Final de temporada d'esquí de fons pel bosc de Cap de Rec

A 1983 metres d’alçada i orientat al sud, el tossal de Cap de Rec és el centre neuràlgic de la muntanya del municipi de Lles, a la Cerdanya. Amb la Tossa Plana a l’esquena (2416m.) i abocant-se a les valls d’Arànser i de la Llosa, la zona és idònia per iniciar-hi rutes i excursions. És per això ara que la primavera ja empeny, us proposem fer aquí la darrera ruta amb esquís de fons de la temporada. Per la bellesa dels boscos, per la situació solana, que fa extraordinàriament agradable l’esquiada primaveral, i per la facilitat dels seus circuits bàsics, aquesta és una estació molt apte per a una jornada d’esquí en família o amb gent poc experta.
L’estació d’esquí de fons de Lles és al costat de l’imponent refugi de Cap de Rec, o sigui que el menjar i l’allotjament estan garantits. A més, amb les ajudes del Departament de Política Territorial, l’accés per carretera (6 kms des del poble i 15 des de Martinet) està en molt bon estat. Deixem el cotxe a l’aparcament i adquirim el forfait a l’edifici de fusta que queda a l’altra banda de la carretera. El nostre objectiu és endinsar-nos pels espessos boscos d’avet i pi roig de la zona, un indret que, tan cobert de neu com aquest hivern, ens recorda els països nòrdics
L’esplanada principal és un bon lloc per escalfar abans de començar la marxa. Agafem l’anomenada autopista, que puja per darrera del refugi de Cap de Rec. Si seguim aquesta pista durant 4 quilòmetres anirem a parar al refugi del Pradell, i d’allà en 4 quilòmetres més a l’àrea de pic-nic de les Pollineres, al cap de munt de l’estació d’Arànser. Aquesta ruta ja la varem explicar al reportatge corresponent a l’ascensió als estanys de la Pera. Avui pujarem per l‘autopista, ample i fàcil, els 2 primers quilòmetres, fins el Pla de la Molina, un dels punts més alts de l’estació (2150m.). Cinquanta metres abans d’arribar-hi hi ha un trencall a la dreta anomenat ‘tubo’. Deixeu-vos-hi caure. Encara que us sembli un pendent molt pronunciat no te cap perill doncs acaba al Pradot del Ferrer, una gran esplanada batuda pel sol. Us aturareu sols.
Des d’aquí agafeu el camí que, a l’esquerra i direcció nord, porta a la cabana dels caçadors en a penes 700 metres. Entreu al bosc (3 kms.). De la bella cabana de fusta que hi havia fins fa uns anys, avui no en queda ni rastre, malauradament, i no entenem perquè no s’ha reconstruït. Llavors, la similitud amb Noruega o el Canadà era més que idònia. A la cabana cal prendre la pista que indica Clot de Sassà. Es tracta d’un circuit de 2’5 quilòmetres, molt pla, per dins el bosc i amb molta neu. En resum: fàcil, amè i preciós. Quan l’acabeu tornareu a sortir a tocar del lloc on hi havia la cabana (5’5 kms). deixeu-la a la dreta, travesseu l’extrem est del Pradot del Ferrer i deixeu-vos lliscar per la pista dita Els Afronts durant un nou quilòmetre de bosc, travessant la palanca nevada d’un torrent, i tot en mig del silenci més relaxant (6’5 kms). Al final d’aquesta pista enllaceu amb la que baixa de la cabana dels caçadors (per on heu pujat abans) durant uns 300 metres (6’8 kms).
Seguiu avall ara per la pista anomenada Prat de l’Acna. Aneu amb comte perquè ara si que hi ha algun tram de pendent més pronunciat, però en absolut perillós. A la part final la pista planeja de nou,s empre dins del bosc, fins sortir al costat de refugi de Cap de Rec i a l’esplanada principal de l’estació (8’3 kms). Haureu fet una esquiada senzilla i on tothom, per menut o novell, haurà tingut la sensació agradable de l’enorme plaer que suposa lliscar amb esquís per dins dels espessos boscos pirinencs.
Dificultat. Baixa. Distància. 8’5 kms Temps: 1h 45’ Desnivell.165 metres. Contacte: www.lles.net, 973 29 30 49

