No us perdeu aquest exquisit vídeo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rutes BTT. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rutes BTT. Mostrar tots els missatges
2/3/17
La ciclista perfecta
En el seu primer any amb l'equip Trek, la ciclista Rachel Atherton ha aconseguit l'inimaginable: guanyar totes les curses de la Copa del Món UCI i el Campionat Mundial, essent la primera esportista en aconseguir una temporada perfecta en la història de la Copa del Món de ciclisme de muntanya.
No us perdeu aquest exquisit vídeo.
No us perdeu aquest exquisit vídeo.
2/8/16
Serra Cavallera, espectacle en verd
Entre les valls del Freser
i del Ter, al nord del Ripollès, hi ha les Serres Cavallera i la Conivella, que
en serien una si no les separés la portella d'Ogassa. El Puig Estela (2013 m) i
el popular Taga (2039 m) en són els cims, des dels quals hi ha una immensa vista
de les dues valls i del Pirineu. Voltar les serres és una ruta dura físicament,
però sense dificultat tècnica. Si us entreneu és una gran ruta d'estiu. Els
paisatges espectaculars del Prepirineu ripollenc, carregats de verdor, us
esperen.
 |
| A la Collada verda, amb el Puig Estela al fons |
Aquesta ruta s'ha de fer
amb una bicicleta de muntanya, tot i que una part important del traçat és per
camins rurals cimentats. La resta del recorregut transcorre per pistes i camins
prou amples. Només us podeu trobar què hagueu de baixar de la bici en algun
tram de l'ascensió a la collada Verda per falta de tracció donat el pendent de
la costa. Ja ho te això del BTT.
Comenceu el recorregut a
l'aparcament que hi ha entrant a Ribes de Freser creuant el riu És on hi ha
l'oficina de turisme. Agafeu el passeig d'Àngel Guimerà, que va paral·lel al
Freser, fins el pont que comunica amb la plaça (de vianants). Agafeu a dreta
pel carrer de les Eres i seguiu les indicacions cap a Pardines per la GI 6252.
La carretera puja suaument durant 6 kms fins aquest bell poble.
Creueu pel carrer Major i
gireu a dreta pel carrer Camprodon seguint el rètol que indica per anar a
aquesta vila. Poc després el deixeu davallant per la dreta i agafeu el que
puja. Hi ha un rètol verd que indica Vall de Camprodon. El camí planeja fins
que, en passar una casa, s'acaba el ciment i entreu a la pista de terra. Molt
poc després surt un camí a esquerra en pronunciada pujada. Amunt, és l'inici de
l'ascensió a la Collada Verda.
El primer tram, entre
arbres, és francament dur. No us espanteu si heu d'empènyer. Però quan la ruta
surt a la clariana, l'aire corre i el camí s'eixampla i s'ajeu. Es baixa al
fons d'algun torrent, però les remuntades no són tant abruptes. El pitjor ha
passat. Quan sortiu clarament a la carena de la Serra veieu ja a dreta el Puig
Estela. Arribeu al cim de la Collada (hi ha una tanca) gairebé planejant. Han
estat 5.9 kms de pujada. La vista és espectacular. És com si pedaléssiu per una
immensa prada exuberantment verda. Ara toca baixar fins Abella. El descens és
vertiginós, però la pista és molt ampla i sense dificultat. Ull viu en una
única cruïlla just damunt del poble. Agafeu a dreta i baixareu ràpidament cap a
Abella. Aquí busqueu la carretera que us baixarà cap al llogarret de La Roca i,
creuant el Ter, cap a la GIV 5264. Aneu a dreta vers Llanars i Camprodon,
paral·lels al Ter.
 |
| Sant Martí d'Ogassa |
Camprodon és una vila que
val la pena visitar. A més podeu fer-hi un mos, doncs sou gairebé a meitat de
camí. A Camprodon, a més del cèlebre pont romànic, podeu visitar la casa museu
d'Isaac Albèniz i passejar pels seus carrers farcits de xalets d'estiueig, de
quan l'estiueig era un descansar, no aquest estrès d'avui en dia.
Sortiu de Camprodon per la
carretera de Ripoll, la C-38 fins la Colònia Estevenell, poc després de passar
la fàbrica de les exquisides galetes Birba. Al semàfor, dreta i amunt. Un rètol
indica Cavallera-Ogassa; és el vostre camí. Des d'ara fins el final tota la
ruta és cimentada, però això no vol dir que no s'enfili. Fins a Sant Martí de
Surroca són 10.8 kms i 494 m de desnivell. Abans d'arribar-hi passareu per
l'església i cementiri de Sant Miquel de Cavallers i arribareu al Pla de la
Plata, te unes antenes, on girareu a dreta. I després d'un tram de puja i baixa
fatigós, arribareu al lloc de Sant Martí Surroca en clar descens. Passeu pel
mig de les cases, deixeu a dreta una església romànica i seguiu baixant fins
desembocar a una cruïlla que, a esquerra, va cap Ogassa i Sant Joan de les
Abadesses. Ja sou a la serra Conivella; petita, però costeruda.
Vosaltres heu de seguir
rectes amunt, cap a Mas Mitjavila (5.5 kms) i l'església de Sant Martí
d'Ogassa. El camí, sempre cimentat, puja de nou fins Mas Mitjavila. I després
d'un curt descens torna a enfilar-se de nou, en algun tram amb duresa. En un
coll heu de girar a dreta (indicat) i seguir pujant. Aviat sortireu del bosc i
pujareu portant l'espectacular mantell verd del Taga a la vostra dreta. Fins
que arribareu a un coll obert, el coll de Jou, al punt meridional de la serra
Conivella. A partir d'aquí tot és baixada fins el poble de Bruguera. Un cop al
poble, travesseu-lo i busqueu la carretera GIV 5263 que us portarà a Ribes. Un
cop creuat el pas a nivell del cremallera ja veureu l'aparcament on heu deixat
el cotxe.
Dificultat:
Alta Distància. 59.60
kms Temps: 5h 40’ (8h
30' amb aturades) Desnivell: 1835
mts, 3 colls @: http://www.elripolles.com/
 |
| Deixant Pardines enrere |
9/1/14
Santpedor i Picamoixons obren la temporada d'hivernals de bicicleta de muntanya
Aquest diumenge es
corre a Santpedor (Bages) tota una clàssica, la 21èna Hivernal, i diumenge vinent a Picamoixons
(Alt Camp) es fa La Pica 2014, una de les proves d'hivern més populars del
país. El fred no arruga als ciclistes.
Cafè i brou
substitueixen a les begudes fresques als avituallaments. A la prova de Santpedor, que es fa aquest
diumenge dia 12, n'hi ha 5, un d'ells amb esmorzar inclòs. El participant pot
escollir entre dos circuits, de 33 i 46 quilòmetres, formats majoritàriament
per corriols tècnics i divertits, però sense cap perill. El punt de sortida és
a la zona de les piscines del poble, on després tothom es pot dutxar. entre les
8 i les 8.30 els participants poden començar la marxa, i a partir de les 7.30
es poden fer les inscripcions de darrera hora (20-25 €). Les anticipades (15-20
€) es fan a www.hivernaldelbages.com. Això si, hi ha places limitades a 400
participants.
