30/10/09

Nous episodis de Carreteres secundàries


A partir de primers de l’any vinent la Xarxa de Televisions Locals emetrà nous episodis del programa Carreteres Secundàries, que produeix La Quimera, dirigeix Josep Serra i presenta Rafael Vallbona. Seran dues noves temporades, 26 programes en total, a través dels quals es mostraran noves rutes, territoris i personatges del país tot rodant en bicicleta.
Els primers programes de les dues pròximes temporades, que es començaran a enregistrar a mitjans novembre, seran rutes per Badalona, el Delta del Llobregat i el Pla de l’Estany. Està previst que als tretze darrers capítols les rutes es realitzin amb la participació de cicloturistes de cada territori que es visiti.
A Carreteres secundàries no és tant important el final de la ruta, sino què passa pel camí i quina gent s’hi troba. Tot comença en desviar-se del camí principal, la marxa s’alenteix i els ulls i la ment s’obren a les coses noves que es descobreixen. Al marge del corrent principal hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea que puguem tenir del país. I si a més el viatge es fa poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.
Cada capítol correspon una ruta sencera que després espot consultar al web del programa. Compartint la idea de J.V.Foix ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’, Carreteres secundàries planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. La mirada curiosa de Carreteres secundàries i el cop de pedal conformen la manera honesta, esforçada i divertida de fer participar l’espectador d’un viatge a Itaca singular.
Des de El Tourmalet us anirem informant del procés d’enregistrament dels nous capítols de la sèrie

29/10/09

De Calella al delta de la Tordera

La tardor benèvola que estem tenint allarga la nostàlgia de l’estiu. Per això, abans que el mal temps ens aparti del litoral, us proposem una passejada ciclista tranquil•la i familiar per acomiadar com es mereix aquest paisatge que associem a les vacances.
Catalunya te molts quilòmetres de litoral però tractat de manera desigual, fet que impossibilita que es puguin fer llargues tirades sense haver de baixar de la bici o haver de sortejar rials, construccions de tota mena o vies del tren. Hi ha municipis que el tenen urbanitzat i convertit en un passeig, n’hi ha d’altres que el mantenen en un encertat grau feréstec, podríem dir-ne, i encara n’hi ha que el tenen abandonat als efectes dels temporals. És per això que traçar un recorregut llarg i amb un paisatge atractiu, no és una tasca gaire fàcil.
El Delta de la Tordera, al límit de les comarques del Maresme i la Selva, és un paratge poc conegut i molt divers. Des de les platges fins l’illa que fa just en creuar el centre de la vila a la que dona nom, passant pels aiguamolls de can Raba o la roureda més pròxima al nivell del mar de tot el país, la diversitat d’aquest petit riu, el fan una destinació atractiva per fer una tranquil•la matinal de bici.
La millor manera d’acostar-se a l’inici de la ruta és anar-hi amb tren, amb la línia C-1 de Renfe Rodalies. Baixeu a Calella. Pedaleu en direcció a Barcelona pal carrer Anselm Clavé, paral•lel a les vies del tren, seguiu pel Passeig de les Roques fins on comença el passeig marítim ja a l’altra banda de les vies, a tocar de la platja. Hi ha un pas soterrat per accedir-hi. Sou a la plaça de Ròmul Bosch i Alsina. Poseu el comptador a zero i inicieu la ruta. El carril bici és ample i està molt ben cimentat i senyalitzat, tot i això vigileu perquè molta gent hi camina. Després de travessar la riera de Capaspr deixeu el carril i us endinseu en el magnífic passeig de Manuel Puigvert, un dels llocs més bells de Calella. Deixeu l’estació del tren a l’esquerra, volteu el petit i endreçat cementiri, creueu la riera dels Frares i ja sou a Pineda de Mar.
Aquí la circulació en bici pel litoral és desigual. El primer tram circuleu per la platja, però després d’un circuit de karts més val que passeu les vies pel pas soterrani i seguiu pedalant pel passeig marítim fins una rotonda. Poc després hi ha un ample pas soterrani i podeu tornar a la banda de la platja. Aquí comença un carril bici per la platja, seguiu-lo fins endinsar-vos al terme de Santa Susanna, on hem d’estar atents. El paisatge urbà o d’hotels que hem tingut fins ara a la banda interior canvia radicalment en favor dels conreus d’horta i fins i tot de la petita ermita del Crist de Balasch que veiem entre albergínies i enciams. El camí, però, ha deixat d’estar asfaltat i pot tenir un cert transit de vehicles. Quan arribem als primers hotels a tocar de la platja la ruta es complica. Tot i que hem de buscar sempre el pas més proper al mar, això no és possible a voltes, o sigui que hem d’anar saltant cap a l’avinguda dels Pins, a tocar de la via del tren, fins el límit amb Malgrat de Mar.
Sabreu que sou a Malgrat perquè comença un carril bici per la platja que, al final, us aboca al carrer de la Pomereda. Deixeu el poble a la vostra esquena i us endinseu per un tram lleig ple de fàbriques a tocar de la platja, però aviat arribeu a la zona de càmpings i, al final del camí, si voleu anar a la desembocadura de la Tordera, no us queda més remei que empènyer la bici per la sorra,p e`ro val la pena endinsar-s’hi.
Per tornar reculeu fins la carretera de Mas Bages, que surt a la dreta just on comencen les fàbriques i creua la magnífica horta que fa la llera del riu. A la primera cruïlla trenqueu a la dreta opcionalment pel camí del Pla si voleu anar fins al bell mig del riu de la Tordera, que no sempre baixa. Si trenqueu a l’esquerra aneu cap al centre de Malgrat. Arribeu a una rotonda, trenqueu a l’esquerra i busqueu els carrers que us portin cap a mar i l’estació de la RENFE. Tots els trens que hi passen van a Barcelona,. Consulteu horaris.
Dificultat. Baixa. Distància. 15.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell. inapreciable. @: ccmaresme.cat