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Per les serralades de Sant Joan de l'Erm

La vall de Castellbó, a l’Alt Urgell, és fonda i feréstega, potser per això desa nombroses sorpreses naturals i patrimonials que us convidem a conèixer. Avui, però, buscarem un dels punts més alts de la vall, el coll de la Basseta (1690m.) on hi ha l’estació d’esquí de fons de Sant Joan de l’Erm, pionera d’aquest esport arreu de l’estat des de primers dels setanta i amb un nivell i varietat d’itineraris, de preparació de les pistes i de serveis que la situen a l’alçada de les millors estacions franceses.
A tocar del santuari del mateix nom, que l’any 1959 va substituir el ruïnós de Sant Joan Vell, i en mig d’un frondós bosc de pi roig i avets, l’estació està presidida pel xalet refugi de la Basseta on es pot dormir en diverses modalitats (des d’habitacions dobles a sac de dormir a la mansarda), menjar i trobar l’escalf d’una magnífica llar de foc i una bona conversa. Al web www.santjoandelerm.com hi trobareu una complerta informació de l’oferta de neu i muntanya amés de l’estat de les pistes i la previsió meteorològica.
Des de la Basseta, l’estació es desplega per tot de camins que s’enfilen en direcció sud al Pic de l’Orri (2.440m.), cap a la banda oest, en direcció a l’estació pallaresa de Port Ainé i vers els contraforts est de la vall de Castellbó, Serra Seca i Prat Muntaner. Cap aquí dirigirem la ruta.
La carretera fins l’estació ha estat renovada completament fa uns mesos, o sigui que, malgrat els lògics revolts, arribar a la Basseta és un deliciós passeig. Deixem el cotxe a l’aparcament i ens posem els esquís. Podem escalfar just a l’esplanada que hi ha davant el xalet, on sempre trobareu gent que ha sucumbit al plaer de prendre el sol d’alta muntanya.

Prenem la pista que planeja en direcció a Sant Joan Vell. Abans d’arribar-hi trenquem per la segona cruïlla (Antichs) i comencem a pujar. Val a dir que, en tota aquesta ruta la pujada no és gens dura i, a més, sempre esglaonada per amplis replans. Agafarem el trencall a l’esquerra que diu variant la Culla (3,3 kms) i planejarem força fins la pista que, a la dreta i en pujada, ens portarà a la plana solella de la Culla (1900m. i 6,6 kms).Abans arribarem a un trencall que, en qualsevol dels sentits, ens menarà a destí. Us proposem seguir recte i deixar el que s’enfila en revolt a l’esquerra En arribar a dalt agafarem la pista que, a la nostra dreta s’enfila, primer amb força però aviat s’ajeu, en direcció al Pic de l’Orri, el punt més alt de la zona. Al cap de 400 metres trobareu el trencall a la dreta que us portarà fins les pistes d’esquí alpí de Port Ainé. Seguiu recte. En sortir del bosc un ampli revolt a l’esquerra us posa a 2000 metres d’alçada. Atureu-vos a la balconada que fa un petit promontori, la vista damunt la ratlla pirinenca val la pena. Poc després trobareu el trencall que porta al pic de l’Orri, la pista davalla fins la plana de la Serra Seca (9 kms), atureu-vos a contemplar el cim de l’Orri, damunt dels vostres caps. Planejant pel camí que segueix enfront arribem a Prat Muntaner (11,6 kms). Al nostre davant tot el que la mirada abasta: la serralada del Cadí, la Vall del Segre, la Tossa plana de Lles, el Puigmal i la Tossa d’Alp.
La tornada és pel mateix camí fins la Culla (16’6 kms). Des d’aquí agafarem a la dreta per la pista dita del Tallafocs. Deixarem a la dreta el trencall a Coll de Leix (18 kms) i seguirem baixant de forma decidida i tot recte fins el xalet de la Basseta (19’5 kms) deixant un parell de cruïlles d’altres pistes. Això si, aneu amb compte que en alguns punts el descens és pronunciat, tot i que la pista és ampla i recte.
Dificultat. Mitjana. Distància. 19’5 kms Temps: 2h 30’ Desnivell.380 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Una llarga però gratificant ascensió als estanys de la Pera

