31/10/16

Novetats a les Brompton del 2017

Ves a descobrir les noves manetes de canvi, punys i llums de les Brompton del 2017.
El cap de Disseny i Enginyeria de Brompton ofereix una visió general de les noves característiques de les Brompton en aquest vídeo.
I com sempre, les noves Brompton ja són a Cap Problema i Probike, botigues amigues de Tourmalet. On us atendran millor i cuidaran amb més cura i professionbalitat de les vostres petites angleszes


I descobriu el món amb la vostra Brompton. LA bici que va allà on tu ho vulguis.
Què tal Xicago, per exemple?


29/10/16

La gran xarxa pedalable creuarà aviat l'àrea metropolitana, però morirà a Montgat

Amb l'objectiu de crear una autèntica alternativa al transport motoritzat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa una Bicivia de més de 26 quilòmetres que permetrà travessar tota la conurbació metropolitana de Barcelona, actuant de distribuïdor del transit en bici i oferint una autèntica nova mobilitat urbana.
Seria imprescindible que aquesta via tingués continuïtat cap al Maresme, però la incapacitat de les institucions d'aquesta comarca per consunsuar acords globals, la més absoluta falta de sensibilitat vers la mobilitat sostenible i els constants incompliments de la Generaliat, són a hores d'ara obstacles més insalvables que les enormes dificultats amb que es troben els ciclistes per fer aquesta mena de trajectes.
La mobilitat sostenible al Maresme, una comarca amb gravíssims problemes de mobilitat, serà un dels temes centrals de la sessió del Congrés d'arquitectura2016 que, divendres dia 4, farà una sessió dedicada al Maresme i al que hem estat convidats com a ponents.


Reproduïn a continuació l'article firmat per L. Benavides que publica avui El Períódico de Catalunya.

En bicicleta, de punta a punta
Impulsar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari. Amb aquest objectiu, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) subvenciona un total de 24 projectes de carril bici que permetran completar una verdadera xarxa pedalable. Els projectes aprovats, que suposen 26,7 quilòmetres de nous carrils bici, es realitzaran entre el 2016 i el 2017 i milloraran les connexions entre els diferents municipis metropolitans.
Amb un pressupost de 2 milions d'euros, l'AMB subvencionarà els diferents projectes de carril bici en 17 municipis metropolitans. La xarxa, batejada com a Bicivia, permetrà connectar la gran Barcelona "de la manera més directa i segura possible", explica Sílvia Casorran, assessora de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, que destaca la importància de facilitar l'accés en bicicleta a les diferents àrees d'activitat econòmica i polígons industrials metropolitans. «No és una xarxa pensada per a l'oci o el cicloturisme. L'objectiu és fer un transvasament modal del vehicle privat motoritzat cap a la bicicleta en la mobilitat quotidiana», afegeix Casorran.

Travessar la metròpolis
Els 24 projectes subvencionats per l'AMB constitueixen la posada en marxa de la futura Bicivia, una gran xarxa de grans eixos pedalables metropolitans que comptarà amb uns 414 quilòmetres de carrils bici dissenyada pels tècnics de l'AMB conjuntament amb els 36 municipis i les administracions titulars de les vies per on passa. La xarxa bàsica compta amb 9 grans eixos dels quals cinc són horitzontals, que travessen la metròpolis d'est a oest. Els altres quatre travessen la gran Barcelona de nord a sud, verticalment.
L'AMB calcula que completar la xarxa Bicivia requerirà un pressupost total de 65 milions d'euros. «Serà un procés lent, però esperem doblar la quota modal actual de la bicicleta, un 1,5% de tots els desplaçaments, en els pròxims anys. Amb una bona xarxa de bicicletes, la ciutadania s'animarà a agafar la bicicleta. A més, amb la bici elèctrica, cada vegada més estesa, les distàncies s'estan escurçant i és possible fer 12 quilòmetres diaris», subratlla Casorran, que reconeix que és vital recolzar aquesta xarxa amb més aparcaments per a bicis, i això inclou l'extensió d'aparcaments segurs com els Bicibox.
Els nous carrils bici representaran uns 26,7 quilòmetres del total. «Els ajuntaments s'encarreguen de presentar els projectes i licitar les obres; i l'AMB aporta una subvenció i assessorament tècnic», explica Xavier Nogués, cap de projectes de mobilitat d'Espai Públic. «En aquest concurs s'hi ha primat la connexió entre municipis, que és una de les prioritats per potenciar la continuïtat de la xarxa», afegeix l'arquitecte.