La Pica, que es
corre diumenge dia 19, també te dos recorreguts. El blau (33 kms i 730 mts) i el vermell (38 kms
i 1.000 mts). La sortida es farà a les 9.30 i els circuits recorren la cara sud
de la serra de Miramar, la vesant que dona a l'Alt Camp. Les inscripcions es fan
a www.btttarragona.com i valen 20 €. Això si, estan
limitades a 500 participants per recorregut.
Hi haurà 3
avituallaments, bossa de regals, massatges i llonganissa per a tothom a
l'arribada.
Que el fred no us
faci deixar de pedalar.
24/7/13
Es Castell i Sant Lluís, paradisos al sud de Maó
Talaiots, cales amagades, camins entre murs de pedra i petits llogarrets rurals plens de blanques cases de marès, conformen els termes municipals d’Es Castell i Sant Lluís, al sud de Maó. Un dels recons més autèntics i ben conservats de l’illa de Menorca.
 |
| Plaça de s'Esplanada, Es Castell |
Comencem el recorregut a Bike Menorca (Avgda. Francesc Femeníes, 44), un establiment on us poden llogar bicicletes de muntanya senzilles i fiables. L’avinguda és el cinturó que ronda el casc urbà de Maó. Sortiu de la botiga a ma esquerra pedalant per l’ampla vorera (els cotxes corrent molt aquí) i gireu a l’esquerra a la primera rotonda, camí del cementiri. En arribar a una cruïlla l’agafareu a la dreta direcció el talaiot de Trepucó. Una mica més endavant girareu a la dreta cap a Trepucó, un dels monuments megalítics més ben conservats de l’illa. Un cop visitat reculeu fins la cruïlla (te tres camins) i tombeu a la dreta, direcció Trebalúger. No gaire després s’incorpora un camí a la dreta, vosaltres endavant per la ruta enquitranada fins la següent cruïlla, on girareu a l’esquerra direcció Es Castell. Avançant per aquesta carretera desemboqueu en una rotonda d’entrada al poble d’Es Castell. Travesseu i seguiu recte pel carrer de Fontanilles. Al carrer Bonaire gireu a la dreta i sortireu al portet de cala Corb, on hi ha la famosa taberna Es Cau, on es canta música tradicional menorquina.
Gireu a la dreta en paral·lel per la cala fins deixar-la enrere i, en creuar-vos amb el carrer Gran, agafeu-lo a l’esquerra. Esquerra de nou pel carrer Victorí i sortiu a sa plaça de l’Esplanada, antiga zona d’aquarteraments avui edificis municipals. Travesseu-la pel mig. Al final de la plaça agafeu a la dreta pel carrer de Cales Fons fins sortir en un altre dels preciosos portets de la vila, Cales Fons, un lloc on és agradable d’anar-hi a sopar tot contemplant les barques amarrades. Deixeu la cala a l’esquena sortint pel carrer de Sant Josep (contra direcció) fins una rotonda. Sou a la carretera PM 705. Gireu a l’esquerra i seguiu-la fins un trencall a la dreta que diu Cala de St. Esteve, gireu cap aquí i deixeu la carretera.
 |
| Corriol entre parets de pedra seca camí de Trebalúger |
Un ràpid descens us porta fins aquest recó tan desconegut com tranquil. Un cop hagueu girat al fons de la cala veureu enfront un camí empedrat que s’enfila ràpidament per la dreta. A l’entrada hi ha un cartell del camí de cavalls, es tracta d’un tram d’aquest GR que volta l’illa. Haureu d’empènyer la bici fins guanyar l’altura que heu perdut en el descens a la cala. Ara, la vista paga la pena. Seguiu després pel corriol, que planeja entre murs de pedra seca, fins que desemboca en una pista polsegosa que surt a la dreta i que agafareu. A l’esquerra hi ha l’entrada d’una finca. Sou a la zona rural de Binisaída. La pista avança amb comoditat entre finques fins un trencall ample i asfaltat a ma esquerra on un rètol de fusta (itinerari cicloturista Maó Ciutadella del qual ja en vam parlar) diu Sant Lluís. Gireu a l‘esquerra. El camí és ample i asfaltat fins que, després de passar una finca, gira a la dreta, sembla que s’acabi en un mur, però a la dreta surt un corriol ombrívol entre parets seques que us portarà fins el lloc de Trebalúger, on hi ha un altre important talaiot. Desembocareu al camí de Rafalet, un carrer asfaltat que agafareu a la dreta, entre cases rehabilitades i d’altres de noves, i fins i tot passareu per un supermercat.
El camí desemboca a la carretera Me-6, que agafareu a l’esquerra per tornar a tombar pel primer camí que surt a l’esquerra a penes a 50 metres (hi ha un parada de bus). Un primer trencall a la dreta us porta al talaiot. Torneu al camí que porteu i seguiu-lo endavant; aviat es torna en camí de terra. Quan desemboca en un camí asfaltat que fa un angle de 90 graus, gireu a la dreta. Hi ha un cartell de l’itinerari cicloturista) i un rètol de fusta que diu Sant Lluís. Ara sou al lloc de Pou Nou, un nom que us sonarà per la popular marca de moda de Menorca. El camí asfaltat passa entre parets seques i nombroses cases, a quina més maca. A la primera cruïlla hi ha una placa de ceràmica que diu camí de ses cases Velles gireu-hi a l’esquerra. A la primera cruïlla de quatre camins seguiu a la dreta pel Camí de la Sínia Parruquet, també entre murs de pedra, i avanceu entre cases i finques deixant un trencall a la dreta molt clar, un altre d’estret i herbei i un a l’esquerra també clar, fins que desembocareu de front al camí des Consell. La placa de ceràmica ho diu.
 |
| Els estrets camins de la zona de Pou Nou |
Gireu a esquerra fins desembocar a la carretera PM 702, que travessareu agafant el camí asfaltat que surt enfront i que us portarà al lloc de Torret, una altre joia de l’arquitectura popular rehabilitada. Creueu Torret sempre seguint la via principal fins desembocar a la carretera PM 7022, que seguireu rectes tal i com veniu, entrant al lloc d’Ullastrar. Passeu un supermercat i algunes cases que maregen, deixeu el trencall a Binibequer a l’esquerra i gireu a la dreta per la carretereta local que diu Llucmaçanes i camí de Biniparell. Després d’haver passat algunes vinyes, en uns tres quilometres sereu al poblet de Llucmaçanes, una altra joia de l’arquitectura popular que paga la pena de visitar. Travessant-lo tot recte agafareu el camí Baix, que us portarà a l’avinguda Francesc Femeníes de Maó. Gireu a ma dreta i quatre rotondes després sereu a les envistes de Bike Menorca, d’on heu sortit.
Dificultat. Fàcil. Distància 22.00 kms Temps: 2h (2h 45’ temps total) Desnivell. 185 m.
