29/5/14

Pedals de Clip: ara el vídeo

Poques proves esportives aporten tanta informació als participants un cop acabades. La Pedals de Clip acaba de penjar el vídeo amb el reportatge de la darrera edició celebrada el passat dia 18 de maig. Cliqueu damunt la imatge per veure'l.


27/5/14

Val de Zafán, la ruta 66 de les bicicletes (part 1)

Quan l'any 1863 es va projectar una línia fèrria per unir el Baix Aragó amb Sant Carles de la Ràpita per tal de donar sortida als productes del territori i a la vegada crear una ruta d'abastiment al sud de l'Ebre en cas d'una nova invasió pels Pirineus, poc es pensaven que el traçat atrauria més viatgers sense vies que amb elles. El tren va tancar l'any 1973 sense haver arribat al mar, però el camí que ha deixat és avui una via ciclista amb un valuós atractiu geogràfic i cultural. La gran ruta del sud.
Només sortir d'Alcanyís ja trobem els primers túnels dels molts que hi ha al llarg de la ruta. No oblideu portar llums
El secà aragonès, estacions abandonades, pobles silents, matolls, camins pedregosos, viaductes de vertigen i llum meridional. Amb un centenar de quilòmetres a través del Baix Aragó, el Matarranya, la Terra Alta, El Port, el congost del riu Canaletes i l'ampla vall de l'Ebre, la Via verda de la Val de Zafán és l'autèntica Ruta 66 de les bicicletes. Us proposem recórrer-la tota en dues etapes; per això hi dedicarem un article a cadascuna.
Tot i que el ferrocarril començava a La Puebla de Hijar, el tram entre aquesta localitat i Alcanyís no està adequat. La millor forma d'arribar a la ciutat amb la bicicleta és viatjant amb la companyia d'autobusos Hife, que surt de Barcelona i passa per Reus i Gandesa. Contràriament al que sol ser comú, a la Hife tot són facilitats per transportar-hi la bicicleta, el personal és amable i els vehicles còmodes. Insòlit però cert.
Fixarem, doncs, el punt d'inici del viatge a la bella ciutat situada als peus del riu Guadalope. A més de l'ajuntament i la Llotja gòtica, que conformen una de les places més belles de l'Aragó, no podeu abandonar la ciutat sense visitar la Col·legiata de Santa Maria la Major, el teatre municipal o el Castell dels Calatravos, avui parador.
Passat el pont sobre el riu una petita rotonda indica Terol a l'esquerra i Casp i Lleida a la dreta. Girem cap aquí i pedaleu per un lateral separat de la carretera pel muret protector de formigó. Al cap d'un moment veureu ja el primer dels molts túnels que hi ha a tota la ruta. No us oblideu de portar llums o ho passareu malament. Els primers 13 quilòmetres, fins el poble de Val d'Algorfa són una poderosa immersió pel secà baixaragonès. Són terres dures, clivellades per alguna pluja antiga on l'olivera escampa les seves potents arrels per trencar-la i trobar una mínima humitat. El camí, de primer asfaltat, aviat es torna pedregós i polsegós en consonància amb el país. Els túnels i les trinxeres excavades pel pas del tren ajuden a crear en el fràgil viatger ciclista una literària sensació de desolació i desarrelament. No us estranyeu si us ve al cap una cançó de Labordeta. Fins Val d'Algorfa el camí puja molt suaument. Arribareu a l'estació abandonada i la sensació de Ruta 66 i la seva col·lecció de Dinners, motels i benzineres abandonades us transportarà a un món de viatges mitològics. I és que aquest ho és.
Val d'Algorfa és un dels pobles de la ruta del tambor i el bombo, la tradició aragonesa de Setmana Santa. Tot i que a penes te 620 habitants, al poble hi trobareu tots els serveis inclosos allotjaments rurals. Malgrat la pujada que hi ha per arribar al centre, val la pena fer-hi una visita i recórrer el patrimoni històric escampat per la seva trama urbana de finals del XVI. A Val d'Algorfa va exercir de farmacèutic, i morir l'any 1909, l'eminent botànic José Pardo Sastrón, una personalitat aragonesa.

