28/5/15

La memòria viva del Poblenou industrial

Terreny agrícola des de l'arribada dels provençals al segle XII, va ser amb la ciutat que es va configurar amb la derrota de 1714 quan el Poblenou va esdevenir la gran zona de fàbriques i equipaments extramurs. La casa de Quarentena, el cementiri i els primers tallers d'indianes van consolidar un barri que no va parar de créixer en aquesta direcció des de la dècada de 1840, quan va començar a ser conegut pel seu nom, fins la transformació dels Jocs Olímpics.
L'antiga fàbrica de blanqueig de Can Saladrigas és avui la biblioteca del barri
Avui el Poblenou és un barri orgullós del seu passat industrial i obrerista que malda per conservar actiu el patrimoni que l'ha definit al llarg dels segles. Palo Alto (l'antiga Gal i Puigsech), can Saladrigas, can Felipa o Ca l'Aranyó són una mostra de la vida d'aquest barri. Ara que el bon temps convida a fer passejades nocturnes en bici per la ciutat, sense trànsit ni brogit, us proposem una volta pel passat industrial del Poblenou per conèixer una mica més la seva agitada història.
Hem fixat la sortida a la plaça dels Traginers, al peu de la muralla vella, just darrera de Correus. Aquí hi ha la botiga de bicicletes Cap Problema, especialistes en bicicletes urbanes. Agafeu el carrer Hostal del Sol, per sortir de la plaça pel sud. Seguiu RECTE.- Fusteria; RECTE.- Plaça Antonio López; CREUAR.- Passeig. Colom; ESQUERRA.- Seguir per Passeig Colom / Moll de la fusta, fins l'escultura El cap de Barcelona, de Roy Lichtenstein. DRETA.- Seguir pel carril bici de Pas Sota Muralla; RECTE.- Plaça Pau Vila (carril bici), RECTE.- Doctor Aigüader (carril bici); RECTE.- Salvador Espriu (carril bici). Sou a la Vila Olímpica. ESQUERRA.- Jaume Vicenç Vives; DRETA.- Carmen Amaya (per Parc del Poblenou); RECTE.- García Faria (per parc); ESSQUERRA.- Bac de Roda; DRETA.- Pellaires, Palo Alto, seu de l'estudi de Javier Mariscal. Antiga fàbrica Gal i Puigsech que al 1875 era una de les més importants del Poblenou. Després de tenir diversos propietaris va esllanguir fins convertir-se en un espai d'empreses de disseny i creativitat gràcies a l'impuls per salvar-la.
Seguiu. DRETA.- Ferrers; DRETA.- Passeig Taulat; DRETA.- Lope de Vega; ESQUERRA.- Ramon Turró, Can Saladrigas, biblioteca pública. Era una fàbrica de blanqueig ja el 1868. El 1876 era una de les empreses més grans del barri, i va créixer fins ocupar tot l'espai dit el Pla dels Gitanos i el 1903 el recinte es va dividir en vàries empreses. El 1998 es va aconseguir salvar l'edifici més important. ESQUERRA.- Castanys; ESQUERRA.- Amistat; DRETA.- Vidal i Valenciano; ESQUERA.- Fernando Poo; RECTE.- Plaça Prim. Nucli del Poblenou de pescadors, la plaça es va urbanitzar cap a 1856. Sota les seves bellaombres es reunien els icarians, socialistes utòpics que maldaven per construir una nova societat en comunitats conegudes com Icària.