3/10/12
Un esclat de tardor a la vall de Camprodon
La tardor es fa pregar, però quan arriba, els seus ocres, les fulles i els fruits són un esclat per als sentits. Avui us oferim una ruta diversa per descobrir una de les tardors més belles de Catalunya: la de la vall de Camprodon.
 |
| La ruta passa pel pont nou, icona de Camprodon |
Toca tastar la humitat, els colors i les menges de tardor, com la trumfa,què ara està en plena temporada, per això us proposem descobrir la vall de Camprodon en tot el seu esplendor. Fixem la sortida a Vilallonga de Ter, un poble amb bons equipaments turístics i amb dos punts interessants per a visitar: la central elèctrica de Brutau (1909) i l’església de Sant Martí, amb vestigis romànics del segle XII. Després de fer un vol pel poble, agafareu la carretera GIV 5264 en direcció a Llanars. Aquí val la pena de visitar el nucli de carrers retorçats que s’escampen pel nord de l’església de Sant Esteve. Seguiu fins Camprodon. Just en entrar-hi un ample passeig encatifat de fulles caigudes s’obre a la vostra dreta, és el passeig de Maristany. Agafeu-lo. Gireu a esquerra a la primera rotonda i a la dreta a la segona, on acaba el passeig. Travesseu el Ter i, a la següent rotonda, gireu a l’esquerra entrant al centre del poble fins anar a parar al cèlebre pont Nou, icona de Camprodon. Foto obligada i avall fins la plaça. Gireu a la dreta i sortiu de la vila pel carrer Josep Morer (després Sant Joan) fins donar a una rotonda. A més del pont i de les botigues on venen exquisits productes del porc, no deixeu de recórrer el centre admirant les nombroses edificacions modernistes aixecades per la burgesia instal·lada a la vila a estiuejar i prendre aigües de les seves moltes fonts.
 |
| Pedalant pel santuari del Remei |
A la rotonda seguiu per la C-38 en direcció a Ripoll fins la caserna dels bombers. Travesseu la carretera i agafeu la pista cimentada que us portarà cap a la dreta. En 1,5 kms passareu el càmping Vall de Camprodon. Seguiu rectes, 400 metres després passareu sota un viaducte, remunteu-lo fins el seu nivell i seguiu fins el trencall a Creixenturri i el corriol per anar al remei a peu. Deixeu-los i seguiu rectes. Uns 600 metres després trobareu un altre trencall al Remei; gireu a esquerra i remunteu durant 1’2 kms la curta i fàcil pujada fins aquest espectacular santuari que, en dies boirosos, fa una certa paüra. La vista sobre la vall oberta val pa pena. Desfeu el camí fins la cruïlla i continueu, ara, a l’esquerra. Cent metres després deixeu el trencall a Oix (esquerra i cimentat) i 1 kms més endavant trobareu can Peric del Bosc. Entreu al bosc ara; feu una forta baixada, trobeu de nou el viaducte i, 1 kms després, desemboqueu a la carretera C-38, que seguiu rectes fins Sant Pau de Seguries. Gireu a la dreta pel carrer Guàrdia fins desembocar a Mestre Francesc Sanz (després Major) i el seguiu a l’esquerra fins desembocar de nou a la carretera. Gireu ara al ‘esquerra i, a la propera rotonda, tombeu a la dreta cap a la Vall de Bianya per la C-153, te molt poc trànsit i la pujada és molt suau, fins l’antiga església de Sant Pau, originalment del segle XII però reconstruïda l’any 1693, que trobareu a l’esquerra. Pregunteu aquí per la llegenda del Mariner...
Passada l’església tombeu a esquerra pel primer carrer que baixa fins el nucli del poble. Sortiu davant del carrer Guàrdia, on heu tombat abans. A partir d’aquí podeu refer el camí fins Vilallonga, on heu començat.
Dificultat. Fàcil. Distància. 34.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell 365 m. Bibliografia: David Aguirre.- En BTT pel Ripollès (Ed. Cossetània) @: http://www.valldecamprodon.org
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
13/7/12
Un vídeo que val una marxa
Cansats de vídeos què, sota el reclam d’oferir imatges d’un esdeveniment ciclista interessant, a penes són penoses mostres de nul·la destresa tecnològica, us oferim el vídeo promocional de la Marxa Nocturna BTT Ciudad de Olivenza. Si per la qualitat de l’espot promocional fos, correríeu a inscriure-us-hi.
Olivenza és una vila extremenya a tocar de la frontera amb Portugal i què fins fa una mica més de 200 anys va pertànyer a aquell país, raó per la qual el seu centre urbà te un marcat caràcter lusità. Allà el club ciclista Os Pelinhas organitza una marxa nocturna BTT no competitiva el dia 4 d’agost. La ruta, de dificultat mitjana donat que el territori te allà poques elevacions, te una distància de 52 kms. Al llarg del recorregut hi haurà instal·lats 2 punts d’avituallament sòlid i líquid i, en acabar, els organitzadors asseguren que ningú no es quedarà ni amb gana ni amb set, ni amb festa, que està garantida.
Olivenza és una vila extremenya a tocar de la frontera amb Portugal i què fins fa una mica més de 200 anys va pertànyer a aquell país, raó per la qual el seu centre urbà te un marcat caràcter lusità. Allà el club ciclista Os Pelinhas organitza una marxa nocturna BTT no competitiva el dia 4 d’agost. La ruta, de dificultat mitjana donat que el territori te allà poques elevacions, te una distància de 52 kms. Al llarg del recorregut hi haurà instal·lats 2 punts d’avituallament sòlid i líquid i, en acabar, els organitzadors asseguren que ningú no es quedarà ni amb gana ni amb set, ni amb festa, que està garantida.
Com que en aquella terra fa una calor important, els preus de les inscripcions no us faran suar: 15 € els federats i 18 els que no ho esteu.
Potser no sereu allà per aquelles dates (tot i que en vacances no se sap mai), però per si de cas la cita el dia 4 d’agost a les 20h a la Plaça d’Espanya d’Olivenza (Badajoz).
No sortíssiu pas a entrenar aquesta ruta a ple sol. Per què us penseu que fan la marxa de nit? Dediqueu el temps a buscar uns fons fars.
19/6/12
Epic trail, pedalades al cor dels Pirineus
Descobrir en bicicleta de muntanya els paisatges, la cultura i la gent dels Pirineus poden ser unes vacances inoblidables. Fa uns anys han sorgit diverses rutes organitzades (Aigüestortes, Occitània, Cadí), què permeten conèixer la serralada tot practicant la BTT. Ara us proposem recórrer la Ribagorça i el Sobrarbe, territori dels espectaculars Posets, Maladeta o Turbón. Això si, cal estar en forma per assolir la fita.
El programa Epic trail, proposa en la seva versió ‘clàssic’, la que combina millor turisme i aventura esportiva, una ruta per a bicicletes de muntanya de 235 quilòmetres i 6500 metres de desnivell acumulat de pujada. Es pot fer en 2, 3, 4 o 5 dies, segons les aptituds dels participants; ara, en dos dies oblideu-vos de veure el paisatge, i en tres feu-vos a la idea de ser damunt la bici entre 10 i 12 hores si voleu contemplar algunes de les espectaculars panoràmiques de la ruta. L’organització s’encarrega de fer les reserves als hotels final d’etapa i de fer-vos-hi arribar l’equipatge, si ho voleu, tal i com fan altres propostes similars.
La sortida és a Pont de Suert, capital de la Ribagorça sota administració catalana. Allà hi ha l’oficina on, molt amablement i eficaç, l’Eva us lliurarà el llibre de ruta, el mapa, el xip per marcar el pas pels diferents controls i tota la informació que cal. També us llogarà un GPS si voleu seguir la ruta per satèl·lit i us indicarà els punts on trobareu recanvis (càmeres, pneumàtics...) i fins i tot bicicletes de substitució en cas d’avaria.