L'estació abandonada de Vall del Tormo
A Val d'Algorfa, però, cal abandonar momentàniament la via verda seguint sempre els rètols de color grana del dit 'camino natural'. Segons Adif el túnel de l’Equinocci (dit així per què durant els equinoccis el sol travessa durant uns minuts els seus 2.200 metres) corre perill d'esfondrar-se i la ruta ha de fer una llarga marrada d'uns 4 quilòmetres per una carretera local a penes sense trànsit però que puja i va fent tobogans entre oliveres fins recuperar la via prop de Valljunquera, ja a la comarca del Matarranya. A partir d'aquí la via ja és sempre enquitranada fins el final.
Baixant amb suavitat passem per les estacions abandonades de Vall del Tormo (La Vall li diu la gent d'allà) i Torre del Compte, on l'estació s'ha convertit en un preciós hotel. A partir d'aquí (km 31) la ruta torna a ascendir molt més suaument però sense parar fins Vall de Roure. Les següents estacions són Queretes (hi ha taules de pic-nic) i Arnes/Lledó (fons i àrea de lleure als antics tallers del tren), i les passarem ràpidament per què anem baixant sense interrupció fins arribar a Horta de Sant Joan. Travessem el riu Matarranya per un gran viaducte que ens aporta una insòlita perspectiva del territori. Hem deixat el bell i dur secà, el riu rega els fruiters, la vegetació mediterrània s'imposa, l'aire és més humit i fi. Poc després entreu a la Terra Alta. La via verda canvia de nom i se forma de senyalització, però continua recte sense cap marrada.
A l'abandonada estació d'Horta de Sant Joan deixem per avui la via. Just després de superar-la veurem un pont que creua la via. Hi accedim per un amí que en surt a esquerra i que s'enfila amb duresa. Paciència i empenyeu si no us queden forces (no sereu els únics). Al final de la costa hi ha la plaça de Catalunya (plaça dels bars li diuen). Sou al centre d'Horta de Sant Joan, final d'etapa. Aquí no podeu deixar de visitar el Centre Picasso, on es rememora de forma museïtzada les dues estades del genial pintor va fer al poble (1897 i 1909) gràcies al seu amic i veí Manuel Pallarès. Picasso va dir repetidament que tot el que sabia ho havia après a Horta, o Orta, com li diuen. Heu fet 57 kms, descanseu que només sou a mig camí.
Dificultat. Mitjana/alta. Distància. 57 kms Temps: 2h 30’ (6h 15' amb aturades) Desnivell. 665 metres. bibliografia: La via verda de la Val de Zafán.- Carlos Gracià (Cossetània edicions)

Creuant el riu Matarranya

23/5/14

La Pedals de Clip creix

Amb 261 participants, un centenar llarg més que l'edició anterior, la única marxa cicloturista per a bicicletes clàssiques que es fa a Catalunya, La Pedals de Clip, ha deixat ja de ser una sortida d'amics. No ha abandonat ni el seu romanticisme, la filosofia retro, ni l'amor per les velles màquines, ni l'ambient festiu i a voltes carnavalesc, ni molt menys la cura que l'organització te pels participants; però es va fent gran i la infraestructura que mou comença a reclamar un vestit més a mida.


Un dels ex ciclistes professionals que hi va participar m'ho deia: "En pocs anys arribarà als mil participants. Ho te tot a favor: ruta, ambient, tracte. És la nostra Eroica." I és clar, amb tanta gent movent-se, les sortides tots a la vegada, els agrupaments o la llarga aturada a l'esmorzar de les bodegues Torres (que enguany va tenir un punt de caòtic per l'acumulació de gent) no es podran mantenir més. Alenteixen molt la prova, refreden els participants i poden suposar un punt de perill per l'agombolament de ciclistes en unes rutes estretes i plenes de revolts que són una de les màgies de la Pedals.
S'imposa un vestit més a mida per la prova. Sortides esglaonades, dos punts d'avituallament líquid en lloc d'agrupament i esmorzar lliure per què cadascú s'hi deturi l'estona que vulgui. Potser allarga l'estona de control de la circulació per les carreteres, però també la fa més segura. A més, tothom ha de ser prou responsable per saber que quan arriba a una cruïlla s'ha d'aturar. Ni a l'Eroica ni a les grans marxes europees com l'Amstel Gold Race o la Ronde Van Vlanderen, hi ha policies i controladors a totes les cruïlles. Total, que no quedem que no són curses? Si el grup va estirat al llarg de tot el recorregut els futurs mil participants aniran més còmodes.
La Pedals és una gran marxa i te un futur brillant, ho diem ara i ja ho vam dir l'any passat. Només necessita roba a mida. Ja no és una nena, ha crescut i tothom l'admira. Nosaltres els pirmers.


