30/3/10

Bikes & jazz a Terrassa

Medieval, episcopal, burgesa, obrera, universitària i moderna, Terrassa te un ric patrimoni cultural i artístic, a la vegada que una intensa vitalitat i una recuperada bellesa. La ruta d’avui us proposa descobrir-la a cop de pedal i en primavera, quan es fa un dels esdeveniments que l’ha popularitzada més: el festival de jazz. Recorrerem la Terrassa d’ahir, medieval i industrial, per acabar al Parc de Vallparadís escoltant els grups que participen al Pic Nic Jazz, l’acte més massiu del festival, que enguany ha arribat a la 29èna edició.

Si hi aneu en cotxe, aparqueu-lo als carrers pròxims a l’estació d’autobusos. La pedalada comença a la plaça del Doré, a tocar d el'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, una molt bon aopció per arribar a la ciutat..
Remuntarem la Rambla d’Egara fins el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), una de les obres més populars de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill (1868-1931), que te nombrosos treballs a tota la ciutat –inclòs l’ajuntament-, fruit d’haver-hi treballat durant 40 anys. No us perdeu la visita al Museu si voleu entendre la raó de ser de la Terrassa actual en el seu passat pioner de la industrialització a Catalunya. Al Museu hi ha oficina de turisme.
Passat el museu hi ha les places de Ricard Camí i la del Vapor Muonset. Aquí comencem la ruta dels espais públics sorgit d’antigues fàbriques. Recuperem la Rambla i, pel carrer de Martí Diez anem fins el de Pi i Maragall. A la dreta tenim la plaça de Tint, darrera la de l’Anònima, i al nostre pas una col•lecció d’antigues naus convertides en supermercats o en equipaments. A l’esquerra el parc de sant Jordi, que conté una de les joies del modernisme català, la Masia can Freixa, obra de Muncunill. Amb cura podeu voltar pels jardins amb la bici.
Sortiu del parc per baix, agafeu el carrer del doctor Ullès i baixeu per Galileu fins la plaça del Progrés. Pel carrer de Gutenberg creueu al Rambla i pugeu pel Portal de Sant Roc i el carrer Major cap a la plaça Vella (basílica del Sant Esperit). Perdeu-vos per la teranyina de carrerons tancats al transit i esquitxats de mostres de modernisme. Carrers església, Portal Nou, Baldrich, Sant Tenís, Vapor Gran, de Baix, Jaume Cantaner, Cremat, Unió i Raval de Montserrat, on hi ha l’ajuntament.
No deixeu de visitar la torre del Palau, l’únic que es conserva de l’antic castell Palau de la ciutat, i la Jazz Cava, lloc de culte pels afeccionats al jazz. Seguiu pels carrers de la font Vella, on acaba la zona de vianants i hi ha la casa Alegre Sagrera, del Passeig, del Teatre, Camí Fondo, Sant Joan, Mas Adel i Sant Valentí. Travesseu el pont penjant damunt del Torrent deles Bruixes; ja sou al parc de Vallparadís, autèntic Hyde parc terrassenc. Busqueu les rampes per a bicis que, creuant a banda i banda, us portaran fins el fons de l’antiga llera de la riera del mateix nom, avui un dels parcs urbans més bells de Catalunya. Al fons ja sentireu la música del festival.
Abans,però, just per sota el pont de Sant Pere, heu de tornar a pujar per visitar el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, un gran complex de l’època episcopal d’Egara, bàsicament entre els segles VI i VIII. La zona ha estat rehabilitada amb una intervenció arquitectònica digne de la importància de l’indret al qual valora i dona més força. HI ha visites guiades.
Baixant pel carrer de la rectoria creuem una passera penjant, davant tenim l’escenari. Big Mama i la Locomotora Negra són una màquina de swing potent com un teler. Després d’escoltar-los busquem de nou el fons del torrent Monner. Al davant, presidint el pla de Cal Guardiola, el castell cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, un altre símbol terrassenc.
Passant per sota el pont del Passeig cap a les hortes dels Frares i el llac de Vallparadís, arribeu al pont del Gall. Encara podeu seguir un tram pel torrent de les Hortes Velles. Aquí pugeu al pont, el creueu en direcció nord i torneu a l’anterior pont. A l’esquerra, la carretera de Montcada us portarà a la plaça Doré i al cotxe o al tren.
Dificultat. Baixa. Distància. 8 o 10 kms Temps: 2h Desnivell. Inapreciable. @: visitaterrassa.cat i jazzterrassa.org.