Des de Pont de Suert la ruta va cap al poble aragonès de Bonansa, el coll del mateix nom, que es corona per carretera, i el dur Selbaplana, des d’on veureu el Turbón. El descens us acosta als poble de Sant Martí de Veri i Gabàs per deixar-vos a Seira, al peu de la N-260. Per aquí cal baixar a Campo per passar un control, i recular dos quilòmetres per trencar a l’esquerra cap a Senz, Viu (per una petita carretera) i, ja per camí, el Collado de Cullivert, amb rampes molt pronunciades. Des d’aquí, amb vistes a la penya Montañesa un sender planer i una llarga baixada per camí ample, aneu a parar a la carretera A-138 a Lafortunada i Salinas. Aquí cal desviar-se cap a Plan (per carretera i camí) i remuntar tota una llarga pista amb massa cotxes fins el refugi de Biadós. La vista sobre el Posets i les Maladetes és del millor de la ruta.
Després de desfer un tros el mateix camí es trenca cap a dins del bosc per deixar la vall de Chistau pujant el coll de Saun en dos trams: primer per un camí mig boscà i després per l’amplíssima pista de grava (fatal per a les bicis), i carregada de trànsit. Les vistes des de dalt compensen molt just la polseguera i el risc que provoquen els cotxes. Es baixa cap a Vilanova, ja a la vall de Benasc. Hi ha un control a Castejón de Sos abans de pujar les darreres dificultats de la ruta: Cerler (de nou per pista ampla i amb trànsit) i el coll de Baciver. El descens d’aquí es fa muntanya avall sense camí ni més indicacions que uns teulats vermells al fons de la vall. L’organització en diu ‘free-ride’, nosaltres risc innecessari, sobretot tenint en compte que a penes hi ha dos trams tècnics en els 235 kms de la ruta. Un cop a baix un ràpid camí us torna a Pont de Suert. Quan torneu el xip es regalaran un maillot que certificarà que heu fet l’êpìc Trail i que, si heu estat atents i desperts, coneixeu una mica més el Pirineu i la seva vida.
Dificultat. Molt alta. Distància. 235.00 kms Temps: entre 2 i 5 dies Desnivell 6.500 metres. @: http://www.aramonbike.com
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
PRÒXIMAMENT. Més fotografies i articles d'opinió sobre l'Epic trail
 |
| El poblet de Gabàs als peus i el massís de Posets al fons |
La sortida és a Pont de Suert, capital de la Ribagorça sota administració catalana. Allà hi ha l’oficina on, molt amablement i eficaç, l’Eva us lliurarà el llibre de ruta, el mapa, el xip per marcar el pas pels diferents controls i tota la informació que cal. També us llogarà un GPS si voleu seguir la ruta per satèl·lit i us indicarà els punts on trobareu recanvis (càmeres, pneumàtics...) i fins i tot bicicletes de substitució en cas d’avaria.
Des de Pont de Suert la ruta va cap al poble aragonès de Bonansa, el coll del mateix nom, que es corona per carretera, i el dur Selbaplana, des d’on veureu el Turbón. El descens us acosta als poble de Sant Martí de Veri i Gabàs per deixar-vos a Seira, al peu de la N-260. Per aquí cal baixar a Campo per passar un control, i recular dos quilòmetres per trencar a l’esquerra cap a Senz, Viu (per una petita carretera) i, ja per camí, el Collado de Cullivert, amb rampes molt pronunciades. Des d’aquí, amb vistes a la penya Montañesa un sender planer i una llarga baixada per camí ample, aneu a parar a la carretera A-138 a Lafortunada i Salinas. Aquí cal desviar-se cap a Plan (per carretera i camí) i remuntar tota una llarga pista amb massa cotxes fins el refugi de Biadós. La vista sobre el Posets i les Maladetes és del millor de la ruta.
 |
| Aquí la pujada al port de Saun tot just comença |
Dificultat. Molt alta. Distància. 235.00 kms Temps: entre 2 i 5 dies Desnivell 6.500 metres. @: http://www.aramonbike.com
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
PRÒXIMAMENT. Més fotografies i articles d'opinió sobre l'Epic trail
27/6/11
Pedalant per valls occitanes
Abastant un territori comprès entre el Piemont i la costa atlàntica de les Lanes, Occitània va ser el país més important d’Europa entre els segles XI i XIII. En ple esplendor del romànic arreu del seu territori i amb una influent literatura d’arrel trobadoresca, Occitània ha estat un indret clau per definir l’actual personalitat europea. Només la cobdícia expansiva francesa, que amb ajuda papal va aconseguir aixecar la croada albigesa contra els senyors occitans, va acabar amb la seu protagonisme a la batalla de Muret (1213).
La ruta de BTT anomenada Pedals d’Occitània proposa recórrer diverses valls de la regió de la Gascunya que compren, entre d’altres, els territoris de la Vall d’Aran, Alts Pirineus i Alta Garona, en un circuit de 230 quilòmetres i més de 6.000 metres de desnivell positiu. Es tracta d’una ruta de gran dificultat per a la qual convé estar suficientment entrenat, però el programa que ofereix l’organització de l’activitat facilita la logística del viatge en reservar els llocs per dormir a cada final d’etapa, el transport de l’equipatge i facilitar un llibre de ruta a més de diversos obsequis, el més preuat dels quals és el maillot que reconeix als que han completat el recorregut. A www.pedalsdoccitania.com podeu contractar el viatge.
La ruta us endinsarà per algunes de les recòndites valls d’aquest territori nord pirinenc, totes elles d’una bellesa inqüestionable i tothora presidides per la verdor dels paisatges d’alta muntanya. La Vall d’Aran, el país Luchonais, la vall de la Barouse (cèlebre pel formatge del mateix nom), les valls del Ger, el Job i l’Arbas, la impressionant catedral de Sant Bertran de Comenges, el poblet de Bourg d’Oueil o els ports de muntanya de el Portilló, Paloumères o Menté, són alguns dels paratges pels quals val la pena conèixer aquest antic, ric i noble país a cop de pedal.
Tot i que la ruta es pot fer en tres etapes, la organització recomana realitzar la ruta en cinc etapes. És el temps que us permetrà gaudir del paisatge, els monuments i la gastronomia del territori. La primera etapa va de Vielha a Bagneres de Luchon. El desnivell acumulat: 1340 metres i el temps varia entre 4 h i 5h. La distancia és de 51 km. És una etapa dura que recorre els pobles de Vielha, Gausac, Aubèrt, Arròs, Vilamòs, Arres de Sus, Bossòst, St. Mamet i Bagnères de Luchon.
La segona etapa va de Bagneres de Luchon a Sant Bertran de Comenges. El desnivell és de 1834 metres. El temps està calculat entre 5h3o i 7h. La distancia és de 62 km. Travessareu Sant. Aventin, Benque-Dessous, Cirés, Bourg d'Oueil, Sost, Esbareich, Mauléon Barousse, Bramevaque, Sacoue i St. Bertrand de Commenges.
