31/10/12

Pobles, masos i verals del pla de l'Onyar

Abans de travessar Girona, l’Onyar mandreja plàcidament per la plana del Gironès, acollint la riera Gotarra i el riu Bogantó, que hi menen. Aquesta terra fèrtil està esquitxada de poblets i ravals que mai no veurem des del cotxe. Us proposem una ruta per conèixer aquest autèntic paisatge mosaic. 
La primera part del recorregut es fa per la via verda a Sant Feliu
El punt de sortida és l’antiga estació del carrilet de Sant Feliu, a Quart. És al carrer de l’estació, un indret senyalitzat. Els primers 6 quilòmetres, fins Cassa de la Selva (direcció est), els fareu per la via verda perfectament condicionada. En arribar a Cassa la ruta abandona la llera del tren per travessar un polígon industrial. Heu d’abandonat la via verda just en una gran rotonda on, de cara, hi ha una nau amb un rètol que diu ‘Corcho del país S.A.’ Girem a la dreta en direcció al veïnat de Sangosta per la petita carretera asfaltada que puja un pont per superar la C-65. L’indret és un dels tranquils ravals, entre pagès i residencial, de Cassà. Quan la carretereta es bifurca agafareu la de l’esquerra,deixant la de la dreta que baixa. Aviat s’acaba l’asfalt i sereu a l’ermita del Remei.
Deixeu l’ermita i el mas veí a l‘esquerra damunt d’un minúscul promontori i seguiu el camí endavant. Primer planeja i després baixa suaument per creuar per un gual la riera de Susvalls. Immediatament el camí es bifurca de nou. Agafeu el que tomba a l’esquerra, més ample i pla, i què s’endinsa en un petit bosc fins desembocar en una pista ampla i sovint transitada. En aquest punt cal anar amb ull. Heu d’agafar a la dreta (direcció Mas Piferrer). A l’esquerra tornaríeu a Cassà, i recte aniríeu a parar a un mas.
Aquesta pista travessa can Piferrer, que deixareu, i després fa una llarga baixada per creuar la riera de Gotarra per un pont. Enfront, una costeruda rampa us portarà al petit poblet de Sant Andreu Salou.
El conjunt de masos dispersos entre zones boscanes i terres conreades confegeixen al lloc un encís especial, reblat per una insòlita calma. En arribar a la cruïlla on hi ha un Stop gireu a la dreta i visiteu l’església de Sant Andreu, un bon mirador del territori. Des d’aquí, seguiu endavant per la carretera rural cimentada que va direcció oest en descens i que, sense deixar-la, us menarà a Campllong.
Deixant enrere Sant Andreu Salou
A les envistes del poble, i després de creuar un tercer pontet gairebé seguit, deixareu aquesta carretereta, que ha anat millorant, per tombar a la dreta en direcció a Campllong. Poc després deixareu a la dreta un rètol que diu a l’ermita del Remei i anireu a buscar el centre, està indicat. Busqueu amb la vista l’església, a l’esquerra, i continueu endavant pel carrer d’aquest nom. Passareu unes instal·lacions equipades amb plaques solars (esquerra) una col·lecció de xalets adossats (dreta) i algunes naus industrials més endavant fins desembocar a la carretera C-25 i creuar-la.
Seguiu recte, aviat passareu per Can Pou, una bonica masia de pedra (esquerra) i portareu un carril bici a la dreta. En arribar a un trencall a ma esquerra (hi ha un pas de vianants i un banc per seure), deixareu la ruta per girar per aquí. És una pista de terra ampla que baixa fins convertir-se en un carrer d’una zona industrial. A la primera cruïlla de quatre carrers gireu a la dreta. Passeu una petita rotonda i, sempre recte, entre masos i camps de conreu, arribareu a Fornells de la Selva en uns 3 kms i després d’haver creuat el riu Bogantó. En arribar a Fornells gireu a la dreta pel carrer d’Onyar. El carrer desemboca al camí de Quart (dreta). Si aneu a l’esquerra podreu visitar la plaça de l’església de Fornells, centre de la vila.
Ja direcció Quart, a penes 900 metres més endavant, just després de creuar l’Onyar, hi ha un trencall a ma dreta que indica un càmping. Deixeu aquest trencall i seguiu pel que va a l’esquerra. I pedaleu fort que ve una costa. Després de passar per Mas Marianic la carretereta davalla per passar la C-65 per sota i entrar a Quart. A l’esquera, el carrer de l’Estació us porta a la sortida en 200 metres.
Dificultat. Baixa. Distància. 25.60 kms Temps: 2h 30’ Desnivell 230 metres. Bibliografia: Mapa comarcal de Catalunya. Gironès (Institut Cartogràfic de Catalunya).

