24/10/17

Casey Brown a les muntanyes de la British Columbia, un vídeo d'una bellesa indòmita

Quan desglaça, sota les sorprenents cims i formacions glaciars de les muntanyes més rocoses de British Columbia, emergeixen senders rurals i enormes plaques de granit durant uns pocs mesos a l'any.
A la darrera temporada del Trek C3 Summer Series, Casey Brown, pilot oficial de l'equip, es va endinsar en aquest entorn escarpat, explorant nous camins i gaudint de les vistes, més enllà de les ombres, en una aventura realment èpica.
Un vídeo que paga la pena de mirar encara que no aneu en bici.


23/10/17

El país d'en Puig i Cadafalch

Nascut fa 150 anys, l'arquitecte, urbanista, arqueòleg, historiador i polític Josep Puig i Cadafalch és un dels pares de la Catalunya contemporània. Tota la seva rica i diversa obra va en aquest sentit. Ara que fa un segle que va presidir la Mancomunitat, i les institucions dediquen l'any a rememorar la seva figura, proposem una ruta pel seu país petit: Mataró i Argentona, on hi ha importants mostres del seu treball.

Mercat del Rengle, remodelat per Puig i Cadafalch
A Mataró s'hi arriba amb la línia R1 de rodalies. Va ser la primera de la Península, inaugurada dinou anys abans que nasqués l'arquitecte. Sortiu de l'estació, travesseu la carretera pel semàfor i agafeu el passeig de Santa Magdalena, un carrer de vianants entre dos edificis nous que veureu enfront. Al final del carrer gireu a dreta per Gravina i esquerra per Lepanto fins arribar a la plaça de les Tereses, que voltareu per la dreta. A l'àngle superior surt a dreta el carrer de Sant Josep (vianants). Al número 9 hi ha la Beneficència, edifici projectat per Puig i Cadafalch el 1894. Combina elements neogòtics amb arcs de maó vist i detalls de ceràmica. Creada com a casa de caritat, actualment és seu del Patronat de Cultura.
Desemboqueu a la Riera i baixeu fins l'ajuntament. La Sala de plens va ser remodelada per Puig quan era arquitecte municipal (1892-96). Hi destaca la decoració de l'enteixinat del sostre. Passat l'ajuntament gireu a esquerra pel carrer d'en Pujol. Al final tombeu a esquerra de nou. Al xamfrà hi ha la botiga La Confianza. Projectada l'any 1894, inaugurada el 1896 i encara en servei. Les parets, el sostre i el mobiliari combinen els trets decoratius típics de l'arquitecte amb elements simbòlics representatius de l'activitat comercial. Seguiu pel carrer de Sant Cristòfol amunt fins trobar la plaça Gran, a dreta. Aquí hi ha el mercat del Rengle. volteu-lo. A l'edifici, de l'arquitecte Emili Cabanyes, en Puig i Cadafalch hi va reformar la coberta, incloent-hi revestiments ceràmics i detalls ornamentals de ferro forjat. El mercat es va obrir el febrer del 1893. Un cop feta la volta a la plaça sortiu-ne pel carrer d'en Palau, enfront. Aviat sereu a la plaça de l'ajuntament. Volteu-la en sentit de les busques. A la banda nord passareu per Can Serra, Museu de Mataró, on ara hi ha una exposició sobre Puig i Cadafalch. Tanca els dilluns. Més endavant, deixant la plaça pel Carreró, arribareu a la casa natal de l'arquitecte. El 2001 se'n restaurà la façana, però avui està tancada i en venda.
Al final del Carreró gireu a esquerra pel carrer de Santa Maria fins la plaça on hi ha la basílica. Tombeu a esquerra pel carrer Nou. Al número 20 hi ha la casa Parera, una de les primeres obres de Puig i Cadafalch amb l'estil modernista definit. Integra a la casa elements d'estil neogòtic, estucats i forja. Els esgrafiats combinen elements florals i vegetals. Desemboqueu a la Riera, gireu a dreta i de seguida a esquerra pel carrer d'Argentona. Al número 55 hi ha la joia de l'arquitectura civil de Mataró: la casa Coll i Regàs. L'industrial havia adquirit dues cases, i l’obra consistia en enderrocar-les i construir un edifici nou. Es tracta d'un edifici de quatre plantes, soterrani, planta baixa, primer pis i golfes. Els plànols del projecte comprenen la façana, un esquema de la secció i les plantes baixa i pis. Segueix la tradició dels casals de la burgesia urbana de Mataró; és l’únic casal modernista de la ciutat.