Qualitat de vida
La bicicleta és la gran aposta de l'AMB per combatre la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels 3,2 milions d'habitants de la metròpolis Barcelona. «Entre tots, estem fent real un verdader canvi en l'espai públic de la metròpolis, on es prioritza el vianant i la bicicleta. Estem creant una nova mobilitat, molt més sostenible i neta», explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, que ha valorat molt positivament el nombre de sol·licituds que els ajuntaments han traslladat a l'ens metropolità dins d'aquesta convocatòria de subvencions. Segons fonts metropolitanes s'han prioritzat aquelles actuacions que facilitava la interconnexió amb intercanviadors de transport (estacions d'autobús, de tren, parades de metro...) i la continuïtat amb altres vies pedalables ja existents o projectades.
L'AMB cofinançarà el 50% de les actuacions, pressupostades en 5 milions d'euros, amb un màxim de 200.000 euros per projecte. Així, vuit projectes seran finançats amb el pressupost metropolità del 2016, amb un import de subvenció de 525.622,22 euros, i la resta de carrils bici, 16, seran finançats amb el pressupost del 2017 i sumen una subvenció de 1.474.377,78 euros. Per la seva longitud, destaquen els projectes de carril bici de Cervelló i Sant Cugat del Vallès, amb 3.720 i 2.700 metres respectivament. El primer servirà per implantar el carril bici al casc urbà i el segon permetrà la construcció d'un carril bici a la carretera de Rubí, entre l'AP7 i l'avinguda de Lluís Companys.
L'AMB també destaca els dos projectes d'Esplugues de Llobregat, que serviran per crear dos carrils bici, a Laureà Miró i avinguda dels Països Catalans, ja que enllaçaran amb el carril bici a l'entrada de la Diagonal i connectaran el Baix Llobregat amb Barcelona. «Encara que la construcció del carril bici de la Diagonal va ser previ a la presentació del concurs, encaixa molt bé amb l'esperit de connexió de la Bicivia a l'enllaçar els dos nous carrils bici d'Esplugues», explica Víctor Ortiz, cap de servei d'obres de l'Espai Públic. Un altre projecte destacable és la implantació d'un carril bici central a Badalona, entre els municipis de Sant Adrià de Besòs i Montgat, que permetrà la connectivitat en bici a la zona nord del Barcelonès.


-->

24/10/16

Trek Crossrip 3, la bicicleta que serveix per a tot

Si esteu posant a punt el programa d'entrenaments de la temporada vinent per tal d'afrontar la Quebrantahuesos amb el repte de millorar l'anterior marca, oblideu-vos d'aquest article. Si sou un ciclista normal, fart de gastar-vos la pasta en bicis a les que mai no traureu tot el suc i penseu més en voltar que en entrenar, la Crossrip pot ser la vostra propera bici.


I als que n'esteu fins al cap de munt d'invertir en una bici per a cada cosa, encara us agradarà més. Voleu pujar alguns colls de muntanya i, quan sigueu a dalt, tombar per una pista cap al bosc? Voleu anar a l'endemà a fer una copa al Federal Cafè i a buscar uns llibres a la Calders abans d'anar-vos a arreglar la barba? I potser al dia següent arribar-vos a la uni, on fa dies que no us veuen? Doncs tot ho podeu fer amb aquesta mateixa bici. El que no s'entén és com els de Trek la tenen posada al catàleg com una bici de ciutat.
La Trek Crossrip 3, model 2017, és una autèntica bicicleta polivalent, un SUV de les bicis. Asfalt, camins, carrers, carrils, a tot arreu s'hi troba be. Amb un xassís d'alumini de darrera generació, tija de direcció prou alta per anar còmodes i ràpids, forquilla d'alumini i carboni, pneumàtics mixtes de 32', llandes tubeless, grup Shimano 105 d'onze corones, frens de disc hidràulics RS785 i suports per a parafangs i portapaquets, aquesta Trek, molt renovada respecte de l'anterior, és una autèntica corre camins. I tot per 10 quilos de pes i dos mil euros. Quantes bicis modernes, de primera marca (garantia de quadre per vida)  i amb prestacions així pots comprar per aquest preu?
Cosa de conceptes
Aquesta és una bicicleta que s'inscriu plenament en el nou concepte 'gravel', de grava literalment, en anglès. Bicis que, per disseny, geometria i materials, tan poden circular per carreteres com per camins: com un SUV, ja ho hem dit. Aquesta idea, que de fet be a posar en llenguatge de màrqueting el terme 'bici per a tot', s'està imposant a EE UU i està entrant amb molta força a Itàlia i països del nord. Aquí encara és molt minoritària, però tot pot ser qüestió de temps. El que mo entenem és per què Trek la qualifica de bicicleta de ciutat. Deu ser que no tenen encara prou dissenyat el desembarcament 'gravel'.
És una bici de carretera? No. De cicloclocros? Tampoc. De cicloturisme? Ben be no. I doncs? És una bici per a tot: 'gravel'. Una bici de llarga volada, per a usos llargs i constants: endurance.
 Si en voleu saber més visiteu Gravel cycles la pàgina web de Gravel cycles, els únics fabricants d'aquesta mena de bicicletes al país.