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya

29/3/10

"Volta" clàssica

Aquesta setmana pasada, durant la celebració de la 90èna edició de la “Volta” ciclista a Catalunya, EL TOURMALET us ha ofert un seguit d'imatges antigues relacionades amb el desenvolupament de l’etapa de cada dia. Aquesta iniciativa s’inscriu en l’ambiciós treball que s’està portant a terme de cara a l’edició del centenari l’any vinent i que properament us explicarem. Si algú te imatges antigues de la “Volta”, us pregaríem que us poséssiu en contacte amb EL TOURMALET. Poden ser peces de valuoses per commemorar com cal el primer segle de vida de la cursa més important del nostre país i una de les més antigues del món.

Miquel Poblet, un altre gran campió català, i també del Vallès (Montcada i Reixac), que va guanyar dues edicions de la "Volta", els anys 1952 i 1960

Així rebia Barcelona els corredors de la "Volta" l'any 1930, amb el líder, tanbé un català, en Marià Cañardo, al capdavant.

Un ambient com el viscut a l'etapa del Priorat ja el coneixia la "Volta" al llarg de les primères dècades del segle XX, quan el ciclisme i al boxa eren tant populars, o més, que el futbol.

Així eren els sprints finals d'etapa als primers temps de la cursa. La imatge reprodueix una arribada de 1924.

José Recio (Kelme) va guanyar la "Volta" l'any 1983. Va ser el darrer català en fer-ho. L'anterior havuia estat Josep Novales l'any 1963, i abans Miquel P Oblet els anys 1952 i 1960

No sempre el grup perseguidor ha tingut bones carreteres on poder rodar fort per atrapar els escapats. Als anys vint els perillosos guals de sorra abudaven com si es tractés dels 'oueds' que travessa la Titan desert, però els corredors no aixecaven el pedal.

Un record per a Marià Cañardo, set vegades guanyador de la "Volta":
1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939

28/3/10

OPINIÓ: La vergonya

Dos catalans han ocupat els llocs més alts del podi a la 90èna “Volta”. Feia 27 anys que un corredor del país no la guanyava. Les sortides i arribades han estat plenes de gent seguint amb detall la cursa. Tot això ho ha matat TV3 al TN migdia de diumenge amb un croma de foto fixa i un simple text dit per la presentadora; per contra ha destinat un llarg minut a parlar d’una jugada estranya de golf en un torneig de ves a saber on. El comportament de TV3 amb la “Volta” ciclista a Catalunya és vergonyant, anticatalà i rotundament contrari al mandat parlamentari que dona raó de ser a la televisió pública del país.
TV3 vol el Barça, el curling o els partits de costellada d’unes seleccions nacionals que no existeixen al panorama internacional; però no vol la “Volta” (UCI Pro Tour, la NBA del ciclisme) en directe, la condemna a un senzill resum a mitja tarda al 33 que, tot i que te una excel•lent factura gràcies a la professionalitat d’Arcadi Alibés, no el pot veure gairebé ningú. Una volta ciclista sense televisió és una volta morta.
A TV3 no li importa que la “Volta” mori, com no li importa gens la realitat del país, tret de la que vol la classe política a qui pertany o la que li permet competir amb les xarones televisions privades espanyoles. Com a televisió nacional de Catalunya, amb l’alt mandat de difondre la realitat cultural, lingüística i social del país, TV3 és un fracàs, una vergonya. Jo no vull pagar més per aquesta cosa.

