16/2/18

Rerepaís empordanès (1)

Més enllà de la costa, i de les platges i els ports (del grecoromà d'Empúries al de l'Escala o l'Estartit), el Baix Empordà te al rerepaís, expressió que va popularitzar Josep Pla, un territori ric i intens, que atorga la personalitat a la comarca i que, llevat d'alguns pobles medievals, és poc conegut. Aquesta és la primera de dues propostes per descobrir-lo pedalant suaument.

La resclosa del Rec del Molí
Entre Colomers i Vilaür, la plana agrícola empordanesa, abastida pel Rec del Molí, es desplega en un tapís de coloració variant segons l'estació, però sempre intensa i seductora. Els pobles que esquitxen l'espai, són silents i clams, tan allunyats del brogit del turisme de costa com de les grans finques de la burgesia que es va en ensenyorir d'altres pobles.
La sortida i arribada de l'itinerari és a l'aparcament de la zona de caiac que hi ha al peu de la carretera GI 634. A prop hi ha la resclosa on arrenca el Rec del Molí. La visiteu en tornar. Ara agafeu la carretera en sentit Girona (oest), i aviat la deixeu. Quan us separeu del riu hi ha un camí que surt a esquerra (rètols verds); agafeu-lo fins la primera cruïlla de quatre camins i gireu a dreta. Passeu sota les vies del tren i, sempre recte, entreu a Sant Jordi Desvalls.
El camí de Mas Masó, per on veniu, desemboca en un carrer estret (c/de Baix), agafeu-lo a esquerra fins l'hotel Casa Migdia. Continueu pel carrer de Migdia a esquerra tal com veniu, fins sortir a l'ajuntament i la plaça del davant. Recte pel carrer del dr. Messeguer i, al semàfor, dreta pel camí Vell de Girona. A la rotonda agafeu l'ample camí que surt a dreta de biaix un cop seguiu en direcció Cervià de Ter. Seguint aquest camí sempre recte entre camps, i deixant dos trencalls clars i amples a la dreta, desemboqueu a la carretera GIV 6234, que us du a Viladasens.
La carretera fa un tomb a esquerra dins el poble; quan ja en surt, heu de girar a dreta pel carrer Tramuntana. Després de passar per l'església, el carrer rep per la dreta un altre; continueu endavant per la pista cimentada fins el barri de la Mora i l'ermita de Sant Martí. Seguiu per aquesta pista fins que fa un clar gir a dreta quasi de 90º. Aquí l'heu de deixar i agafar la pista de terra que surt a esquerra. La pista creua un bosc i surt a una carretera asfaltada. continueu rectes direcció Orriols. Aviat arribeu a la GIV 6234, que agafeu a dreta. Un centenar de metres després del cementiri, i amb l'AP-7 a tocar, deixeu la carretera i agafeu un camí que surt a dreta i sembla endinsar-se en una arbreda. Recte amunt, passeu pel costat d'una finca agrícola i pedaleu entre camps per un camí que a voltes fa l'efecte que vol desaparèixer.