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

19/10/09

Dos ceretans líders de la copa d’Espanya de ciclocros


Els corredors de Cerdanya José Antonio Hermida i Miki Bort són els líders destacats de la copa d’Espanya de ciclocros després de les dues primeres curses celebrades a Valladolid i Zamora. Ambdós es van imposar implacablement a les dues competicions, Hermida a elit i Bort a màster 40.
Mentre que el domini del corredor de Merida BTT ja s’esperava, l’eclosió de MIki Bort (Esports Iris - C.C,. Tupedala) va ser una sorpresa en l’ambient del ciclocros espanyol. Tot i que ben probablement no li va fer gota de gràcia haver de lluïr la bandera espanyola al maillot de líder, el de Puigcerdà concentrarà tots els seus esforços enguany en córrer la competició espanyola, abandonant la Copa Catalana que l’any passat va dominar abastament.
La pròxima cursa es corre a Euskadi el dia 8 de novembre.

15/10/09

Tour 2010 El centenari dels Pirineus


El Tour de França 2010 presentat ahir a París, retrà un merescut homenatge a la primera etapa de muntanya de la seva història: la Loucho - Baiona, de 326 quilòmetres, que l’any 1910 va suposar una agosarada revolució en la història del ciclisme.
Entre el 3 i el 25 de juliol el Tour recorrerà els 3596 quilòmetres que ahir es van fer públics. L’edició 2010 de la Grande Boucle començarà a Rotterdam, només tindrà una contrarellotge i pujarà 23 ports, 4 etapes als Pirineus i només 2 als Alps. Les tapes pirinenques seran: 18 de juliol Revel – Ax 3 Domaines, 19 de juliol Pamiers – Bagneres de LOuchon, 20 de juliol Bagneres de Louchon – Pau i 22 de juliol Pau – Col du Tourmalet.Aquesta etapa, tres dies abans d’acabar la cursa i l’endemà de que s’hagi pujat un altre cop el Torumalet en la quasi repetició de l’etapa mítica de 1910 (Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque), pot dictar sentència en un any especialment muntanyenc que augmenta les possibilitats d’Alberto Contador (si te equip, si ei deixen córrer, si la investigació de la justícia francesa a l’Astana per presumpte dopatge al Tour 09 no prospera...)

