30/10/13

El rerepaís empordanès

Allà on la plana empordanesa frega amb el les Gavarres i el Gironès, la comarca dibuixa un paisatge especial fet de conreus i esquitxat per clapes boscoses de pineda i petits pobles d'origen medieval. L'aire d'aquí és més fi, la xafogor més temperada i la mirada ja no es perd en aquell horitzó infinit de la plana litoral: és el rerepaís de l'Empordà.

Carrer Major de Corçà
Sortiu del poble de La Pera, situat en un trencall de la C-66, entre Flaçà i La Bisbal, concretament de la plaça de l'església goticorenaixentista de sant Isidor, i comenceu a pedalar pel carrer d'enfront (de la Plaça) fins desembocar a la carretera GIV 6425, que seguiu a esquerra fins a Púbol (1 km). En arribar-hi tombeu a esquerra en un pàrquing i ràpidament a dreta per enfilar-vos fins l'església de Sant Pere i el Castell Gala Dalí. Passada l'església gireu a dreta i, al final, a esquerra agafant el camí asfaltat que ens porta a Cassà de Pelràs (1.2 kms) i Planils (1.2 kms). Gireu a esquerra al cap de 300 metres, passeu un torrent i seguiu pedalant fins Anyells (1.7 kms). Creueu la C-66 entre unes tanques de fusta posades expressament per a protecció dels cicloturistes i entreu a Corçà per un camí arbrat. Creueu el poble pel carrer Sant Sebastià, primer, i després pel Major. Travesseu la C-66 pel semàfor i seguiu recte per la GIV 6702 fins a Monells (2.5 kms). Gireu a dreta a l'entrada del poble i travesseu la riera de Rissec, seguint amunt cap al barri del castell, on podeu visitar la plaça porxada. Al cap de munt trobareu un trencall a esquerra que indica Cruïlles (2.5 kms). Aquí paga la pena visitar-hi la torre de guaita. baixeu del centre de Cruïlles i, travessant la carretera per sota, remunteu una dura costa que us porta al monestir romànic de Sant Miquel de Cruïlles. Sou al bell centre de la ruta dels pobles medievals de les Gavarres.

Baixant del monestir de sant Miquel de Cruïlles
Pel costat del monestir baixa un camí de terra que us portarà a una carretera asfaltada que seguireu rectes i, de seguida, a la dreta. Uns 450 metres després arribareu a un grup de masos, deixeu la carretera i agafeu un camí de terra ample que puja una mica entre dues finques camí de Sant Sadurní de l'Heura. Mig quilòmetre després la ruta, ja asfaltada, passa pel bell indret de l'ermita de Sant Joan Salelles i s'enfila de valent fins Sant Sadurní. Creueu la GI 664 i dirigiu-vos al centre del poble. en arribar a la plaça Major agafeu el carrer del Portal, que baixa a l'esquerra, gireu pel primer carrer a la dreta i dirigiu-vos cap a un grup de cases que queden enfront. A partir d'aquí la ruta, asfaltada, comença a baixar fins Monells.
Hi entreu just per on heu girat abans cap a Cruïlles. desfeu el camí fins creuar el Rissec i gireu a esquerra immediatament que ho feu. Sou al barri de la Riera, amb unes cases igualment notables. Al final gireu a dreta i desemboqueu a la carretera GIV 6702. A esquerra, i en 4 kms, arribareu a Madremanya. Aquest tram puja força i pot tenir trànsit.
Perdeu-vos per dins dels carrerons d'aquest magnífic poble medieval. Sortiu-ne per allà mateix on heu entrat i agafeu a la dreta, en baixada, cap a Pedrinyà (2.8 kms), no us perdeu l'església romànica llombarda de Sant Andreu, i la Pera (1.4 kms), final de l'excursió.
Dificultat: Mitjana. Distància: 29 kms Temps: 2h 15’ (3h 30' amb aturades) Desnivell: 365 metres. Bibliografia: Pedalant pel Baix Empordà (Cossetània edicions).