Deixant Viladasens
Però no ho fa. Desemboca en un altre que agafeu a dreta i que davalla per dins d'un bosc fins una cruïlla de quatre camins ben be en un clot. aquí gireu a esquerra cap al poblet de Llampaies. A les primeres cases apareix l'asfalt. Seguiu-lo bo i deixant un estret carreró a dreta, fins una clara bifurcació en Y. Agafeu ara a dreta pel carrer cimentat que us durà al nucli. Gireu a esquerra seguint la línia de cases i sortiu a un stop (turisme rural el Gat vell). Tombeu ara a dreta i de seguida a esquerra per un camí de terra que puja suaument. Aquest camí aviat va paral·lel a la carretera fins que, en arribar a uns arbres, veureu que fa un trencall a esquerra que travessa la GI 623 i continua per l'altra banda. Aneu-hi.
Entre camps i bosquets menuts, la ruta passa una cruïlla de quatre camins (rectes), fa una acusada ziga-zaga després i s'endinsa finalment en un bosc més gran. Rep un camí per l'esquerra i davalla clarament. S'obre un camí més pla per l'esquerra. Qualsevol dels dos són bons, es troben de nou uns metres després per continuar a dreta endavant fins Vilaür. Aquí heu d'anar a buscar la GIV 631, a l'altra banda del poble. Hi podeu anar creuant per la plaça Major i sortint per una porta medieval, o fent una mica de volta pel carrer de la Rectoria. La qüestió és agafar la dita carretera (que planeja i puja amb suavitat) fins la rotonda d'entrada a Camallera. A la rotonda seguiu rectes fins la cantonada d'un forn. Gireu a esquerra (c/Banyoles) i a dreta (c/Talaia), que va de pet a l'ajuntament. A la dreta (c/Església) fins la parròquia de sant Bertomeu, i a l'esquerar pel carrer Nou fins la carretera un altre cop. Agafeu-la a esquerra en direcció a Vilopriu, passant el tren per damunt i deixant el trencall a Saus.
Fins aquest poble la carretera, sense trànsit, planeja. Deixeu-la en un revolt per anar en direcció al centre vila (indicat) pel carrer Nou, que davalla fortament pel centre del poble, fins desembocar a la GI 631, que agafeu a dreta fins arribar un parc infantil (a dreta). Aquí heu de deixar la carretera i agafar un camí que surt a esquerra i que us durà en descens suau fins a Colomers, bo i deixant un camí que surt a dreta després d'un revolt. A l'entrada del poble el camí es bifurca. Seguiu a dreta pel carrer Vilopriu que, sense deixar-lo, us porta a la plaça de l'església i el portal de la muralla (dreta). Vosaltres continueu davallant per l'esquera fins sortir a la GI 634. Potser ja veureu els cotxes, però encara no heu acabat.

Vilaür
Ara visitareu la presa de Colomers, una obra d'enginyeria aixecada entre 1966 i 1970 que mai no ha funcionat (sic!), però que permet la pràctica  del caiac al Ter. També passareu per la resclosa on neix el Rec del Molí, que abasteix d'aigua la zona nord del Baix Empordà fins desembocar a l'Escala.
Un cop a la carretera gireu a esquerra. Pocs metres després hi ha un camí asfaltat a dreta, Agafeu-lo. Creueu el rec i seguiu recte a la cruïlla fins que veureu a dreta la presa. Hi arribareu per un curt corriol. Es pot travessar, doncs s'hi ha fet un pas per a vianants i cicloturistes. A la tornada, en arribar a la cruïlla on abans heu seguit rectes, gireu ara a esquerra. En arribar a una zona d'obres hidràuliques, gireu a dreta segons ve el caminet i aviat creuareu la resclosa vella, una joia de l'enginyeria hidràulica d'origen medieval, punt de sortida del Rec del Molí. Un cop passada la resclosa ja sortireu a l'esplanada on heu deixat el cotxe.
Dificultat: Mitjana Distància. 32 kms Temps: 2h 30’ (3h 22' amb aturades) Desnivell: 310 mts @https://visitemporda.com/ca/

Presa de Colomers

30/1/18

Palou, renovat pulmó agrari de Granollers

Al sud de Granollers, entre el riu Congost, l'AP-7 i Montmeló, hi ha l'antic municipi de Palou, que des de 1928 forma part de Granollers. És una plana al·luvial que s'inclina vers la petita Serra de Llevant. Aquest antic poble agrari és avui el centre d'una activitat pagesa ecològica i sostenible, que ha renovat l'interès per un indret que evoca un passat no tant llunyà.

