30/1/08

TITAN DESERT 2008, galeria de monstres





Imatges de la presentació de la tercera edició de la Titan Desert. Oi que algunes d'aquestes cares us sonen? Laurent Jalabert, Claudio Ciapucci, Melcior Mauri....
I aquests només són uns quants, segurament que entre ells hi ha el guanyador.
Què, t'hi veus pedalant al seu costat?

(Els que van més mudats són els de l'satff organitzatiu: Felix Dot, Juan Porcar, Manuel Tajada, Rubèn Peris i el boss del grup Alesport, Jaume Alguersuari. Sense ells tampoc no hi hauria cursa)

Fotos cedides per l'organització

LA TITAN DESERT 2008 JA ÉS APUNT



-La tercera edició de la cursa ciclista pel desert del Marroc es farà entre ela dies 26 d’abril i el 2 de Maig

-La inscripció resta oberta en una cursa apte per a aficionats.

-Seran gairebé 500 quilòmetres pel desert amb trams de navegació

-El recorregut te per primer cop colls de muntanya, amb un pas situat a 2.305 metres

-A partir d’avui aquest bloc dedicarà espais periòdics a donar consells als participants sobre aspectes logístics i d’intendència i a informar de les novetats de la cursa.

-Jalabert, Ciapucci, Heras, Olano i Mauri noms més qtractius de la llista de notorietat.


-Consulta directament totes les entrades de la Titan desert cliquant aquí:
http://eltourmalet.blogspot.com/search/label/Titan%20desert

TITAN DESERT 08. L’èpica del ciclisme a l’abast de tothom


La Titan Desert 08 serà una cursa esportivament competitiva, amb un recorregut variat, selectiu, indòmit i de gran bellesa, amb una participació estel•lar atractiva per afeccionats i mitjans però, sobretot, una competició apte per a un ampli sector de ciclistes afeccionats mínimament en forma. La tercera edició de la cursa ciclista pel desert marroquí està acomplint les expectatives que havia generat entre l’opinió pública i l’afició. Amb els ingredients ressenyats, el complicat equilibri entre fer una competició esportivament selectiva i, a la vegada, apte per a un amplíssim ventall de participants sembla garantit, un factor clau per consolidar la cursa.
Arribar a aquest grau de maduresa en nomes tres edicions diu molt de la professionalitat de l’organització, RPM Outsourcing, empresa del grup editorial Alesport (Solo moto, solo bici...). Podrien haver optat per fer un passeig pel desert, o podrien haver escollit fer una competició dura, només a l’abast de grans atletes, però han preferit bastir una competició on ‘l’últim sigui també un guanyador’ en paraules del seu director, Joan Porcar, un veterà de l’Àfrica.

Guanyadors i participants
Laurent Jalabert, Claudio Ciapucci, ‘Pello’ Ruíz Cabestany, Miquel Àngel Iglésias, Abraham Olano, Melcior Mauri (guanyador l’any passat) i la sorpresa de darrera hora de Roberto Heras conformen els grans noms d’un quadre d’honor d’aspirants a la victòria que no podria estar complert sense els noms de Rafael Bosch, líder l’any passat durant quatre etapes, Santi Prat, guanyador d’etapa, Pedro Vernis, primer guanyador, o Agustín Ceballos; tot plegat una inscripció que ja dona rang de cursa de primer nivell a la Titan i que, en l’edició de l’any passat, ja va donar nervioses jornades de ciclisme èpic, del d’abans, tal i com reconeixia en Miquel Àngel Iglesias, un ex professional que sap molt bé que és al ciclisme d’atac persona a persona, sense tàctiques d’equip.
Però amb aquests corredors no n’hi ha prou per endinsar-se pel desert; sense els gairebé tres centenars més d’afeccionats anònims que només tindran/em com a objectiu acabar la competició i fer un emocionant, excitant i esportiu viatge pel desert del Marroc, la Titan no te raó de ser, així ho han volgut els organitzadors. Per això arreu de Catalunya i cada cop a més llocs de l’estat hi ha botigues de bicicletes, colles de ciclistes clubs i amics que estan preparant-se pel repte del desert. Entrenar amb el fred de l’hivern als muscles és un objectiu, el gimnàs pot ser-ne un altre, però també hi ha la logística (que m’emporto per l’etapa marató?), la preparació de la màquina (quins penumàtics? hard tail o doble?) o la recerca d’alguna ajuda en forma de patrocini per apaivagar despeses. Tot plegat forma part de l’emoció intensa que prop de tres centenars de persones estan vivint ja aquests dies i que irromprà amb la intensitat de la llum del desert el pròxim dia 26 d’abril a Ouarzazat. Després, a Maadid, un cop desmuntades les bicis de nou per tornar-les a la península, la nostàlgia per les emocions viscudes envairà a la majoria, que ja pensaran en tornar al desert l’any vinent.