Per camins i carreteres
Insistim: quin gust deixar l'asfalt quan interessa i endinsar-nos per pistes boscanes del Maresme i el Vallès ara, en plena tardor. Les rutes diàries han deixat de ser monòtones (Parpers, Collet, can Bordoi...). Les de cap de setmana s'allarguen per llocs abans insospitats, i els projectes de viatges estiuencs són...uf! inenarrables: travessa mixta dels Pirineus, Pirinexus...
Les bicis divertides, a les quals el grau d'exigència a l'hora de fer una ruta  el posa el ciclista, no la tecnologia ni el preu, són les que ens acaben fent feliços. Patir o gaudir, aquest és el dilema. Una bona marca a la QH o la satisfacció del vent a la cara, de contemplar i olorar la ruta, el territori, l'aire. Vosaltres decidiu. I la vostra cartera potser també.
Per carretera el comportament de la Trek és neutre i noble. Pensava que els pneumàtics mixtes alentirien més la marxa, però segueixo sense cap esforç extra els grups del meu nivell que em trobo. Pujant i baixant colls el major pes respecte l'anterior bici de carretera (Trek Madone 5.2) es nota, és clar. Però els primers dies és qüestió de recordar-me que no estem fent un entrenament, que ja hem fet una muntanya de marxes i s'ha acabat, que ara sortim a divertir-nos, fer esport i cartografiar el territori pedalada a pedalada. La major llargària de la tija de direcció fa la bici molt còmoda de portar, però no li fa mandra tirar endavant quan ens posem dempeus sobre els pedals.
Per pistes i camins es deixa fer. He vist vídeos de paios que es posen fins i tot per trialeres, però jo sóc un ciclista real, no un personatge de videojoc. Acostumat a la meva Epic em costa aprendre a empassar-me els sotracs (sóc un mal traçador tanmateix), però els pneumàtics i el xassís tenen ganes d'anar per feina, i apunt estic de menjar-me dos revolts al parc del Corredor. La única pega és què, quan el camí es posa molt dret, potser els 32 dents del darrera no són suficient pels 34 del plat petit. En parlaré amb en Carles d'Action. Ara, la goma te un bon grip.
En resum, que si sou dels que ja heu fet totes les marxes del calendari unes quantes vegades i n'esteu farts de 'sortir a entrenar', però la radicalitat esportiva de la bici que teniu no admet 'sortir a fer una volta' o 'anar d'excursió', potser que aneu posant un anunci de venda a Wallapop i visiteu la pàgina de Trek. Per polivalència, comoditat, conducció, fiabilitat mecànica, garantia de fabricant i preu, aquesta Crossrip 3 és una màquina molt sorprenent.
Ja m'ho direu quan ens trobem i, de sobte, us digui adéu i abandoni la carretera que fem mil i una vegades per endinsar-me per un camí boscà.


21/10/16

La "Volta" a Catalunya 2017 tindrà una contrarellotge per equips de 41 kms a Banyoles

Ja queden lluny aquelles breus i intenses contrarellotges a Lloret de Mar de fa nou o deu anys. La feblesa dels patrocinis ha fet impossible  afrontar una etapa d'aquesta índole els últims anys. Però darrerament els organitzadors han treballat molt durament i en silenci per retornar aquesta espectacular disciplina al disseny de la "Volta". I per fi, a l'edició de 2017 torna la lluita contra el crono; a més, en la seva versió més bella i espectacular: per equips.