Els carrers dels voltants de la Plaça de Prim, com aquest de Bidal i Valenciano, conformen l'antic barri de pescadrs
DRETA.- Ferrocarril; RECTE.- Marià Aguiló, Can Felipa, centre cívic. La fàbrica va ser creada l'any 1856 per Felipe Ferrando i el 1877 venuda a la família Vila, que la va ampliar i mantenir fins el tancament, l'any 1978, quan ja es deia Catex. ESQUERRA.- Tànger, Ca l'Aranyó. L'actual seu del campus d'audiovisuals de la Universitat Pompeu Fabra va ser una empresa cotonera fundada per Claudio Aranyó. L'edifici, d'inspiració anglesa, és de Josep Marimon. Cantonada amb el carrer Ciutat de Granada hi ha Can Tiana, antiga fàbrica Canela i Puigdellívol, de producció de maquinària tèxtil. L'actual edifici es va acabar l'any 1914, i avui es seu de l'institut de formació continua de la Universitat de Barcelona.
ESQUERRA.- Àvila; ESQUERRA.- Pallars; DRETA.- Ciutat de Granada; ESQUERRA.- Llull (Vapor Llull), seu de la química Massó i Carol des de 1902 fins a 1992, és un edifici emblemàtic en la rehabilitació per a habitatges de l'antic patrimoni industrial del Poblenou. TORNAR.- Ciutat de Granada esquerra i avall, DRETA.- Taulat, can Gili Nou. Antiga fàbrica de farines convertida en casal del barri de la Vila Olímpica. DRETA.- Icària; DRETA.- Badajoz; DRETA.- Doctor Trueta, can Gili Vell al xamfrà esquerra amb Ciutat de Granada. Farinera del barri de la Plata, ja està documentada d'abans de 1877. Tot i que avui ha estat convertida en habitatges, encara es conserven la torre i la xemeneia. ESQUERRA.- Rambla del Poblenou, Casino Aliança. fundat l'any 1868 per Lluís Ramisa, va ser una entitat representativa del moviment d'Ateneus Populars impulsat pels sectors obreristes i socialistes utòpics de la societat catalana. Avui és un dels escenaris més populars de la ciutat. RECTE.- Rbla. Poblenou; ESQUERRA.- Pujades; CREUAR.- Plaça Comercial. Born; RECTE.- Passeig del Born; CREUAR.- Plaça de Santa Maria del Mar; RECTE.- Canvis Nous; RECTE.- Joan Massana; CREUAR.- Via Laietana; RECTE.- c/ d'Àngel J. Baixeras (ull, contra direcció); DRETA.- Hostal d'en Sol, ARRIBADA.- Plaça Traginers.
Dificultat: Fàcil Distància. 13.50 kms Temps: 1h 20’ Desnivell: inapreciable @: www.arxiuhistoricpoblenou.cat/historia-del-poblenou/

La farinera de can Gili Vell es va convertir en habitatges, però se'n conserva la xemeneia i la torre

12/5/15

Pagesos i mariners del Maresme

Vilassar de Mar, Premià de Mar i El Masnou són tres viles joves. Fins el segle XVIII la por als atacs dels pirates mantenia la població allunyada de la línia de la costa. Va ser entrat el XIX quan la gent assentada al litoral va exigir la independència. I el tren, inaugurat l'any 1848, va contribuir decisivament al desenvolupament dels tres pobles.
Davant l'església de Sant Pere, El Masnou, hi ha un excel·lent mirador damunt del port