L’etapa mítica a l’abast dels cicloturistes
Els cicloturistes i cicloesportietes poden recórrer la primera etapa de muntanya que es va fer al Tour l’any vinent farà un segle, i en versió autèntica i original, fins a Baiona, no fins a Pau com els professionals faran.
El dia 5 de juny es corre la Luchon - Baione, clàssica randonée cicloturista no competitiva i sense cap mena de classificació, que recorre els mateixos camins que els ciclistes de llegenda van fer l’any 1910. Esperem que en l’edició del centenari El Tourmalet sigui de nou allà com l’any 2008 per reviure la memòria dels pioners del ciclisme, d’uns herois que van fer gran l’esport que ens estimem. 5.257 metres de desnivell positiu i 327 quilòmetres ens esperen. Algú vol venir?

Una epopeia del seu temps
L’any 1910 Henry Desgrange estava satisfet a mitges de com havia funcionat el Tour. El periòdic l’Auto, havia augmentat les vendes fins 200.000 exemplars diaris durant els dies que durava la prova i el nombre de participants havia augmentat fins els 150, dels quals 55 l’havien acabada. Però el guanyador, el luxemburguès Nicolas Franz, havia dominat de manera abassegadora tota la competició guanyant en sis etapes i traient emoció a la cursa. Desgrange buscava una fórmula innovadora per rellançar el Tour i va ser el seu col•laborador Alphonse Steines qui la hi va donar.
Algú li havia parlat de la regió de la Bigorre, als Pirineus. Era un lloc on la gent adinerada anava a prendre les aigües, però també era un indret que tenia unes impressionants rutes de muntanya d’una bellesa salvatge. La gent del lloc anomenava a la zona El cercle de la mort, perquè més d’una vegada s’havia dit que, a més de vaques i cavalls, els ossos ferotges també havien devorat algun granger. Hom parlava d’esquelets humans descoberts al mig de la muntanya. Aquests cols tant perillosos, però tant meravellosos a la vegada, eren L’Aubisque, el Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde.
Aquella primavera de 1910 Steines va visitar el lloc seguint instruccions de Desgrange. No cal dir que tots dos estaven convençuts d’avantmà que calia que el Tour travessés els Pirineus per donar una nova emoció i diversitat a la cursa. Després de prometre a les autoritats i ciutadans de la zona que l’organització del Tour ajudaria a construir una carretera digne de rebre tal nom, Steines va llogar un cotxe i un xofer a la població d’Eux Bonnes, al peu de l’Aubisque i per allà es va dirigir cap el Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir que el cotxe seguís avançant. Però Steines va fer retornar el xofer al poble i ell va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí en cas de nevada. Diuen que va passar el cim amb enfonsat de neu fins la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges tothom el donava per mort. Després d’escalfar-se i de recuperar-se, va posar un telegrama e Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable. Firmat: Steines”. Al més d’abril es va presentar el recorregut de la vuitena edició del Tour de França que incloïa la travessa dels principals colls dels Pirineus. La vuitena edició de la cursa només va comptar amb 110 participants a la sortida.
La primera etapa de muntanya del Tour va començar a Bagneres de Luchon i va acabar a Baione després d’escalar el Peyresourde, l’Aspin, , el Tourmalet, el Soulor, l’Aubisque, el petit Osquich i unes quantes cotes més sense importància, total, 327 quilòmetres. Octave Lapize, que va ser el guanyador de l’etapa amb un quart d’hora d’avantatge sobre Lafourcade i que posteriorment també va ser el guanyador de la cursa, va franquejar el Tourmalet en segon lloc. En passar es va encarar als organitzadors i els va escridassar tractant-los d’assassins. L’etapa havia començat a dos quarts de quatre de la matinada i molts participants la van acabar ben entrada la nit i dalt dels cotxes. Lapize va trigar 14 hores en fer-la. El darrer classificat, Georges Cauvry, va trigar-ne 22 i va arribar a Baiona de matinada. L’organització, però, no en va desqualificar a cap.
El relat periodístic de les heroïcitats dels ciclistes de principis de segle XX pels camins dels Pirineus va atraure amb força el públic. El diari l’Auto, patrocinador de la cursa i que relatava dia a dia l’avenir de la competició, passava a vendre 300.000 exemplars cada dia. Ara bé, curiosament, i malgrat la duresa d’aquella primera vegada que es va travessar la serralada, la victòria de Lapize no es va decidir als Pirineus, sinó a les etapes planes que anaven cap a Brest i Caen.