Casc antic de Madremanya

25/10/13

Vallter 2000 i La Molina acolliran les dues arribades en alt de la “Volta”

La "Volta" de l'any passat, al cor del Montseny
Les dues etapes de muntanya de la 94èna edició de la "Volta" ciclista a Catalunya acabaran en alt a les estacions d'esquí de Vallter 2000 (Ripollès) i la Molina (Cerdanya), ambdues propietat del grup Ferrocarrils de la Generalitat (FGC).
Vallter repeteix com a final d'etapa, mentre que l'estació ceretana és novetat a la cursa catalana. Sens dubte seran les etapes on es decidirà el guanyador. La "Volta", que es disputarà del 24 al 30 de març del 2014, tindrà la sortida a Calella (Maresme) i acabarà a Barcelona.
Amb l'acolliment d'aquestes dues etapes, FGC revalida el seu compromís amb la "Volta" Ciclista a Catalunya, col·laborant en la projecció dels paratges de les comarques de muntanya i dinamitzant l'economia del territori.

17/10/13

Sitges, més enllà dels zombis

Malgrat que el terror de tota mena s'hagi apoderat de Sitges durant uns dies pel Festival de Cinema Fantàstic de Catalunya, la vila manté tothora un seguit d'atractius molt diversos i que no sempre són coneguts pel visitant, encara que sigui un zombi.
Platja del golf de Terramar, a les envistes dels contraforts del massís del Garraf
Per això us proposem una ruta per descobrir la ciutat del Garraf de punta a cap, de les zones més residencials de Terramar fins la platja d'Aiguadolç, passant per l'ermita de Vinyet, l'antic autòdrom de Terramar, el passeig marítim i, com no, el conegut centre històric on hi ha el Palau Maricel i el Cau Ferrat.
La ruta comença a la plaça d'Eduard Maristany, a l'estació de tren. Sortiu a l'esquerra per Artur Martorell fins una rotonda i seguiu tot recte pel carril bici del Passeig de Vilanova que veureu a dreta. Quan porteu una estona circulant inevitablement pel carril bici de la vorera esquerra, doncs a la dreta el carril bici s'ha acabat sobtadament, trobareu l'ermita de Vinyet, patrona y centre de l'ésser sitgetà. Poc després una pujada us ajudarà a salvar les vies i desembocareu en una rotonda. És la C-246a, agafeu a dreta i circuleu-hi amb cura pel voral fins l'entrada a la urbanització Rocamar, a dreta. Baixeu per l'avinguda Espanya fins el final i gireu a esquerra per Ronda Americà. Quan s'acaba l'asfalt sereu ja a les envistes de l'Autòdrom de Terramar, construït el 1923 i un dels primers circuits ovals del món, tot i que està pendent de restauració. Per als afeccionats a l'automobilisme, és un indret mític.
Desfeu el camí fins la rotonda i, deixant l'entrada del càmping Sitges a dreta, gireu a dreta direcció Golf de Terramar. Agafeu el carril bici que hi ha a l'esquerra i, un cop passat un pont damunt d'un torrent, gireu a esquera i baixeu al torrent per una rampa que us hi condueix.
El carrer del Pecat, entre el festival de cinema i Halloween
El torrent passa sota el tren i es converteix aviat en una ruta asfaltada que, amb el golf a banda i banda, us porta fins una de les primeres platges de la vila, ajust a tocar dels contraforts el massís del Garraf. Reculeu just fins abans de passar el tren i agafeu la carretereta asfaltada que gira a ma dreta. Gireu tanmateix pel primer carrer a ma dreta (Cristòfor Colom) i entreu tot seguit per una portella dins el Parc de Terramar, els jardins de la burgesia estiuejant de primers de segle. Sortiu-ne per la porta principal, que és al sud, i agafeu el carrer de nou a ma dreta fins una rotonda. A l'esquerra pel carrer Doctor Fleming sortireu al passeig marítim, que comença un centenar de metres abans, on desemboca la riera de Ribes. Enfileu el llarg passeig marítim contemplant els xalets noucentistes, un dels molt espectacles de la vila.
El passeig marítim passa a dir-se de la Ribera. Just abans que es desdobli, a l'esquera surt el carrer Primer de Maig, el famós carrer del Pecat, un dels populars de Sitges. Agafeu-lo. Gireu a la dreta pel carrer de les Parellades i a la dreta de nou per Bonaire fins tornar a sortir a mar. Pedaleu de nou pel passeig fins la Fragata, el punt on acaba als peus del baluard que corona l'església parroquial de sant Bertomeu. Gireu 180º i agafeu el carrer Carreta a la dreta i amunt, que fa una pujada molt forta.
Desembocareu al populós carrer Major, però aviat el deixareu trencat a esquerra pel carrer de l'Aigua, un estret i pintoresc passatge que us mena al carrer Barcelona, que agafeu a ma dreta. Quan acaba agafeu Davallada a ma esquerra, aquí hi ha el Cau Ferrat, i amunt. No us atabaleu amb la costa, aviat la deixareu agafant el primer carreró que surt a ma dreta. El carrer mena a l'antic mercat de Sitges (can Bacardí) i recte al Museu Maricel i a la plaça de l'església, típic mirador de Sitges.
Des d'aquí seguiu el baluard (c/Fonollar) fins descendir al passeig de Port Alegre (platja de Sant Sebastià). Travesseu-lo tot i remunteu la costa (Agda. Balmins) fins l'ermita.
Passada l'ermita tombeu pel primer carrer a dreta (Ramon Planes). Quan remunta busqueu a ma dreta un camí amb graons de tronc que, entre xalets, us menarà al carrer Salvat Papasseit, que prendreu a la dreta baixant i que deixareu pel primer que surt a dreta (Creu de Sant Gregori) que, al seu torn, deixareu per un altre que surt a la dreta més endavant i que es diu carrer de les Meravelles. Quan puja trobareu un trencall a ma dreta amb el nom de Avinguda del Port d'Aiguadolç, que us menarà directament dins el port. Per l‘impersonals que solen ser els ports esportius, aquest te un aire de poblet mediterrani que fa venir de gust el passejar-hi. Quan acabeu sortiu per allà mateix on heu entrat i, després d'un aparcament, busqueu a ma dreta la rampa que baixa al passeig de la platja d'Aiguadolç que teniu al davant. Al final hi ha una calçada particular que mena al carrer de la Marina, que en un dura costa us portarà fins l'hotel Melià Sitges, seu del festival de cinema.
Palau de Maricel
Agafeu a ma dreta la rotonda de davant de l'hotel i a l'esquerra una de petita que queda després del pont damunt del tren i una mica fora de la calçada. Sou al carrer de la devesa. Per rotonda seguiu rectes (Mossos a la dreta) i en una tercera rotonda entreu rectes a l'antiga carretera de les costes, que tomba a la dreta amb el nom de camí dels Capellans.
En una rotonda que es creua amb el passeig de Vilafranca, agafeu el carril bici que baixa, passeu sota els ulls del pont del tren i, a la primera rotonda que heu creuat en començar la ruta, gireu a ma esquera per Avinguda d'Artur Carbonell, fins l'estació del tren on heu començat la ruta.
Dificultat. Fàcil. Distància. 21.50 kms Temps: 2h (2h 50' amb aturades) Desnivell. 150 metres. @: www.sitgestur.cat 
Platja d'Aiguadolç, al fons l'hotel seu del festival de cinema