La tercera etapa va de Sant Bertrand a Aspet. El desnivell és de 851 metres. El temps estimat és de 3h30min a 5h. La distancia és de 46 km. És una etapa mitjana que travessa els pobles de Loures Barousse, Barbazan, Lourde, St. Pé d’Ardet, Genós, Gesset, Bagen, Reston, Lôo, Regades, Encausse-les-Thermes, Soueich i Aspet.
La quarta etapa va de Aspet a Les El desnivell és de 1377 metroes. El temps va de 5h a 6h. La distancia és de 49 km i, tot i la sser curta és una etapa dura. Passa per Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Argut Dessous, Argut Dessus, Fos, Pontaut i Les.
La darrera etapa és força senzilla i discorre tota per la Vall d‘Aran entre Les i Vielha i a tocar de la Garona. El desnivell a penes és de 500 metres i la distància d’uns 25 quilòmetres, la podeu fer en dues hores i passareu pels pobles de Pobles: Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Eth Pònt de Arròs, Aubèrt, Vilac i Vielha. A les oficines de l’empresa organitzadora us espera un maillot que certifica que heu fet els Pedals d’Occitània.
Dificultat. Molt difícil. Distància. 230.00 kms Temps: de 3 a 5 dies Desnivell. més de 6.000 metres. Bibliografia: Pedals d’Occitània (editorial Alpina) @ www.pedalsdoccitania.com
La ruta us endinsarà per algunes de les recòndites valls d’aquest territori nord pirinenc, totes elles d’una bellesa inqüestionable i tothora presidides per la verdor dels paisatges d’alta muntanya. La Vall d’Aran, el país Luchonais, la vall de la Barouse (cèlebre pel formatge del mateix nom), les valls del Ger, el Job i l’Arbas, la impressionant catedral de Sant Bertran de Comenges, el poblet de Bourg d’Oueil o els ports de muntanya de el Portilló, Paloumères o Menté, són alguns dels paratges pels quals val la pena conèixer aquest antic, ric i noble país a cop de pedal.
Tot i que la ruta es pot fer en tres etapes, la organització recomana realitzar la ruta en cinc etapes. És el temps que us permetrà gaudir del paisatge, els monuments i la gastronomia del territori. La primera etapa va de Vielha a Bagneres de Luchon. El desnivell acumulat: 1340 metres i el temps varia entre 4 h i 5h. La distancia és de 51 km. És una etapa dura que recorre els pobles de Vielha, Gausac, Aubèrt, Arròs, Vilamòs, Arres de Sus, Bossòst, St. Mamet i Bagnères de Luchon.
La segona etapa va de Bagneres de Luchon a Sant Bertran de Comenges. El desnivell és de 1834 metres. El temps està calculat entre 5h3o i 7h. La distancia és de 62 km. Travessareu Sant. Aventin, Benque-Dessous, Cirés, Bourg d'Oueil, Sost, Esbareich, Mauléon Barousse, Bramevaque, Sacoue i St. Bertrand de Commenges.
La tercera etapa va de Sant Bertrand a Aspet. El desnivell és de 851 metres. El temps estimat és de 3h30min a 5h. La distancia és de 46 km. És una etapa mitjana que travessa els pobles de Loures Barousse, Barbazan, Lourde, St. Pé d’Ardet, Genós, Gesset, Bagen, Reston, Lôo, Regades, Encausse-les-Thermes, Soueich i Aspet.
La quarta etapa va de Aspet a Les El desnivell és de 1377 metroes. El temps va de 5h a 6h. La distancia és de 49 km i, tot i la sser curta és una etapa dura. Passa per Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Argut Dessous, Argut Dessus, Fos, Pontaut i Les.
La darrera etapa és força senzilla i discorre tota per la Vall d‘Aran entre Les i Vielha i a tocar de la Garona. El desnivell a penes és de 500 metres i la distància d’uns 25 quilòmetres, la podeu fer en dues hores i passareu pels pobles de Pobles: Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Eth Pònt de Arròs, Aubèrt, Vilac i Vielha. A les oficines de l’empresa organitzadora us espera un maillot que certifica que heu fet els Pedals d’Occitània.
Dificultat. Molt difícil. Distància. 230.00 kms Temps: de 3 a 5 dies Desnivell. més de 6.000 metres. Bibliografia: Pedals d’Occitània (editorial Alpina) @ www.pedalsdoccitania.com
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
17/3/11
Editada la guia de la volta en BTT a Montserrat
Divendres surt a la venda la Guia de La Portals. Editada per Alpina,el volum inclou el llibre de ruta, amb altimetria, quilometratge total i parcial, mapa, referències i tot el que necessiteu per poder fer la volta en BTT a la serralada de Montserrat qualsevol dia de l'any seguint el recorregut de la prova cicloturista La Portals. La segona edició d’aquesta prova esportiva es farà el proper dia 10 d’abril.
A més de la guia els editors han inclòs quatre rutes, una per cada portal d’entrada a la muntanya de Montserrat (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol); amb un nivell de dificultat tècnica molt baix i pensades per fer un matí en família i per aquells que s'inicien en la BTT. El preu de la Guia de La Portals es de 14€.
La presentació de la guia es farà el mateix dia de celebració de la Portals. L’editorial Alpina instal•larà un stand on, exclusivament aquest dia, podreu adquirir-la amb un 5% de descompte en la seva compra.
Inscripcions tancades
La segona edició de La Portals ha sorprès als organitzadors per la rapidesa amb la que s’han omplert les places limitades que aquest any s'havien ampliat fins a 1.500.
La Portals 2011 farà homenatge a Melcior Mauri, commemorant el 20è aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a España i al podi el van acompanyar Miguel Indurain i Marino Lejarreta. Melcior Mauri ha estat un referent com a ciclista però també a nivell personal, i es per això que el 10 d'abril seran amb ell i amb nosaltres a La Portals vindrà Miguel Indurain, Marino Lejarreta, Josep Lluís Laguia, Josep Pesarrodona, Roberto Heras, Àngel Edo, Pepe Recio, Francesc Sala, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Israel Nuñez, Pepe del Ramo i altres que per agenda encara no ens han pogut confirmar, però estan fent tot el possible per ser-hi.
La gent dels quatre pobles del parc de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol, ja estan preparant amb molta il•lusió l'organització de La Portals perquè tothom hi estigui d’allò més bé, i gaudeixin de l’entorn i coneguin els pobles. Tanmateix, els inscrits poden consultar el dorsal que tindran al web www.laportals.cat, on hi ha la llista d’inscrits.
A més de la guia els editors han inclòs quatre rutes, una per cada portal d’entrada a la muntanya de Montserrat (Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol); amb un nivell de dificultat tècnica molt baix i pensades per fer un matí en família i per aquells que s'inicien en la BTT. El preu de la Guia de La Portals es de 14€.
La presentació de la guia es farà el mateix dia de celebració de la Portals. L’editorial Alpina instal•larà un stand on, exclusivament aquest dia, podreu adquirir-la amb un 5% de descompte en la seva compra.
Inscripcions tancades
La segona edició de La Portals ha sorprès als organitzadors per la rapidesa amb la que s’han omplert les places limitades que aquest any s'havien ampliat fins a 1.500.