Campaments, la vida dia a dia
Tret del primer dia i l’últim, la resta de jornades la cursa viurà en campaments de ‘haimes’, les clàssiques tendes ‘amazics’ del desert. El dia de l’etapa marató només hi haurà les tendes i el menjar, cadascú s’haurà de portar allò que cregui que necessita per a dormir, rentar-se i poder tornar a pedalar a l’endemà. Els altres dies els campaments són d’un luxe que ja voldrien alguns hotels. Hospital de campanya, servei al participant ininterromput, cronometratge, megafonia, zona de meta, tenda menjador, àpats en bufet lliure, bar, aigua potable, serveis higiènics i zona d’assistència tècnica, a mes de parc tancat, conformen l’estructura dels campaments. En cursa, 27 cotxes tot terreny, helicòpter i m,és de 110 persones garanteixen una organització quina eficàcia (i amabilitat, perquè no dir-ho) no admet dubtes.

Marroc, país segur
La recent suspensió per amenaces terroristes del ral•li Dakar no afecta per a res la seguretat de la Titan Desert. Marroc, país on es disputa íntegrament la competició, és el més estable del Magirb juntament amb Tunissia. Tanmateix, en tractar-se d’una cursa ciclista que es mou en un radi territorialment discret, garantir la seva seguretat, tal i com ja han fet les autoritats marroquines, és relativament senzill. A més, la Titan no aixeca tanta expectació mediàtica com el Dakar, i ja se sap que les amenaces terroristes sempre busquen un espai on els seus objectius puguin veure’s amplificats pels mitjans de comunicació.
Però la millor garantia de que la prova es disputarà amb absoluta tranquil•litat és haver comprovat l’extraordinària acollida que te per allà on ha passat durant les dues edicions anteriors. Les terres i les gents de la Titan ja senten com a pròpia la cursa. No és rar trobar, en mig del no res d’un ‘plateau’ (antic llac sec), un grup d’amazcis animant els corredors com si es tractés d’una etapa del Tour o la Volta. És una emoció que cal viure.
La gent del desert sap que, en el seu país, tenen la millor font de creixement econòmic, la que donen turistes i visitants. Conservar-lo el millor possible passa per buscar un turisme sostenible i respectuós amb el medi. Hi ha viatgers més sostenibles que els que ho fan en bici?

TITAN DESERT 08: El Recorregut: Menys navegació i estrena de la muntanya


PRIMERA ETAPA 27 d’abril
Ouarzazate-Boulmane:
Enllaç amb autobús de 170 kms
Boulmane-Nkob (75 kms)
Sortida a 1548 metres, arribada a 1110 metres
Port de muntanya al quilòmetre 38 a 2305 metres
Característiques del traçat: sense navegació, pista principal pedregossa
Dificultat, desnivell del port.

SEGONA ETAPA 28 d’abril
Nkob-Tazarina (90 kms + 0’3 kms d’enllaç)
Sortida a 1110 metres, arribada a 865
Característiques del traçat: dos canvis de rumb i pistes principales dures i ben marcades
Dificultat: es preveu una etapa de ritme molt intens

TERCERA ETAPA 29 d’abril
Tazarine-Oued Grist (131 kms + 9’60 kms d’enllaç)
Sortida a 865 metres, arribada a 735 metres
Característiques del traçat: etapa de navegació, trams fora pista, llacs secs i pistes en paral•lel.
Dificultat: etapa marató sense asssitències a l’arribada.