Als peus del pic de Perafita, (2.752 m.), els estanys de la Pera (2.335m.) són una de les zones lacustre més espectacularment belles dels Pirineus Orientals. Si bé durant l’estiu la seva visita s’ha convertit en una mena de processó de cotxes tothora, traient-li absolutament tota la gràcia, quan al glaç i la neu fan desaparèixer la superfície líquida, l’ascensió als estanys pren una dimensió que, sense resultar en absolut perillosa, dona un punt d’aventura en alta muntanya a la sortida.
En un any de neu abundant com aquest, pujar amb esquís als estanys de la Pera és trobar-se amb tota l’exultant riquesa de recursos naturals dels Pirineus concentrada en a penes unes hectàrees. Hi ha de tot: boscos espessos, altiplans assolellats, refugis lliures, rierols glaçats amb les aigües que corren per sota o prats convertits en mantells impol•luts.
L’ascensió es pot fer des de dos punts, o bé des de l’estació de Lles, a la zona coneguda com a Cap de Rec (1.983m.), on hi ha un refugi propietat del Club Muntanyenc de Sant Cugat on s’hi menja francament bé, o des de la d’Arànser (1.850m.), on també menjareu la mar de bé al restaurant el Fornell. Nosaltres us proposem que pugeu per Lles i baixeu per Arànser, fet que us obligarà a tenir un cotxe a cada aparcament, o bé algú que us faci de xofer, és clar.
La ruta comença agafant l’autopista, un camí ample i sense dificultats que puja durant 2kms. fins el Pla de la Molina (2.100m.), des d’on tindreu unes vistes úniques del Cadí, la Tossa Plana de Lles i fins el Mirador del Pla de Llet, a Arànser. A partir d’aquí el camí planeja fins al refugi lliure del Pradell (4kms.) i després fins la zona d’esbarjo de les Pollineres (8kms.). Just quan veieu les taules de pedra i el petit refugi lliure al capdavall d’un revolt en baixada, trobareu un camí a la dreta que us portarà directament als estanys. Hi ha un sol indicador. Són 3 kms. de pujada amb una neu abundant però no en gaires bones condicions. Cal vigilar les congestes que hi ha als revolts. A banda d’això la pujada per dins del bosc és d’allò més esperonadora.

Just cent metres abans d’arribar als estanys deixareu un camí a la dreta i seguireu pràcticament recte. Ja veureu l’enorme esplanada lacustre, a l’estiu un mirall d’aigua, i ara blanca i silent com el mateix pic de Perafita que la protegeix i on s’acumulen uns tous de neu que cal tenir en compte (11kms.). Travesseu els estanys i busqueu el peu mateix de la muntanya per l’altre costat i, descrivint una gran volta, pujar còmodament fins dalt el refugi, generalment tancat. La vista del Baridà, amb el mur del Cadí al fons, val la pena el darrer esforç, potser el més dur del dia.
El descens no te més perill que el de vigilar durant els tres primers quilòmetres l’estat irregular de la neu, tot i que el pendís és molt suau. Tant us podeu enfrontar a zones ben toves com, de sobte, agafar trams glaçats que us faran lliscar ben de pressa. Un cop arribats a la cruïlla de les Pollineres (14kms.), seguiu baixant fins el berenador. Des d’allà us queda una darrera i molt còmoda pujada fins el coll del pas de la Pera (2.150m., 17kms.). A partir d’aquí si que tot es posa de cara. Són 3’5 kms. de descens força ràpid (ull viu si esteu cansats) que us portaran a l’estació d’Arànser passant abans pel refugi de Prat Miró, un indret solà molt apte per a fer un pic-nic abans d’acabar la ruta (hi ha taules i bancs de pedra) i fer les darreres fotos de la jornada. No us deixéssiu pas la càmera en aquesta sortida.
Dificultat. Alta. Distància. 19’5 kms (anada per Lles i tornada per Arànser). Temps: 4h Desnivell.525 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Balcons al Canigó des del coll de la Llosa