El disseny de l'etapa està pensant amb tots els ets i els uts. La distància és de més de 41 kms, el perfil és rotundament trencacames i les carreteres molt ben asfaltades i belles. Serà una etapa que marcarà diferències entre els candidats a la victòria, just el dia abans que comenci la muntanya. Cap equip no voldrà deixar passar l'oportunitat de fer un bon paper a la cursa catalana.
El recorregut, amb sortida i arribada a la ciutat de Banyoles (capital del Pla de l'Estany), traascorrerà per Vilavenut, Galliners, Orfes, Vilert, Esponellà, Martís, Melianta i, passant per Porqueres, voltar l'estany i tornar a Banyoles. Una autèntica volta a la comarca que permetrà a milions de persones d'arreu del món descobrir la bellesa encara indòmita d'aquest territori. Una excel·lent inversió en la millor publicitat turística que es pot fer.

El dimarts 21 de març de 2017 tots els aficionats al ciclisme tenim una cita al Pla de l'Estany.
Tourmalet ha publicat dues rutes cicloturístiques pel Pla de l'Estany. Algunes discorren en part pels paratges per on circularpa l'etapa contrarellotge de la "Volta" 2017. Llegiu-les aquí:

Els pobles medievals del Pla de l'Estany
Les coves de Serinyà i el pla de Martís



19/10/16

La Vall del Tenes, el jardí de casa

Des de Castellcir, al Moianès, el riu Tenes travessa el Vallès Oriental de Nord a Sud. En desaiguar a Mollet conforma el Besòs junt amb la riera de Caldes, el Mogent i el Congost. Quan, després de superar els gorgs de Sant Miquel del Fai, entra a la plana, el riu crea un espai natural humanitzat d'antic, malmès després, i avui recuperat. Ruta per Santa Eulàlia de Ronçana i els dos Lliçà per descobrir aquest esplèndid jardí casolà.

Deixant enrere la Torre del Pla 
L'any 2011 es va fer un pla de millora de l'espai fluvial del Tenes que ha permès recuperar el bosc de ribera, assegurar els marges per evitar inundacions i, en definitiva, convertir el riu en un indret de gaudi. El punt de sortida i arribada és a la plaça de l'ajuntament de Lliçà de Vall. Darrera del modern edifici municipal hi ha molt d'aparcament gratuït.
Sortiu a la rotonda i agafeu la C-155 en direcció a Granollers. Després de passar el pont sobre el riu gireu a esquerra per un carrer de polígon industrial. Pedaleu per la riba esquerra del Tenes. Quan s'acaba l'asfalt (el carrer gira a dreta) continueu per l'ampla pista de terra sempre al costat del riu. En una cruïlla de quatre camins (per l'esquerra va a un gual que creua el riu) seguiu rectes. Aviat trobareu la verneda de can Dunyó on, gràcies a la creació d'una bassa, hi estan nidificant aus pròpies del lloc.
Continueu endavant, ara lleugerament separats del riu. Passeu un gual d'un dels torrents que hi desemboquen. Aviat tornareu a circular a tocar de la llera fins que desemboqueu a la carretera BV 1432. Gireu a esquerra i immediatament a dreta pel carrer ample que hi surt just després del rètol de Lliça d'Amunt. Aquí podeu optar, o pedalar pel carrer, o desplaçar-vos al camí paral·lel que, per l'esquerra, corre entre un bosquet fins que, a la fi, va a parar allà mateix: un gual que heu de creuar. Ara circulareu per la riba dreta del Tenes.
Pedaleu còmodament al costat del riu fins que trobeu un camí a esquerra que s'endinsa entre camps de conreu. Atenció ara. Aquest camí no l'heu de prendre. Heu de girar pel següent, que us porta de cara cap a un gran mas: la Torre del Pla. El camí voreja la gran casa per la dreta i després gira a dreta en 90º fins desembocar en un altre perpendicularment (hi ha una casa enfront) gireu ara a esquerra fins les envistes de la carretera BV 1602, on agafeu el camí que surt de biaix per la dreta en lleugera baixada. Passeu per una empresa de jardineria i creueu la carretera C 1415b seguint recte pel carrer de can Feu, que us portarà a una Depuradora.