18/5/14

Àlbum de la Pedals de Clip 2014

Èxit de participants (un centenar més que l'any passat), bona ruta i un clima idoni per pedalar. La Pedals de Clip ha omplert el Penedès de bicicletes que han anat tot el matí amunt i avall pel mig de vinyes, rieres, camins rural, carreteretes i pobles adormits en la calma dominical.
Aquestes són algunes imatges de la quarta edició d'aquesta clàssica de clàssiques.

Sortida dels primers participants des de Sant Martí Sarroca
Les carreteres de terra aporten un aire més retro a la marxa, i molta duresa /el de negre és el peirodista Carlos de Andrés)
Els tàndems també tenen cabuda a la Pedals de Clip
Una llarga filera de participants acostant-se a l'avituallament situat a les caves Torres
Si aquest anglès no era el participant de més edat, poc n'hi faltava
Ciclisme per a tothom
En Jaume Mir, homenatjat en acabar la prova

17/5/14

Tot a punt per la gran cita clàssica al Penedès

L'havíem oblidat, perpo aquest matí hem trobat de nou la posició damunt la clàssica. Les corretges dels clips aferrades, el canvi ajustat (una feina mai fàcil), els frens...bé, el millor que es pot. Les sabates Ribó amb el llaç ben cordat.
Encara amb el regust de chianti i salami de l'Antica Maccelleria Cecchini, demà ja és la cita al Penedès, que poc ha d'envejar a la Toscana en moltes coses. La Pedals de Clip és la nostra Eroica i no hi podem faltar. Ah, que no teniu bici clàssica? És igual acosteu-vos diumenge a Sant Martí Sarroca i veureu un museu viu a pedals, i com roda!
Avui tothom ha provat les antigues bicis restaurades amb cura i passió. Les sesacions del ciclisme de sempre han tornat a les cames. La BH espero que be. Dormirem intranquils avui.

Al turó d'en Pons, recordant com són les pujades amb una bici de fa uns trenta dos anys

16/5/14

La Ronda Verda, 72 km al voltant de Barcelona

La del Mig, la de Dalt, la del Litoral i ara la Verda. Des d'ahir el web de la ronda verda de Barcelona ja està plenament operatiu a l'adreça: www.rondaverda.cat. El somni de voltar la conurbació urbana més gran del país en bici gairebé és una realitat. Falten alguns serrells, això si. Que no triguin tant, sisplau.

 ronda verda


El Punt Avui. Han passat 14 anys des que el projecte el va aprovar la Comissió Cívica de la Bicicleta, però ara la denominada ronda verda ja és una realitat, possible gràcies a l'entesa entre diverses administracions i set municipis: són 72 quilòmetres de camins i carrils bici que encerclen Barcelona passant pel parc de Collserola, el parc fluvial del Besòs, el parc de la Serralada de Marina, el front marítim, Montjuïc i el Llobregat, i que es reparteixen en dos circuits: un de 50 km al voltant de Barcelona –que també passa per Montcada, Esplugues i l'Hospitalet– i un altre de 22 km al voltant de Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma.
Ara ja s'ha completat la senyalització. Hi ha, però, un petit tram que és provisional fins que es construeixi la passera a la carretera de l'Arrabassada. “Volíem que la ronda de les bicicletes, una infraestructura verda, fos més important que les rondes dels cotxes”, va explicar ahir Jordi Portabella (ERC), vicepresident de l'àrea de Mobilitat Ciclista del Consell Comarcal, en la presentació del nou web del circuit www.rondaverda.cat. La intenció, hi va afegir, és estendre la ronda a tot el Baix Llobregat o la costa del Maresme. El web, operatiu des d'ahir, ofereix tota la informació i permet preparar rutes al gust de cadascú amb l'ajut d'un mapa interactiu.