(El relat històric està extret del llibre ‘De Donòstia a Portbou’, de Rafael Vallbona i Llorenç Pros, ed. Proa)

12/10/09

Dins el Cycletourism congress, descobrir l'Empordà pedalant


El cicloturisme és una activitat lúdica, que promou l’activitat física i la descoberta de nous paratges. és una forma de turisme que no contamina, ni ambientalment, ni acústicament i promou el respecte al paisatge. És per això que els gairebé 300 participants al Cycletourismcongress Costa Brava que es va fer a primers d’octubre a la Vall d’Aro (Baix Empordà), al manifest final van reclamar a lesa administracions que vetllin perquè l’exercici dels drets dels ciclistes es desenvolupin amb llibertat i seguretat i amb coordinació amb les xarxes i polítiques cicloturistes europees.
Però, amés, el cicloturisme desestacionalitza l’oferta turística i l’està fent créixer malgrat la crisi, tal i com van demostrar les experiències presentades a l’encontre per ponents catalans, bascos, francesos, alemanys, danesos i britànics.
Entenen que tant cicloturista és un viatger amb alforges, com algú que vol assolir un repte esportiu personal, ja sigui per carretera o muntanya, com aquell que recorre el món durant llargs períodes de temps amb la seva bicicleta, Catalunya és un país amb una enorme potencial per a la pràctica del cicloturisme del tipus que sigui: turisme, esport, filosofia, activitat física o repte personal. És per això que el congres també va reclamar un esforç per especialitzar els allotjaments i integrar-los en l’activitat.
Paral•lelament a les sessions teòriques, cada tarda els participants van conèixer alguns racons de la Costa Brava des de les seves bicicletes. Per gaudir de la bellesa del país, el Baix Empordà disposa d’una xarxa de 255 quilòmetres de rutes pensades per a cicloturistes que cada any capten l’atenció de més visitants, sobretot estrangers, però també de catalans. Aquesta xarxa es complementa amb les vies verdes del carrilet de Sant Feliu a Girona i de Palamós a Palafrugell i aviat es pot veure beneficiada de la política de carreteres compartides entre ciclistes i vehicles a motor els caps de setmana, a l’estil que es ve fent de fa anys a Bisdcaia. Així, visitar la Costa Brava en bici serà un nou atractiu turístic, de lleure i cultural que també beneficiarà econòmicament el territori.