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

27/10/12

Manifest pel ciclisme

Un grup de diaris europeus de gran prestigi, La Gazzetta dello Sport (Italia), The Times (Regne-Unit), Le Soir i Het Nieuwsblad (Bèlgica) i L'Equipe (França), proposen en un manifest publicat conjuntament avui a totes les capçaleres, vuit mesures per refundar el ciclisme de competició i fer-lo net i transparent. També demanen que s’analitzi la responsabilitat de les diverses institucions que participen en la gestió i patrocini d’aquest esport durant els ja batejats com ‘anys de plom’, la dècada al voltant de la qual Lance Armstrong i molts altres van teixir una espessa teranyina de trampes, dopatge, suborns i enganys que han convertit el ciclisme en un esport sota sospita a tots nivells.
Els blocs DiesDeBici i El Tourmalet s’adhereixen al manifest de la premsa europea. Per això el reproduïm tot seguit en la seva versió francesa publicada al diari l’Equipe.
Els firmants proposen als afeccionats que participin en aquest debat obert a través de twitter, al compte @ChangeCycling i utilitzant el hashtag #changecycling. Tots, firmants i adherits, desitgem enardidament que el ciclisme aprofiti l’ocasió per reformar-se en profunditat. 
(Foto Le Tour)

Nous sommes un groupe journaux de quatre pays différents (Belgique, Grande-Bretagne, Italie et France) et nous accompagnons l'histoire du cyclisme depuis plus d'un siècle. Nous aimons passionnément ce sport et nous croyons fermement en son avenir.
Nous sommes aussi très préoccupés par sa situation aujourd'hui. À la longue liste noire des affaires de dopage qui ont assombri l'horizon du cyclisme pendant des années viennent de s 'ajouter l 'affaire Armstrong, les confessions de plusieurs de ses anciens équipiers, le rapport de l'Agence américaine antidopage (USADA) qui pointe du doigt les dysfonctionnements, voire la complicité de l'Union cycliste internationale (UCI), et les informations inquiétantes qui ont filtré de l'enquête dite de Padoue. Et, en janvier, s'ouvrira le procès Puerto à Madrid. Ces récentes révélations démontrent clairement que nous ne pouvons plus accorder notre confiance à l'UCI ou à des managers d'équipe complices de tricheries. Mais les fautes reposent sur toutes les familles qui composent le cyclisme.
Nous avons le sentiment que les choses se sont améliorées très récemment. Nous croyons en une nouvelle génération de coureurs, mais nous pensons qu'il est impossible de repartir avec les mêmes structures, le même fonctionnement, les mêmes règles et les mêmes hommes.