QUARTA ETAPA 30 d’abril
Oued Grist – Merdani (105 kms)
Sortida a 735 metres, arribada a 740 metres
Característiques del traçat: etapa de navegació, pistes en paral•lel i trams de sorra
Dificultat: navegació i passos de sorra

CINQUENA ETAPA 1 DE Maig
Merdani – Maadid (71 kms)
Sortida a 740 metres, arribada a 867 metres
Característiques del traçat: pas de l’Erg Chebbi, pistes dures i rodadores
Dificultat: navegació, pistes en paral•lel i tram fora pista al quilòmetre 2’8, travessa de dunes. Al quilòmetre 65 cota amb desnivell brusc

27/1/08

La gran cita de l'esquí de fons


Encara sou a temps de participar a la gran cita de l’esquí de fons dels Pirineus, la Marxa Beret, que es correrà aquest cap de setmana vinent al Pla de Beret, la ‘Quebrantahuesos’ de la neu.
Si no ho heu provat mai, ara és el moment. Recordeu que ‘Qui sap caminar sap esquiar’
Distàncies: 30 km - 20 km - 10 km
El preu de la inscripció és de 45 € fins dijous i 55 divendres i dissabte.
Igual que l'any passat hem afegit 10 € de dipòsit pel xip de cronometratge. Aquests diners es retornaran a l'arribada quan es torni el xip .
La inscripció inclou: dorsal, pin commemoratiu, record de la Marxa, guarda-roba, avituallament, dret a participar en el sorteig d'obsequis que es farà durant la cursa, diploma personalitzat, publicació a la pàgina web dels resultats finals.
*Segons normativa vigent és obligatori que tot corredor estigui en possessió d'una assegurança. Aquells corredors que no estiguin assegurats amb la TargeNeu o la Tarjeta de Federado de qualsevol altre Federació Autonòmica d' Esports d'Hivern ja tenen inclosa l’assegurança dins el preu
Com inscriure’s?
Cal anar a la pàgina web de la Federació http://www.fceh.cat i omplir el formulari en tots els seus apartats sense cap omissió. A l'acabar, quan s'envia el formulari apareixerà a la pantalla un número de referència que caldrà anotar o imprimir. També constarà en aquest document, el nom del corredor/a i la quantitat que cal ingressar.
Posteriorment s'haurà de fer l'ingrés de la quantitat corresponent al compte bancari de " la Caixa" 2100-2890-42-0200054436 abans de 3 dies a comptar des de la inscripció per Internet fent constar el número de referència i el nom del corredor/a. S'HAURÀ DE FER UN INGRÉS DIFERENT PER CADA CORREDOR/A . Cal conservar el resguard bancari per a posteriors comprovacions a l'hora de retirar el dorsal. A partir del 3r dia, si no s'ha fet l'ingrés bancari, la inscripció no serà vàlida i s'esborrarà de la base de dades. El termini d'inscripció per Internet és des del 18 de desembre fins al 31 de gener a les 20 hores.
Reglament
RECOLLIDA DE DOCUMENTACIÓ: Només a la secretaria de la prova, Alberg ERA GARONA, els dies 1 i 2 de febrer a la mateixa hora que les inscripcions.
PARTICIPANTS: Homes i dones nascuts l'any 1990 i anteriors en les curses de 30/20 km. La cursa de 10 km és promocional i oberta a tothom. L'organització pot denegar qualsevol inscripció que no compleixi els requisits esmentats.
SORTIDA: La sortida de les curses de 30-20- 10 km serà simultània en el Pla de Beret a les 10 hores. Hi haurà una graella d’ èlit a primera línea, la composaran aquells corredors que: 1º- ho hagin sol•licitat a la bolleta d’inscripció, 2º- tinguin menys de 200 punts FIS o estiguin classificats entre els 20 primers en l’última edició. A LA CURSA DE 10 KM NOMÉS PODRAN DEMANAR SORTIDA D'ELIT ELS CORREDORS/ES MENORS DE 18 ANYS QUE COMPLEIXIN ELS REQUISITS.
És potestat absoluta de l'organització adjudicar o no, la sortida d'elit, malgrat que s'empraran criteris objectius a l'hora de fer-ho.
TÈCNICA: Únicament es permetrà la tècnica clàssica.
CONTROLS: HI HAURÀ UN SEGUIMENT MOLT ESPECIAL DE LA CURSA I ES DESQUALIFICARÀ QUALSEVOL CORREDOR/ A QUE FACI PAS DE PATINADOR
Ens veiem diumenge al Plan de Beret!!!!