Probablement Josep Pla mai no hauria pedalat per la carretera que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Tossa (GI 682), a tocar de l’ermita de Sant Elm on Ferran Agulló va imaginar aquella costa tan brava. Si ho hagués fet hauria tingut una visió més potent encara del país, amb els roquissars escarpats fins a trenc d’ona, les pinedes arran de mar, les raconades esqueixades a la muntanya que formen les cales del Senyor Ramon o Salionç i, ja en arribar, la impressionant vista de la vila vella de Tossa. Aquesta carretera és una de les que, si ho acorda el Govern serà compartida, amb prioritat per als ciclistes, els caps de setmana. Els participants al congrés van sortir de Santa Cristina d’Aro i, per la via verda del carrilet, van arribar a Sant Feliu (11 kms). Van deturar-se uns minuts a contemplar la bellesa del monestir de la Porta Ferrada i d’allà van pedalar pujant i baixant les costes que recorren la costa (21 kms), fins arribar a Tossa de Mar (33 kms).
A l’endemà la ruta els va portar de Santa Cristina a Sant Feliu per la mateixa via verda (11 kms), i des d’allà per l’antiga carretera de Palamós i l’avinguda de s’Agaró, per evitar transit, fins a Platja d’Aró (15 kms). Per l’avinguda d’Andorra van pedalar fins Sant Antoni de Calonge i van resseguir tota la badia fins el port de Palamós (18 kms). Van creuar la Fosca i, just a l’accés a aquesta platja des de la C-31, van agafar la nova vida verda de l’antic tren de via estreta que els va portar per Mont-ras fins Palafrugell, on l’any vinent es farà el congrés (26 kms)., Des d’allà, pel camí de Calella, van arribar al Port Bo (30 kms) just a temps per veure la posta de sol. El país és més bell des d’una bici.
Santa Cristina d’Aro-Tossa de Mar. Dificultat. Mitjana. Distància. 33.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell. 300 metres. Cartografia: www.viamichelin.es
Santa Cristina d’Aro-Calella de Palafrugell. Dificultat. Baixa. Distància. 30.00 kms Temps: 3h Desnivell.160 metres. @: http://www.baixemporda-costabrava.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La sostenibilitat insostenible


No és una llegenda urbana, malauradament és veritat: el Bicing, la gran aposta de Barcelona per un transport públic sostenible, és absolutament insostenible. Hi ha un estudi d’una consultoria medioambiental que no s’ha fet públic, que delata que la quantitat d’emissions de CO2 que els usuaris de la bicicleta pública estalvien a l’atmosfera de la ciutat és superada amb escreix per la quantitat d’emissions de CO2 que provoquen les furgonetes del sevir amb les seves anades i vingudes constants per tota la ciutat traslladant bicis d’una estació a l’altra o reparant-les.
No és una denúncia contra la política de l’ajuntament de Barcelona, d’això ja se n’encarrega amb constància de flagell la redacció de la Vanguardia, diari que odia editorialment les bicicletes i els qui les conduïm. Es tracta de donar un toc d’alerta per millorar la gestió del servei i fer-la més eficient ambientalment, perquè per això es va crear. No n’hi ha prou amb presumir de l’èxit del Bicing i de com s’hi emmirallen moltes altres ciutats, cal que el mitjà respongui a les necessitats polítiques pel qual es va crear.
Esperem comprovar com funciona ambientalment a Girona o Sevilla, que ja el tenen en funcionament, i altres ciutats que el tindran aviat com Madrid o Badajoz.

8/10/09

Hem tornat a pujar a un tricicle


El somni d’infantesa torna a ser realitat. Qui no havia demanat als reis un tricicle, qui no havia fet quilòmetres pel passadís de casa amb ell bo i posant cara de velocitat? Tots aquests records d’infantesa han reviscolat en provar el tricicle Montseny que Bicicletes JM fabrica a Sant Celoni.
Un tricicle per la carretera? I tant. A banda d’estar degudament homologat, el tricicle de JM és una màquina absolutament apta per a recórrer llargues distàncies, i fins i tot presenta com a accessori un carretó per portar-hi equipatge. Em veig travessant de nou el desert de Mohawe, però aquest cop ja no damunt d’una Harley, sinó amb una d’aquestes màquines fabricades al Vallès. Qui s’hi apunta?
Per gentilesa del responsable del centre BTT del Pla de l’Estany present al Cycletourism congress Costa Brava vam tenir l’ocasió de provar una d’aquestes màquines. D’entrada et fa l’efecte que et costarà fins i tot enfilar-t’hi, però l’estranya sensació d’anar tan ajagut desapareix al cap de cinc minuts. La posició del cos és summament natural, amb la ronyonada premuda contra el seient anatòmic. La pedalada, lluny de ser complicada com havíem imaginat, és d’allò més natural, doncs, amb cada cop, no fem més que col•locar encara millor el tronc al seient. És com quan seiem a les màquines de ‘fer cames’ del gimnàs. Un cop habituats la conducció és molt senzilla i divertida. Equipat amb una transmissió normal de bici (el grup és un Shimano) canvis i frens no suposen cap complicació, i la direcció, amb els punys del gran manillar a banda i banda del cos, és d’allò més fàcil.