La Beneficència, obra de Puig i Cadafalch a Mataró
Deixem Mataró pel mateix carrer d'Argentona. Poc després es diu Jaume Isern i, després de la plaça de Granollers, on hi ha un dels antics tramvies de la ciutat, passa a dir-se Puig i Cadafalch. Seguiu per aquí travessant el popular barri de Cerdanyola. L'avinguda, que puja suaument, desemboca en una rotonda. Continueu ara rectes per la carretera d'Argentona durant 400 metres. Després d'una casa, a esquerra, veureu un camí asfaltat que baixa fins creuar per sota la autopista C-60. Aneu-hi. En sortir del túnel gireu a dreta pel camí. Aviat veureu a ma esquerra, mig soterrats, els rails del tramvia de Mataró a Argentona. Quan els rails desapareixen gireu a esquerra per un pont sobre la riera i després a dreta per la carretera local que mena a una rotonda. La tercera sortida és l'avinguda Puig i Cadafalch, que després de superar una alta rotonda, porta al centre de la vila. Tot recte el carrer deixa de ser accessible als cotxes. Seguiu fins que sembla bifurcar-se en dos. A esquerra, pujant, sereu a la Plaça de vendre. A ma dreta veureu un gran edifici en obres. La família de Puig i Cadafalch tenia una casa a la plaça, va adquirir les dues veïnes i l'arquitecte va dissenyar, entre 1897-1905, la casa d'estiueig familiar. És una construcció en angle, de maó vist, amb un coronament emmerletat.
Seguiu endavant voltant la plaça fins a la de l'església. A la parròquia Sant Julià d'Argentona Puig i Cadafalch hi va fer, entre 1897 i 1902, l'ampliació de la Capella del Sagrament. L'exterior de la capella està decorat amb gàrgoles, i el ràfec amb rajoles modernistes. L'interior te un esgrafiat que reprodueix una flor i una creu, i el sostre també està pintat amb motius florals. Deixeu la plaça pel carrer que davalla a ma dreta (contra direcció), i gireu aviat el primer a l'esquerra i, de nou a l'esquerra, pel carrer Bernat Riudemeia. Al número 8 hi ha can Calopa, una casa del S XVII a la qual Puig en projectà les reformes. Una tanca amb reixa de forja i amb rajoles vidriades fa de mur de tancament. L'entrada és un portal de maó vist ue aprofita una antiga llinda amb l'escut de la casa.
Seguiu per Bernat Riudemeia fins el carrer Barcelona, on girareu a dreta. Després a dreta de nou per doctor Farrero, i esquerra pel carrer Bellavista fins la carretera B-502, que agafareu a dreta. Seguiu-la durant 1400 metres. Després de passar el barri de Madà (dreta) i una benzinera (esquerra), hi ha un camí asfaltat que davalla. És el camí del Cros. Aneu-hi.
A mitja baixada us trobareu a l'esquerra un casal espectacular, una de les obres arquitectòniques i paisatgístiques més importants d'en Puig i Cadafalch: can Garí. Hi va condensar tot el seu estil i ideari. La construcció és un mostrari dels elements arquitectònics i decoratius que el defineixen. A l'avantguarda del moment, l'arquitecte converteix una casa de pagès i els seus horts en un veritable palau nobiliari amb jardins d'inspiració victoriana i de vila mediterrània. El conjunt és d'una bellesa indomable.

Casa Coll i Regàs, tresor de l'arquitectura civil a Mataró
Continueu baixant fins passar per sota la C-60. Gireu aviat a esquerra per entre industries. Aneu a dreta de nou i desembocareu al lateral de l'avinguda del Molí de les Mateves. De lluny ja us haurà cridat l'atenció una torre, o és una xemeneia? És el dipòsit d'aigua de Can Garí, fet de maons de terrissa i teulada decorada amb ceràmica vidriada i rajoles.
Uns metres més endavant veureu una passera (barana de color lila) que creua la riera. Feu-ho. Passeu l'avinguda pel semàfor i agafeu el carril bici que surt a l'altra banda. Seguiu-lo fins que, en una rotonda, tomba a dreta. Continueu per l'avinguda que surt recte (Miquel Biada). Després passa a dir-se Sant Benet. En arribar al carrer de Cuba agafeu-lo a dreta. Passa a dir-se Churruca, i seguint-lo arribareu a l'estació del tren.
Dificultat: Fàcil Distància. 14.00 kms Temps: 1h 02’ (2h amb aturades) Desnivell: 100 mts @: http://cultura.gencat.cat/ca/anypuigicadafalch/

Can Garí, a Argentona, síntesi majestuosa i espectacular de l'estil de Puig i Cadafalch

Torre de les Aigües de can Garí, a Argentona

11/10/17

Del tren a les bicis en 125 anys

Ara fa 125 anys, Sant Feliu de Guíxols i Girona van quedar unides per tren. Aquella irrupció en la modernitat, que va permetre l'expansió de la industria surera, és avui una magnífica via per a bicicletes i caminants. Una exposició itinerant recorda, fins setembre del 2018, aquella epopeia. Avui us proposem pedalar per la història.