“Volta”, Joaquim Rodriguez retroba la història

Joaquim ‘Purito’ Rodríguez (katudsha) ha guanyat avui la seva primera Volta Ciclista a Catalunya després d'assegurar sense massa problemes el mallot de líder en l'última etapa disputada entre el CAR Sant Cugat i el Circuit de Catalunya. Rodriguez succeeix en el palmarès de la prova el seu amic i excompany Alejandro Valverde iretroba el ciclisme català amb el graó més alt del podi 27 anys després de la bvictòria de José Recio l’any 1983.
El ciclista de Parets i medalla de bronze als mundials de 2009, ha guanyat amb només deu segons d'avantatge sobre un altre corredor català, Xavier Tondo (Cervélo), que està fent la seva millor temporada després d’haver guanyat l’etapa reina de la “Volta”,dimecres a la Seu, i una etapa a la Prís Niça la setmana anterior. Els escassos deu segons han servit a Rodriguez per mantenir el mallot de líder i guanyar la seva primera carrera d'una setmana al calendari Pro Tour. En la seva primera temporada com a ciclista del Katusha, Purito va obtenir el mallot de líder en l'etapa de La Seu i des d'aleshores, ha pogut mantenir-lo amb el suport dels seus companys fins a la victòria final.

L'última etapa de la carrera s'ha desenvolupat amb certa calma fins que el francès de Français des Jeux Jéremy Roy ha saltat del grup. L'ha seguit el veterà Haimar Zubeldia (Ràdio Shack) i tots dos han aconseguit entrar al traçat de Montmeló mantenint un parell de minuts d'avantatge sobre el grup.
L'etapa, no obstant això, estava destinada a acabar en esprint. Els ciclistes han volat pel circuit, amb puntes de velocitat de fins a 80 quilòmetres per hora, fins a anul•lar l'escapada. Liquigas, Astana i Saxo Bank s'han dedicat a tirar del pilot per preparar l'arribada massiva. En absència de Mark Cavendish, guanyador a Banyoles i retirat abans d'arribar a Cabacés, el premi ha estat per a l'argentí Juan José Haedo (Saxo Bank), ajudat en la preparació de l'arribada pel seu germà Lucas.
Acompanyat per nombrosos seguidors de Parets del Vallès, a pocs quilòmetres del circuit, Joaquim Rodríguez ha tornat a pujar al podi al costat del seu fill Pablo, d'un any i mig, per celebrar una de les seves victòries més prestigioses.
El centenari, l’any vinent, de la “Volta” s’obre amb unes expectatives inmillorables.


"VOLTA" CLÀSSICA
Miquel Poblet, un altre gran campió català, i també del Vallès (Montcada i Reixac), que va guanyar dues edicions de la "Volta", els anys 1952 i 1960

"Volta": Barcelona consolida un guanyador català

La pujada a Montjuic, repetint el final d'etapa del passat Tour, ha consolidat a Joaquim Rodriguez al capdavant de la 90èna "Volta". No ha de passar res demà, entre Esport Parc i el circuit de Catalunya; vint-i-set anys després, un català tornarà a guanyar la cursa ciclistra més important del país.
El francès Samuel Dumoulin (Cofidis) ha vençut a l'sprint de la sisena etapa de la Volta a Catalunya, que s'ha disputat entre el Vendrell i Barcelona, en un recorregut de 161,9 Kms i que ha acabat en un circuit que incloïa la pujada a Montjuïc, en què Joaquim Rodríguez (Katusha) manté el lideratge. La victòria del franc`pes és una bona forma de celebrar que el patrocinador, Cofidis, ha decidit aquesta setmaan seguir dos anys més donant suport al ciclisme, cosa de la que ens n'alegrem molt.
Barcelona ha sabut estar amb la "Volta" i ha animat els corredors a la pujada a Montjuic. El pilot ha arribat agrupat a l'últim quilòmetre després d'haver atrapat les fugues que s'han produït en la carrera, i ha estat finalment el francès Samuel Dumoulin qui ha aconseguit la victòria d'etapa per davant del seu company d'equip Rein Taaramae (Cofidis), i del líder de la classificació, l'espanyol Joaquim Rodríguez, que ha acabat tercer.

"VOLTA" CLÀSSICA
Així rebia Barcelona els corredors de la "Volta" l'any 1930, amb el líder, tanbé un català, en Marià Cañardo, al capdavant.

27/3/10

"Volta": Italians al Priorat, que en saben de vi

Els meus amics de la Penya Ciclista Priorat s'ho han passat molt be amb la "Volta". L'estaven esperant amb candeletes després d'haver viscut el campionat de Catyalunya l'any passat. Són pocs, una quarantena, però viuen el ciclisme inetsament i tenien fam de "Volta". El Priorat ha sortit a la carretera i, al pas per tots els pobles de la comarca, la "Volta" li ha donat un magnífic espectacle, realment digne dels millors anys de la cursa.