20/1/08

Esquí de fons, un esport per a ciclistes


L'esquí de fons és un esport molt complert físicament, barat, relativament senzill de practicar, ambientalment sostenible (no hi ha remuntadors) i paisatgísticament bellíssim. I guanya adeptes dia a dia.
Braços, cames, espatlles, ronyonada i cor treballen aeròbicament a ritme i coordinadament amb l’equilibri, en una activitat molt similar a la del ciclisme. Per això és molt recomanable com a treball de pretemporada. A més, la majoria de la roba tèrmica que s’usa per anar en bici serveix per a l’esquí de fons.
Però hi ha més, l’esquí de fons és el pare de tota mena d’esquí, doncs va néixer com a mitja de desplaçament a les regions glaçades de nord d’Europa. Per això hom diu que, si se sap caminar se sap esquiar. Senzill, doncs, sense perill, i barat (el forfait val 7’5 € a les estacions franceses i 9 a Catalunya). Que voleu més?
A Catalunya hi ha una gran tradició d’esquí de fons, l’any 1970 a Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell) es va obrir la primera estació de fons de l’estat; però l’èxit de l’alpí a partir dels seixanta, va arraconar aquesta complerta modalitat que, encara avui i per la ignorància, és considerada per a molta gent com un ‘esquí per a jubilats’. Res més lluny de la realitat, com saben els que ho proven per primer cop.
Si no heu provat encara l’esquí de fons, en qualsevol de les seves dues modalitats, clàssica o skating, esteu perdent el temps. Consulteu les dues adreces web que us adjuntem al final d’aquesta entrada i informeu-vos d’on i que heu de fer per practicar-lo. Encara sou a temps de posar-vos apunt per la gran cita anual de l’esquí de fons, la Marxa Beret (http://www.svt.cat/marxaberet/Catala.aspx), que es farà el pròxim dia 2 de febrer.

http://fceh.cat/
http://www.esquidefons.org/

15/1/08

Jalabert i Chiappucci volen guanyar Mauri. La muntanya entra a la Titan Desert.




Laurent Jalabert va destrossar als seus rivals a l’Ironn Mann, Claudio Cjiappucci està fort com un roc, i ambdós estan preparant sengles equips per vèncer la tercera edició de la Titan Desert (titandesert.com), el Dakar de les bicis, que es correrà pel desert de Marroc entre els dies 26 d’abril i 2 de maig. Melcior Mauri no hi tindrà gens fàcil per revalidar la victòria obtinguda l’any passat damunt les dunes i pistes saharianes, tot que que seguirà comptant amb els seus fidels companys Abraham Olano i Jordi Arteman. ‘Pello’ Ruiz Cabestany, Miquel Àngels Iglesias, Santi Prat i Rafael Bosch seran alguns dels candidats a donar una sorpresa i vèncer els favorits.
A la resta, fins a uns tres cents inscrits, sempre els quedarà la satisfacció d’haver superat un intens, emocionant, divers i bellíssim repte en terres africanes de la ma d’una organització impecable.
La tercera edició de la Titan Desert començarà a Ouarzazate i acabarà a Erfoud, tindrà un total de cinc etapes i prop de 500 quilòmetres amb dues fites importants; una etapa de muntanya i una etapa marató, on els participants no rebran cap mena d’assistència.
La primera etapa tindrà 80 quilòmetres i dos ports de muntanya, un situat a 2.200 metres d’alçada després de 15 qms d’ascensió i amb una llarga i pedregosa baixada. La segona etapa, de 110 qms tindrà un port que es pot qualificar de dificultat mitjana i una seixantena de quilòmetres de superfície dura i plana. La tercera etapa és la marató, de 130 qms de pis dur i pedregós tret d’una vintena de quilòmetres de terreny sorrenc. Després d’una nit dormint a terra a tocar del poblet de Ramlia, els corredors hauran d’enfrontar-se a 90 qms més de terreny dur i picant amunt fins l’Erg Chebbi, final de la quarta etapa. La cinquena engegarà amb la travessa de les grans dunes de l’Erg, bicicleta a l’espatlla durant uns dos quilòmetres, per continuar durant 60 qms més fins a Maadid, al ja conegut hotel Xaluca, final de la cursa.
La suspensió del Dakar per les amenaces terroristes no te res a veure amb la celebració de la Titan, ni altera el seu programa. Per les seves característiques geo polítiques, Marroc i Tunissia són avui els països més segurs d’Àfrica. Les autoritats han garantit total seguretat a la cursa, garanties que l’organització amplia amb un helicòpter i nombrosos vehicles tot terreny que seguiran l’evolució dels participants.