Rodar en pla amb el tricicle és divertit. A la que controles la distribució del pes i la frenada pots fer unes derrapades de ral•li. Ens falta provar-lo en costa, pujant colls de muntanya. Aquí, segurament, el seu pes, doncs la unitat provada està fabricada en acer, serà unhandicap. Personalment sóc dels que m’agrada enfilar-me damunt dels pedals quan pujo. No se si em costarà gaire d’acostumar-me a escalar confortablement assegut. Ara, suposo que quan li agafes el truc ha de ser summament plaent. Proveu-ho i ja direu. A la botiga de Pineda de Mar, o al mateix estany de Banyoles podeu llogar-ne un per una estona.
Contacteu-hi a: Bicicletes JM, c/Tarragona, 5. Pineda de Mar. Telèfon: 93 762 32 90 http://www.bicicletasjm.com/

5/10/09

Pel pla de Llívia. La solana dels Pirineus


La Cerdanya és un dels territoris del sud d’Europa amb més hores de sol. La seva privilegiada orientació est-oest, única als Pirineus, la converteixen en un país molt apte per la pràctica dels esports a l’aire lliure, no sols l’esquí, fins i tot en ple hivern. Avui proposem una ruta circular al voltant de la plana nord de la comarca, que s’estén entre la capital, Puigcerdà, i la vila de Llívia, i que s’escampa fins els pobles nord catalans d’Osseja i Palau de Cerdanya, en territori francès.
Sortim de la plaça de Santa Maria de Puigcerdà, presidida pel campanar. La plaça ha estat remodelada i llueix els seus discrets encants pirinencs. Situats d’esquena al campanar, agafem el carrer Major que surt per l’esquerra en direcció oest. Plaça del Rec, carrer doctor Andreu i, després d’una ínfima rotonda, passeig de la Sèquia, amb la rambla en mig. Més endavant, trobem la sèquia a l’esquerra i la seguim pel camí de Rigolisa fins l’ermita del mateix nom (2.3 kms)
Deixem l’ermita i seguim per la pista que surt a l’esquerra fins una cruïlla, la creuem i entrem al parc presidit per un nou estany on es recullen les aigües del Carol. Fem el tomb a l’estany i seguim per un camí enquitranat a la dreta que ens porta a la Nacional 9 francesa, Baixem per la carretera fins Ur. La segona cruïlla a ma esquerra es diu Camí de Llívia; l’agafem.
Aviat s’acaba l’asfalt, però el camí és bo i a penes puja. Veiem Llívia al davant. Entrem a la vila i seguim el carrer recte fins el final. Ara seguim els senyals que diu església guiant-nos per les envistes del campanar. Pugem fins l’església de Nostra senyora dels Àngels i continuem la ruta per un carrer que surt a l’esquerra i que du un senyal de direcció prohibida al que no fem cas. El carrer, després d’estrènyer-se molt, desemboca en un de travesser que agafem a l’esquerra. Aviat es converteix en un camí que, tot i que diu que no te sortida, segueix fins la carretera d’Estavar. Esquerra fins Estavar, on paga la pena de visitar l’església romànica de Sant Julià. Seguim la carretera direcció Sallagosa, deixant el trencall a Bajande i Caillastre.
Al quilòmetre 11.3 deixem la carretera i descendim de cara, tal i com venim, per un camí que ens surt a la dreta. i, entre còdols, baixa fins la llera d’un rierol que travessem. Des d’aquí, fangosa, la pista s’enfila fins Mas Sant Josep, que voltem fins la carretera de Llívia. La creuem en direcció al mas Gorguja, una joia de l’arquitectura rural pirinenca.