El ciclista italià del QuickStep Davide Malacarne ha guanyat aquest divendres la cinquena etapa de la Volta a Catalunya, entre Ascó i Cabacés, de 181,2 km, després de culminar una fuga que ha iniciat al quilòmetre 15, amb un temps de 4:50.03. La general no experimenta canvis significatius en la general, liderada pel català Joaquim Rodríguez.
Malacarne ha saltat del grup en el primer tram de l'etapa al costat d'altres tres corredors i ha aconseguit assolir la línia de meta de Cabacés, un poble del Priorat de 340 habitants, amb 36 segons d'avantatge sobre Andreas Kloden, que ha encapçalat el grup principal.

Joaquim Rodríguez continua de líder de la general, seguit de Xavier Tondo. Luis León Sánchez, tercer en l'etapa, es manté quart en la general, després d'esgarrapar tres segons a l'estonià Rein Taaramae (Cofidis) en els últims quilòmetres de l'etapa.
Aquest dissabte es dusputarà la penúltima etapa d'aquesta edició de la Volta, entre el Vendrell i Barcelona, de 161 quilòmetres, amb arribada a la recta de l'Estadi de Montjuïc, després de fer dues voltes a la muntanya olímpica. Dissabte, tots a Barcelona amb la "Volta". Més info al web de la "Volta".

"VOLTA" CLÀSSICA
Un ambient com el viscut a l'etapa del Priorat ja el coneixia la "Volta" al llarg de les primères dècades del segle XX, quan el ciclisme i al boxa eren tant populars, o més, que el futbol.

25/3/10

"Volta": Al final de l'escapada, torn per a Voigt

Jens Voigt, ciclista alemany de l'equip Saxo Bank, ha guanyat aquest dijous la quarta etapa de la Volta a Cataluña, disputada entre Oliana i Ascó amb un trajecte de 209,7 quilòmetres. El vencedor ha arribat amb un temps de 4h.43:27, després d'una escapada, al final de la qual ha superat a l'esprint el campió d'Estònia, Rein Taaramae.

El ciclista català Joaquim Rodríguez (Katusha) ha arribat a la meta el el grup perseguidor principal, a 36 segons del guanyador, i continua de líder de la classificació general, seguit a deu segons pel seu company d'escapada dimecres i vencedor a la Seu d'Urgell, Xavier Tondo (Cervélo). Gràcies a l'escapada d'aquest dijous, Rein Taaramae (Cofidis) se situa en tercera posició, a 1,20 minuts de Rodríguez.
Aquest divendres, la cinquena etapa de la Volta es disputarà entre Ascó i Cabacés, de 181,2 quilòmetres. Els corredors trobaran el coll de Grau, de segona categoria, i els alts de Porrera i la Teixeta, de tercera. L'alt de la Figuera serà últim obstacle, a 13 quilòmetres de l'arribada.

"VOLTA" CLÀSSICA
Així eren els sprints finals d'etapa als primers temps de la cursa. La imatge reprodueix una arribada de 1924.

24/3/10

“Volta”: Rodríguez i Tondo fan gran el ciclisme català

Des de Pepe Recio, fa 27 anys, que un ciclista català no guanya la “Volta”. Després de l’etapa reina entre Sant Esteve d’en Bas (just des d’on surt la cicloturista terra de Remences, quin homenatge als afeccionats) i la Seu d’Urgell, els de casa han demostrat que el malefici es pot trencar. De moment l’etapa l’ha guanyada un Xavi Tondo que està en el millor moment de la seva carrera després d’avui i de la victòria a París Niça, i el liderat és en mans de Joaquim Rodríguez, que amb el seu nou equip te molt marge per demostrar tot el que val. Apostem a guanyador?

Al control de firmes s’especulava amb un atac dels Radio Shack, encara no han guanyat res i, amb les cronos que van fer a Lloret tan Liepheimer com Kloden, tothom creu que venen a guanyar. Els Euskaltel han treballat molt i molt dur, tenen ganes també. Al darrer coll, alt de Josa del Cadí, Luís León Sánchez (Caisse d’Epargne), líder de la UCI Pro Tour fins ara, ha llençat un contraatac rabiós, però ningú no ha pogut amb els dos catalans que han decidit donar gas pujant l’últim alt i que han acabat de rematar a l’alt de la Trava, que tot i no ser puntuable ha fet molt de mal a les fatigades cames del grup.