CONSULTEU LA RESTA D'ENTRADES SOBRE LA TITAN DESERT EN AQUEST MATEIX BLOC

13/1/08

Calendari cicloturista Internacional 2008


5 Abril Ronde Van Vlaanderen (Flandes)
6 Abril Bilbao-Bilbao (Euskadi)
20 Abril Amstel Gold Race (Paisos Baixos)
11 Maig Gran Fondo Felice Gimondi (Itàlia)
1 juny Milan-Sanremo (Itàlia)
8 Juny Paris-Roubaix (França)
28 juny Maratona dles Dolomites (Itàlia)
28 Juny L’Ariegoise (França)
5 Juliol La Marmotte (França)
6 Juliol L’étape du Tour. (França)

NOTA: Aquest és un primer llistat de les dates que tenim comfirmades. Anirem ampliant-lo segons ens arribi més info.
A la foto: Dos 'àngels' saluden els corredors al Passo de Gardena durant la Maratona dels Dolomites 2005

Nova temporada, noves il•lusions



El ciclista te ànima de nen. Pedalejant se sent jugant lliure i desimbolt com quan era un crio. El vent a la cara, l’esforç de les ascensions o la recompensa de l’èxit en arribar, li fan recuperar un temps d’il•lusions que mai no hauria d’haver fugit. És només un parèntesi, prou que ho sap; demà tornen les maldecaps de la feina, les presses de la vida urbana, tot el que li ha robat el més preuat de la vida; l’entusiasme, l’alegria per la realització d’una cosa agradable. Però mentre pedaleja el brogit quotidià queda enrere, endavant només hi ha l’esperança de, damunt la bici, poder ser feliç com un nen.
El dia de l’estrena de la temporada, la primera sortida ‘oficial’ amb la colla o el club (el meu és el C.C. Routier de Premià de Mar i el podeu trobar a http://cc-routier.blogspot.com), és una jornada especialment engrescadora. Les pupil•les llueixen més vives que cap altre dia, les ganes de retrobar-se amb l’experiència de rodar amb els col•legues és un neguit que ningú pot amagar. El primer diumenge de la temporada és un dia feliç.
I amb la nova temporada neixen les noves il•lusions del nen que tot ciclista porta a dins: una nova màquina per afrontar el repte dels llargs quilòmetres de donar pedals? Un cert neguit de saber-se amb més experiència, però inexorablement també més vell? Una nova marxa on participar? Un viatge pels colls dels Pirineus, els Als o ves a saber on? Cal fer roba nova amb els logotips del club, cal col•laborar més al bloc, cal entrenar una mica més....
La llista és eterna i les ganes de pedalejar moltes i noves. El primer dia mai no és un dia tranquil, com molts anuncien i pocs acompleixen. L’anada, com aquell, es va fent pel que es pot, som tot just al principi; però a la tornada cal pair ràpid l’esmorzar, i res millor que deixar-se veure pel davant del grup (Josep, Jaume Porta, Joan Mengual, com anàveu, xavals!) per demostrar els somnis que un està disposat a acomplir aquesta temporada, nova, com les il•lusions del ciclista.