El coll de la Llosa, al que hi accedim er una petita carretera que comunica la Quillana amb la comarca veïna del Conflent, a la Catalunya del Nord, és un dels dos sectors de l’Espai Nòrdic del Capcir (www.capcir-nordique.com), on es pot practicat aquesta modalitat d’esquí amb molta comoditat per la qualitat de la neu que sempre ofereix. Però a més, des del Coll (1.861 metres), es poden gaudir d’unes impressionants vistes de la vall de la Tet, el Canigó i, en dies clars fins i tot el mar per Port Vandrés, que no us deixaran en absolut indiferents.
Al coll hi ha un ampli aparcament i un edifici nou de trinca amb cafeteria, terrassa (amb sol és una temptació), lloguer de material i venda de forfaits. Des d’aquest punt us proposem dos circuits ben fàcils i tot dos amb premi garantit.
A l’altra banda de la carretera respecte d’on hi ha l’edifici de serveix comença el circuit Coll de Creu. Són 22 quilòmetres anar i tornar fins el coll de Creu, on hi ha una zona de pic nic i una carretereta, que més d’un ha baixat amb els esquís, que mena al poble de Matamala. Si teniu qui us reculli us estalvieu la tornada. Fins aquí (11 kms) l’itinerari és un passeig apte per a debutants. Després d’una curta i suau baixada, perfecte per a escalfar, encetem l’ascensió al coll de la Jacinta i tot seguit al coll del Dormidor (4’8 kms 1900m.). Però ull viu, abans d’arribar al primer coll trobarem un rètol a la dreta que ens advertirà d’un punt de vista que no ens hem de perdre. Al davant tenim el massís del Canigó, als peus la vall de la Tet i, en dies clars, el mar al fons. Si aquesta panoràmica no us dona ales per pujar al coll del Dormidor deixeu els esquís i torneu caminant. Des de dalt d’aquest coll un descens suau us porta al refugi del coll de Torn, (6’5kms 1870m), obert durant la temporada i amb servei de bar. Canviem de vesant. Ara mirem al nord, amb vistes damunt del llac de Matamala i l’estació dels Angles. Amb alguna que altra costa, però tendint sempre a baixar, seguiu admirant els paisatges espectaculars de Formigueres i Puigbalador fins arribar al final del trajecte, al coll de Creu (1708m). Toca mitja volta i cal pujar el que hem baixat, ja se sap, a no ser que tingueu xofer voluntari.
El segon circuit és encara més senzill i pràcticament tant bell com l’anterior; és l’anomenat Clavera, i s’agafa des del davant mateix de l’edifici de serveis. Són 6’5 quilòmetres d’anar i 7 de tornar amb un desnivell ben poc apreciable, a penes 150 metres. Gairebé tot el trajecte es fa per dins un bosc, fet que provoca que potser a primera hora sigui una mica fred, és qüestió de remar fort. Al quilòmetres 4 hi ha un punt de vista des del qual observar la serralada del Carlit i el darrer quilòmetre és pràcticament de baixada. En arribar al final (1810m) una esplanada obre la vista a un Canigó que, si teniu la sort de contemplar-lo un dia en que la boira baixa inundi la vall de la Tet, als vostres peus, us semblarà que és una illa en mig de la mar. Quan hi ha un dia així (observeu les fotos), fins i tot els empleats de l’estació s’escapoleixen de llur feina uns moments per contemplar l’espectacle de la natura.
Toca tornar i de primer puja una mica, però esteu valents. Seguiu la ruta per on heu vingut fins un trencall que diu Jassa de Catlla 1, preneu el trencall a la dreta, un parell de revolts en baixada un deixarà en un petit fondal clam de neu blavosa de tant neta. El travesseu i, després d’una costa, sereu ja a l’edifici de l’estació.
Travessa Coll de Creu: Dificultat. mitjana. Distància. 22 kms. Temps: 4h 30’ Desnivell.390 metres.
Circuit Clavera: Dificultat. baixa. Distància. 13’5 kms. Temps: 2h 10’ Desnivell.150 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Panoràmica de les muntanyes esquiant pel Pla de la Calma