Creuant el Tenes a Lliçà d'Amunt
Passeu per una urbanització. Deixeu tots els carrers que surten a esquerra. Després del darrer, el carrer es torna un camí que creua un torrent en mig d'un agradable bosquet. Deixeu dos trencalls a esquerra i aneu cap a la depuradora, però al darrer moment deixeu l'accés que va recte i seguiu pel camí que volta el lloc per la dreta i que torna a circular molt a tocar del riu entre un preciós bosc de ribera. El camí gira i desemboca en un carrer d'urbanització pel qual heu de seguir. El carrer de la Font de Sant Cristòfol creua tota una urbanització, després passa a tocar de la font (i d'un gual proper que creua el riu però que no heu de fer), deixeu una bifurcació a esquerra que indica Jardipi, passeu per una altra zona de cases i un pont que creua de nou el riu i, sempre amb el Tenes a la dreta, desemboqueu en un carrer què, a dreta, porta a un gual. Agafeu-lo però no passeu el curs fluvial. Just després de la darrera casa gireu per un camí que surt a esquerra i que circula a tocar del riu. Seguiu pedalant entre bosc de ribera fins que veureu una granja en plena explotació a esquerra i una mica amunt. Agafeu el camí que hi porta, en suau pujada, i abandoneu ja el riu. Seguint el camí recte desembocareu a la carretera BV 1435. Gireu a dreta tot circulant pel carril bici. després d'una benzinera el carril canvia de costat. Aneu-hi.
Quan el carril (que va una mica enlairat) gira a esquerra convertint-se en un carrer que puja molt fort, deixeu-lo. Preneu el camí que davalla a dreta cap a la carretera i gireu uns metres després per la carretera de la Sagrera, que us porta al centre de Santa Eulàlia de Ronçana, on sou. El carrer puja suaument uns centenars de mestres a través del casc urbà fins arribar a una rotonda. Gireu a esquerra pel camí de Caldes. Fa una gran pujada fins les envistes de la biblioteca. es tracta de seguir pel camí de Caldes fins el final. Al llarg del tram hi ha algunes pujades i baixades que no són, ni de bon tros, tan dures com aquesta primera. Pràcticament està tot urbanitzat de xalets fins desembocar a la carretera C 1415b. Agafeu-la a esquerra en baixada. Després d'un bosquet, sempre en baixada, surt una carrertereta que te un pi en mig. Gireu a dreta per aquí i abandoneu la carretera per on veníeu. Deixeu un trencall a esquerra (carrer de can Farell) fins que arribeu a l'inici d'una nova urbanització. A la primera cruïlla de quatre carrers agafeu a esquerra, en baixada, pel carrer de l'Empordà. L'heu de seguir fins el final. Desemboqueu al carrer de Can Artigues. Gireu a esquerra i continueu endavant (es torna a dir Empordà) deixant un carrer a dreta (Garraf) on hi ha un petit bar.

Pedalant a tocar del riu
El vostre carrer es passa a dir Ramon Casas i, després d'un trencall que s'incorpora per la dreta (teniu un stop) i que heu de deixar, es diu Francesc Macià. A la rotonda propera gireu a dreta per Camí del Turó. És un carrer nou, molt ample i que baixa ràpid. Però ull, no trigareu a deixar-lo. Veureu un camí de terra que surt a dreta, gairebé de front, molt poc abans d'un senyal que indica un bony a la carretera d'aquests que es posen per evitar que es corri massa. Agafeu el camí. Deixeu dos trencalls a esquerra que s'incorporen en V i seguiu fins que, a dreta enlairades, veureu les instal·lacions d'uns dipòsits d'aigua. Agafeu a dreta el camí que us surt a dreta i a contrapèl, i que descriu un gran arc. Es converteix en un carrer asfaltat (carrer Roure) i passa a tocar de cases. Deixeu trencalls a dues bandes i desembocareu a l'avinguda Pins. Agafeu-la a esquerra. L'avinguda desemboca en un altre carrer. Dreta i avall fins la preciosa esglesiola romànica de Sant Cristòfol de Lilà. No deixeu de visitar l'entorn. Agafeu el passeig (esquerra per on veníeu), que us portarà a l'ajuntament de Lliçà de Vall, on heu començat la ruta
Dificultat: Mitjana Distància. 23.40 kms Temps: 1h 42’ (2h 27' amb aturades) Desnivell: 240 mts @: www.mancomunitatvalltenes.cat

Església de Sant Cristòfol, a Lliçà de Vall

4/10/16

Recons del port de Barcelona


Al llarg del litoral entre la Barceloneta i la desembocadura del Llobregat s'estén un dels majors ports de la Mediterrània. En constant creixement, del Port vell fins la Zona Franca, el port de Barcelona és una zona que defineix històricament la ciutat; però a la vegada també és un indret poc conegut. Ruta de descoberta, fins on ens deixen passar.