11/1/08

Cuando el deporte se hizo popular



La practica del deporte, que se había comenzado a difundir en Catalunya hacia el último tercio del siglo XIX, vivió en los años veinte y treinta una eclosión popular que lo convirtió, de pasatiempo de elites económicas e intelectuales, a fenómeno de masas.
Fútbol, ciclismo y boxeo, además del excursionismo y el esquí, ligados a la recuperación cultural y lingüística que había impulsado la Renaixença, fueron espectáculos estelares que tuvieron en Josep Samitier, Marià Cañardo y Josep Gironès a auténticos ídolos de las muchedumbres que llenaron Les Corts, las cunetas de las carreteras durante la ‘Volta’ o las veladas de la Monumental. El libro ‘Planes d’esport’ (Proa), colección de artículos sobre deporte del mítico periodista Josep Mº Planes, asesinado en 1936 por la FAI, recoge con brillantez la pulsión social de aquel tiempo y el sentimiento de aficionados y ciudadanos hacia aquellos primeros héroes populares.
De extravagancia de un puñado de extranjeros afincados en Catalunya y de las clases sociales emergentes, el deporte comenzó un proceso de democratización durante el período 1914-920 gracias a la intervención de la Mancomunitat y a la incorporación gradual a la práctica deportiva de obreros y mujeres. Durante las décadas de los veinte y los treinta Europa vive tiempos de euforia en el que irrumpen los primeros fenómenos de cultura de masas: el turismo, las vacaciones pagadas y la organización del tiempo libre. La práctica del deporte y la asistencia multitudinaria a espectáculos deportivos fueron consecuencia de esta nueva situación. Todo ello indujo a los poderes públicos al intervencionismo, promoviendo la práctica y movilizando los sentimientos de los aficionados hacia sus intereses. La Italia fascista o la juventud nazi alemana usaron el deporte como un factor de cohesión, lo mismo que las democracias ante la evidente amenaza que comenzaban a sentir.
En Catalunya los años treinta tuvo una personalidad deportiva claramente marcada. La Generalitat impulsa el asociacionismo, base de la expansión popular del deporte, lo cohesiona y mantiene una relación que acaba por crear en 1936 el Comitè Català pro Esport Popular: En paralelo, el fútbol entra en una cierta crisis y otros deportes atraen las preferencias de los aficionados. El Samitier que hizo levantar Les Corts para acoger a todos los que querían ver su magia marchaba al Madrid en 1933. Josep Gironès, el ‘crack de Gràcia’ se había proclamado campeón de Europa de boxeo en 1929 en Montujuïc y lo celebraba en un bar de su barrio comiendo coca. A la sazón otro muchacho de barrio y, como el boxeador, poco amante del estrellato, Marià Cañardo, ganaba cuatro campeonatos de España de ciclismo y las ediciones de 1928, 29, 30, 32, 35, 36 y 39 de la Volta a Catalunya entre el delirio de los pueblos, ciudades y carreteras por donde transitaba una carrera que era una gran fiesta.
En este ambiente bullicioso, mezcla de exaltación catalanista, fervor competitivo y aires cosmopolitas, el deporte pasó a ser un fenómeno de masas en la Catalunya de los años treinta Hoy ya es otra cosa, claro; de aquella época gloriosa solo queda el magnífico retrato de los artículos de Planes ahora recopilados en libro.

Publicat a La Vanguardia

10/1/08

ULTIMAHORA. Calendari de cicloturisme 2008

XVIII CHALLENGE CATALANA”

16-03 08 VIII MARXA “VILA DE PARETS” MEMORIAL. PERE PUJOL
98 kms PARETS - BARCELONA
06-04-08 XIV MARXA “RUTES RIBERENQUES
100 kms MORA D’EBRE –TARRAGONA
25-03-08 XXV MARXA “CIUTAT DE VIC”
100 kms VIC – BARCELONA
22-04-08 X MARXA “SANT JORDI” DIADA MOSSOS D’ESQUADRA
110 kms LLORET DE MAR - GIRONA
04-05-08 I MARXA “LA RIERA DE GAIA ”
100 kms LA RIERA DE GAIÀ - TARRAGONA
03-06-08 XXIV MARXA “RUTA DEL MESTRAL”
105 KMS L’HOSPITALET DE L’INFANT- TARRAGONA
22-06-08 XIX MARXA “VERGE DE RIBERA”
104 kms LA POBLA DE SEGUR – LLEIDA
29-07-08 XXIII MARXA “CLÁSICA JOSEP PESARRODONA”
87 kms MANRESA - BARCELONA
16-09-08 XVI MARXA “VILA DE PINEDA”
95 kms PINEDA DE MAR – BARCELONA
07-10-08 XIX MARXA “CIUTAT DE MOLLET” PELEGRI PI
94 kms MOLLET DEL VALLES – BARCELONA


“XI CIRCUIT DE LLARGA DISTANCIA”

30-03-08 XVII MARXA “TERRES DE VI I CAVA”
140 kms VILAFRANCA DEL PENEDES – BARCELONA
16-04-08 IV MARXA “SEGARRA – SOLSONES”
160 kms CERVERA – LLEIDA
27-04-08 XII MARXA “RACONS DE LA CONCA”
144 kms ROCAFORT DE QUERALT – TARRAGONA
11-05-08 XI MARXA “TERRA DE REMENCES”
175 kms SANT ESTEVE D’EN BAS – GIRONA
18-05-08 V MARXA “TERRA DE L’AIGUA”
134 kms RIELLS I VIABREA – GIRONA
01-06-08 V MARXA “TRANSCOLLSEROLA”
145 kms SANT CUGAT DEL VALLES - BARCELONA
15-06-08 XXVIII MARXA “RUTES DEL MONTSENY”
150 kms GRANOLLERS – BARCELONA
28-06-08 V MARXA “CADI MOIXERÒ”
174 kms LA SEO D’URGELL – LLEIDA
05-07-08 II MARXA “LES GOGES – BANYOLES ROCACORBA
146 kms BANYOLES - GIRONA
30-08-08 XVI MARXA “LA PALLARESA”
168 kms TREMP – LLEIDA