14/5/14

Exuberant i excessiva València

Presa de llum meridional que li dona vida, exuberant en la seva rotunditat urbana, excessiva en el seu deliri monumental i sempre bella, València és una de les ciutats més atractives per descobrir en bicicleta. Fugim del centre, on la bici incomoda, i voltem-la buscant l'aire veïnal gràcies als inacabables quilòmetres de carril bici totalment plans. De Ciutat Vella a l'Olivereta, Campanar, el Calvari, Marxalenes, La Saïdia, Ciutat Jardí o l'amenaçat Cabanyal, us proposem una ruta per complementar un cap de setmana valencià.
Monument a la Dama d'Elx, davant del nonat Nou Mestalla
Hem fixat la sortida a l'oficina de turisme de la Comunitat, a la plaça d'Alfons el Magnànim, i gual com vam fer a l'anterior ruta cap a l'Albufera. Davant de qualsevol dubte penseu que pràcticament tota l'excursió es fa per carrils bici. O sigui que busqueu la traça i seguiu-lo. Una ronda per la València popular, amb final feliç, si se us obre la gana en arribar a la platja.
Pel carril bici de la Plaça d'Alfons el Magnànim comenceu a pedalar en direcció sud. Aviat desapareix i dona pas a les plaques blaves verticals què, en certs trams, substitueixen al carril pròpiament dit. DRETA.- c/ La Nau. CREUAR. Plaça del Col·legi del Patriarca en diagonal. DRETA.- c/ Salvà. CREUAR.- Poeta Querol. DRETA.- c/ Próxida (a tocar del mur de l'església de Sant Joan de la Creu). Plaça Rodrigo Botet. DRETA.- c/ Sta. Eulàlia. ESQUERRA.- c/ Moratín.- DRETA.- c/ Barcelonina. CREUAR.- Plaça de l'Ajuntament.- RECTE.- c/ Cotanda.- RECTE.- c/ Rimbau. ESQUERRA.- c/ Músic Pelayo i immediatament. DRETA.- c/ Adreçadors. ESQUERRA.- c/ Escolano. CREUAR.- Avgda. Baró de Càrcer. RECTE.- c/ Hospital (biblioteca i ermita de Sta. Llúcia). CREUAR.- Guillem de Castro. RECTE.- c/ Cuenca fins la prefectura de policia. CREUAR.- Gran Via de Ramon i Cajal. RECTE.- c/ Cuenca. DESEMBOCAR.- Plaça Bisbe Amigó. DRETA.- c/ Bon Ordre. ESQUERRA.- c/ Pintor Navarro Llorens (Antic mercat de proveïments). DRETA-. c/ Alberic. ESQUERRA.- c/ Ontinyent. CREUAR.- Cruïlla Pérez Galdós, Sant Josep de Calassanç i Cid. ESQUERRA.- c/ Mestre Bellver. DRETA.- c/ Mariano Ribera. CREUAR.- Cruïlla Enguera amb Arxiduc Carles. RECTE.- Músic Ayllón. CREUAR.- Avgda. Tres Creus i DRETA.- per part central. CREUAR.- Avgda. del Cid. RECTE.- C/ Nou d'Octubre (a la dreta antiga presó de dones). CREUAR. Peig de la Petxina. TRAVESSAR.- Pont Nou d'Octubre (damunt l'antic llit del Túria).

