregós i Sió, i a uns 600 metres d'alçada, l'altiplà central de la Segarra és una terra rude però amable, que ofereix al visitant tot el que és: la terra, la pedra, el cereal i el patrimoni en una ampla panoràmica de cels nets i horitzons infinits.


Descobrir aquest sector de la comarca és conèixer, primer de tot, el convent de Sant Ramon del Portell, al municipi de Sant Ramon (al peu de l'eix transversal), on situem el punt de sortida de l'itinerari. El convent, datat del 1675, és de dues plantes i de forma quadrangular, raó pel qual se'l coneix com l'Escorial de la Segarra. Hi te annex el claustre neoclàssic i l'església barroca. és un Be Cultural d'Interès Nacional. Podeu deixar el vehicle davant del convent (al peu de ka carretera) i començar a pedalar des d'aquí, agafant la carretera LV 3121 direcció Gospí que surt d'enfront.
Poc després de deixar les darreres cases, surt un camí de biaix per la dreta que davalla, agafeu-lo i us endinsareu en el paisatge típicament segarrenc: murs de pedra seca que delimiten camps de cereal, camins blancs i calcaris i un relleu de suau ondulacions. Seguiu el camí deixant un primer trencall a dreta, un segon més gran, també en aquesta ma, just abans de travessar el lleu barranc de Gospí, i un tercer força ample que arriba per l'esquerra ben poc abans de que el camí que porteu desemboqui en un que creua.


Ara agafeu a esquerra, en suau pujada. Agafeu la bifurcació a dreta, pujant, al cap de poc, i descrivint un revolt a dreta i un a esquerra, veureu el poble de Viver de Segarra enfront: aneu-hi. Desembocareu en un carrer. A esquerra podeu veure l'església neoclàssica de Santa Maria. A dreta, i planejant entre camps, la carretereta local us portarà cap a Portell, que és per on segueix la ruta. Desemboqueu a la carretera LV 3003. Portell és a la dreta, l'itinerari continua cap a l'esquerra. Aviat trobareu un trencall a esquerra que diu Vicfred, aneu-hi. Des d'aquesta carretera us adoneu que sou al vèrtex de l'altiplà segarrenc. A dreta, el terreny davalla cap a les terres més baixes de Torà, Biosca i la vall del Llobregós, mentre que vosaltres pedaleu ben be per la cornisa del terreny. L'aire fi també ho anuncia.
Aviat arribareu a Vicfred, d'on no en podeu marxar sense contemplar el castell, datat el 1079, sentinella que vigila els límits entre el comptat de Cardona i el d'Ugrell. Continueu l'itinerari per aquesta terra de frontera fins desembocar a la LV 3201. Ara gireu a esquerra, direcció Sant Guim de la Plana, en descens. Els carrerons porxats i de traçat irregular del nucli antic, el castell (convertit en un cassal renaixentista el S XVI) i l'església de Sta. Maria (que te una talla romànica de la marededéu de Sant Guillem),  són indrets que paguen la pena de visitar abans de continuar la carretera, ara L-312, vers Llor (església de Sant Julià). Passant Llor la carretera desemboca en una de principal, la L - 324. Agafeu-la a esquerra cap a Sant Ramon. Hi arribareu després de 4 quilòmetres de pujada molt suau.
En arribar-hi veureu a esquerra l'església de Sant Jaume de la Manresana, un dels antics llocs que es van fusionar per crear l'actual poble. Després parareu en un trencall que agafareu a esquerra (direcció Calaf), i que és la carretera on, a l'altre extrem de la vila, hi teniu aparcat el cotxe.
Dificultat: Mitjana Distància. 24 kms Temps: 1h 47’ (2h 25' amb aturades) Desnivell: 300 mts @: www.lasegarra.org