“ I CHALLENGE PIRINEUS”

07-06-08 IX MARXA “LA BONAIGUA”
187 kms LA POBLA DE SEGUR - LLEIDA
15-06-08 XVIII MARXA “RUTA PIRINENCA LES TRES NACIONS”
143 kms PUIGCERDA - GIRONA
28-06-08 IV MARXA “CADI MOIXERO”
174 kms LA SEU D’URGELL – LLEIDA
12-07-08 III MARXA “ARAN COMINGE”
145 kms VIELHA - LLEIDA
30-08-08 XVI MARXA “LA PALLARESA”
168 kms TREMP – LLEIDA
14-09-08 XXVI MARXA “TERRA DE COMTES”
117 kms RIPOLL - GIRONA


ALTRES PROVES

22, 23, 24-02-08 XV ESTADA CATALANA DE CICLOTURISME
75 kms SALOU
01-06-08 II MARXA“AL RIU “
110 kms AMPOSTA – TARRAGONA
07-07-08 I MARXA “BANYOLES – ROCACORBA”
146 kms BANYOLES – GIRONA
07-07-08 I MARXA “TERRES DE L’EBRE – CURSA DEL LLOP”-
198 kms TORTOSA - TARRAGONA
04, 09-08-2008 XXIV MARXA VOLTA CT. DEL COR DE CATALUNYA
715 kms MANRESA - BARCELONA
07-09-08 IV MARXA “PUJADLA TURO DE L’HOME”
26 kms SANT CELONI – BARCELONA
26-10-08 DIADA MONTSERRATINA
MONTSERRAT – BARCELONA
08-11-09 VIII MARXA “BICI 2007 – SALÒ DE LA MONTANYA 2008
125 VIC - BARCELONA
09-11-08 XIII PEDALADA ECOLÓGICA POPULA “BCN – SITGES”
45 kms BARCELONA
09-11-08 XXI MARXA “DEL TARRAGONES”
9 kms TARRAGONA
17-11-07 XIX NIT DE MARXA
LLOC A DETERMINAR


BREVETS

200 Kms. 06 d’abril
300 Kms. 06 d’abril
400 Kms. 3 i 4 de maig
1000 Kms. 2I-22-23 i 24 de juny 2008

2/1/08

SELECCIONES CONTRA COMPETICIONES


Mientras que los esfuerzos políticos y económicos que la Generalitat ha gastado durante muchos años en intentar que se reconozcan las selecciones catalanas solo han dado pírricas victorias en lo deportivo y muchas frustraciones a los ciudadanos, en Catalunya existen una serie de competiciones de primerísimo nivel internacional que representan mucho mejor que las selecciones la personalidad nacional de Catalunya y que tienen una ayuda institucional paupérrima.
En un entorno cada vez más profesional y de negocio, el deporte de selecciones nacionales agoniza por falta de público y patrocinio, el pez que se muerde la cola. Exceptuando las fases finales de los mundiales y los europeos de fútbol, las competiciones de selecciones están tocadas de muerte, quizás como el concepto de estado-nación contrapuesto a ámbitos como la U.E. que trascienden a esta decimonónica idea. Las audiencias televisivas de las transmisiones entre selecciones solo tienen cifras dignas cuando se trata de fases finales, y los caudales publicitarios, ya bastante explotados por el deporte profesional, se retraen por mucho que de colores nacionales se trate. Si a eso le añadimos las pocas ganas que los clubes tienen de ceder a los deportistas que pagan ellos para que se lesionen con otra camiseta, llegaremos a la conclusión de que las selecciones van a quedar para deportes pequeños.
En este contexto que sentido tiene, aparte del sentimental, tanto esfuerzo de la Generalitat para que en Sudamérica se reconozca a la selección catalana de hockey (sic?), o para que Catalunya pueda participar en los mundiales de bolos, con mis respetos para este deporte? Ninguno más allá del estrictamente destinado al consumo interno, a la exaltación de sentimientos nacionales de muchos ciudadanos de buena fe.
Si se quiere conseguir una auténtica difusión de la realidad nacional de Catalunya, hay competiciones profesionales que, con menor dispendio del destinado a ‘convencer’ a los delegados de vete a saber que república para que voten a favor del reconocimiento internacional de una selección catalana, podrían dar una imagen universal de la ‘Catalunya nació’ mucho más moderna, real y con futuro. La Volta ciclista a Catalunya, que en el año 2011 llega al centenario y que es la prueba ciclista más antigua de España, juega en la misma división de honor profesional que el Tour de Francia y acuden a competir los mismos equipos de la categoría reina UCI Pro Tour. Acaso no es un escaparate de catalanismo deportivo fuera de serie como ya reconoció el legendario periodista Josep Mª Planes en una serie de artículos escritos a principios de los 30 y ahora reeditados? Pues por qué tiene tan escasas ayudas públicas? Por qué necesita de un abnegado grupo de profesionales de los más diversos ámbitos que trabajan gratis para la Volta, dado que es la única manera que tiene de mantenerse en el calendario de las mejores carreras del mundo? Y el día que esta gente, en todo su derecho, se canse? Ese día adiós Volta, adiós prestigio internacional, adiós división de honor de las competiciones mundiales. Servirá de algo entonces tener alguna minúscula selección de algo?