C'est pourquoi nous suggérons aujourd'hui :
- Que l'UCI reconnaisse ses responsabilités dans l'affaire Armstrong et fasse amende honorable.
- La constitution, sous la responsabilité de l'Agence mondiale antidopage (AMA), d'une commission neutre et indépendante chargée d'enquêter sur le fonctionnement et la responsabilité de l'UCI dans l'affaire Armstrong et dans la lutte antidopage en général afin de dénoncer les erreurs, les abus et les éventuelles complicités.
- Que l'organisation des contrôles sur les principales courses relève directement de la responsabilité de l'AMA et des agences nationales antidopage.
- La tenue « d'états généraux du cyclisme » avant le début de la saison 2013 afin de définir une nouvelle organisation et de nouvelles règles.
- Que les peines de suspension applicables dans les cas de dopage lourd soient plus sévères et que les groupes sportifs s'engagent à ne pas enrôler pendant deux années supplémentaires les athlètes suspendus pendant plus de six mois.
- Le rétablissement du gentlemen's agreement qui stipulait qu'un coureur qui fait l'objet d'une enquête pour dopage est automatiquement suspendu par son équipe.
- Une implication plus forte et une plus grande responsabilisation des sponsors qui financent une équipe et lui prêtent leur nom.
- La réforme du World Tour, de son système de points et d'attribution des licences, qui entretiennent un système fermé et opaque. Nous proposons également que les licences ne soient plus délivrées aux managers mais aux sponsors.

Rejoignez-nous!
La lecture du rapport de l'Agence antidopage américaine sur ce qu'il est convenu d'appeler l'affaire Armstrong est édifiante. Elle nous renseigne sur la façon dont Lance Armstrong et l'US Postal utilisaient des produits et des méthodes dopants, mais elle révèle également les appuis et les soutiens dont ils ont bénéficié et qui leur ont permis de dépasser tout le monde sans avoir accès à des substances révolutionnaires. Elle montre aussi les limites de l'action antidopage dans le contexte qu'entretenaient alors certains managers de groupes sportifs ainsi que la Fédération internationale. Les premiers n'ont pas avancé d'un pas et constituent toujours le principal frein à toute évolution. La seconde a effectué de réels progrès ces dernières années mais on a besoin de faire toute la lumière sur son passé. Et lecommuniqué qu'elle a publié hier, s'il constitue une avancée, ne nous paraît pas suffisant. C'est pour toutes ces raisons que nous avons joint nos forces avec les autres journaux européens qui ont une grande tradition de traitement de l'actualité du cyclisme, et que nous avons commencé à mettre en commun nos idées mercredi matin, à Paris, juste avant la présentation du 100e Tour de France. D'autres médias, comme El Pais (Espagne), De Telegraaf (Pays-Bas), The Sydney Morning Herald (Australie) ou la Süddeutsche Zeitung (Allemagne), ont participé aux débats, partagent nos idées, mais ont préféré les exprimer et les défendre dans leur cadre éditorial traditionnel.

22/10/12

Fa net el ciclisme castigant Armstrong?

Desposseint Lance Armstrong dels seus set Tours no es posa fi a la crisi del ciclisme professional, ans al contrari, s’obre un seguit d’interrogants als que caldria donar resposta per refer el prestigi tocat de mort d’aquest esport i els seus practicants, professionals o no.
Armstrong al seu darrer Tour l'any 2012 (foto LTF)
Si fem cas dels informes de l’agència antidopatge nordamericana (USADA), Armstrong pot tractar-se del trampós més gran de la història de l’esport i com a tal ha de ser sancionat, igual com haurien de ser-ho els seus companys d’equip implicats, preparadors, metges i mànagers durant tots aquells anys. Però la contundent decisió de la UCI de desposseir-lo de totes les seves victòries, només tanca en fals la crisi més greu de la història de l’esport professional. Castigant Armstrong l’opinió pública es tranquil·litza i les autoritats judicials i esportives internacionals respiren calmes.
Però, si és cert que el que diu l’USADA, que el ciclista texà va pagar a la UCI per evitar un control fa uns anys, la responsabilitat de la direcció de la UCI, Unió Ciclista Internacional, la més alta instància del ciclisme mundial, seria evident i, per tant, el llavors president Hein Verbrugguen i la seva directiva hauria de respondre davant la mateixa opinió i els tribunals. Això per no insistir en les hipotètiques responsabilitats de les federacions nacionals per casos de dopatge com l’operació Puerto, el cas Contador i similars, i fins i tot de les justícies i policies estatals (s'afirma que Armstrong es va traslladar a Girona degut a la menor pressió policial i judicial).
Qui no vol que s’investigui a fons si les instàncies institucionals del ciclisme estan lliures de culpa o no? Deixar el dubte obert, bo i creient que castigant a Armstrong tot queda resolt i tancat, és amagar la brutícia sota l’estora. És, també, seguir posant en dubte l’esport i els seus practicants, és trair el principi més fonamental de l’esport com a activitat humana.
Així no es podrà fer mai neteja al ciclisme, així els practicants sempre seran sospitosos mentre els directius se'n renten les mans.