9/10/13

L'Eroica o l'art d'anar en bicicleta

El ciclisme de veritat és epopeia, descoberta, superació, tradició, territori, literatura, coneixement, tècnica, solidaritat, companyonia. En totes aquestes dimensions de l'humanisme, l'Eroica és el símbol d'una pràctica que es reinventa, millora i es modernitza, sense deixar de ser clàssica, històrica i antiga com la civilització dels segles XII i XIII que va omplir la Toscana d'art, vi, cuina i cultura.
El resum d'això és l'ambient divers, rics, bigarrat, divertit, amistós i amable que es dona cita cada primers d'octubre a les valls del Chianti. Plogui o faci sol.









La "Volta" 2014 es correrà entre el 24 i el 30 de març i homenatjarà Miquel Poblet

Just el moment de la sortida a l'edició 2013, a la riera Capaspre de Calella
La propera edició de la "Volta" Ciclista a Catalunya, enquadrada dins la màxima categoria ciclista UCU World Tour, ja té les dates oficials per a l'edició del 2014. La ronda nacional es correrà del 24 al 30 de març, segons les dates marcades pel calendari de la Union Cycliste Internationale, aprovat a la reunió celebrada el darrer cap de setmana a la ciutat italiana de Florència on es van disputar els Mundials d'enguany. Igual com l'any passat, la sortida de la cursa serà a la ciutat de Calella (Maresme), una vila volcada amb l'esport i, de forma molt especial amb el ciclisme.
L'edició 2014 de la cursa tindrà un record especial per a en Miquel Poblet; el Comitè Organitzador ja està estudiant els actes que es faran al voltant de la seva persona i es comunicaran properament.
En Miquel Poblet tibant del grup de favorits en una etapa de la "Volta"