El líder Voss (Milram) no s’ha rendit fins el darrer coll i el dominador d’ahir, Cavendish (Columbia), s’ha començat a quedar tot just sortir de la Vall d’en Bas en direcció al túnel de Bracons. I a la fi ha passat el que molts anhelaven: els catalans han controlat, han dominat i han guanyat com els bons, amb ganes de liderar, de dir que ells són els amos d’aquesta 90èna “Volta”. Si aposteu per ells, sortiu a les carreteres a demostrar-ho.

La pròxima etapa, dijous, d’Oliana a Ascó, són 209 quilòmetres, la més llarga. Després de demostrar ara toca controlar. Ja hi haurà temps i pujades divendres al Priorat per veure quin dels dos puja al graó més alt del podi diumenge.
Més informació al web de la “Volta

"VOLTA" CLÀSSICA.
José Recio (Kelme) va guanyar la "Volta" l'any 1983. Va ser el darrer català en fer-ho. L'anterior havuia estat Josep Novales l'any 1963, i abans Miquel P Oblet els anys 1952 i 1960

23/3/10

La font de Sant Mateu torna a rajar

Una excel·lent noticia que serà celebrada pels nombrosos cicloturistes de muntanya que pedalen per la zona de Sant Mateu, al parc de la Serralada Litoral: la font de Sant Mateu torna a rajar després de més d'un any i mig eixuta. No sabem si ha estat cosa de tanta pluja o si el propietari o els tècnics del parc han reparat la possible obstrucció que patia, però el que és cert és que el seu fi rajolí ha tornat. Un senyal ineludible de que no tot està perdut.
Aquesta primavera la Serralada litoral està exhuberant, no hi deixeu d'anar, però sobretot tracteu l'entorn amb cura i respecte, és fràgil i està eprmanentment en perill. Els ciclistes sou un element fonamental per conscienciar la resta d'usuaris en la imprescindible preservació d'aquest espai públic, un autèntic paradís íntim i domèstic.

“Volta”: A vegades els herois fracassen

A voltes les curses són cruels. Hi ha herois anònims que lluiten per la supervivència de l’espècie partint-se el pit contra el mur fred i terrible dels poderosos bo i sabent que moriran en l’intent. Els seus botxins regnen a l’ombra, i mai no s’embruten les mans amb la sang dels caiguts en el combat. Ells es reserven pels minuts de glòria, quan dels herois ja només es recorda la inutilitat dels seus esforços i l’èpica de la seva derrota.
Castroviejo (Euskaltel-Euskadi) i Stetina (Garmin-Transitions) han estat els herois del dia. Han lluitat com els pertoca i han estat batuts com cal. S’han escapat al quilòmetres 9 de cursa, han coronat junts l’alt dels Àngels, de primera. Han arribat atenir 8 minuts d’avantatge respecte del grup al punt de l’avituallament, però el gran grup els ha capturat a 13 quilòmetres de l’arribada a Banyoles, quan quedava tot just una volta al bell circuit que envolta l’estany.
La resta, l’esquitx final de lluïssor que cega l’epopeia dels vençuts, ha estat cosa dels soldats de l’HTC Columbia i el Milram. Fins uqe ha arribat el cèsar Cavendish i s’ha imposat entre els mortals; per primer cop aquest 2010. Dissabte va quedar tallat en l’arribada a San Remo, però avui tenia les cames ben engreixades.
Demà l’etapa reina entre Sant Esteve d’en Bas i la Seu d’Urgell serà llarga i dura, i Andy Sleck ja no hi serà per intentar guanyar-la. El Tourmalet seguirà al peu de la carretera. Per a més informació aneu al web de la “Volta”.

"VOLTA" CLÀSSICA
No sempre el grup perseguidor ha tingut bones carreteres on poder rodar fort per atrapar els escapats. Als anys vint els perillosos guals de sorra abudaven com si es tractés dels 'oueds' que travessa la Titan desert, però els corredors no aixecaven el pedal.