La Portals 2011 farà homenatge a Melcior Mauri, commemorant el 20è aniversari del seu triomf absolut en la Vuelta Ciclista a España i al podi el van acompanyar Miguel Indurain i Marino Lejarreta. Melcior Mauri ha estat un referent com a ciclista però també a nivell personal, i es per això que el 10 d'abril seran amb ell i amb nosaltres a La Portals vindrà Miguel Indurain, Marino Lejarreta, Josep Lluís Laguia, Josep Pesarrodona, Roberto Heras, Àngel Edo, Pepe Recio, Francesc Sala, Jaume Vilamajó, Celestino Prieto, Israel Nuñez, Pepe del Ramo i altres que per agenda encara no ens han pogut confirmar, però estan fent tot el possible per ser-hi.
La gent dels quatre pobles del parc de Montserrat, Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol, ja estan preparant amb molta il•lusió l'organització de La Portals perquè tothom hi estigui d’allò més bé, i gaudeixin de l’entorn i coneguin els pobles. Tanmateix, els inscrits poden consultar el dorsal que tindran al web www.laportals.cat, on hi ha la llista d’inscrits.
21/2/11
Hivern a la plana segarrenca
La plana segarrenca, amb un caramull de camins entre la plana cerealista ofereix uns paratges tenyits de pobles enturonats a voltes coronats per castells, d’aquells que encenen els sentits. Per fer en bici, a banda de la seva escassa dificultat física en no tenir a penes pujades fortes, són rutes carregades d’emocions per als sentits.
Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la Segarra es va convertir en terra de frontera i, per tant, allà van proliferar una gran quantitat de castells i d’esglésies. Entre els castells que esquitxen la comarca destaquen els de Montcortès (1095), Concabella (1031), les Pallargues (1040) i l’Aranyó (1120). Tots van ser reformats en època moderna per convertir-los en habitatges. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar. A la nostra ruta trobarem el castell d’Oluja i el de Castellmeià.
Per acostar-nos al punt de sortida ho podem fer anant en tren fins a Cervera i des d’allà pedalant còmodament per la carretera que va a Sant Ramon i després el GR 7-1 fins les OLuges. O anar-hi en cotxe per la A-2 fins el punt de sortida.
La nostra ruta comença a les Oluges, concretament a l’aparcament que hi ha a la cruïlla d’entrada al poble, just davant d’un restaurant on després podreu recuperar forces. de la rotonda que hem fet per deixar el cotxe hi surt un camí que voreja la carretera de Cervera, l’agafem uns 200 metres fins una cabana, on trenquem a lla dreta. Quatre cents metres després travessem el llit sec del riu Sió i agafem el camí que mena a l’esquerra. Quan portem 2’3 quilòmetres serem a Castellnou d’Oluges. Seguim, recte i 1’1 quilòmetres després travessem la cruïlla a la Prenyanosa, que deixem. 1’5 quilòmetres més endavant deixem el camí i agafem una pista que trenca a la dreta de biaix en pujada. Travessem uns camps durant 1’1 quilòmetres on, davant d’una alzina molt gran trenquem a la dreta. És un camí ple de brolla que passa per una cabana i que en 1’2 kms ens mena a l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Castellmeià. Baixem a la carretera i l’agafem a la dreta fins que, 1 kms després de l’ermita deixem la carretera per un camí a l’esquerra que ens porta a El Llor (9 kms total de ruta). Durant 3’6 kms deixem trencalls a totes dues bandes fins que en prenem un a l’esquerra. Davant d’un senyal de vedat, al cap d’1’6 kms, tirem a la dreta i seguim rectes deixant camins a banda i banda. Quan portem 16 kms justos serem a Sant Ramon, on val la pena visitar la col•legiata. Des d’aquí, agafem la carretera N-141 i en 8’5 còmodes quilòmetres més tornem a les Oluges i al cotxe (24.5 kms). Haurem obtingut una bona panoràmica a tall de presa de contacte amb aquesta bella i poc coneguda comarca.
Dificultat. Fàcil. Distància. 24.50 kms Temps: 2h Desnivell.230 metres. Cartografia: Conèixer la Segarra en BTT (Cossetània) @: www.ccsegarra.com/turisme
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
Conquerida als andalusins a mitjan segle XI, la Segarra es va convertir en terra de frontera i, per tant, allà van proliferar una gran quantitat de castells i d’esglésies. Entre els castells que esquitxen la comarca destaquen els de Montcortès (1095), Concabella (1031), les Pallargues (1040) i l’Aranyó (1120). Tots van ser reformats en època moderna per convertir-los en habitatges. El castell de les Pallargues és el que millor conserva elements de la construcció medieval i, a més, es pot visitar. A la nostra ruta trobarem el castell d’Oluja i el de Castellmeià.
Per acostar-nos al punt de sortida ho podem fer anant en tren fins a Cervera i des d’allà pedalant còmodament per la carretera que va a Sant Ramon i després el GR 7-1 fins les OLuges. O anar-hi en cotxe per la A-2 fins el punt de sortida.
La nostra ruta comença a les Oluges, concretament a l’aparcament que hi ha a la cruïlla d’entrada al poble, just davant d’un restaurant on després podreu recuperar forces. de la rotonda que hem fet per deixar el cotxe hi surt un camí que voreja la carretera de Cervera, l’agafem uns 200 metres fins una cabana, on trenquem a lla dreta. Quatre cents metres després travessem el llit sec del riu Sió i agafem el camí que mena a l’esquerra. Quan portem 2’3 quilòmetres serem a Castellnou d’Oluges. Seguim, recte i 1’1 quilòmetres després travessem la cruïlla a la Prenyanosa, que deixem. 1’5 quilòmetres més endavant deixem el camí i agafem una pista que trenca a la dreta de biaix en pujada. Travessem uns camps durant 1’1 quilòmetres on, davant d’una alzina molt gran trenquem a la dreta. És un camí ple de brolla que passa per una cabana i que en 1’2 kms ens mena a l’ermita de la Mare de Déu de la Llet de Castellmeià. Baixem a la carretera i l’agafem a la dreta fins que, 1 kms després de l’ermita deixem la carretera per un camí a l’esquerra que ens porta a El Llor (9 kms total de ruta). Durant 3’6 kms deixem trencalls a totes dues bandes fins que en prenem un a l’esquerra. Davant d’un senyal de vedat, al cap d’1’6 kms, tirem a la dreta i seguim rectes deixant camins a banda i banda. Quan portem 16 kms justos serem a Sant Ramon, on val la pena visitar la col•legiata. Des d’aquí, agafem la carretera N-141 i en 8’5 còmodes quilòmetres més tornem a les Oluges i al cotxe (24.5 kms). Haurem obtingut una bona panoràmica a tall de presa de contacte amb aquesta bella i poc coneguda comarca.
Dificultat. Fàcil. Distància. 24.50 kms Temps: 2h Desnivell.230 metres. Cartografia: Conèixer la Segarra en BTT (Cossetània) @: www.ccsegarra.com/turisme
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
6/1/11
De la Vall d’Aro a Romanyà per les Gavarres
El punt d’acolliment del centre BTT es troba situat a l’antiga estació del carrilet de Castell d’Aro. Les instal•lacions disposen de tots els serveis necessaris per a la pràctica de la bicicleta tot terreny: lloguer, reparació i neteja de bicicletes, dutxes, guies professionals, informació turística, etc. Tot i així, el centre disposa de mitja dotzena més de punts on us podran informar de les rutes i l’estat en que es troben, com ara l’Oficina de Turisme de Sant Feliu de Guíxols o les Piscines Municipals de la Bisbal d’Empordà.