8/10/13

Vinyes, oliveres, camins de sauló i el millor ambient ciclista del món, a l’Eroica

 La terra del Chianti, d’esglésies i pobles medievals, de Paolo Bettini i del Palio és també el país del ciclisme clàssic; el dels que pedalen en dura lluita contra les dificultats naturals, els escassos recursos tècnics i al límit de l’esforç físic. Diumenge passat l’Eroica va tornar a posar a les carreteres i camins de la Toscana l’esperit del ciclisme de veritat, el que practica gent anònima des de fa un segle i mig.

La pluja de dissabte feia presagiar un ajornada extremadament dura, però a la fi els elements es van apuntar a l’immillorable ambient de ciclisme afeccionat que hi havia a Gaiole in Chianti, i el diumenge el dia va ser net, clar i ple de bicicletes per tot. Els camins de sauló, les ‘strade bianche’, estaven pesades i enganxoses, i les complicades baixades d’asfalt humides i massa lliscants per bicicletes amb trenta o quaranta anys a les rodes, però ningú no es va voler perdre la cita. Des de quarts de set una riuada de ciclistes amb ànims, màquines, esperit i actitud de quan el ciclisme era un esport heroic, es van llençar als camins del Chianti toscà. L’èxit no era guanyar, ni tant sols acabar, el triomf era gaudir de l’ambient, l’entorn i l’ànima del ciclisme que mai no morirà.

L’Eroica no és només una prova esportiva amb bicicletes i rutes d’època; és, sobretot, una reivindicació del ciclisme per a la gent normal: la que no va al gimnàs per estar en forma els diumenges i derrotar els de la colla, la que no es gasta milers d’euros en una màquina, i la que mai no pensarà en fer trampes (dopatge) per tal de ser els primers en una prova dubtosament cicloturista. No. L’Eroica és vindicació de l’autèntic esperit èpic de l’esport de la bicicleta. Més de 5.000 persones vingudes d’arreu d’Europa ho van reafirmar pedalant per camins duríssims (més de 1.500 metres de desnivell positiu en a penes 79 kms) amb màquines algunes de les quals no arribaven ni als 200 euros de valor. L’esmorzar ofert per l’Antica Macelleria Cecchini de Panzano a meitat de la ruta (salumi, lardo e Chianti), són el premi material més important que s’emporten els participants. Trobar-se amb amics i coneguts, conèixer gent nova d’arreu i pedalar per una terra d’una bellesa esclatant és només un tast de l’enorme plaer que sent tothom qui hi participa.
El ciclisme autèntic us espera.



2/10/13

De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?


El Ford Focus blau marí matrícula HDM entra dins la rotonda del d'Ara sense aturar-se al cediu el pas. No hi ha cap vehicle a motor dins la rotonda, perquè aturar-se doncs. Ni tant sols veu que, just davant d'on el seu carril desemboca al girador, hi ha un ciclista que hi circula. Frena en sec quan és a punt d'atropellar-lo. El ciclista s'exclama, la conductora s'encongeix d'espatlles i demana disculpes; total, aquí no ha passat res, deu pensar. I si hagués passat? El xoc ha anat de centímetres. Per molt que hagués reduït la velocitat l'impacte d'un cotxe contra una bicicleta hauria estat letal per al ciclista. Però amb una vulgar disculpa gestual ho resolt tot. De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?
El Nissan Terrano gris plata matrícula BLY, cansat de circular per la carretera local de Dosrius a Canyamars durant uns vint segons darrera un ciclista, l'avança en ple revolt cec i sense mirar si ve algun altre cotxe. Per sort no en ve cap. Si n'hagués entrat un en aquell moment, el conductor del Terrano s'hauria tancat al a dreta, com un reflex, per evitar el xoc impactant contra el ciclista. L'impacte d'un cotxe contra una bicicleta hauria estat letal per al ciclista. Però amb una vulgar disculpa gestual ho resolt tot. De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?