Estació de Cassà de la Selva
La línia es va inaugurar el 29 de juny de 1892. D'aquell dia, en Gaziel (que era ganxó) en va escriure: "A trenc d'alba, bon punt clarejava, una banda comença de fer la passada, que vol dir un tomb pels principals carrers i places de la vila, bufant amb gran empenta i despertant tothom. La gent es vestí a corre-cuita, i una gran gentada s'encaminà a l'estació, a veure la cosa mai vista i que ja no es tornaria a veure mai més: la sortida del primer tren del carrilet de Girona". Avui en dia, aquella emoció la podeu viure pedalejant còmodament a través de les planes de la Selva i el Gironès. El tren va estar operatiu fins 1969. Avui, la ruta del carrilet de Sant Feliu a Girona és un dels millors itineraris cicloturistes de Catalunya, tant per condicions de la instal·lació, paisatge i història. A què espereu.
Tot i que el recorregut oficial de la línia era Sant Feliu-Girona, per la vostra comoditat us proposem fer-la al revés: hi ha menys pendent, i arribar a Girona amb transport públic és més fàcil. Això si, als trens d'alta velocitat no hi poden viatjar bicicletes, a no ser que siguin plegables. Situem, doncs, el punt de partida a l'estació de tren de Girona (RENFE mitja distància, RG1 i R11). Sortiu de l'estació en direcció sud fins desembocar a l'avinguda d'Emili Grahit. A l'altra banda hi ha un carril bici. Agafeu-lo cap a l'esquerra, cap al mar. A la gran rotonda de la plaça dels Països Catalans continueu per l'avinguda, passareu la Guàrdia Civil i, poc després, la via verda surt a l'esquerra en baixada, cap a la llera de l'Onyar. HI ha un rètol verd que ho indica. A partir d'ara heu d'estar atents a les indicacions verdes de la via i a la senyalització específica per a bicicletes. Passareu pel parc científic de l'UDG, pel nucli de la Creueta i, entre camps i després de creuar la N-II per sota, fareu cap a Quart. Aquí hi ha la primera estació del recorregut que es conserva tal i com era. Avui és una sala d'exposicions i hi ha també un centre BTT. Passareu Quart pel carrer del Tren. Al final fa una giragonsa per creuar la carretera i sortir a l'altra banda. Tot està indicat o marcat a terra.
Aviat passareu pel monument al carrilet i, en un tres i no res, sereu al baixador de Llambilles, també ben conservat. Aquí hi ha una font. Creueu Llambilles i en sortiu per l'altra punta en paral·lel a la carretera C-45. Fins a Cassà, la via creua camps, passa per granges i, just abans d'entrar a la vila, passa per un lleig polígon industrial. Evidentment, no sempre s'ha pogut respectar el traçat original; ara be, l'estació de Cassà paga la pena. D'estacions n'hi havia de primera (Girona i Sant Feliu), de segona, (Casa i Llagostera), de tercera (Quart, Sta. Cristina i Castell d'Aro) i els baixadors de la Creueta, Llambilles i la Font Picant. Als llocs d'Esclet i Llebrers el tren s'aturava, però no hi havia andana, i els darrers anys es va obrir  un baixador a la platja de St. Pol, pel turisme.

Monument en record del carrilet, entre Quart i Llambilles
El passeig del Ferrocarril de Cassà acaba en un camí que és la pròpia via verda. Per un pont passareu la C-45, i us enfilareu a tota metxa, entre camps i masos, cap a Llagostera. Al pas de la via hi ha bars, restaurants i equipaments esportius. Des d'aquí passareu a circular prop de la C-35 (però sempre molt ben protegits i prou allunyats dels cotxes). La via va una altra gerigonsa per superar un nus de carreteres, passa prop del poblet Ibèric de Plana Basarda i pel baixador de la Font Picant, avui un restaurant. Era el baixador per anar a Romanyà, i és una estació imbuïda d'un aire romàntic.
Creuareu tot Sta. Cristina d'Aro, on l'estació és un bar-restaurant, i ràpidament sereu a Castell d'Aro. Aquí l'estació és el centre d'un parc on hi ha un circuit de tren, sala polivalent i centre BTT. A més, podreu admirar una de les antigues locomotores que feien el recorregut. Passat Castell creuareu el Ridaura, passareu per sota la carretera C-31 i us aneu acostant a les envistes de Sant Feliu. Aquí us trobareu la única pujada; és l'entrada a la vila. Un ràpid descens per un voral de terra al costat de la calçada us deixarà, a esquerra, en una plaça una mica desmanegada; final de trajecte.
A prop, baixant el carrer Cervantes que davalla a esquerra de l'entrada del parc, hi ha l'antiga estació, avui una escola. Aneu-hi, és el millor final per a la ruta. I pels mes nostàlgics i curiosos, baixeu fins l'antic tinglado (c/ de Heriz esquerra i avall). Allà, ara un bar, hi ha un comboi sencer del tren.
I per a tothom, recordar que l'exposició, un luxe d'imatges, reproduccions i documents, es pot visitar a Sta. Cristina (27.10 al 26.11), Llagostera (1 al 31.12), Cassà (4.1 al 4.2 del 2018), Llambilles (9.2 al 4.3). Quart (9.3 al 8.4) i Girona (13.4 al 16.9)
Dificultat: Fàcil Distància. 40 kms Temps: 3h 50’ (5h amb aturades) Desnivell: 175 mts @: www.viesverdes.cat

Un dels viaductes construits per a la via verda