El topònim de Pla de la Calma és present a tota la geografia de parla catalana, des dels Ports als Pirineus passant pel Montseny. Avui us proposem de viatjar fins la cara nord dels Pirineus, a l’estació d’esquí de Font Romeu, per enfilar-nos fins als 2.050 metres del Pla de la Calma i ascendir, amb esquís nòrdics, fins a dos punts des d’on tindreu una panoràmica excepcional de tota la serralada pirinenca a la zona de la conca del Segre: el Puigmal, el pic del Segre, el Coma Morera, la Tossa d’Alp, les parets del Cadí i el Carlit, el gegant de la Cerdanya. Una panoràmica així només girant sobre el propi eix dels nostres esquís val ven bé un petit esforç.
La travessa comença a l’estacionament del Pla de la Calma, on hi arribem seguint els indicadors Les Airelles des de la població de Font Romeu. Des d’aquest aparcament de l’estació d’esquí alpí seguim a l’esquerra una carretereta amb els indicadors que diuen Pla de la Calme (en francès, és clar). Deixem el cotxe allà i ens posem botes i esquís. Per poder copsar en tot el seu esplendor la visió que us proposem cal fer dos circuits, el del Pic des Mauroux i el de la Panoramique, tots dos complementaris i de nivell baix, els podeu fer a la vegada o un dia cadascun si el vostre nivell físic no és alt. En tots dos casos cal agafar el circuit blau que diu Pla de la Calme i que surt a l’esquerra al fons de l’aparcament. Comencem amb una suau i ample baixada. La nul•la vegetació facilita la contemplació de les muntanyes llunyanes, davant tenim la Tossa d’Alp i el Puigmal. Ull viu no ens despistem, però.
Deixem una primera cruïlla a la dreta (circuits la Calme i els Clots) i comencem a pujar dolçament. Quan arribem al trencall que, a l’esquerra, ens porta al pic dels Moros, la pujada acaba. Després d’una lleu baixada tornem a pujar sostingudament fins el darrer mig quilòmetre, que és una mica més dur. Ja som al pic dels Moros (6 kms, 2137m.). Al nostre davant tenim la plana cerdana, amb Puigcerdà al fons, Font Romeu, Llívia i Cereja a sota i Angostrina i Vilanova de les Escaldes just sota els nostres peus. A l’est llunyà podeu veure el Canigó, i girat cap a l’oest el pic del Segre, el Puigmal, el Coma Morera, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Cadí i el Puigpedrós. No us deixéssiu pas la màquina de fotografiar. Reculem els primers 500 metres per allà on hem vingut i recuperem una pista a l’esquerra que puja per un petit bosc. Un curt descens fins un coll ens mena de nou a un bosc, a través del qual i pujant arribem, una mica esbufegant, al refugi de la Calma (9kms 2100m.). Aquí es pot fer una aturada, si és obert hi venen begudes.
Ara prenem una pista a ma esquerra que diu Panoramique. Tenim 1’5 kms de pujada suau per dins del bosc fins una plana des d’on tenim la més espectacular vista de la serralada del Carlit, el sostre de la Cerdanya. Ull amb la cruïlla, hem d’agafar a l’esquerra. El descens és suau fins el refugi de la Calma i, des d’allà més pronunciat, però sense problemes, pràcticament fins un quilòmetres abans de l’aparcament. Baixant torneu a tenir al vostre davant una visió bellíssima de tota la cadena muntanyosa cerdana. Ara, els darrers mil metres estareu sotmesos a petites costes que, si esteu fatigats, potser se us faran pesades. Ànim que ja hi sou, i a Pla de la Calma també hi ha cafeteria. US queda el confort de pensar que heu fet una de les rutes amb esquís amb millors panoràmiques de tots els Pirineus.
Circuit Pic dels Moros: Dificultat. baixa - mitjana. Distància. 12 kms. Temps: 2h 40’ Desnivell.300 metres.
Circuit Panoràmic: Dificultat. baixa. Distància. 10 kms. Temps: 2h 30’ Desnivell.260 metres. Els dos circuits junts són 16 kms.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