La torre de les aigües
Palou, que havia estat municipi pagès, veu renéixer la seva activitat gràcies a joves productors. Podeu trobar-los cada dissabte a la Plaça de la Corona, en un nou mercat de quilòmetre 0 que cada setmana atrau a més visitants. Per això us proposem descobrir aquest indret. El punt de sortida i arribada és el Pavelló Olímpic de la ciutat, seu olímpica d'handbol el 1992. Sortiu pel carrer Francesc Macià en direcció Sud (Barcelona) i creueu la C 352 pel semàfor. Continueu recte fins la següent rotonda i gireu a esquera per Marie Curie. Sou a l'extrem de Palou, urbanitzat sense respecte per res que no fos el diner. Dreta pel carrer Pla de Baix fins el límit dels blocs de pisos. després del darrer (hi ha una plaça a dreta), gireu a esquerra pel carrer de can Bassa. Passeu sota les vies del tren i, immediatament, gireu per un camí a esquerra. Sou a les envistes de la Serra de Llevant, secà de Palou.
Desemboqueu en un camí que també ve de creuar les vies. Gireu a dreta i amunt fins dalt de la petita serra. Puja, però és un tram molt curt. Al cap de munt gireu a ma dreta, deixeu que s'incorpori un camí per la dreta, i en marxi un per l'esquerra de biaix i un altre per la dreta, i seguint el camí principal arribareu al Centre d'Educació Especial Montserrat Montero. Creueu-lo deixant edificis i vies d'accés. Un cop passat l'equipament, començareu a veure vinyes a ma esquerra. Gireu per un camí que hi passa pel mig i davalleu fins la GI 5159. Aquestes vinyes s'han recuperat fa poc, i són part de la D.O. Alella, que ha crescut fins Palou fent viable la producció de vi ecològic en petites finques com aquesta.
Gireu a dreta un cop a la carretera i deixeu-la de seguida per agafar un camí que, entre les vinyes i l'autopista, puja de valent per davallar tot prest cap a les hortes de Palou. A la primera cruïlla gireu a dreta (a esquerra passaríeu per sota l'AP 7). Creueu la BP 5002 i continueu entre masos i camps fins el passeig fluvial del riu Mogent. Un cop aquí gireu a dreta fins un proper gual i creueu el riu. A l'altra banda, agafeu el passeig fluvial en sentit sud i pedaleu fins trobar-vos l'espai natural de can Cabanyes, un paratge humit recuperat i protegit que es pot voltar pedalant. Darrera veieu la grada del circuit de curses.

Masos de Palou
Continueu endavant. Passeu un Viena i la via verda poc a poc s'acosta a un carrer, fins que hi desemboca. Seguiu fins passar per sota l'AP 7 i sortir a una rotonda. Gireu a esquerra tot creuant el Congost i, a l'altra costat, entreu pel quart carrer (Riu Congost), que passa entre un polígon i el riu. Quan el carrer es bifurca, a l'esquerra surt un camí més proper al riu que heu d'agafar. Passeu darrera d'una depuradora i, just acaba, gireu pel camí que ressegueix el mur de la instal·lació. El camí surt al Camí ral, una ampla avinguda que agafeu a esquerra. Un cop passat el polígon i una macro discoteca, entra de ple de nou a la zona agrària de Palou. Travesseu la C 35 després d'una rotonda i continueu recte entre masos i hortes. Anireu entenen el perquè de la importància estratègica de recuperar la producció agropecuària de Palou posant en valor la zona i la proximitat del mercat.
Recte a la primera cruïlla de quatre camins i, a la segona, gireu a esquerra (c/Francesc Fàbregas). És el centre de l'antic municipi. A les escoles hi ha una oficina del DARP, prop hi ha una seu municipal i centre social i, al fons, ja es veu l'enorme fàbrica de l'església de Sant Julià (S XVI), a tocar hi ha un restaurant. Deixeu l'església a l'esquerra i desemboqueu al camí que voreja el riu. Aneu a dreta i de nou a dreta per la primera pista que trobeu. Al fons la veieu l'edifici de l'antic can Junyent, on hi ha la torre de les aigües, un altre dels símbols patrimonials de Palou i que avui és també un restaurant. Seguiu endavant fins desembocar al camí Ral de nou, que ara agafareu a esquerra fins retornar a la zona d'edificis.
A la primera rotonda gireu a dreta per l'avinguda d'Europa i a la següent a l'esquerra per Francesc Macià. Creueu la C 352 pel semàfor i aviat veureu el pavelló d'esports, on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 16 kms Temps: 1h 26' (2h amb aturades) Desnivell: 150 mts @: http://visitgranollers.com