Panoràmiques metropolitanes des de Montgat

Enfilant-se entre turons amb regust de sal i brea, la vila de Montgat, ara barcelonina (sic!) i fins fa poc porta del Maresme, ofereix al visitant un seguit de miradors naturals i endreçats que ens descobreixen un litoral humil i amagat, però ple de sorpreses agradables.


La sortida de la ruta és al baixador de Montgat Nord (Línia R1 rodalies RENFE). Creueu la carretera Nacional II i pugeu pel carrer d'Aurora Bertrana, girant després d'un aparcament a la dreta de seguida. El carrer puja pel costat d'una antiga finca d'estiueig. el carrer es converteix en camí de can Regent. Quan acaba la pujada girem a esquerra pel carrer d'Antònia Macià. A la rotonda agafeu el carrer de Teresa Claramunt (el tercer), que baixa fins el carrer 8 de Març, que agafareu a l'esquerra, baixant primer i fent una brusca pujada immediatament. A la següent rotonda gireu a la dreta i creueu l'autopista C-31 per sota. A l'altra banda, seguiu a la dreta en pujada fins una gran rotonda. A ma esquerra hi ha l'entrada del parc del tramvia, un espai verd fet damunt la llosa del túnel de la B-20. Entreu-hi i travesseu-lo tot. Al final del parc hi ha una altra rotonda. Agafeu l'avinguda de l'esquerra (Can serra) que baixa. el tercer carrer a ma dreta és el passatge de les Vilares (vianants), que us portarà fins un altre turó fet parc, el del Sastre. Enfileu-vos fins dalt a través de les passeres de fusta. La vista dels turons montgatins que s'escampen fins la mar val la pena.
Baixeu del turó per les passeres del davant, que us portaran a desembocar al camí de les bateries. a ma dreta podeu visitar la magnífica biblioteca Tirant lo Blanc. La ruta segueix, ,però, a ma esquerra baixant fins passar el cementiri. Un cop passat gireu a dreta per la Ronda dels Països Catalans. Passeu la C-31, ara per damunt, i seguiu a esquerra pel carrer Catalunya que, fent ziga-zaga, desemboca a la nacional II, a tocar de l'ajuntament.
Travesseu la carretera i baixeu per l'estret i costerut carrer d'enfront que us porta fins la via del tren. Abans d'arribar a l'església un pas soterrat a ma esquerra us permetrà passar a la platja. Al davant tindreu la torre de guaita de ca n'Alzina, una de les mostres d'aquesta arquitectura de defensa del segle XIV. Seguiu cap al sud direcció Badalona voltant el turó de Montgat, on es va fer el primer túnel ferroviari de l'estat.


Després de travessar unes noves instal·lacions esportives per a la pràctica del surf, continueu pel carril bici fins desembocar al passeig marítim de Badalona. Quan el passeig davalla (just davant d'un conjunt de casetes de bany populars), gireu pel pas inferior que creua les vies i seguiu amunt pel carril bici de la riera del Canyadó. Travesseu l'antiga carretera i, poc després, trobareu l'entrada al parc de can Solei i ca l'Arnús. Entreu-hi i volteu-lo tot buscant el jardí romàntic amb l'estany, i la torre del rellotge, que conté una estació meteorològica de fa més d'un segle. Després torneu a sortir per allà mateix on hi heu entrat. Baixeu de nou la riera i, sense creuar les vies, pedaleu amb cura per la Rambla de Badalona, un dels carrers més bells del país.
En arribar al final, un pas soterrat ens portarà de nou a l'altre costat del tren. Seguim amb la direcció que portem i recorrem tot el nou passeig marítim cap el recuperat Pont del Petroli i fins el port esportiu de la ciutat. Al llarg del passeig hi ha establiments on fer un beure o un menjar.
Un cop al port gireu cua i torneu per tota la façana marítima, sense creuar el tren ara, fins La torre de ca n'Alzina de Montgat, on travessareu les vies i us dirigireu a l'estació de Montgat Nord per agafar el tren cap a casa.
Dificultat. Fàcil. Distància. 17.50 kms Temps: 1h 35’ (2h amb aturades) Desnivell. 100 metres. Bibliografia: Descobrir Catalunya número 185 (Sàpiens publicacions).