22/3/10

“Volta”. A la pluja no li agrada el crono

Dissabte la Milan-San Remo se li va fer molt llarga, diu, però la contrarellotge que ha donat inici a la “Volta” d’enguany se li ha posat d’allò més be tot i disputar-se sota la pluja. Paul Voss del equip italià Milram ha guanyat la contrarellotge individual, a tocar del passeig marítim de Lloret de Mar, de 3,6 kilòmetres. No és la ‘clasicissíma’, però guanyar no fa mai mal, oi?
La primera etapa de la “Volta” Ciclista a Catalunya 2010 ha estat passada per aigua i això ha fet que els corredors se l’hagin pres amb calma, la preciosa i vertiginosa baixada en ziga-zaga cap al passeig marítim no admetia avui filigranes. Els segons, avui, s’han hagut d’agafar a còpia d’arriscar molt, i no hi hagut cap favorit que volgués jugar-se-la, queden prou quilòmetres per doblegar els rivals.
Paul Voss farà 24 anys el proper divendres, i la d’avui ha estat la seva primera victòria com a professional. Els dos corredors del Radio Shack, Levi Leipheimer i Andreas Kloden han fet segon i tercer, respectivament. El primer espanyol ha estat el murcià Luis León Sánchez, del Caisse d’Epargne, classificat l’onzè, i el primer català ha estat Joaquim Rodríguez, del Team Katusha, tretzè.
Demà la cursa continua amb l’etapa entre Salt i Banyoles, de 182 quilòmetres i un port de primera, el temible,pels cicloturistes és clar, els Àngels. Són 10’5 kms massa lluny de l’arribada (a 130 kms) com per trencar el grup a la meta; a no ser que hi hagi un altre Voss, és clar.
Més informació i horaris al web de la Volta.

"VOLTA" CLÀSSICA
Avui que comença la prova en l'any 99 de la seva història...
UN RECORD PER A MARIÀ CAÑARDO, SET VEGADES GUANYADOR DE LA "VOLTA"
1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939

aquí besant a la seva filla al podi

Bicis i poemes a Lisboa

Abilio Vieria ens presenta aquest passeig poètic en bicicleta pels molls del marge nord del Tejo (entre Cais do Sodré i Belem), resseguint el projecte 'Els poetes', de Nuno Trinidade Lopes. Damunt la pell del carril bici, a tocar del riu,  el poema de Caeiro / Pessoa aconsegueix una intensitat superior a la del llibre.

O Tejo from Abilio Vieira on Vimeo.



O Tejo é mais belo que o rio que corre pela minha aldeia,
Mas o Tejo não é mais belo que o rio que corre pela inha aldeia
Porque o Tejo não é o rio que corre pela minha aldeia

O Tejo tem grandes navios
E navega nele ainda,
Para aqueles que vêem em tudo o que lá não está,
A memória das naus.
O Tejo desce de Espanha
E o Tejo entra no mar em Portugal.
Toda a gente sabe isso.
Mas poucos sabem qual é o rio da minha aldeia
E para onde ele vai
E donde ele vem.
E por isso porque pertence a menos gente,
É mais livre e maior o rio da minha aldeia.

Pelo Tejo vai-se para o Mundo.
Para além do Tejo há a América
E a fortuna daqueles que a encontram.
Ninguém nunca pensou no que há para além
Do rio da minha aldeia.

O rio da minha aldeia não faz pensar em nada.
Quem está ao pé dele está só ao pé dele.

(Alberto Caeiro. Heterònim de Fernando Pessoa)

O Tejo from Abilio Vieira on Vimeo.



El Tejo és més bonic que el riu que passa pel meu poble,
però el Tejo no és més bonic que el riu que passa pel meu poble
perquè el Tejo no és el riu que passa pel meu poble.

El Tejo te grans vaixells,
i encara avui hi navega,
per a aquells que en tot veuen el que ja no existeix,
la memòria de les naus.

El Tejo davalla d’Espanya
i el Tejo s’endinsa al mar a Portugal.
Això és sabut de tothom.
Però n’hi ha pocs que sàpiguen quin és el riu del meu poble
i cap a on va
i d’on ve.
I per això, perquè pertany a menys gent,
és més lliure i més gran el riu del meu poble.

Pel Tejo es va cap al món.
Enllà del Tejo hi ha l’Amèrica
i la fortuna d’aquells que la troben.
Ningú no pensa mai en allò que hi ha enllà
del riu del meu poble.