Vinyes de la D.O. Alella al seca de la Serra de Llevant


16/1/18

De Barcelona cap al pla del Llobregat

Passada la riera de Rubí, el Llobregat enfila cap a la plana que configura el ric i divers delta. En aquest territori hi ha poblacions, tradicionalment agrícoles, que la proximitat amb Barcelona ha convertit en ciutats industrials i de serveis. Són viles amb una potent història, però molt desconegudes.

L'estany del parc de Torreblanca
Us proposem descobrir Esplugues, Sant Just, Sant Feliu i Molins de Rei en un còmode itinerari des de Barcelona, amb trams de carril bici i poc desnivell, i tornar en tren. Una proposta per què un diumenge d'hivern no sigui avorrit.
A l'extrem nord de la Diagonal, els jardins de Cervantes ocupen el triangle on aquesta avinguda es creua amb la carretera d'Esplugues. Aquest és el punt de sortida. Hi podeu arribar en metro (L3 Zona Universitària). Des de la vorera muntanya de l'avinguda aviat veureu l'entrada al parc. Aneu-hi i creueu-lo en sentit nord seguint la via asfaltada. A l'altre extrem, creueu l'avinguda d'Esplugues i dirigiu-vos cap al carrer que puja cap a l'hospital de Sant Joan de Déu, i que du aquest nom. Passeu per davant del centre i baixeu pel mateix carrer, que ara es diu Sant Jordi, doncs sou a Esplugues.
El carrer desemboca a l'avinguda Jacint Esteva Fontanet; agafeu-la a dreta amunt i creueu-la a esquerra pel primer trencall. A l'altra banda hi ha un parc que te una pista de ciment que puja fent ziga-zaga. Feu-lo fins desembocar al carrer Manuel Florentin, i aneu a esquerra entre escoles privades i xalets. Dreta pel carrer dels Lleons i esquerra pel d'Apel·les Mestres, que després passa a dir-se Via Augusta, fins una rotonda. Recte de nou. Quan el carrer canvia de nom un altre cop i passa a dir-se de la Creu, sou a Sant Just Desvern. Esquerra per Muntanya quan us obliguen, i dreta de nou per Sant Antoni Mª Claret fins Verge del Pilar, que agafareu a dreta per recuperar el carrer de la Creu de nou (a esquerra). Poc després surt a dreta Raval de la Creu, un carrer de vianants i cases baixes que us porta al nucli antic de la vila. Desemboqueu al carrer Bonavista que heu de deixar a la propera cruïlla. Agafeu pel carrer Badó, que baixa, tot i ser contra direcció. El carrer mena a la Plaça Campreciós (a dreta) i, poc després, veureu can Campreciós, una de les masies més antigues de la vila.