ESQUI: El Mirador del Pla de Llet, porta del Baridà

L’alta vall del Segre s’obre al coll de la Perxa, que divideix les aigües d’aquest riu i els de la Tet i, després de recórrer l’ample plana ceretana, es torna a encaixonar a partir de Sant Martí de Castells, avui un raval de Bellver. Entre aquest indret i el Pont de Bar, on el riu s’encaixona del tot definitivament abans d’obrir-se a la plana de la Seu d’Urgell, el territori forma la subcomarca del Baridà, que rep aquest nom del castel de Bar, centre de l‘antiga sotsvegueria del mateix nom. El Baridà el formen els municipis de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i Cava (tots amb entitats municipals descentralitzades), a cavall entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Pel sud el sector està tancat per la serralada del Cadí i pel Nord per la carena pirinenca que llinda amb Andorra.
La ruta que us proposem és, precisament, per una zona de la cara nord de les muntanyes que tanquen el Baridà, concretament a través dels boscos d’Arànser fins enfilar-nos al mirador del Pla de Llet, una de les més espectaculars balconades damunt del Cadí i, per afegitó, sobre bona part del Baridà.
Arànser (o Aransa) és un poblet d’una cinquantena d’habitants que forma part del municipi de Lles. Al seu terme hi ha l’estació d’esquí de fons del mateix nom, que no cal confondre amb la de Lles. L’excursió comença al peu de pistes, al refugi del Fornell (1.850m.). Aquí hi ha un bar i restaurant on, en acabar, podreu dinar per un preu raonable. Deixeu el cotxe a l‘aparcament i poseu-vos les raquetes o, si hi ha la neu suficient, els esquís de fons. Tot i que és una sortida agradable, a l‘hivern i amb neu és molt més espectacular i bella i, per contra, la dificultat no augmenta, al contrari, és més divertida.
Agafeu el camí ample que puja suaument en direcció al refugi de Prat Miró i les Pollineres. En 2 quilòmetres de caminar còmode arribareu al refugi de Prat Miró, un noble edifici de pedra situat en una plana des d’on hi ha una bona perspectiva de la Tossa d’Alp. Al davant del refugi hi ha una font i una taula per fer-hi pic-nic. Agafeu el camí que trenca a l’esquerra direcció Coll de Dalt, Font d’Aristot i Bescaran. Cal atacar-lo decidit perquè puja un bon tros. Al cap d’un quilòmetre dos cents (3,2 kms total) trenqueu a l’esquerra direcció coll de Queralt i Mirador. Planajareu 800 metres per dins d’un bosc fins sortir al coll (2.057m.), on deixareu un trencall a l’esquerra, per on després tornarem. Un cop passat l’ample plana, el camí remunta durant un quilòmetre més (al tram boscà hi pot haver força neu) fins sortir al Mirador del Pla de Llet (2.145m.).
El mirador està presidint per una esgarrifés monòlit col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Però si us podeu aïllar de la seva visió, les vistes sobre la paret del Cadí, que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà i demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Un cop fetes les fotos, reculeu fins el coll i preneu el trencall que abans us venia a contrapèl i que ara ve de cara a la dreta. Hi dirà Coll de baix i Font Freda. En un quilòmetre sis cents arribareu a un trencall situat gairebé al fons d’un clot. Recte en 400 metres sortireu de nou a la pista principal de Prat Miró i d’allà en dos quilòmetres a l’estació i al cotxe (recomanable per a esquiadors poc experts). A la dreta seguireu baixant cap a la zona de Pedres Blanques per un preciós camí boscà que no sempre te neu en bones condicions per a esquiar, fins arribar al refugi del Fornell en 2’2 kms.
Dificultat. Amb raquetes baixa, amb esquís mitjana. Distància. 11.2 kms. Temps: 3h Desnivell.340 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Esquí de fons: aquest any si !!!

Observeu el bon aspecte de la Tosa Plana de Lles i els boscos d'Arànser (aqui a tocar del Pla de Llet), després de les nevades dels darrers dies. Les fotos són de dissabte 14 de novembre, i l'aspecte és immillorable. Hem tingut dos anys de molt poca neu, però tot sembla indicar que enguany si que ens podrem fer un fart d'esquiar pels camins i boscos dels Pirineus com ens agrada de fer cada hivern a molts ciclistes.
De moment ja hi ha dues cites concretades: 10 i 11 de gener Puigcerdà fons al coll de la Quillana, al Capcir, i 1 de febrer, la clàssica Marxa beret, enguany per fi amb homologació europea. Un cop hagueu desat les bicis, aneu posant a punt el vostre material de fons, la neu ja ens mulla els peus.

¡ Tota la sort a la campiona !