Amb una ziga-zaga esquerra dreta creuem un rierol per un ampli pont. Enfront tenim un xalet nou, agafem el camí cap a la dreta i deixem un d’ample i enquitranat que, a la dreta, porta fins a Llívia. Pedalem fort, ens incorporem a un que ve per la dreta i seguim corrent fins que la pujada obliga a treure pinyons. Voltem un antic abocador i seguim, ara en un tobogan, fins mas Concilliabre i la carretera de Càldegues. L’agafem a la dreta fins el poble. A l’església esquerra per una pista enquitranada que, en una curta pujada, ens mena a la carretera general a Sallagosa. La creuem tot dret.
Baixem rectes fins una arbreda, travessem un gual i continuem rectes fins entrar en un corriol molt humit que seguim fins el final, en que es converteix en una pujada plena de grava. Sortim a la carretera, som a Osseja. Seguim dreta i dreta de nou al cap de pocs metres, direcció Palau de Cerdanya. Rotonda. Recte. Passem pel costat d’un centre de salut molt gran i lleig. Entrem al casc urbà de Palau de Cerdanya i seguim pel carrer estret fins una plaça. La Travessem i seguim recte, tot i que hi ha un disc de direcció prohibida a certes hores. Escola. Recte. S’acaba l’asfalt, recte per un ampli camí polsegós. Torna l’asfalt. Hi ha uns xalets granx a l’esquerra i un stop. Seguim recte.
Creuem el llogaret d’Age per un carrer estret que acaba en una baixada. Travessem el Segre per un pont nou i seguim fins el final, on hi ha la rotonda amb l’estàtua d’un jugador d’hoquei. Som a Puigcerdà. Avgda. Catalunya amunt arribarem a la plaça de Santa Maria.
Dificultat. Baixa. Distància. 27.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell.335 metres. @: cerdanyavirtual.com.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Concentració de bicis plegables a Vilanova i la Geltrú



L'incansable Carles Soler, ciclista total que no defuig ni les dificultats més extremes ni els plaers més agradables, ens comunica que està organitzant una concentració de bicis plegables a Vilanova i la Geltrú pel diumenge 22 de novembre. De moment anuncia que hi haurà una ruta per un circuit urbà (i Vilanova te moltes coses que des de la bici es poden veure millor) i una mostra de marques d'aquestes bicis.
La fórmula de Fira-Concentració està pensada perquè el ciclista de plegables vingui a Vilanova i participi en un recorregut urbà d'uns 7 km per la zona del llarg Passeig Marítim i per carrers de la vila.
També hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on es podrà gaudir de les darreres novetats a la zona del Parc de Ribes Roges. El mercat i els models és tant ampli que segur que els assistents quedaran sorpresos de les plegables i les diferents tipologies de màquines que hi ha.
Darrerament es fan moltes concentracions: dia de la bici, passejades, trobades, marxes de bicicletes, curses, però fins ara no s'ha fet cap concentració de bicis plegables, per això aquesta concentració és exclusiva per bicicletes plegables.
Evidentment tothom hi és convidat, sigui quina sigui la marca i model de la seva plegable.

Definició de bicicleta plegable segons el Bicicleta Club de Catalunya (BACC)
La més pràctica per aparcar i combinar amb transports públics. Ideal per a distàncies curtes.
Té un tamany molt petit un cop plegada i és lleugera. Per això, és ideal per a distàncies curtes de menys de 10 quilòmetres, per combinar amb d'altres mitjans de transport i per pujar-la a casa o l'oficina, ja que ocupa molt poc espai i evita que pensem en l'aparcament.
Una bicicleta plegable ha de ser, per definició, prou compacte un cop plegada com per que no es noti la seva presència. Tanmateix, no us en fieu a aquest únic criteri en el moment de fer la vostre elecció. Mireu també el seu pes i la facilitat de plegar-la i desplegar-la, ja que ho fareu sovint. Abans de la compra, verifiqueu també que el mètode de plegat sigui fàcil i pràctic.

No cal dir que l'afició per aquesta mena de bicis va molt més enllà de la de simple vehicle de desplaçament per anar a treballar. Les plegables estan conquerint el mercat i el cor de molts ciclistes, i són capaçes d'assolir qualsevol mena de repte. Amb aquesta perspectiva, esperem que aquesta primera concentració de Vilanova i la Geltrú sigui tot un èxit.
Anirem ampliant la info sobre aquesta trobada conforme s'acosti el dia. Animeu-vos-hi!

3/10/09

Manifest final del Cycletourism Congress Costa Brava


Els dies 1,2,3,i 4 d’octubre s'ha celebrat el Cycletourism Congress Costa Brava a les localitats de Sta. Cristina d’Aro, Castell/Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Els participants, ponents i organitzadors que han participat activament en el desenvolupament de les sessions i de les sortides tècniques, han conviscut amb els ciutadans de la Vall D’aro i han rebut a d'altres ciclistes vinguts d’arreu d’ Europa,
MANIFESTEN:
QUE el cicloturisme és una activitat lúdica, que promou l’activitat física i la descoberta de nous paratges. El cicloturisme té un alt component de prevenció de les malalties, sobretot de la obesitat, de l’estrès i de les malalties cardiovasculars. El Cicloturisme és també una activitat esportiva on els ciclistes es marquen reptes contra ells mateixos enfront les dificultats, és una forma d’entendre la relació dels ciclistes amb les persones, una oportunitat d’introspecció i coneixement d’un mateix i els territoris, vivint intensament el paisatge i participant en l’economia de les regions que visitem.
QUE el cicloturisme és una forma de turisme que no contamina, ni ambientalment, ni acústicament, promou el respecte al paisatge, que en moments on es debat la problemàtica del canvi climàtic és un element de primera magnitud per recolzar la disminució del impacte del CO2 i de pacificació del trànsit motoritzat.
QUE tothom té dret a pedalar per camins, carreteres i rutes urbanes, amb infraestructures ben desenvolupades que garanteixin la seguretat i respecte mutu entre tots els vehicles.
QUE les autoritats politiques i administratives han de vetllar perquè l’exercici dels drets dels ciclistes es desenvolupin amb llibertat i seguretat i amb coordinació amb les xarxes i polítiques cicloturistes europees.

QUE el cicloturisme desestacionalitza l’oferta turística i diversifica els segments de mercat: especialment famílies i persones respectuoses amb el territori.
Que la demanda ha incrementat notablement i ho continua fent malgrat la crisi i en conseqüència, l’oferta també ho està fent obrint un clar sector econòmic en creixement.
MANIFESTEN que el cicloturisme és una gran oportunitat per diversificar el turisme i donar altres al•licients als visitants de la Costa Brava; també volem incidir en el gran potencial que tenen les nostres comarques i territoris per fer possible que aquesta activitat sigui turisme, esport, filosofia, activitat física i repte personal. Calen a les nostres comarques esforços per especialitzar els allotjaments i integrar-los en l’activitat i cal també una coordinació de la difusió del nostre potencial de manera conjunta sota una marca: Girona, cicloturisme de qualitat.

MANIFESTEN la nostra voluntat de fer cicloturisme a casa nostra i en qualsevol lloc.
En el Congrés hem après que totes les disciplines que promouen el ciclisme han de ser reconegudes i estimades per nosaltres mateixos i hem de sentir-nos partícips de l’activitat.
Recomanem a tots els conductors de vehicles motoritzats a realitzar algun recorregut cicloturista per conèixer de primera mà tots aquests beneficis de que gaudim els cicloturistes i convidem els ciutadans que no coneixen el cicloturisme que ho provin, que surtin al carrer, a les nostres comarques i ens comprometem a tornar-nos a veure en el II Congrés de Cicloturisme Costa Brava.