Pel parc de Cervantes
Seguiu recte pel carrer Campreciós deixant a dreta l'entrada a uns jardins públics. Esquerra per Carles Mercader, encara al nucli antic, i passada la rotonda recte pel carril bici de l'avinguda de la Indústria. A la rotonda gireu a dreta per Ramon i Cajal, que un tros enllà davalla entre naus industrials dient-se Juan Ramon Jiménez. A la rotonda seguiu recte avall cap a l'avinguda de la Riera, en paral·lel a la riera de Sant Just, fins la següent rotondeta. A dreta creuareu la riera, passareu per davant de la ITV i, amunt fort, en arribar a una rotonda entreu a Sant Feliu de Llobregat, capital del Baix Llobregat.
Dreta pel carrer Montseny (el primer després de la rotonda). Baixeu entre edificis força nous fins creuar el Parc d'Europa. A l'altra banda gireu a esquerra pel carrer de les Roses, que seguireu fins el final, rotonda, on girareu a dreta per la Rambla de la Marquesa de Castellbell i després a esquerra pel Passeig del Comte de Vilardaga, que us deixa en un pas a nivell que heu de creuar per, pedalant cap a l'esquerra, dirigir-vos a l'entrada del Parc Nadal, que ja es veu. en sortiu per la plaça de l'estació i, dreta, pel Passeig Nadal, que us mena al centre històric de la vila.
A esquerra, pel carrer de la Rectoria, aneu a parar a la plaça de la Vila i a la catedral de Sant Llorenç. Seguiu per Pi i Maragall (vianants) fins que desemboca a Jacint Verdaguer, que agafeu a dreta. El carrer, que du el tren al costat, desemboca a l'antiga N-340. Agafeu la carretera a esquerra fins una gran rotonda molt propera. A dreta, darrera del final de línia del tram, hi ha l'entrada al Parc de Torreblanca, un dels parcs urbans més grans de la conurbació metropolitana. Amb 12 hectàrees, són els antics jardins de la finca del mateix nom, i pertanyen tant a Sant Feliu, com a Sant Just i a Sant Joan Despí. La capella de Sta. Anna, l'estany, la diversitat d'espècies naturals, i fins i tot animals (lloros, cotorres, tortugues) el fan un indret imprescindible de conèixer. Podeu voltar-lo en bici. La sortida la feu pel mateix punt on heu entrat.
Agafeu la N-340 en sentit contrari, es va fent estreta conforme s'endinsa al centre urbà. Quan veieu l'hotel Centre agafeu el carrer que surt a esquerra (Josep Mª de Molina). Aviat sereu als jardins del Palau Falguera. Entreu-hi i volteu l'antiga residència del mercader Jaume Falguera, que al segle XVII va comprar dues propietats a pagesos de la zona i en va fer la seva residència. El palau està declarat Be Cultural d'Interès Nacional.
Sortiu pel carrer de Sant Josep cap a la dreta, c/Martí Duran a dreta (escola a la cantonada) i de nou a la N-340. Esquerra cap a Molins de Rei (hi ha carril bici aviat). Creueu El Pla, ahir una rica zona agrícola, avui una enorme zona industrial.

Esplugues de Llobregat
Fareu una vola circular al centre de la vila. A Molins la carretera N-340 es diu Avinguda de Barcelona. En arribar a la primera plaça que us trobareu, plaça de la Bàscula (a dreta), entreu-hi i aneu a esquerra pel carrer del Carril. Aviat veureu l'estació de tren, però ara heu de seguir recte pel carrer fins la Plaça de la Creu, centre neuràlgic de l'antic Molins agrari. Volteu la plaça per la dreta i seguiu pel carrer Major fins el petit carrer d'Ignasi Iglesias (una òptica a la cantonada). El carrer us mena davant l'església de Molins. Aneu a esquerra per la plaça i seguiu recte per Enric Granados fins desembocar a la plaça de Catalunya, un altre dels centres de la vila.
Inicieu el camí de retorn a l'estació: volteu la plaça a esquerra, i per Rafael de Casanova fins el carrer Molló, que agafeu a dreta. Molló desemboca al passeig del Terraplè, que agafeu a esquerra. En creuar la N-340 passa a dir-se Verge del Pilar, continueu-hi. En creuar Pi i Maragall passa a dir-se Felip Canalias, continueu-hi vorejant el gran parc del Canal de la Infanta. A l'extrem, gireu a esquerra pel carrer de la Raseta. Volteu la rotonda a esquerra i agafeu el carrer Canal de la Infanta, que també voreja el parc. El primer a dreta és Josep Folgué. És direcció prohibida, però és de vianants.
Aquest carrer us deixa a l'avinguda de Barcelona, enfront de la plaça de la Bàscula. Creueu la carretera, agafeu el carrer del Carril a l'altre costat, i aviat sereu davant l'estació de Renfe Rodalies (R1 i R4). en pocs minuts sereu a Barcelona.
Dificultat: Fàcil Distància. 17.00 kms Temps: 1h 31’ (2h 06' amb aturades) Desnivell: 135 mts @: http://turisme.elbaixllobregat.cat/