El riu del meu poble no fa pensar en res.
Qui es troba als eu costat només es troba al seu costat.

(Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja)

15/3/10

Lleida acollirà el Tercer Congrés de la Bicicleta

Les infraestructures i la legislació seran els temes centrals del congrés que, entre el 14 i el 17 d'abril, analitzarà l’actual situació en ambdós temes i oferirà noves propostes per avançar en una legislació ajustada a les necessitats de bicicletes i ciclistes, i en unes infraestructures adients per la circulació d’aquest vehicle.

El Congrés està dirigit a autoritats i tècnics de medi ambient i mobilitat, urbanisme, infraestructures i legislació, així com a empresaris, estudiants, lletrats i entitats d’usuaris. Tots es poden ja inscriure a través del web http://www.bicicat.cat/, on també es detalla el programa i els ponents participants.
El 3r Congrés de la Bicicleta pren el relleu de les edicions celebrades a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, durant les que es va aprovar el “Manifest de la bicicleta” i es va donar impuls a la instauració de la bicicleta pública a Espanya.
El Congrés està organitzat per la Fundació ECA Bureau Veritas, i compta amb el suport del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Lleida; a més de tenir el suport de l’Observatorio Nacional de Seguridad Vial de la DGT, el Servei Català de Trànsit, la Diputació de Barcelona, la UPC, la Universitat de Lleida, la Red de Ciudades por la Bicicleta i Calucho.

11/3/10

Per la plana agrícola de l'Empordà

L’ésser humà ha habitat i transformat la plana empordanesa des dels temps dels Ibers, que es van establir dalt dels minúsculs turons on, encara avui, hi ha la majoria de petits poblets que creuarem en aquesta ruta. Des d’Ullastret, passant pel poblat ibèric, l’original font de la Roqueta i els pobles i llocs de Llabià, Serra de Daró, Sant, Iscle d’Empordà, Ultramort, La Sala de Dalt., La Sala de Baix, Rupià, Parlavà, Fonolleres i Matajudaica, fins tornar a la sortida, el recorregut que us proposem creua les riques terres fèrtils que els humans han modificat al llarg dels segles fins convertir-se, potser, en un indret on la vida és tan agradable i rica com la terra d’on neix.
Bona part del recorregut transcorre a través de la xarxa de cicloturisme del Baix Empordà, raó per la qual durant la major part dels quilòmetres només us haureu de limitar a seguir els senyals on apareix un pictograma amb una bici damunt d’un fons color de vi. Només el tram des del poblat ibèric d’Ullastret fins el trencall de Llabià i el de la Sala fins a Parlavà no pertanyen a aquesta xarxa, però són dos camins de terra ben clars i que no admeten pèrdua si se segueixen sense abandonar la pista principal.
A Ullastret, a tocar de la muralla i sobre la carretera GI 644 que va a Serra de Daró, hi ha una gran esplanada on deixarem el cotxe. Enfilem el carrer que surt enfront i que puja cap al centre del poble pel costat de la muralla. Fem una visita al poble. L’església romànica de Sant Pere o la llotja gòtica de la plaça no es pot deixar. Després torneu a la primera cruïlla i gireu a la dreta conforme veníeu. Per una pista enquitranada sortireu a la GI 644 i anireu en direcció al poblat ibèric.
El poblat ibèric d’Ullastret és el més gran de Catalunya i val la pena visitar-lo. Les muralles, amb torres circulars, són el més espectacular de l’indret. Davant la porta del poblat girareu a l’esquerra i un camí paral•lel al rec us portarà fins a Puig de Serra. Arran del camí hi veureu un pont romà, la font de la Roqueta i la carretera de Llabià (3.3 kms), que agafareu a la dreta.
Just a l’entrar a aquest poble trencareu a l’esquerra (4.2 kms). Ara bé, si voleu veure una bona vista de la plana agrícola, pugeu fins al cap de munt del poble i aprofiteu per visitar l’església de Sant Romà. Atenció, perquè 180 metres després del darrer trencall heu de deixar l’asfalt i agafar un camí de terra que us baixarà fins creuar el Daró per un gual. Immediatament després trenqueu a l’esquerra de nou (4.7 kms) i seguiu el curs del riu fins entrar a Serra de Daró. Tombeu a la dreta pel carrer Daró i anireu al centre. En sortireu creuant la carretera i agafant el camí que us portarà a Sant Iscle d’Empordà (7.7 kms). si trenqueu a la dreta seguireu el camí que porta a Ultramort (10.7 kms), un poble notable que paga la pena visitar. Deixant l’església a l’esquerra baixem de seguida en direcció la Sala de Dalt (12.4 kms) i la de Baix després de trencar a la dreta (12.7 kms).
Un camí de terra a l’esquerra ens portarà, en lleugera pujada, a Rupià (14.5 kms), un poble medieval que no podeu deixar de visitar doncs destaca molt per damunt dels altres pel polit estat de conservació de les muralles i portalades i per les belles cases rehabilitades del nucli antic. Pel passeig de les Acàcies, al costat del riu, i després de travessar-lo per un gual, agafarem un camí ample i planer que ens menarà a Parlavà sense pèrdua (16.2 kms). Hem de buscar la carretera de Figueres a la Bisbal i travessar-la seguint recte 190 metres; ull que el trencall és perdedor. Tombeu a la dreta i seguiu fins Fonolleres (19.00 kms). Durant mig quilòmetres seguirem el curs del Daró fins un gual. A l’esquerra ens quedarà el poble de Matajudaica, nosaltres trencarem a l’esquerra (21.6 kms) i ja veurem al fons Ullastret enturonat. Hi entrarem per la part del darrera ascendint fins el puig. Hem de buscar l’altra banda i baixar fins la carretera on tenim el cotxe.