12/10/12

La tardor, per fi

Foto: Brian Vespa (per al web de Brompton)

Banda sonora: Prime directive.- Dave Holland Quintet (ECM)
Per llegir al costat de la finestra i veient com plou: Ciutat oberta.- Teju Cole (Crema)

10/10/12

Una tardor de marxes

Superades les grans cites cicloesportives del calendari de carretera, la tardor i l’inici de l’hivern són una època especialment prolífica en quan a marxes de BTT. La varietat del paisatge, les ganes de tastar la muntanya humida i el fet de què, tot i que la majoria tenen classificacions i temps, pràcticament tots els participants se les prenen com una pedalada amb els amics i una festa ciclista, fan de les marxes BTT de tardor una forma molt atractiva d’acabar la temporada. 
Pedalades entre la boira a La Lliterana

A les envistes de Montserrat, diumenge 14 es fa a Esparraguera (Baix Llobregat) la primera edició d’Esparraguera zona bici. Són 20 o 49 kms. Diumenge 21, a Vallromanes (Valles Oriental) es disputa La Trinxa, amb recorreguts de 32 i 16 kms i una bona immersió ens els colors tardorals de la serralada litoral. Una setmana després serà Arenys de Munt, que pren el testimoni de les pedalades amb l’Open Munt, una ruta a cavall del Montnegre, la vall de la Tordera i els primers contraforts del Montseny. Són 25 i 45 kms.
El mes de novembre va fort, cal pair els panellets. Diumenge 11 hi ha la clàssica Lliterana, a Alcampell (Franja de Ponent) una bella pedalada entre boscos boirosos sense dificultats especials amb 20, 50 i 70 kms de recorregut. Per qui no vol anar tan lluny, el mateix dia hi ha la Montnegre BTT a Sant Celoni (Vallès Oriental), amb 20 i 40 kms. I el diumenge següent, dia 18, teniu l’Orrienca a Òrrius, és clar (Maresme), també amb 20 i 40 kms i un ambient realment fester, i la Volta a Collserola de Probike, de 60 kms amb botifarrada a Santa Creu d’Olorda inclosa.
Si feu un bon calendari de marxes arribareu al dia 25 en una forma imparable. És el dia de la gran clàssica de tardor, La Prehistòrica de la Roca del Vallès (Vallès Oriental) una marxa amb dues sortides, pels que volen fer temps i pels que només volen pedalar per la muntanya i gaudir d’una excel·lent prova en tots els aspectes. Són tres traçats de 40, 22 i 12 kms. Hi ha camins per a tothom.
Tanquem, per ara, aquest repàs a les marxes BTT de tardor amb la Teialada de Teià (Maresme), una bonica i poc a poc tradicional ruta per la serralada litoral entre vinyes, pinedes i racons obacs de 15, 25 i 37 kms.
No deixeu de pedalar a la tardor, no hi ha excuses.
El Montnegre, escenari espectacular per a pedalades de tardor
Inscripcions i més info a: 
Esparraguera zona bici: http://www.zonabici.es/
La Trinxa: http://www.trinxacadenes.com/
Open Munt: http://www.muntbikes.com/2012/10/2-open-btt-muntbikes.html
Lliterana: http://lalliterana.com/
Montnegre BTT: http://www.ccsantceloni.com/ccsc.php
Orrienca: http://orrienca.blogspot.com.es/
Volta a Collserola: http://www.probike.cat/news/collserola.html
Prehistòrica: http://www.larocaenbike.com/prehistorica/index.html
Teialada: http://clubexcursionistateia.cat/content/teialada-2011-8a-pedalada-popular