Carril bici a l'avinguda de la Indústria, a Sant Just Desvern

3/1/18

L'isarda bellesa de l'altiplà de la Segarra

Entre les conques dels rius Llobregós i Sió, i a uns 600 metres d'alçada, l'altiplà central de la Segarra és una terra rude però amable, que ofereix al visitant tot el que és: la terra, la pedra, el cereal i el patrimoni en una ampla panoràmica de cels nets i horitzons infinits.


Descobrir aquest sector de la comarca és conèixer, primer de tot, el convent de Sant Ramon del Portell, al municipi de Sant Ramon (al peu de l'eix transversal), on situem el punt de sortida de l'itinerari. El convent, datat del 1675, és de dues plantes i de forma quadrangular, raó pel qual se'l coneix com l'Escorial de la Segarra. Hi te annex el claustre neoclàssic i l'església barroca. és un Be Cultural d'Interès Nacional. Podeu deixar el vehicle davant del convent (al peu de ka carretera) i començar a pedalar des d'aquí, agafant la carretera LV 3121 direcció Gospí que surt d'enfront.
Poc després de deixar les darreres cases, surt un camí de biaix per la dreta que davalla, agafeu-lo i us endinsareu en el paisatge típicament segarrenc: murs de pedra seca que delimiten camps de cereal, camins blancs i calcaris i un relleu de suau ondulacions. Seguiu el camí deixant un primer trencall a dreta, un segon més gran, també en aquesta ma, just abans de travessar el lleu barranc de Gospí, i un tercer força ample que arriba per l'esquerra ben poc abans de que el camí que porteu desemboqui en un que creua.


Ara agafeu a esquerra, en suau pujada. Agafeu la bifurcació a dreta, pujant, al cap de poc, i descrivint un revolt a dreta i un a esquerra, veureu el poble de Viver de Segarra enfront: aneu-hi. Desembocareu en un carrer. A esquerra podeu veure l'església neoclàssica de Santa Maria. A dreta, i planejant entre camps, la carretereta local us portarà cap a Portell, que és per on segueix la ruta. Desemboqueu a la carretera LV 3003. Portell és a la dreta, l'itinerari continua cap a l'esquerra. Aviat trobareu un trencall a esquerra que diu Vicfred, aneu-hi. Des d'aquesta carretera us adoneu que sou al vèrtex de l'altiplà segarrenc. A dreta, el terreny davalla cap a les terres més baixes de Torà, Biosca i la vall del Llobregós, mentre que vosaltres pedaleu ben be per la cornisa del terreny. L'aire fi també ho anuncia.
Aviat arribareu a Vicfred, d'on no en podeu marxar sense contemplar el castell, datat el 1079, sentinella que vigila els límits entre el comptat de Cardona i el d'Ugrell. Continueu l'itinerari per aquesta terra de frontera fins desembocar a la LV 3201. Ara gireu a esquerra, direcció Sant Guim de la Plana, en descens. Els carrerons porxats i de traçat irregular del nucli antic, el castell (convertit en un cassal renaixentista el S XVI) i l'església de Sta. Maria (que te una talla romànica de la marededéu de Sant Guillem),  són indrets que paguen la pena de visitar abans de continuar la carretera, ara L-312, vers Llor (església de Sant Julià). Passant Llor la carretera desemboca en una de principal, la L - 324. Agafeu-la a esquerra cap a Sant Ramon. Hi arribareu després de 4 quilòmetres de pujada molt suau.
En arribar-hi veureu a esquerra l'església de Sant Jaume de la Manresana, un dels antics llocs que es van fusionar per crear l'actual poble. Després parareu en un trencall que agafareu a esquerra (direcció Calaf), i que és la carretera on, a l'altre extrem de la vila, hi teniu aparcat el cotxe.
Dificultat: Mitjana Distància. 24 kms Temps: 1h 47’ (2h 25' amb aturades) Desnivell: 300 mts @: www.lasegarra.org


30/12/17

El 2018, quan arribeu al cim, seguiu pedalant






























Non gogoa han zangoa

"On van els teus pensaments, van les teves passes"
proverbi basc

'Kantuz', Benito Lertxundi

19/12/17

Llums de Nadal de Barcelona

Si els àpats d'aquestes festes us deixen estabornit, o esteu cansats de tanta reunió familiar, sortiu cap al tard a fer una volta per pair-los a tots. Us proposem un itinerari tranquil, per carrils bici, per tornar a gaudir de Barcelona com les presses de cada dia fa temps que no us deixen fer.

Fulles de plàtan a la Diagonal, la millor il·luminació d'aquestes festes
La ciutat llu especialment per Nadal. La il·luminació festiva i l'ambient als carrers fan que, tot i el fred, sigui una de les millors èpoques per passejar pel centre, badar amb els llums i, potser, descobrir aquell recó amb el qual mai no us havíeu fixat.
Del mar a la Diagonal, del Gòtic a l'Eixample, Sant Antoni i el Poble Sec, per tornar pel Raval i la Ribera, una proposta tranquil·la per redescobrir la ciutat vestida de festa, una plàcida volta ciclista a la Barcelona nadalenca. Són 400 trams de carrers il·luminats fins el dia 6 de gener entre dos quarts de set i les dues de la matinada. Enguany, sens dubte, la millor il·luminació són les fulles de plàtan verdes i groguenques de la Diagonal. No us les perdeu. Però tampoc no deixeu d'admirar l'enllumenat d'edificis, com la Casa Batlló o l'hotel Majèstic, que l'any vinent commemora el primer segle de vida.
El punt d'inici i final de la ruta és el Pla del Palau. L'estació de metro Barceloneta (L4) hi és a tocar. A més, te lavabos públics.
SORTIDA-. Pla del Palau (Llotja de mar), RECTE.- Pg. Isabel II, Pça. Antonio López, DRETA.- c/ Fusteria i Hostal d'en Sol, RECTE.- Pça. Traginers (muralla medieval), DRETA.- Baixada de Viladecols i c/ dels Lledó, RECTE.- Pça. Sant Just (basílica dels sants Just i Pastor), ESQUERRA.- c/ d'Hércules, ESQUERA.- c/ Ciutat, DRETA.- c/ Font de Sant Miquel (pas sota l'ajuntament), DETA.- Pça Sant Miquel (monument als castellers), DRETA.- Pça. Sant Jaume (Pessebre), RECTE.- c/ Sant Honorat, ESQUERRA.- c/ Sant Sever, DRETA, Plaça de St. Felip Neri (església de St. Felip Neri). Sortir-ne per l'altre extrem, ESQUERRA.- c/ del Bisbe (pessebres tradicionals al museu Marès), DRETA.- Plaça Nova / Pla de la Seu (Fira de Santa Llúcia, fins el dia 23). Si compreu figures de pessebre assegureu-vos de portar un cistell a la bici.