Publicat a La Vanguardia

DEPRESIÓN POSTEMPORADA

Zozobra mediática y social en un fin de semana sin fútbol. Las audiencias televisivas se resienten y los anunciantes se retraen, las páginas de los periódicos no se llenan, los matrimonios antiguos se enternecen, las radios adormecen sin el sonsonete del gol y las barras de los bares se vacían. El mundo se paraliza hasta extremos tetraplégicos, la vida urbana debe buscar nuevas formas de enfrentamiento, las horas no pasan y la depresión del domingo por la tarde se instala en todas las pupilas. De nada sirve que un puñado de gurus televisivos a sueldo del poder patrio se esfuercen en exaltar los valores imperecederos de la selección. Por mucho Manolo el del bombo, el balompié nacional no interesa ni al toro de Domeq, que ya es decir.
Por suerte la cosa dura poco. Acostumbrados como están los aficionados al fútbol a que la temporada ya no cierra nunca, como los seriales de la tele para las marujas o los casinos de Las Vegas para los ludópatas, uno ya no se imagina un mes entero sin Ronaldinhos o Iniestas: o aumentaría la producción, o se recuperaría la natalidad o se dispararía el índice de lectura. Aunque quizás esto último es demasiado exagerado.
Pero y los pobres aficionados al ciclismo o a las motos, por ejemplo. Quién piensa en ellos desde octubre hasta marzo, más o menos, cuando se inicia la nueva temporada? Y de los del esquí que me dicen? Cuanto les dura a ellos la ilusión? Cuatro meses a lo sumo? Y con que esperanza sobreviven el resto del año? Y en los USA, que las temporadas de NBA, béisbol y NFL duran menos de medio año para que no se solapen y pierdan cuota de pantalla; que hace un seguidor de los Lakers tragándose partidos de los Denver Broncos y carreras de los Yankees durante seis meses? Seguro que la industria de las palomitas de maíz de resiente y nadie hace nada por resolver este drama nacional.
Todos los que hablan de domingo aburrido y otras expresiones sinónimas cada vez que el fútbol de clubes se detiene por una fatal contingencia tipo selección, no tienen ni idea de lo que puede llegar a ser una autentica depresión post temporada, de lo que significa para un tipo capaz de tragarse las siete horas de transmisión de les etapas importantes del Tour sin levantarse ni para ir al baño, un mes y otro sin una mala carrerilla de ciclo cros por la tele: el mono, un síndrome de abstinencia muy cruel y de consecuencias psicológicas imprevisibles que la sociedad, sumergida en la mitología balompédica, es incapaz de calibrar en toda su magnitud. Por lo tanto, menos gurus predicando por teles y radios sobre la tristeza del aficionado en un domingo sin fútbol, y más actuar a favor del bien común, que es el de la mayoría y también el de las minorías. Que tal si comienzan a programar todos los Tour desde la victoria de Perico hasta aquí, o los mundiales desde que Sito Pons ganó en dos y medio. Y digo eso por no pedir un combate de Joe Frazier o el eurobasquet del 73. Recuerdan a Nino Buscató y Wayne Brabender conquistando la plata en Barcelona? Uf, que mono!

Publicat a La Vanguardia