Dificultat. Baixa. Distància. 24.00 kms Temps total: 3h 45’ Desnivell.245 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Ed. Cossetània) @: www.baixemporda-costabrava.org/ca/turisme.

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

7/3/10

Bilbao-Bilbao, comença la temporada


Amb la clàssica Bilbao-Bilbao, diumenge vinent 14 de març comença oficialment la temporada 2010 de cicloturisme. Sense classificacions, amb cinc sortides (des del pont de Deusto a partir de les 8 cada 15 minuts) segons el ritme de cadascú i amb una organització impecable en tots els aspectes, la marxa basca s’ha convertit des de 1988 en un punt de cita de milers de cicloturistes de tot l’estat que ja tenen ganes de començar a pedalar de valent; i amb l’hivern que hem tingut enguany, segur que les ganes encara seran més intenses.
La Bilbao-Bilbao te uns 115 quilòmetres recorreguts íntegrament per carreteres biscaïnes, la majoria de les quals romanen tancades al transit durant tota la proba. Ascendeix a quatre petits ports: Andraka, a 141 m, Umbe, a 232 m., Artebakarra, a 137 m., Gerekiz, a 181 m. I Moega, a 320 m., fet que la fa assequible per a tota mena de ciclistes L’arribada és un llarg i espectacular esprint per una Gran Via bilbaïna plena de públic a vessar, després d’haver pujat fins la basílica de la Begonya, d’haver creuat el pont de la Salve i de passar pel costat del museu Guggenheim. Hi ha premi per a tothom, records de participació (una samarreta i una motxilla) i un ambient extraordinari. L’afecció al ciclisme i la bellesa d’Euskadi hi posen la resta.
La inscripció val 10 euros amb llicència i 15 si no en teniu. (Recomanem a uns quants organitzadors de marxes i a la Federació Catalana de Ciclisme que hi vagin a aprendre)

4/3/10

Flecha ja guanya al pavés

El català Joan Antoni Flecha (Sky) ha guanyat la clàssica Het Nieuwsblad, primera de les curses de primavera en terreny flamenc. A falta de vint quilòmetres ha llençat un atac duríssim que ha deixat clavats els altres quatre companys d’escapada. El corredor s’ha presentat sol a la meta de Gant després de superar un bon nombre de trams de pavés.
Amb aquesta victòria Flecha enceta el seu palmarès de la temporada banda de donar la primera victòria de l’any al seu nou equip Team Sky.
De cara a les grans clàssiques com la Ronde van Vlanderen (4 abril) o la París-Roubaix (11 abril), el català s’hi presenta en la millor forma dels darrers anys, fet que el situa com un dels ferms candidats a guanyar-ne alguna, sens dubte el somni de la seva vida esportiva.