Pedalant pel moll de la Fusta
El punt d'inici i final és l'estació de metro de la línia IV, Barceloneta; un accés fàcil tant pels de Barcelona com pels de fora. Creueu l'avinguda del doctor Aiguader, que és com es diu el lateral de la ronda litoral, que en aquest punt passa deprimida, i comenceu a pedalar a l'altra banda en direcció nord fins el carrer de Pinzón, on us podeu desviar a dreta i passar entre les dues torres de vidre seu de Gas Natural fins sortir al passeig de Salvat Papasseit. La relació de la companyia del gas amb aquesta zona és antiga. Al parc de la Barceloneta, baixant Salvat Papasseit a esquerra, es pot veure el xassís d'un dels antics dipòsits de gas. Aquí s'hi va instal·lar la fàbrica de gas Lebón, que el 1843 va ser la primera a l'estat en obtenir concessió per a produir gas per a l'enllumenat públic.
Salvat Papasseit és el gran poeta de la Barceloneta, per això el passeig que baixeu tot dret fins el final, porta el seu nom. Poeta de l'avantguarda de primers de segle XX, socialista utòpic i allunyat de la cultura oficial, al seu 'Nocturn per acordió' recorda les nits passades fent de vigilant al moll de la fusta amb el seu pare. Salvat, que va viure a la Barceloneta gairebé tota la vida, va morir jove, però va deixar un dels llegats més valuosos de la literatura catalana contemporània.
El darrer tram del carrer es diu Conreria, passa a tocar del Centre Cívic del barri i desemboca en una font que darrerament ha estat restaurada. És la font de Carmen Amaya. La llegenda diu que la gran bailaora, nascuda al poblat de barraques del Somorrostro, on ara hi ha el passeig marítim, anava de petita a buscar aigua a aquesta font. Reculeu pel carrer de Miquel Boera, gireu a esquerra per Andrea Dòria i a dreta per Salamanca fins les envistes de la gran portalada que recorda que, en aquell indret, hi va haver la Maquinista Terrestre i Marítima, El gran fabricant de maquinària pesant que va ser fundat el 1855 per la fusió de dues companyies i que el 1993 va passar a formar part del grup multinacional francès Alstom. El 1965 va abandonar el seu emplaçament a la Barceloneta, però en la reforma del barri es va conservar la simbòlica portalada.