Carrer dels Pescadors, al Cabanyal, un barri amenaçat per la voràgine especulativa
RECTE.- Avgda. Pío Baroja (per banda esquerra. Es passa pel davant del Bioparc). RECTE.- Per segona rotonda. Pío Baroja (paral·lel al vial en obres). Passeu per davant del Parc de Bombers i del cementiri de Campanar. DRETA.- Per rotonda c/ La Safor. Monument a la Dama d'Elx i obres del Nou Mestalla. DRETA.- Avgda. Corts valencianes. RECTE.- seguir Pius XII. CREUAR.- Avgda. de Campanar. ESQUERRA.- c/ Joaquim Ballester. DRETA.- c/ Professor Beltrán Báguena. ESQUERRA.- c/ Gregorio Gea (vianants). CREUAR.- Avgda. de Burjassot. RECTE.- c/ de Málaga. ESQUERRA.- c/ Alqueria de l'Estrella. DRETA.- c/ de Reus. RECTE.- Seguir c/ de Ruaya (número 23 casa museu Concha Piquer). RECTE.- Seguir c/ Hort de don Vicenç i seguir c/ Argenter Suárez. DRETA.- c/ Almassora. ESQUERRA.- c/ Convent de Carmelites. ENTRAR. Jardins del Real o Vivers. DRETA. Per tercer camí que passa per damunt d'un llac-font. En arribar a una zona d'arbres cal voltar-la per la dreta seguint pel camí que ens farà tombar lleugerament a la dreta desembocant a l'Alqueria de Canet. ESQUERRA.- Passeig d'Antonio Machado fins sortir dels jardins. DRETA.- c/ Botànic Cavanilles. ESQUERRA. Avgda. de Vicente Blasco Ibáñez fins el final. ROTONDA.- Estació soterrada de Cabanyal. CREUAR.- per l'esquera c/ de la Serradora. DRETA.- seguir carril bici per Avgda. Blasco Ibáñez. DRETA.- c/ Lluís Despuig. ESQUERRA.- c/ Llevador.- ESQUERA.- c/ de Sant Pere. DRETA.- c/ Pescadors. DRETA. Passeig Marítim. VOLTAR.- Arena Balneari Ressort. DRETA.- Passeig de Neptú. ESQUERRA.- c/ Eugènia Vives. DRETA.- c/ Doctor Marcos Sopena (voltar instal·lacions del port). ESQUERRA.- per rotonda avgda. Manuel Soto. ESQUERRA.- (en arribar a l'edifici del Rellotge). Per rotonda avgda. del Port. ESQUERA.- Per rotonda plaça Saragossa. Creuar antic llit del Túria pel pont d'Aragó. DRETA.- seguir paral·lel al llit fins el pont de les Flors. ESQUERRA.- Avgda. Navarro Reverter. ESQUERRA.- Per rotonda plaça de la Porta del mar. CREUAR c/ Colón. ESQUERRA.- c/ de la Justícia. seguir senyals verticals per interior dels jardins del Parterre fins la Plaça Alfons el Magnànim. FINAL.
Dificultat. Fàcil. Distància. 22.00 kms Temps: 2h 16’ (3h 30' amb aturades) Desnivell. inapreciable. @: http://www.turisvalencia.es/

Agafant l'avinguda del Port, davant l'edifici del rellotge

6/5/14

La bici d'en Jaume

En Jaume tenia una vella i destartalada bicicleta al porxo de casa criant teranyines. Anys enrere el pare o l'avi l'havien fet servir per anar al tros, però ara només era una ruïna que criava òxid. Ni la marca no coneixia. Amb la paciència del bon pagès la va netejar, la va pintar, va buscar les peces necessàries per posar-la en circulació i ara, orgullós del resultat, ens envia aquesta foto. És una bici senzilla i bella com el pas dels anys, com la vida de qui la va comprar per anar a trenallar.
Però això no és tot, la feinada que ha tingut en Jaume restaurant la bici tenia un objectiu: ser el diumenge 18 de Maig a la Pedals de Clip, la marxa cicloturista de bicicletes clàssiques que recorre camins i carreteres de la seva comarca.
Aeu a Sant Martí Sarroca el dia 18 i en Jaume us explicarà en persona l'apassionant aventura de recuperar aquell vell ferro colgat de rovell i pols que tenia al porxo de casa. és l'aventura de la memòria personal i familiar, la recuperació del que vam ser per a poder seguir sent millors i més lliures.
Enhorabona Jaume.