Avui us proposem una de les rutes més atractives de la zona i que es pot fer tot l’any, per fred que sigui l’hivern. Partint de Castell d’Aro el camí remunta la cara sud de la serralada de les Gavarres fins carenar la serra Llonga i travessar el poblet de Romanyà, que tot i que minúscul és força conegut perquè allà hi va viure l’escriptora Mercè Rodoreda. La seva manera de descriure la natura mediterrània i de tractar literàriament els colors, se’ns farà avinent al llarg d’aquesta ruta que combina el blau de la mediterrània que dominarem visualment al llarg del primer tram, amb el verd dels pinars i alzinars del tram posterior. Seguiu els senyals de BTT amb el número 8.
Agafeu la via verda cap a Girona i, vuits cents metres després, la deixeu a ma dreta per endinsar-vos al poble pel carrer Nou Roquissar, que puja com un dimoni fins agafar el carrer Calvari a l’esquerra. Al final del carrer en surt la pista que, s’enfila en sis quilòmetres fins al club de golf i la carretera asfaltada que va de Platja d’Aro a Romanyà. Sou al cap de munt de la Serra Llonga, 355 metres, i punt més alt de la ruta. Ara cal baixar al fons d’una vall solitària per l’altra vessant i tornar a pujar fins Romanyà. Des d’aquí un descens seguint el GR ens portarà de nou a la via verda del carrilet, que caldrà agafar durant cinc quilòmetres en sentit contrari al d’abans, és a dir, cap a Castell d’Aro.
Dificultat: Mitjana. Vigileu les dues baixades per corriols estrets i trencats. Distància: 26 kms. Temps 2h 40’ Desnivell: 600 metres. @: http://www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme/548
Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya
23/11/10
La tardor és ciclista al Montseny
Reserva de la Biosfera, el Montseny és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.
A El Tourmalet podeu trobar aquesta entrada on es descriu una excel·lent ruta per Gualba, Riells, Santa Fè, coll de Santa Helena i Campins.
Si voleu conèixer més rutes per la serralada podeu anar a http://montsenybtt.blogspot.com/. Per saber-ho tot sobre el parc natural del Montseny visiteu el seu completíssim web
18/11/10
A Menorca no tots els cavalls mengen garrofes
El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.
Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.
Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.
Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.
Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.
Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.
Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.
Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./
16/11/10
Sant Mateu, cim sentimental del Maresme
Malgrat les modestes alçades, la Serralada Litoral, entre les depressions del Besòs i la Tordera, és un autèntic jardí metropolità amb un seguit d'espais naturals de la més variada morfologia. Fa anys que la pressió urbana posa en perill aquest ecosistema, però malgrat l'antiguitat geològica i la modèstia general del massís, la serralada sempre sorprèn a qui la descobreix i és capaç de mostrar a qui la visita una colla d'indrets d'una bellesa esclatant. I tot sempre amb el blau del mar i el verd dels pins retallant-se en l'horitzó, els colors de les terres del Maresme.
La proposta d'avui consisteix a pujar fins l'ermita de Sant Mateu, al terme de Premià de Dalt, un dels indrets més interessants i atractius de la part de la serralada més pròxima a Barcelona.
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.
Cordeu-vos el casc que comença la baixada. Reculeu pel camí on heu arribat fins un corriol que surt a l'esquera a penes 150 metres després. L'agafeu i el seguiu en clar descens una mica tècnic fins desembocar al coll de la Cornisa per on heu passat abans (11 kms). Gairebé enfront surt una rampa que baixa clarament, l'agafeu. Us portarà fins una petita plana amb uns pins a ma esquerra. Hi aneu i deixeu el camí principal que segueixi a la dreta. Creueu els pins girant a l'esquerra per un camí que s'albira. Immediatament comença a baixar clarament.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
És per això que us proposem que hi accediu en tren, agafant la línia C-1 (Mataró) de rodalies RENFE. Baixeu a Ocata i, al costat mateix de l'estació, comenceu a pedalar pel passeig marítim en direcció nord. Quan s'acaba el passeig continueu pel camí de terra fins la riera de Teià (1 km). Aquí travessareu la N-II pel pas soterrani inferior i pedalareu amunt per la nova carretera d'accés a Teià que corre paral·lela a la riera. Arribem a la rotonda d'entrada a Teià (140 metres) i seguiu pedalant riera amunt fins que s'acaba l'asfalt (4.5 kms).
La pista que comença us endinsa a la serralada. Seguint-la sempre amunt pel camí principal i més fresat arribareu al coll de Clau, a 315 metres d'alçada (7 kms). Aquest punt és un creuament de pistes. A l'esquerra el GR 92 us portarà al Coll de font de Cera, recte baixaríeu a Vallromanes, al Vallès i a la dreta el mateix GR us remuntarà fins un mirador des d'on tindreu unes espectaculars vistes de tot Barcelona, el Garraf, Montjuic, Collserola i part del Vallès Oriental (8.3 kms).
Seguiu la pista fins arribar dalt del coll de la Cornisa. Comenceu un descens fins que, a la dreta, veureu una subestació elèctrica (9.3 kms). Agafeu el camí que surt a contrapèl a l'esquerra i que us portarà, primer a la font, i després a l'ermita de sant Mateu bo i entrant a la finca del mateix nom, però no arribant a la casa doncs abans girareu a l'esquerra tot veient damunt vostre l'ermita que, a 499 metres, és un dels punts més alts de la serralada (10.5 kms). L'ermita de sant Mateu és conserva en molt bon estat, i la vista que hi ha des del lloc val la pena l'esforç.
Avall que fa baixada. La vista damunt la plana del Maresme és molt bella, però no s'hi val a badar. Quan arribeu al parc municipal de la Cadira del Bisbe trobareu el començament de l'asfalt (13.5 kms). Continueu avall fins arribar a la plaça de l'antic ajuntament de Premià de Dalt (15 kms). A la dreta (hi ha un forn que fa cantonada) surt la carretera que baixa a Premià de Mar. Al final desemboca a la N-II (18 kms). Aquí podeu optar per agafar el tren a l'estació de Premià (just a l'esquerra) o creuar la carretera pel pas soterrani i pedalar fins a Ocata (20 kms).
Dificultat: Mitjana, Distància: 20,00 kms, Temps: 1h 45', Desnivell: 530 metres, Cartografia: La serralada litoral en BTT (Cossetània) i Mapa del Parc de la Serralada Litoral (Alpina)
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
28/7/10
El Montseny sempre sorprenent: Gualba, Riells, Santa Fe, Santa Helena i Campins
El sector Est de la serralada del Montseny és un conjunt d’estretes valls que, encaixonades per petits serrats com la Serra Xica, la de Can Puig o la de Can Muntada, s’estenen entre la riera de Gualba i la d’Arbúcies i, muntanya amunt, convergeixen a Santa Fe. En l’extens i vairat territori del Montseny, aquesta zona destaca per fondalades humides i verdes tot l’any, rierols, torrents i fonts que sadollen un terreny molt porós a l’aigua (i del que n’emanen alguns dels manantials dels que en surten cada any milers d’ampolles d’aigua mineral) i un seguit de masos, com can Prat, que demostren l’antiga i fecunda petja humana damunt del territori.