Plaça del poeta Boscà, amb el mercat de la Barceloneta al fons
Gireu a esquerra pel carrer de la Maquinista. És de direcció contrària, però podeu pedalar amb cura donat que és un carrer pacificat. A esquerra veureu el nou mercat de la Barceloneta. Gireu a esquerra pel carrer Baluard i enfileu-vos de seguida a la plaça del poeta Bosca, creuant-la fins el final. Seguiu rectes pel carrer de l'Almirall Churruca. Un cop creuat Almirall Cervera agafeu Pontevedra (enfront lleugerament a ma esquerra), que desemboca al passeig marítim de la Barceloneta. Gireu a dreta. Damunt la sorra veureu el monument als quarts de casa, nom popular dels minúsculs habitatges del barri dissenyats per l'enginyer militar Pròsper Van Verboom per als desallotjats per la construcció de la Ciutadella de Barcelona (1715-178).
Deixeu la Barceloneta pedalant a tocar de la platja pel passeig del Mare Nostrum. Hi ha un carril bici que passa a tocar del Club Atlètic Barceloneta i del Club Natació Barcelona, dues institucions de l'esport popular de la ciutat. Arribeu a les envistes de l'hotel Vela. Deixeu la platja i, per la rambla paral·lela a la seu de l'empresa Desigual, passeu per la porta principal de l'hotel i, per la rampa d'enfront, enfileu-vos fins la plaça; és un
dels extraordinaris miradors del port i del mar. Moment de relaxació.
Inicieu el retorn pel carrer que desemboca a la porta de l'hotel. Gireu a esquerra fins que una tanca us impedeixi el pas: magatzems de material naval, drassanes, vaixells en reparació... el port. Doneu la volta i enfileu tot el passeig Joan de Borbó. Passareu pel davant dels dos clubs abans citats, per la torre del telefèric del port a Miramar. Gireu a esquerra pel carrer Escar, un altre cop el port en estat pur. Deixeu el carrer per la dreta, just en un punt on s'indica un pàrquing, i sortireu a la plaça de Miquel Tarradell. Remunteu la costa empedrada amb embranzida i agafeu el carril bici cap a l'esquerra, en paral·lel a la Marina del port Vell. Els edificis d'enfront són antics magatzems portuaris, i avui allotgen, amés de nombrosos restaurants, el Museu d'Història de Catalunya. Passeu a tocar del mar. Creueu el carrer de l'Ictíneo pel semàfor i gireu a esquerra cap als jardins que pugen suaument. Baixeu per l'altra banda i, en un aparcament d'autobusos, gireu a esquerra fins al moll. Ara aneu a dreta fins el final voltant els edifici de l'aquàrium i el Centre Maremàgnum. Aquesta zona es resultat de la remodelació del Port Vell arran els JJ OO de 1992. Passeu el pont de fusta que us tornarà a la ciutat. Ull però: cal passar caminant

La seu històrica del Port estarà aviat a disposició dels ciutadans
Un cop travessada la passarel·la, teniu a ma dreta l'edifici històric del Port. Inaugurat el 1907 com a estació marítima i restaurant, va ser la seu de la Junta del Port i del Port Autònom. Avui pràcticament en desús, hi ha un projecte per convertir-lo en un edifici obert a la ciutadania, recuperant algun dels seus elements monumentals, com la gran volta de la sala central del primer pis. Deixeu Colom a ma dreta, pedaleu entre l'antiga Duana, un edifici monumental de 1902, obra d'Enric Sagnier, i el moll de Drassanes (estació de Baleària), i gireu a esquerra cap al World Trade Center i la torre de Jaume I, punt intermedi del telefèric. En arribar al final retorneu al moll i agafeu-lo cap a l'esquerra pel carril bici a través del moll de Sant Bertrand (estació Trasmediterrànea). Pedaleu fins la rotonda i gireu a esquerra cap al Pont d'Europa. Creueu el pont en direcció a la terminal de creuers. Però ull, un cop a baix desvieu-vos a l'esquerra de seguida per dirigir-vos per l’escullera cap al popular rompeolas, deixant l'estació marítima als vostres peus.
Pedaleu fins el final del rompeolas encara que un senyal us prohibeixi el pas. Pretenen que, els dies de molts creuers, aquest sigui un lloc de pas exclusiu per a taxis, però vosaltres ni cas. El rompeolas és el mirador més tradicional del port, un patrimoni ciutadà inalienable.
Reculeu fins la rotonda a l'altra banda del pont d'Europa i continueu cap a l'esquerra, carril bici, pel moll de Ponent i estació marítima de Grimaldi lines, fins que una tanca us impedirà el pas. No es pot anar més enllà, llàstima.
Toca tornar: Desfeu el recorregut de l'anada pels moll de Ponent, Sant Bertrand i Drassanes fins l'edifici del Port, agafeu per la banda dreta tot recte cap al moll de la Fusta (hi ha una estàtua de Salvat Papasseit), i al final trobareu l'escultura 'El cap de Barcelona', de Roy Lichtenstein. Aneu-hi. Arribats creueu el carrer Pas sota Muralla i, enlloc d'agafar el carril bici que surt a dreta, seguiu rectes pel carrer d'enfront (Reina Cristina), per darrera dels Porxos d'en Xifré, fins el Pla de Palau, zona tradicional de basars avui remodelada. Després de l'edifici de l'escola de Nàutica, a ma dreta trobareu la boca del metro on heu començat a pedalar. I tot el que podíeu veure del port ja ho coneixeu.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.00 kms Temps: 1h 30’ (2h amb aturades) Desnivell: inapreciable @: www.portdebarcelona.cat

Monument als quarts de casa a la platja de la Barceloneta