El Masnou és un municipi amb una llarga tradició marinera gràcies a l'escola de pilots que va permetre a molts habitants dedicar-se al comerç amb Amèrica. Els capitans van farcir la vila de cases modernistes, van promoure la construcció d'edificis públics com el Casino, i van projectar el seu poder econòmic i polític. Sense deixar la navegació i l'estiueig, la tradició de Vilassar i Premià de Mar es fonamenta en la pagesia. La fèrtil horta de la costa es va transformar a partir de meitats del segle XX en el monocultiu de plantes i flors en extensos hivernacles que semblen mars interiors i que han donat nomenada mundial a la zona. A la ruta veureu clarament aquesta dualitat.
El punt de sortida és l'estació RENFE de Premià de Mar, un accés fàcil i ràpid. Travesseu la carretera N-II pel semàfor i comenceu a pedalar per la riera (vianants) que surt enfront vostre. ESQUERRA.- c/ Sant Agustí, ja podeu veure les primeres típiques cases de mig cos, habituals a tots els pobles del litoral. RECTE.- c/ Enric Borràs fins el final, DRETA.- Torrent Malet (comissaria Mossos), ESQUERRA.- Camí del Mig. Primeres finques dedicades a horta, flor i planta. DRETA.- Per rotonda. Passeig de la Riera. Terme de El Masnou, ESQUERRA.- Camí del Mig per pont damunt riera davalla fins desembocar, RECTE.- c/ Agricultura, ESQUERRA.- Torrent de can Gayo, DRETA.- c/ de l’Uruguai, RECTE.- c/ Sant Domènec, (breu tram contradirecció) DRETA.- c/ Capità Maristany i Noms, ESQUERRA.- c/ Santiago Rusiñol, SEGUIR.- c/ dels Mestres Villà, SEGUIR.- Plaça d’Ocata (Mercat Vell i Mina-Museu), ESQUERRA.- c/ del Pintor Villà, DRETA I ESQUERRA.- C/ Sant Felip. A Sant Felip, 61 casa modernista d’Enric Fatjó 1902. A Sant Felip, 105 casa modernista de Bonaventura Bassegoda 1909. TORNAR.- a Plaça d'Ocata, SEGUIR.- c/ dels Mestres Villà. CREUAR.- c/ Tomàs Vives, RECTE.- c/ de l’Esperança, CREUAR.- c/ Roger de Flor i plaça de Catalunya. Pça. Catalunya, 13 casa modernista dels Millet. DRETA.- c/ Bonaventura Bassegoda. ESQUERRA.- c/ Lluís Millet. A dalt a la dreta hi ha el CEIP Ocata. (Bonaventura Bassegoda 1903). ESQUERRA.- c/ Rafael Bert, DRETA.- c/ Sant Pere, RECTE.- Plaça església. St. Pere (Miquel i Pau Garriga 1760-1817). DRETA.- C/ Rector Pineda, Casa Benèfica. (Gaietà Buïgas 1900-1903). SEGUIR.- c/ Buenos Aires, DRETA.- c/ Joan XXIII, ESQUERRA.- c/ Sant Miquel, ESQUERRA.- c/ Pompeu Fabra, ESQUERRA.- Torrent d’Umbert. Fàbrica de Can Xala a ma dreta i colònia. ESQUERRA.- Jacint Verdaguer (N II per vorera). Can Xala (Verdaguer, 51) Tèxtil Sensat (1840). Fàbrica de veles. Aiguardents i licors Cisa (Verdaguer, 53). Fàbrica de vermut. CREUAR.- rotonda carretera Alella fins aparcament, PUJAR.- Rampa a dreta al final de l'aparcament, ESQUERRA.- c/ can Targa, DRETA.- c/ Joan Carles I. Casa del Marquès. ESQUERRA.- c/ Josep Pla. Baixar escales, ESQUERRA.- parc fins c/ Joan Carles 1 i seguir vorera fins rotonda carretera d'Alella.