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

3/10/12

Un esclat de tardor a la vall de Camprodon

La tardor es fa pregar, però quan arriba, els seus ocres, les fulles i els fruits són un esclat per als sentits. Avui us oferim una ruta diversa per descobrir una de les tardors més belles de Catalunya: la de la vall de Camprodon.
La ruta passa pel pont nou, icona de Camprodon
Toca tastar la humitat, els colors i les menges de tardor, com la trumfa,què ara està en plena temporada, per això us proposem descobrir la vall de Camprodon en tot el seu esplendor. Fixem la sortida a Vilallonga de Ter, un poble amb bons equipaments turístics i amb dos punts interessants per a visitar: la central elèctrica de Brutau (1909) i l’església de Sant Martí, amb vestigis romànics del segle XII. Després de fer un vol pel poble, agafareu la carretera GIV 5264 en direcció a Llanars. Aquí val la pena de visitar el nucli de carrers retorçats que s’escampen pel nord de l’església de Sant Esteve. Seguiu fins Camprodon. Just en entrar-hi un ample passeig encatifat de fulles caigudes s’obre a la vostra dreta, és el passeig de Maristany. Agafeu-lo. Gireu a esquerra a la primera rotonda i a la dreta a la segona, on acaba el passeig. Travesseu el Ter i, a la següent rotonda, gireu a l’esquerra entrant al centre del poble fins anar a parar al cèlebre pont Nou, icona de Camprodon. Foto obligada i avall fins la plaça. Gireu a la dreta i sortiu de la vila pel carrer Josep Morer (després Sant Joan) fins donar a una rotonda. A més del pont i de les botigues on venen exquisits productes del porc, no deixeu de recórrer el centre admirant les nombroses edificacions modernistes aixecades per la burgesia instal·lada a la vila a estiuejar i prendre aigües de les seves moltes fonts.
Pedalant pel santuari del Remei
A la rotonda seguiu per la C-38 en direcció a Ripoll fins la caserna dels bombers. Travesseu la carretera i agafeu la pista cimentada que us portarà cap a la dreta. En 1,5 kms passareu el càmping Vall de Camprodon. Seguiu rectes, 400 metres després passareu sota un viaducte, remunteu-lo fins el seu nivell i seguiu fins el trencall a Creixenturri i el corriol per anar al remei a peu. Deixeu-los i seguiu rectes. Uns 600 metres després trobareu un altre trencall al Remei; gireu a esquerra i remunteu durant 1’2 kms la curta i fàcil pujada fins aquest espectacular santuari que, en dies boirosos, fa una certa paüra. La vista sobre la vall oberta val pa pena. Desfeu el camí fins la cruïlla i continueu, ara, a l’esquerra. Cent metres després deixeu el trencall a Oix (esquerra i cimentat) i 1 kms més endavant trobareu can Peric del Bosc. Entreu al bosc ara; feu una forta baixada, trobeu de nou el viaducte i, 1 kms després, desemboqueu a la carretera C-38, que seguiu rectes fins Sant Pau de Seguries. Gireu a la dreta pel carrer Guàrdia fins desembocar a Mestre Francesc Sanz (després Major) i el seguiu a l’esquerra fins desembocar de nou a la carretera. Gireu ara al ‘esquerra i, a la propera rotonda, tombeu a la dreta cap a la Vall de Bianya per la C-153, te molt poc trànsit i la pujada és molt suau, fins l’antiga església de Sant Pau, originalment del segle XII però reconstruïda l’any 1693, que trobareu a l’esquerra. Pregunteu aquí per la llegenda del Mariner...
Passada l’església tombeu a esquerra pel primer carrer que baixa fins el nucli del poble. Sortiu davant del carrer Guàrdia, on heu tombat abans. A partir d’aquí podeu refer el camí fins Vilallonga, on heu començat.
Dificultat. Fàcil. Distància. 34.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell 365 m. Bibliografia: David Aguirre.- En BTT pel Ripollès (Ed. Cossetània) @: http://www.valldecamprodon.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya