11/10/17

Del tren a les bicis en 125 anys

Ara fa 125 anys, Sant Feliu de Guíxols i Girona van quedar unides per tren. Aquella irrupció en la modernitat, que va permetre l'expansió de la industria surera, és avui una magnífica via per a bicicletes i caminants. Una exposició itinerant recorda, fins setembre del 2018, aquella epopeia. Avui us proposem pedalar per la història.

Estació de Cassà de la Selva
La línia es va inaugurar el 29 de juny de 1892. D'aquell dia, en Gaziel (que era ganxó) en va escriure: "A trenc d'alba, bon punt clarejava, una banda comença de fer la passada, que vol dir un tomb pels principals carrers i places de la vila, bufant amb gran empenta i despertant tothom. La gent es vestí a corre-cuita, i una gran gentada s'encaminà a l'estació, a veure la cosa mai vista i que ja no es tornaria a veure mai més: la sortida del primer tren del carrilet de Girona". Avui en dia, aquella emoció la podeu viure pedalejant còmodament a través de les planes de la Selva i el Gironès. El tren va estar operatiu fins 1969. Avui, la ruta del carrilet de Sant Feliu a Girona és un dels millors itineraris cicloturistes de Catalunya, tant per condicions de la instal·lació, paisatge i història. A què espereu.
Tot i que el recorregut oficial de la línia era Sant Feliu-Girona, per la vostra comoditat us proposem fer-la al revés: hi ha menys pendent, i arribar a Girona amb transport públic és més fàcil. Això si, als trens d'alta velocitat no hi poden viatjar bicicletes, a no ser que siguin plegables. Situem, doncs, el punt de partida a l'estació de tren de Girona (RENFE mitja distància, RG1 i R11). Sortiu de l'estació en direcció sud fins desembocar a l'avinguda d'Emili Grahit. A l'altra banda hi ha un carril bici. Agafeu-lo cap a l'esquerra, cap al mar. A la gran rotonda de la plaça dels Països Catalans continueu per l'avinguda, passareu la Guàrdia Civil i, poc després, la via verda surt a l'esquerra en baixada, cap a la llera de l'Onyar. HI ha un rètol verd que ho indica. A partir d'ara heu d'estar atents a les indicacions verdes de la via i a la senyalització específica per a bicicletes. Passareu pel parc científic de l'UDG, pel nucli de la Creueta i, entre camps i després de creuar la N-II per sota, fareu cap a Quart. Aquí hi ha la primera estació del recorregut que es conserva tal i com era. Avui és una sala d'exposicions i hi ha també un centre BTT. Passareu Quart pel carrer del Tren. Al final fa una giragonsa per creuar la carretera i sortir a l'altra banda. Tot està indicat o marcat a terra.
Aviat passareu pel monument al carrilet i, en un tres i no res, sereu al baixador de Llambilles, també ben conservat. Aquí hi ha una font. Creueu Llambilles i en sortiu per l'altra punta en paral·lel a la carretera C-45. Fins a Cassà, la via creua camps, passa per granges i, just abans d'entrar a la vila, passa per un lleig polígon industrial. Evidentment, no sempre s'ha pogut respectar el traçat original; ara be, l'estació de Cassà paga la pena. D'estacions n'hi havia de primera (Girona i Sant Feliu), de segona, (Casa i Llagostera), de tercera (Quart, Sta. Cristina i Castell d'Aro) i els baixadors de la Creueta, Llambilles i la Font Picant. Als llocs d'Esclet i Llebrers el tren s'aturava, però no hi havia andana, i els darrers anys es va obrir  un baixador a la platja de St. Pol, pel turisme.

Monument en record del carrilet, entre Quart i Llambilles
El passeig del Ferrocarril de Cassà acaba en un camí que és la pròpia via verda. Per un pont passareu la C-45, i us enfilareu a tota metxa, entre camps i masos, cap a Llagostera. Al pas de la via hi ha bars, restaurants i equipaments esportius. Des d'aquí passareu a circular prop de la C-35 (però sempre molt ben protegits i prou allunyats dels cotxes). La via va una altra gerigonsa per superar un nus de carreteres, passa prop del poblet Ibèric de Plana Basarda i pel baixador de la Font Picant, avui un restaurant. Era el baixador per anar a Romanyà, i és una estació imbuïda d'un aire romàntic.
Creuareu tot Sta. Cristina d'Aro, on l'estació és un bar-restaurant, i ràpidament sereu a Castell d'Aro. Aquí l'estació és el centre d'un parc on hi ha un circuit de tren, sala polivalent i centre BTT. A més, podreu admirar una de les antigues locomotores que feien el recorregut. Passat Castell creuareu el Ridaura, passareu per sota la carretera C-31 i us aneu acostant a les envistes de Sant Feliu. Aquí us trobareu la única pujada; és l'entrada a la vila. Un ràpid descens per un voral de terra al costat de la calçada us deixarà, a esquerra, en una plaça una mica desmanegada; final de trajecte.
A prop, baixant el carrer Cervantes que davalla a esquerra de l'entrada del parc, hi ha l'antiga estació, avui una escola. Aneu-hi, és el millor final per a la ruta. I pels mes nostàlgics i curiosos, baixeu fins l'antic tinglado (c/ de Heriz esquerra i avall). Allà, ara un bar, hi ha un comboi sencer del tren.
I per a tothom, recordar que l'exposició, un luxe d'imatges, reproduccions i documents, es pot visitar a Sta. Cristina (27.10 al 26.11), Llagostera (1 al 31.12), Cassà (4.1 al 4.2 del 2018), Llambilles (9.2 al 4.3). Quart (9.3 al 8.4) i Girona (13.4 al 16.9)
Dificultat: Fàcil Distància. 40 kms Temps: 3h 50’ (5h amb aturades) Desnivell: 175 mts @: www.viesverdes.cat

Un dels viaductes construits per a la via verda

30/9/17

Pujada en Brompton pels Dolomites

Juny de 2017. Ruta solidària en Brompton pels Dolomites, inclosa en el programa del Sellaronda bike Day. Una experiència única.


27/9/17

El llibre 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, ja és a les llibreries

Amb aquestes '50 noves rutes de cicloturisme tranquil' intentem posar el país al vostre abast com mai no heu cregut que es podria conèixer. Són itineraris per 28 comarques de tot el país, del litoral a l'Aran i del Segrià a l'Empordà.
No cal una bona màquina, no cal un estat de forma envejable, no calen ginys electrònics ni gran impedimenta turística. L'únic imprescindible són els ganes de conèixer un lloc que no sabíeu. Recorreguts a l'abast gairebé de tothom i per a tots els gustos. Proveu-ho; enganxa.
Les rutes del recull estan pensades i dissenyades a partir del concepte francès de ‘randoneur’ (caminant literalment), que hem traduït per tranquil; és a dir: circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla de la idea els ascensos i les dificultats tècniques que caracteritzen i prioritzen les rutes de cicloturisme esportiu. A més, sempre que es pot, s'hi combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.
Tampoc hi trobareu fites quilomètriques, track’s de GPS i informacions similars que res tenen a veure amb el ciclista tranquil. Per seguir els itineraris del llibre no cal ciclecomputador, ni portamapes, ni satèl·lit. Si el text us diu ‘en arribar a una casa blava gireu a mà dreta’, és que no cal altra informació per seguir la ruta. Trobareu la casa blava i el camí que surt a la dreta. I llestos. No pot ser més senzill. Cada excursió va acompanyada d’un senzill mapa per si voleu saber en tot moment en quin punt esteu del camí.
Podeu comprar el llibre a qualsevol llibreria generalista, o directament a la web de l'Editorial Cossetània, picant AQUÍ

Aquestes són els 50 itineraris del llibre:

1.- Pels arrossars de l'Ampolla, l'Aldea i Camarles                                     Baix Ebre
2.- La vall del riu Llestres                                                                                Baix Camp
3.- El Segrià sec i les Garrigues, país d'oli                                                     Segrià/Garrigues
4.- Tarragona. La llum, el mar i Roma                                                          Tarragonès
5.- Arran de mar, pel centre de la Costa Daurada                                       B. Pndès/Tgnès
6.- Per terres de vi i calçots                                                                              Alt Camp
7.- Pel paratge natural de Poblet                                                                     Conca de Barberà
8.- Montblanc dins i fora muralles                                                                 Conca de Barberà
9.- Seguint el canal d'Urgell a les Garrigues                                                 Garrigues
10.- Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig                                                    Urgell
11.- La Segarra, terra de castells                                                                      Segarra
12.- Marinera, cultura i gormanda, Vilanova i la Geltrú                             Garraf
13.- Sitges, més enllà dels zombies                                                                 Garraf
14.- Les vinyes del pla del Penedès                                                                 Alt Penedès
15.- Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia                                           A. Pndès/Anoia
16.- Igualada i el riu Anoia. Ahir industrial, avui natural                           Anoia
17.- De Martorell al mar seguint el Llobregat                                                Baix Llobregat
18.- Gaudí, Jujol i altres tresors del Baix Llobregat                                     Baix Llobregat
19.- Platges de Gavà i Castelldefels                                                                  Baix Llobregat
20.- L'Hospitalet de Llobregat, el Brooklyn català                                       Barcelonès
21.- Badalona, de la muntanya fins al mar                                                      Barcelonès
22.- Per la depressió del Vallès i els contraforts de Collserola                   Vallès Occidental
23.- Santiga i un bosc espès de quatre pins                                                     Vallès Occidental
24.- Als peus del castell de Burriac                                                                   Maresme
25.- Pel Vallès, als peus de la serralada litoral                                                 Vallès Oriental
26.- Pedalades per Manresa                                                                                Bages
27.- Vic i els turons testimoni de la plana                                                        Osona
28.- L'Aiguabarreig del ter i el Gurri                                                                 Osona
29.- Vall de Tenes                                                                                                  Vallès Oriental
30.- La plana del Baix Montseny                                                                        Vallès Oriental
31.- Espriu i Vinyoli a la riera de Santa Coloma                                               La Selva
32.- La plana d'Hostalric                                                                                        La Selva
33.- Els estanys de Sils i la Via Augusta a Girona                                              La Selva/Gironès
34.- Seguint el curs de la Tordera                                                                        Mrme./Vallès Or.
35.- Tant per descobrir a Lloret                                                                             La Selva
36.- Terraprims de Llagostera i Cassà                                                                 Gironès
37.- L'Onyar i el volcà de la Crosa                                                                          Gironès/La Selva
38.- Voltant el Puig d'Adri                                                                                       Gironès
39.- Amb el Ter, obrint-nos pas cap a la plana del Gironès                              Gironès/La Selva
40.- Les coves de Serinyà i el pla de Martís                                                          Pla de l'Estany
41.- Els pobles medievals del Pla de l'Estany                                                       Pla de l'Estany
42.- Mieres i la vall de Campmajor                                                                         P. Estany/Gartxa
43.- El bullici de Platja d'Aro i la calma del monestir de Solius                        B. Empordà
44.- Puig Segalar, el sostre empordanès                                                                Baix Empordà
45.- Pals, platges i arrossars                                                                                      Baix Empordà
46.- Per terres baixes del Fluvià                                                                                Alt Empordà
47.- Natura i patrimoni als pobles de Mijaran                                                       Val d'Aran
48.- Salardú, balcó de la Vall d'Aran                                                                         Val d'Aran
49.- Vista panoràmica de la primavera a la Cerdanya                                           Cerdanya
50.- Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia                                                           Cerdanya

26/9/17

Tona, Seva i Balenyà

Al bell mig de la plana de Vic, Tona (8.000 habitants) és cruïlla de camins entre Barcelona i Vic, i Manresa i el Montseny. Tot i estar envoltada d'una colla de petits serrats, l'eix que la uneix amb Balenyà i Seva permet fer una ruta interessant cap a la urbanització del Muntanyà i les estivacions del Montseny per la seva cara nord.
Església de Seva
Toma comparteix estació de tren (Renfe R3) amb els altres dos municipis per on rodareu avui: Balenyà i Seva. Comenceu la ruta davant de l'estació, a Sant Miquel de Balenyà. Pedaleu per la carretera BV 5303 en direcció a Seva, en suau pujada. Rectes en una rotonda a l'entrada del poble, un cop ben be al centre, a la dreta per la BV 5301 en direcció a El Brull.
Abans de seguir, podeu fer un tomb pel centre d'aquesta població. En lloc de girar a dreta per la carretera, gireu a esquerra i agafeu un carrer que baixa cap a l'església de Sta. Maria i l'ajuntament. Seva és un típic poble de muntanya, amb cases de pedra rogenca, carrerons estrets i obacs i sentor de llar de foc, si hi aneu quan fa fred. La carretera cap a El Brull puja (82 metres en 1.4 kms). L'heu de seguir fins el trencall a dreta que diu golf El Muntanyà i urbanització Serrabardina. Seguiu pujant pel carrer de les Olimpíades de 1992 sense deixar-lo mai. És l'eix de la urbanització. Quan sigueu dalt de tot tindreu molt bones vistes dels serrats que envolten la plana vigatana. El carrer baixa ràpid i entra en una zona urbanitzada. Deixeu un trencall que surt per la dreta i continueu pel carrer que porteu, que ara es diu Collformic. El primer que surt a dreta es diu carrer de la Mora, gireu-hi i baixeu fins el final. Gireu a esquerra per Esteve Duran.
Quan trobeu el primer trencall a esquerra (Pirineu), veureu que el carrer que porteu fa un petit tobogan. Però ull, a dreta, arrambat al tancat d'un xalet, hi ha un camí de terra ben clar que és el que heu d'agafar. Aquest camí va baixant en paral·lel al Torrent de la Vall del Castell (veureu la cornisa a l'altra banda). El camí fa algun revolt, passa per algunes cases de pagès esparses i, finalment, desemboca en un de molt clar que li surt per l'esquerra. Agafeu-lo a dreta (tal com veniu) i continueu fent ziga-zagues, deixant un trencall clar a dreta i passant damunt del torrent de Vall-llosera, fins què, a les envistes d'Hostalets de Balenyà, girareu a dreta en una petita cruïlla de quatre camins. Poc després desembocareu en un carrer asfaltat (Tagamanent) que agafareu a esquerra. Girareu pel primer (Pla de la Calma) a dreta, bo i passant entre industries, fins una rotonda.
Esquerra passant per damunt d'un torrent i del tren i, després de deixar l'entrada d'un restaurant, gireu a dreta pel camí de la Cogullada. després de passar per unes cases, el camí es torna terrer i surt d'Hostalets. Seguiu rectes sense deixar-lo, portant a dreta la via del tren. Poc després de que torni l'asfalt arribeu a un polígon industrial. Just abans d'entrar-hi gireu pel primer carrer que surt a esquerra. En una rotonda gireu per una mena de via verda que surt a esquerra i que corre paral·lela a un torrent. En una cruïlla de quatre camins s'acaba l'asfalt, però heu de seguir rectes pel camí de terra. Deixeu una clara bifurcació a la dreta bo i creuant el petit torrent i seguiu fins desembocar en una carretereta paral·lela a l'autovia C-17. Gireu a esquerra fins passar per sota l'autovia en una rotonda propera.

Baixant d'el Montanyà cap a Hostalets de Balenyà
A l'altra banda hi ha una altra rotonda. Agafeu el camí d'enfront que, en una curta pujada, us mena al restaurant Mas Estabanell. deixeu l'entrada del restaurant a l'esquerra i seguiu pel camí mal asfaltat que marxa cap a la dreta. Aquest camí desemboca en un altre, que agafareu a dreta cap a unes naus antigues. sense deixar-lo, torna a desembocar en un altre camí, que aviat és el carrer Nou, que entra a Tona.
Seguiu-lo fins el final, a la plaça de l'Hostal, i gireu a esquerra pel carrer Travessia. A les envistes de la plaça de l'Església gireu a dreta cap a la parròquia, que deixareu a esquerra per seguir tot recte fins el carrer Call, que travessa i que agafareu a dreta. El carrer va a  parar a la plaça Major, plena de bars i terrasses. Creueu-la amb cura i sortiu-ne per una baixada que hi ha al fons a la dreta i que us mena a l'ajuntament. Al final del carrer girareu a esquerra pel carrer de la Font (ull, contradirecció), i de seguida a la dreta pel carrer d'Antoni Figueras, que us porta a la sortida del poble.
A la rotonda seguiu direcció Seva passant per sota la C-17, a la següent el mateix. Pedaleu per la BV 5303 fins Sant Miquel de Balenyà. Veureu un imponent turó testimoni, les sobtades elevacions típiques de la plana de Vic. Passeu per damunt del tren, gireu a dreta ja dins el poble (direcció Seva) i ja veureu l'estació, punt on heu iniciat aquesta excursió per l'altiplà osonenc.
Dificultat: Mitjana Distància. 21.50 kms Temps: 1h 45’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 295 mts @: www.osonaturisme.cat

Tona


16/9/17

Per les capçaleres del Ter i del Freser

Amb gairebé 15 mil hectàrees entre Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Pardines, Vilallonga, Setcases i Molló, la Generalitat va crear el 2015 el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Entre Núria i Ulldeter, proposem una ruta d'alta muntanya per descobrir els Pirineus més verds i feréstecs. Un plaer dur, però reconfortant.

Un descans després de la primera pujada forta, amb el Taga al fons
Tot i l'exigència física, que no tècnica, d'aquest autèntic viatge a les altes valls del Ter i del Freser, el desnivell es concentra en una sola ascensió. Un cop arribats als peus del Balandrau, al coll de la Gralla, a uns 2080 metres, tindreu davant vostre una llarga baixada i, posteriorment, una bona tirada en pla tendint al descens, fins arribar a Ripoll, punt d'inici i final de la ruta.
A Ripoll s'hi arriba amb tren (línia R3, Renfe). Si hi aneu amb cotxe podeu deixar-lo a l'aparcament que hi ha a l'estació de tren, punt on començareu a pedalar.
Agafeu el carrer del Progrés (on hi ha l'estació) cap al nord, fins un trencall que, a l'esquerra, diu Vic, Barcelona, ajuntament i centre vila. Agafeu per aquí i aviat sereu davant la basílica de Santa Maria, de la qual no podeu deixar de contemplar la seva espectacular portalada romànica. Deixant l'església a ma dreta i seguint rectes per la carretera de Ribes, aviat sortireu a un trencall que enllaça amb la carretera que, en 13.50 kms) us portarà a Ribes de Freser, passant per Campdevànol i la deu i el balneari Fontaga, on s'embotella l'aigua de Ribes. La carretera puja molt suaument, una bona manera d'escalfar les cames.
Entrant a Ribes veureu aviat un trencall a dreta, que creua un pont sobre el Freser, que indica Bruguera Pardines. Seguiu sempre direcció Pardines. Travessareu tot el poble, un parell de cops més el riu, la via del cremallera a Núria i, circulant en paral·lel al riu Segadell, sortireu de Ribes, passant abans prop del càmping. La carretereta s'estreny i s'enfila. L'aire és més pur i el paisatge més verd. Al cap de 3 kms, deixeu la carretera i preneu el camí que, a esquerra, indica Ribesaltes i Tregurà. Els primers quilòmetres, amb el Puigmal al davant, la pista està cimentada. Passareu prop de turismes rurals; vosaltres amunt. Poc a poc aneu perdent el Puigmal de vista fins que, en un pronunciat gir a dreta, la pista canvia d'orientació i, poc després, s'acaba el ciment. En un parell de revolts més de paella notareu que heu pujat molt, llavors la costa s'ajeu una mica. En aquest punt trobareu un trencall a esquerra que du a un refugi, vosaltres rectes per l'ampla pista camí de Tregurà. Ara la vista es va obrint per la dreta. La visió de la serra Cavallera paga la pena.

Dalt del coll
El camí, ample i ventilat, va pujant, però d'una forma més amable. Desapareixen poc a poc els arbres, i tot el que abasta la mirada és un immens tapís de verd i els cims sota els quals neixen els dos rius. Passeu per un primer coll (el camí tomba a esquerra); després arribareu a un segon i molt més ampli des d'on s'albira ja, de lluny, el Balandrau; encara passareu per un refugi i, després de fer un gir a dreta en la fondalada d'un torrent damunt del qual treu el nas el cim del Balandrau, arribareu al coll de la Gralla, a 2.080 metres d'alçada, punt culminant de l'ascensió. Des del trencall de refugi haureu pedalat 15.30 kms, sempre per una pista ampla, ben practicable i d'una bellesa indòmita.
Sense deixar el camí, ara una mica pedregós, baixareu vertiginosament fins el llogarret de Tregurà de Dalt, que anirà apareixent sota vostre. Des d'aquí una carretera de molts revolts i estreta, baixa fins Tregurà de Baix per, finalment, desembocar a la GIV 5264. A la dreta en sueu descens passareu per Vilallonga, de Ter, Llanars i, finalment, entrareu a Camprodon. és un bon punt per fer una aturada: reposar, menjar, abeurar-se i visitar el pont romànic o la casa-museu d'Isaac Albéniz, fill predilecte d'aquesta antiga i majestuosa vila d'estiueig.
Dirigiu-vos a la sortida sud del poble i, a la rotonda, agafeu a penes uns centenars de metres la C-38 en direcció a Ripoll, just fins una benzinera. A dreta veureu que hi surt un carrer asfaltat en paral·lel; aneu-hi. Baixant per la marge esquerra del Ter, a tocar, passareu per un càmping. després trobareu un trencall a esquerra que porta a Creixenturri, i encara un altre a Sant Bertomeu del Sitjar; deixeu-los. vosaltres seguiu sempre per l'estret i obac camí cimentat que, a tocar del Ter, passa pel turisme rural de can Peric i surt a la carretera C-38, just a l'entrada de Sant Pau de Seguries.
Travesseu el poble i continueu en descens durant 8.2 kms per la carretera fins Sant Joan de les Abadesses. Passat el pont sobre el ter (al costat teniu el romànic), hi ha un desviament que surt recte en direcció a Ogassa. és una curta, però empipadora, pujada que us mena a l'alberg de la Ruta del Ferro. En aquest punt comença la impressionant via verda del Ferro i del Carbó que, seguint el traçat de l'antiga línia fèrria de Renfe, us portarà a Ripoll en una dotzena de quilòmetres suaus i molt agradables.
Sta. Maria de Ripoll, parada obligatòria només començar
Un cop s'acaba la via continueu pel mateix carrer fins sortir al punt on, en començar la ruta, heu trencat a esquerra cap a la basílica de Santa Maria. Ara aneu rectes i en dos cents metres sereu a l'estació. Un dur esforç abastament compensat per la bellesa del parc natural.
Dificultat: Molt alta Distància. 84.00 kms Temps: 5h 26’ (6h 30' amb aturades) Desnivell: 1390 mts
@: www.elripolles.com



-->

8/8/17

La desconeguda serra de Castelltallat

A l'oest del Bages, la serra de Castelltallat és un petit massís de la depressió central devastat pels incendis de 1994 i 1998. Ja recuperat, gràcies a l'activitat humana i al cuidat entorn natural, avui és un paradís de l'agroturisme, i apte per a l'observació astronòmica o el cicloturisme.

L'espectacular vista des de l'església de Castelltallat
Una pedalada què, per paisatge, patrimoni i descoberta, passarà als annals del vostre estiu 2017: voltar la serra de Castelltallat, amb sortida i arribada a Sant Joan de Vilatorrada, a tocar de Manresa. A la rotonda a tocar del camp de futbol hi ha una gran esplanada on podeu aparcar i posar a punt les bicis i les alforges. La ruta no és especialment dura, però tampoc no és un simple passeig; cal afrontar-la amb un cert entrenament.
Sortiu de la rotonda prenent la carretera BV 3008 direcció Canet de Fals i Calaf i a tocar de la riera de Fonollosa, on desaigua la serra (la riera desemboca al Cardener, que aboca les aigües al Llobregat). Al cap d'un quilòmetre i escaig veureu un trencall a dreta que diu Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica; agafeu aquesta carretereta. Al llarg de prop de 5 quilòmetres circulareu en paral·lel al riu Cardener i la C-55, fins arribar a Callús. Aquí la vostra carretereta rural desemboca a la BV 3003, que agafareu a esquerra en pujada, dirigint-vos ja cap a  la serra.
Durant els propers 6 quilòmetres pujareu 289 metres. Paciència, admireu el paisatge que paga la pena: barraques de pedra seca, alguna ermita entre camps de cereals i, conforme us aneu endinsant a la mata boscosa: la botja, el romaní i el fenàs a les parts baixes, de brolla, i la nova roureda sorgida després dels incendis, el pi blanc i l'alzina més amunt. deixeu el nucli de Sant Mateu a esquerra, i continueu pujant (ara més suau) uns 379 metres durant 12 quilòmetres. La carretera perd amplada, i fins i tot a partir d'un punt s'anuncia com un camí rural, però mai no deixa d'estar ben asfaltada i esquitxada de masos impressionants a banda i banda, a molts dels quals us acolliran d'allò més be, donat que es dediquen al turisme rural. Ja portareu una estoneta planejant quan trobareu un trencall a esquerra que indica l'observatori astronòmic de Castelltallat; aneu-hi. Puja una mica, però és curt i la vista des de 878 metres paga la perna de sobres.
L'observatori és de recent construcció. Te una cúpula de 5.25 metres de diàmetre i un telescopi de 40 mil·límetres, cosa que permet l'observació d'estels, nebuloses i galàxies. S'hi fan activitats educatives, i també hi fan estades músics i artistes.

Prop de Fals
L'observatori és a tocar de l'església parroquial i de l'antic castell, que ja al S XIV estava fora d'ús. Va ser amb les seves pedres que es va aixecar el temple. Des de les escalinates d'accés, hi ha la vista més espectacular de la serra: d'esquerra a dreta: Montseny, Cingles de Bertí, Sant Llorenç de Munt i Montserrat; als peus, la frondositat de l'obaga de la serra que s'escampa vers la plana del Bages. No us doldrà l'esforç de la pujada.
Ara toca baixar. Reculeu fins la carretera per on veníeu i recupereu el sentit de la marxa que portaveu (o sigui, gireu a esquerra). Deixeu a ma dreta el trencall que porta a Salo i un altre de terra, i avall que fa baixada fins desembocar a la BV 3008, una carretera més ampla que, cap a la dreta, us porta a Aguilar de Segarra. Agafeu el trencall que, per l'esquerra,  du al poble. Aneu fins la decrèpita estació i gireu a esquerra pe runa carretereta que puja en paral·lel a les vies. Deixeu el pont sobre el tren i seguiu entre cases, xalets i un edifici municipal. Aquí el carrer es torna de terra en un tram (tot i que l'estaven arranjant quan hi vam passar). continueu sempre per aquesta via principal que, a la fi, desemboca en una carretera una mica més ampla (però no gaire) que, a la fi, i en suau pujada, us durà a Fonollosa.
En aquest poble aneu a parar a la BV 3008, que agafeu a dreta. Aquesta carretera corre paral·lela a la riera de Fals, primer, i a la de Fonollosa després. Planejant i en clar descens, deixareu un trencall a dreta que du a Fals i Rajadell, deixareu Canet de Fals a l'esquerra, i aviat entrareu a les cornises que forma la riera. Passareu per la cruïlla que, a l'anada, heu agafat per anar cap a Sant Martí de Torruella i l'empresa Máfrica, i en un tres i no res sereu a la rotonda de Sant Joan de Vilatorrada on heu aparcat el vehicle.
Dificultat: Mitjana/Alta Distància. 56.00 kms Temps: 3h 02’ (4h temps total) Desnivell: 885 mts @: www.santmateudebages.cat

L'observatori astronòmic, punt més alt de la ruta


27/7/17

Les cales de l'Ametlla

Si els seus habitants l'anomenen 'La Cala' no és perquè si; el litoral de l'Ametlla de Mar està ple de recòndites cales amb frondoses pinedes a frec de mar. Ara fa cent anys que es va constituir com a municipi. Descobriu els bellíssims secrets de l'Ametlla per celebrar-ho.

A cala Xelín
A l'Ametlla hi podeu arribar per carretera (AP-7) o amb tren, a l'estació del municipi. Situem el punt de sortida a la caleta que conforma el petit port pesquer que va donar origen a l'actual port. Comenceu a pedalar en sentit nord. Un cop deixeu el port veureu la platja de l'Alguer. Dirigiu-vos cap al passeig que la flanqueja. en sortiu per l'altre extrem, continuant endavant pel passeig Marítim. Al final del passeig, davant d0una barana des d'on es contempla la bella cala Pixavaques, hi ha un camí que davalla fins aquesta platja; aneu-hi. Completament urbana, però catalogada amb bandera blava, és la primera de les cales que descobrireu.
A meitat de la cala hi ha l'entrada a un càmping; és un pas públic. Aneu-hi i sortiu rectes per la barrera d'accés a les instal·lacions. Un cop al carrer, gireu a dreta en una curta i forta pujada. Passat el càmping, tombeu a dreta en direcció al cementiri. Descriureu una bella marrada entre petites finques plenes d'oliveres i separades per parets seques; mediterràniament. Des del cementiri hi ha un excel·lent mirador.
Torneu a la carretera principal i gireu a dreta, seguint endavant. Passeu el trencall que porta a  la platja d'Estany Tort i agafeu el següent, que du a Cala Xelín, un altre recó meravellós i pràcticament salvatge. Un cop observada, torneu a la carretera principal i continueu a dreta. el següent trencall baixa entre una frondosa pineda fins la platja del Torrent del Pi. Quan torneu a la carretera us trobareu una dura, i curta, pujada des del fons del torrent fins l'avinguda del Mig, que creua en línia recta tota una urbanització. després d'una rotonda (hi ha carril bici a esquerra) i passat el barranc de cala Forn, agafeu el carrer que surt a esquerra (c/ de la Goleta), que gira a esquerra i us portarà fins el castell de Sant Jordi d'Alfama, una antiga fortalesa situada en un dels caps del golf de Sant Jordi. Darrera hi ha la bellíssima cala de Sant Jordi, una de les joies de la costa daurada. Al fons, la marina de Sant Jordi. Sou a l'extrem nord de la ruta. Reculeu fins el primer carrera  dreta, agafeu-lo, i deixeu-lo pel primer a l'esquerra. Quan desemboca al carrer Goleta, per ton heu baixat abans, continueu recte per un camí asfaltat que baixa al fons del barranc i creua per sota la via del tren i l'AP-7 i, després d'una curta pujada, surt al carrer principal d'una urbanització. Continueu recte en paral3lel a l'autopista fins el carrer nº 2. Gireu a esquerra i, en desembocar a una carretereta, gireu a dreta seguint al costat de l'autopista. després d'un parell de profunds guals, desembocareu a la carretera TV 3025. Sortiu a la rotonda, Passeu per darrera de la comissaria dels Mossos d'Esquadra i continueu per un camí rural asfaltat entre parets de pedra seca i oliveres que puja suaument.

Castell de Sant Jordi d'Alfama. Al fons, cala Sant Jordi
El camí desemboca en un de més ample a tocar de la N-340. Hi ha uns tallers enfront. Gireu a esquerra i seguiu endavant sempre per la pista asfaltada entre oliveres i pins. Deixeu un trencall també d'asfalt trencat, que s'incorpora per l'esquerra, i davalleu fins al fons d'un barranc, remunteu-lo immediatament (és dur, però de gran bellesa i molt típic de la zona) i continueu fins un altre camí asfaltat que es creua en tisora. Agafeu el que va cap a l'esquerra i continueu endavant fins una cruïlla de quatre camins amb un senyal de cediu el pas i una torre d'alta tensió a la dreta. Gireu cap aquest costat, sempre per un asfalt trencat.
El camí davalla ràpid amb cases de camp a l'esquera i un barranc a dreta. Arribeu al fons del barranc i busqueu el pas sota l'autopista (quan hi vam passar nosaltres estava tot empantanat d'obres). Remunteu fins una carretereta que du a un càmping (a dreta) i agafeu-lo a esquerra. Gireu pel primer carrer a dreta, una via d'una urbanització a mig fer (ai la crisi!). És un tram una mica inquietant. en arribar al final, busqueu un camí de terra que surt enfront i que davalla entre pins fins una preciosa caleta. Sortiu-ne pel camí que puja suaument i en paral·lel a la costa. Passareu per antigues fortificacions de guerra que han estat museïtzades, i desemboqueu a la platja de l'estany. Gireu a esquerra fins al fon de l'Estany, un altre bell paratge natural de l'Ametlla. Un cop passat el fons de l'estany, gireu a dreta per un camí asfaltat que puja i seguiu tot dret fins l'hotel l'Ametlla de Mar, que es veu des de tot arreu perquè és un monstre.
Deixeu l'hotel i seguiu fins desembocar a l'avinguda de l'Ensenyament. Gireu a dreta fins arribar davant de l'institut. Ara agafeu la rambla que surt a dreta (c/Cala Joanet) i davalleu fins al port. Creueu una rotonda i continueu fins la següent, enfront de la confraria de pescadors. Un cop aquí tombeu a esquerra vorejant el port fins la rotonda on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 24 kms Temps: 2h 08’ (3h 10' amb aturades) Desnivell: 190 mts @: www.ametllamar.cat/turisme

Cala Pixavaques