Per anar en bicicleta aquest és un país agraït. A les boscúries frondoses les succeeixen prats d’una verdor gairebé perenne. Els camins, tot i que evidentment s’enfilen de valent, car dels pocs més de 200 metres de Gualba, arribem fins els més de 1200 del coll de Santa Helena, estan generalment en bon estat i la ciclabilitat és absoluta en tota la ruta.
Deixem el cotxe a Gualba. Al final del poble el carrer es bifurca, a l’esquerra diu Campins, per aquí arribarem al final del trajecte, a la dreta indica Riells i el parc del RACC. Anem en aquest sentit. Aviat deixeu el parc a l’esquerra i seguiu l’itinerari que indica Riells, seguint sempre el camí més fresat i deixant diversos trencalls a la dreta. No te pèrdua. Després d’un tram força costerut que es fa pesat si no esteu en bona forma, arribeu al coll del pla Magre. A l’esquerra teniu l’espectacular mas de can Prat, enfront (la passareu després pel darrera), can Berenguer, seguint recte en baixada sense cap perill. Encara haureu de remuntar un petit collet sense dificultat i, ja dins el terme de Riells, perdreu alçada fins arribar a la plaça i l’església (8.5 kms, 415 metres de desnivell), enfront de la qual surt del camí de terra que puja cap a Santa Fe.
Des d’aquí teniu uns primer 4 quilòmetres tranquils, fins deixar els corrals d’en Perarnau a dalt a la dreta. A partir d’aquí prepareu-vos per posar el plat petit i per gaudir d’uns paratges d’una bellesa esclatant. Al quilòmetre 14 deixeu un camí que surt a contrapèl per la dreta i al 16’4, davant dels Vimaners (reconeixereu la casa pels dos grans avets que la flanquegen) deixeu primer un camí a l’esquerra i, després de travessar un sot, agafeu a l’esquerra, deixant un que bé recte, i envolteu la casa. Des d’aquí una espessa fageda us portarà a Santa Fe (19 kms).
Agafem la carretera que baixa cap a Sant Celoni, aprofiteu per agafar aire. Un quilòmetre després trobem un trencall a la dreta asfaltat que porta a Fontmartina. Per entre un bosc espès pujarem fins el coll de Santa Helena, on hi ha unes grans antenes. SI el dia és clar la panoràmica val la pena de veure. Seguint en descens trobem aviat el trencall a la dreta que puja al Turó de l’Home i al davant el mirador de les Goaitadores. Una mica més enllà surt un ample camí a l’esquerra que agafem (23.2 kms). Ens porta en baixada fins el petit llac de can Viada. Davant del llac surt un camí a l’esquerra que hem d’agafar, deixant la pista principal. La pista fa un llarg flanqueig, ens porta a creuar el restaurant can Carbonell i arribem a la carretera de Santa Fè. La seguim avall un quilòmetre i trenquem a l’esquerra pel camí de can Dolça, que està marcat. Des d’aquí agafem el camí que ens porta a can Perepoc. En aquesta gran finca prenem les marques del GR 5 que ens menarà en un fort descens fins les envistes de Campins (32 kms).
A l’entrar al poble trobarem un trencall a l’esquerra que ens indica cap a Gualba. és un camí emporlanat que, en constants pujades i baixades, ens porta al cap de munt de Gualba, on tenim el cotxe. Seguim el carrer principal avall i el trobarem. La ruta és difícil pels quilòmetre si el desnivell, però no presenta cap complicació de caràcter tècnic. Amb una mica de constància no cal estar molt preparat per poder-la fer.
Dificultat. Alta. Distància. 38.00 kms Temps de pedaleig: 3h 30’ Desnivell.1300 metres. Cartografia: Montseny Partc natural (Ed. Alpina).
Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
Deixem el cotxe a Gualba. Al final del poble el carrer es bifurca, a l’esquerra diu Campins, per aquí arribarem al final del trajecte, a la dreta indica Riells i el parc del RACC. Anem en aquest sentit. Aviat deixeu el parc a l’esquerra i seguiu l’itinerari que indica Riells, seguint sempre el camí més fresat i deixant diversos trencalls a la dreta. No te pèrdua. Després d’un tram força costerut que es fa pesat si no esteu en bona forma, arribeu al coll del pla Magre. A l’esquerra teniu l’espectacular mas de can Prat, enfront (la passareu després pel darrera), can Berenguer, seguint recte en baixada sense cap perill. Encara haureu de remuntar un petit collet sense dificultat i, ja dins el terme de Riells, perdreu alçada fins arribar a la plaça i l’església (8.5 kms, 415 metres de desnivell), enfront de la qual surt del camí de terra que puja cap a Santa Fe.
Des d’aquí teniu uns primer 4 quilòmetres tranquils, fins deixar els corrals d’en Perarnau a dalt a la dreta. A partir d’aquí prepareu-vos per posar el plat petit i per gaudir d’uns paratges d’una bellesa esclatant. Al quilòmetre 14 deixeu un camí que surt a contrapèl per la dreta i al 16’4, davant dels Vimaners (reconeixereu la casa pels dos grans avets que la flanquegen) deixeu primer un camí a l’esquerra i, després de travessar un sot, agafeu a l’esquerra, deixant un que bé recte, i envolteu la casa. Des d’aquí una espessa fageda us portarà a Santa Fe (19 kms).
A l’entrar al poble trobarem un trencall a l’esquerra que ens indica cap a Gualba. és un camí emporlanat que, en constants pujades i baixades, ens porta al cap de munt de Gualba, on tenim el cotxe. Seguim el carrer principal avall i el trobarem. La ruta és difícil pels quilòmetre si el desnivell, però no presenta cap complicació de caràcter tècnic. Amb una mica de constància no cal estar molt preparat per poder-la fer.
Dificultat. Alta. Distància. 38.00 kms Temps de pedaleig: 3h 30’ Desnivell.1300 metres. Cartografia: Montseny Partc natural (Ed. Alpina).
Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
10/6/10
Descobrir la serra de Llaberia amb BTT
El club ciclista Pratdip-l'Anjuba (Baix Camp) organitza pel pròxim dia 11 de juliol la IV edició de la Marxa BTT de Pratdip, Els Senders del Dip. El recorregut te uns 33 Km. de camins, senders, pujades, baixades, però l'organització no ha facilitat els metres de desnivell acumulat de pujada. En acabar la pedalada hi ha servei de piscina, sorteig d'obsequis i un bon aperitiu tan pels participants com pels acompanyants.
Aquesta marxa és una ocasió idònia per conèixer la serra de Llaberia, un indret generalment poc conegut per la majoria de ciclistes que no són de la zona. La serra de Llaberia es troba situada entre les Muntanyes de Prades i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són característics d'aquesta serra els cingles calcaris molt regulars i clars. Administrativament la serra s'estén per zones dels municipis de Colldejou i Pratdip, al Baix Camp, i de Tivissa a Ribera d'Ebre, amb una elevació màxima de 918,3 metres. Gran part de la seva superfície forma part del PEIN Serra de Llaberia.
Aquest any per fer les inscripcions, es poden fer o be via web, mitjançant la central d'inscripcions http://www.bicinscripcions.cat/ i pagament amb targeta de crèdit, o be per ingrés bancari i tramesa per fax.Podeu fer consultes a la http://www.penyaanjuba.net/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)