Fa uns dies la Gemma Arró es va proclamar per segona vegada campiona d'Espanya d'esquí de muntanya en l'especialitat de cronoescalada a la cursa disputada a la Molina.
Ara s'està entrenant de valent per marxar d'aquí a pocs dies a Suïssa per participar al mundal. És dur llevar-se a trenc d'alba amb un fred que pela i posar-se els esquís, exercitar-se durant hores i després haver de fer encarra una llarga jornada laboral. Des d'aquí volem encoratjar la brava atleta i millor amiga i recordar-li que, independenment dels resultats a les curses, es mereix, i te, l'admiració de tothom qui practica un esport dur i sacrificat, sigui amb la finalitat que sigui.
Sort campiona!

Una Marxa Beret digne de la Copa d'Europa

Prop de 1.200 participants van confirmar diumenge l’enorme atractiu per a afeccionats de tota condició de la popular Marxa Beret d’esquí de fons, que enguany ha arribat a la seva 29 edició amb l’aspiració formar part del calendari de la Copa d’Europa la propera temporada. França va dominar a la cursa llarga, amb victòries de Cecile Gasser (1h.36.23) i de Gray Gareth (1h.17.11).
El primer lloc a la cursa de 30 Km homes ha estat especialment renyit, ja que a sol un segon del guanyador ha creuat la meta l’andorrà Francesc Soulié. En la distancia dels 20 Km, el català Josep Botanch ha aconseguit el segon lloc. El corredor de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern que competeix amb la selecció estatal ha aconseguit un temps de 51:54, a poc més d’un minut del guanyador, el vasc Joseba Rojo (50.23). Curiosament el germà de Rojo, Imanol Rojo, ha estat el vencedor en la categoría dels 10Km, la que registra una major participació. L’esportista de Jaca Bea Blanes ha estat la primera en els 10 Km (31.33), mentre que en els 20Km dones ha guanyat Maeva Chapot (1h.06.47).
El recorregut de 10 km, el més fàcil tècnicament, registrava 99 metres de desnivell, pels 230 de les categories superiors. El punt més alt del recorregut estava situat a 1.901 metres i el més baix a 1.801 metres. Una cursa que crea afició i vol crèixer més
El bon temps i les excel•lents condicions de la neu i el traçat han contribuït a l’èxit de la festa popular de l’esquí de fons. Famílies, aficionats de fins a sis anys, gent disfressada per celebrar el carnestoltes i esportistes professionals han compartit una matinal d’esport “que crea afició i fomenta la convivència, l’esport i la natura. Tothom s’ho ha passat molt bé, que és del que es tracta”, segons Ramón Carreras, president de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH). La Marxa Beret és més que una cursa, és la prova popular de neu més important de la península.