Els hivernacles de flors conformen el paisatge de Premià i Vilassar


CREUAR.- Pas soterrani carretera N II, ENTRAR.- Port del Masnou. Direcció Nord, RECTE.- Sortir del port i seguir Passeig Marítim. A la vorera, a l'altre costat: Casino. (Bonaventura Bassegoda), Ajuntament. (Miquel Garriga 1844).
RECTE.- Seguir per camí Platja Terme de Premià de Mar, ESQUERRA.- Pas soterrani al final del port de Premià, DRETA.- c/ Martí Casas, ESQUERRA.- desembocar a c/ Terra Alta, DRETA.- Rafael de Casanova per carril bici, ESQUERRA.- c/ sense nom (tanatori), DRETA.- Camí de can França. Ara travesseu un autèntic mar d'hivernacles de flors, la moderna personalitat d'aquesta zona. DRETA.- Desemboca a Riera. Terme municipal de Vilassar de Mar, ESQUERRA.- c/ Maria Vidal (Mercat de la Flor de Catalunya), ESQUERRA-. Ronda de Vilassar (al semàfor), DRETA.- c/ Sta. Eulàlia -carrer després d'una escola- (biblioteca Ernest Lluch), ESQUERRA.- c/ St. Artur per carril bici enganxat a la biblioteca, DRETA.- c/ Carles III per carril bici fins semàfor, CREUAR.- Carretera de Cabrils i seguir (museu de la marina), RECTE.- c/ Eduard Farrés i Puig, DRETA.- c/ Migjorn, RECTE.- c / de l'Aduana, DRETA.- c/ Sant Ramon (ull, no confondre amb passatge de Sant Josep d'enfront), RECTE.- c/ St. Ignasi (plaça círcol), ESQUERRA.- c/ Santa Isabel (pça. església), DRETA.- c/ Rector Bartrina (can Bisa), ESQUERRA.- Carretera de Cabrils, ESQUERRA.- c/ St. Roc, DRETA.- c/ St. Joan, ESQUERRA.- c/ Anselm Clavé (Plaça Àngel Guimerà, popularment de l'Era), RECTE.- c/ Doctor Masriera. Torre d'en Nadal. Típica torre de guaita per avisar dels atacs pirates. RECTE.- c/ Sant Francesc (contradirecció). Els dos millors exemples de tota la comarca de cases de pescadors.
ESQUERRA.- c/ del Mont, DRETA.- c/ Rosari, ESQUERRA.- Carretera Argentona, DRETA.- c/ St. Joaquim, DRETA-. Torrent del Porxo, ESQUERRA.- c/ Doctor Fleming. Terme de Cabrera de Mar. DRETA.- Torrent dels Vinyals (pas soterrani Carretera N-II i tren -saltar cadenat-), DRETA.- aparcament RENFE, terme de Vilassar de Mar, restaurant Palomares i club nàutic Vilassar. RECTE.- Passeig Marítim. A l'altre costat: Museu Monjo, Cases Modernistes c/ St. Pau. Al vostre costat: estació, cala dels pescadors. DESEMBOCA.- Pas soterrani Carretera N-II i tren, CREUAR.- Jardí i desembocar, ESQUERRA.- c/ Congrés, ESQUERRA.- c/ de la Xinesca (contradirecció), DRETA.- c/ Sta. Marta, ESQUERRA.- c/ St. Vicenç, DRETA.- Per voral carretera N-II passeu per davant del Mercat de la Flor i d'una benzinera. RECTE.- Corriol al costat del voral. Terme de Premià de Mar. DESEMBOCAR.- carrer paral·lel a carretera i seguir fins el final. DRETA.- c/ Segarra, ESQUERRA.- Rafael de Casanova -carril bici-, RECTE.- per rotonda.- c/ dels Batlles, ESQUERRA.- c/ Santiago Russiñol, DRETA- c/ St. Miquel, DRETA.- c/ Llevant - Carretera a Vilassar de Dalt, ESQUERRA.- c/ Joaquim Ruyra , ESQUERRA.- c/ Elisenda de Montcada, DRETA.- c/ Colom. Sou al centre del poble, cases de mig cos gairebé arreu. ESQUERRA.- c/ Joan Prim, DRETA.- c/ St. Pere, CREUAR.- c/ Eixample, RECTE.- enfront c/ Lesmes Ruíz, ESQUERRA- c/ Francesc Moragas, DRETA.- c/ Carretera (pas estret), DRETA.- c/ Reverend Josep Paradera. Patronat Social Premianenc. ESQUERRA.- Sant Antoni, DRETA.- Plaça de l'ajuntament per c/ de la Plaça, ESQUERRA.- c/ Sant Cristòfol, ESQUERRA.- c/ Rectoria, ESQUERRA.- Plaça de l'ajuntament, DRETA.- c/ de la Plaça, DRETA.- c/ Prat de la Riba, ESQUERRA.- c/ de la Marina, DRETA.- c/ Àngel Guimerà, ESQUERRA.- Riera de Premià, ARRIBADA.- estació RENFE.
Dificultat. Fàcil. Distància. 24.30 kms Temps: 1h 55’ (2h 32' amb parades) Desnivell 110 mts. @: www.maresme-turisme.com/

Les cases der mig cos són part fonamental del paisatge del centre històric de Premià de Mar