Extracte del text publicat a: esquidefons.org

La gran cita de l'esquí de fons

Encara sou a temps de participar a la gran cita de l’esquí de fons dels Pirineus, la Marxa Beret, que es correrà aquest cap de setmana vinent al Pla de Beret, la ‘Quebrantahuesos’ de la neu.
Si no ho heu provat mai, ara és el moment. Recordeu que ‘Qui sap caminar sap esquiar’
Distàncies: 30 km - 20 km - 10 km
El preu de la inscripció és de 45 € fins dijous i 55 divendres i dissabte.
Igual que l'any passat hem afegit 10 € de dipòsit pel xip de cronometratge. Aquests diners es retornaran a l'arribada quan es torni el xip .
La inscripció inclou: dorsal, pin commemoratiu, record de la Marxa, guarda-roba, avituallament, dret a participar en el sorteig d'obsequis que es farà durant la cursa, diploma personalitzat, publicació a la pàgina web dels resultats finals.
*Segons normativa vigent és obligatori que tot corredor estigui en possessió d'una assegurança. Aquells corredors que no estiguin assegurats amb la TargeNeu o la Tarjeta de Federado de qualsevol altre Federació Autonòmica d' Esports d'Hivern ja tenen inclosa l’assegurança dins el preu
Com inscriure’s?
Cal anar a la pàgina web de la Federació http://www.fceh.cat i omplir el formulari en tots els seus apartats sense cap omissió. A l'acabar, quan s'envia el formulari apareixerà a la pantalla un número de referència que caldrà anotar o imprimir. També constarà en aquest document, el nom del corredor/a i la quantitat que cal ingressar.
Posteriorment s'haurà de fer l'ingrés de la quantitat corresponent al compte bancari de " la Caixa" 2100-2890-42-0200054436 abans de 3 dies a comptar des de la inscripció per Internet fent constar el número de referència i el nom del corredor/a. S'HAURÀ DE FER UN INGRÉS DIFERENT PER CADA CORREDOR/A . Cal conservar el resguard bancari per a posteriors comprovacions a l'hora de retirar el dorsal. A partir del 3r dia, si no s'ha fet l'ingrés bancari, la inscripció no serà vàlida i s'esborrarà de la base de dades. El termini d'inscripció per Internet és des del 18 de desembre fins al 31 de gener a les 20 hores.
Reglament
RECOLLIDA DE DOCUMENTACIÓ: Només a la secretaria de la prova, Alberg ERA GARONA, els dies 1 i 2 de febrer a la mateixa hora que les inscripcions.
PARTICIPANTS: Homes i dones nascuts l'any 1990 i anteriors en les curses de 30/20 km. La cursa de 10 km és promocional i oberta a tothom. L'organització pot denegar qualsevol inscripció que no compleixi els requisits esmentats.
SORTIDA: La sortida de les curses de 30-20- 10 km serà simultània en el Pla de Beret a les 10 hores. Hi haurà una graella d’ èlit a primera línea, la composaran aquells corredors que: 1º- ho hagin sol•licitat a la bolleta d’inscripció, 2º- tinguin menys de 200 punts FIS o estiguin classificats entre els 20 primers en l’última edició. A LA CURSA DE 10 KM NOMÉS PODRAN DEMANAR SORTIDA D'ELIT ELS CORREDORS/ES MENORS DE 18 ANYS QUE COMPLEIXIN ELS REQUISITS.
És potestat absoluta de l'organització adjudicar o no, la sortida d'elit, malgrat que s'empraran criteris objectius a l'hora de fer-ho.
TÈCNICA: Únicament es permetrà la tècnica clàssica.
CONTROLS: HI HAURÀ UN SEGUIMENT MOLT ESPECIAL DE LA CURSA I ES DESQUALIFICARÀ QUALSEVOL CORREDOR/ A QUE FACI PAS DE PATINADOR
Ens veiem diumenge al Plan de Beret!!!!

Esquí de fons, un esport per a ciclistes

L'esquí de fons és un esport molt complert físicament, barat, relativament senzill de practicar, ambientalment sostenible (no hi ha remuntadors) i paisatgísticament bellíssim. I guanya adeptes dia a dia.
Braços, cames, espatlles, ronyonada i cor treballen aeròbicament a ritme i coordinadament amb l’equilibri, en una activitat molt similar a la del ciclisme. Per això és molt recomanable com a treball de pretemporada. A més, la majoria de la roba tèrmica que s’usa per anar en bici serveix per a l’esquí de fons.
Però hi ha més, l’esquí de fons és el pare de tota mena d’esquí, doncs va néixer com a mitja de desplaçament a les regions glaçades de nord d’Europa. Per això hom diu que, si se sap caminar se sap esquiar. Senzill, doncs, sense perill, i barat (el forfait val 7’5 € a les estacions franceses i 9 a Catalunya). Que voleu més?
A Catalunya hi ha una gran tradició d’esquí de fons, l’any 1970 a Sant Joan de l’Erm (Alt Urgell) es va obrir la primera estació de fons de l’estat; però l’èxit de l’alpí a partir dels seixanta, va arraconar aquesta complerta modalitat que, encara avui i per la ignorància, és considerada per a molta gent com un ‘esquí per a jubilats’. Res més lluny de la realitat, com saben els que ho proven per primer cop.
Si no heu provat encara l’esquí de fons, en qualsevol de les seves dues modalitats, clàssica o skating, esteu perdent el temps. Consulteu les dues adreces web que us adjuntem al final d’aquesta entrada i informeu-vos d’on i que heu de fer per practicar-lo. Encara sou a temps de posar-vos apunt per la gran cita anual de l’esquí de fons, la Marxa Beret (http://www.svt.cat/marxaberet/Catala.aspx), que es farà el pròxim dia 2 de febrer.

http://fceh.cat/
http://www.esquidefons.org/