Pessebre de la Plaça de Sant Jaume
Paral·lel
Seguiu RECTE.- c/ dels Capellans i pça. Isidre Nonell (fotomosaic de Joan Fontcuberta), RECTE.- c/ dels Capellans i Pça. del Vuit de Març, ESQUERRA.- c/Duran i Bas, DRETA.- Portal de l'Àngel. A la plaça de Catalunya, a partir del dia 22, hi ha la fira de consum responsable i nombroses activitats infantils i familiars. Continueu  RECTE.- Passeig de Gràcia (il·luminació casa Batlló i Hotel Majèstic), ESQUERRA.- Diagonal, ESQUERRA.- Rambla de Catalunya, DRETA.- Gran Via (fira de Reis, fins el 6 de gener), ESQUERRA.- c/ Urgell, RECTE.- Ronda Sant Pau, DRETA.- c/ Parlament, ESQUERRA.- Avinguda del Paral·lel, ESQUERRA.- Pça. de Raquel Meller (teatre Arnau) i c/Nou de la Rambla, ESQUERRA.- c/ Sant Oleguer, RECTE. – Rambla del Raval, DRETA.- c/ del Carme, CREUAR.- Rambla (església de Betlem), RECTE.- c/ Portaferrissa (font), DRETA.- c/ Petritxol, ESQUERRA.- Pça. del Pi (església del Pi i fira d'artesans), DRETA-. Pça. de Sant Josep Oriol, ESQUERRA.- c/ de l'Ave Maria, DRETA-. c/ Banys Nous, ESQUERRA.- c/ Boqueria, RECTE.- c/ del Call, CREUAR.- Plaça Sant Jaume, ESQUERRA.- c/ Paradís (temple d'August), DRETA.- c/ de la Pietat, RECTE.- Baixada de Sta. Clara fins una dels recons més bells de la ciutat: la plaça del Rei, amb el Saló del Tinell, el mirador del rei Martí, la capella de Sta. Àgata i l'escultura de Chillida. Atureu-vos-hi una estona.
Després continueu a la DRETA.- c/ del Veguer, ESQUERRA.- c/ Llibreteria, CREUAR.- Via Laietana, RECTE.- c/ del la Boira, RECTE.- Plaça de la Llana, DRETA C/ del Boquer (passar sota l'arc del fons de la plaça de la Llana), DRETA.- c/ Montcada (museu Picasso), DRETA-. c/ Sombrerers, ESQUERRA.- Santa Maria del Mar, ESQUERRA.- Fossar de les Moreres, DRETA.- c/ Malcuinat, ESQUERRA.- Pla de Palau, RECTE.- Pça de les Olles, DRETA.- c/ Rera Palau, DRETA.- Avgda. Marquès de l'Argentera, ARRIBADA.- Pla del Palau.
Dificultat: Fàcil Distància. 11 kms Temps: 1h 04’ (2h amb aturades) Desnivell: 40 mts. @: http://lameva.barcelona.cat/ca/nadal

Passeig de Gràcia / Gran Via


5/12/17

La memòria de l'aviació al pla de Llerona

El pla de Llerona, al municipi de les Franqueses del Vallès, va ser l'escenari d'un dels episodis pioners de l'aviació civil a Catalunya. Aquest itinerari permet descobrir el rastre d'un aeròdrom destinat a aportar dies de glòria, però que va acabar destinant-se a usos militars durant la Guerra Civil.

Entrada a un dels refugis antiaèris del Pla de Llerona
Situat al centre de la depressió del Vallès Oriental, i creuat per torrents i pel Congost, que davallen per desguassar al jove Besòs, les Franqueses del Vallès és un municipi que acull, a més, els pobles de Corró d'amunt i d'Avall, Marata i Llerona. Hi podeu arribar en tren. Precisament la ruta surt de l'estació de tren situada al centre de la vila (rodalies R3).
Enfront de l'aparcament, ampli i gratuït, surt la carretera de Cànoves (BV5151), agafeu-la. Creua el poble i puja suaument cap al lloc de Milpins. Aviat veureu el castell de Marata (dreta) i una cruïlla amb semàfor. A la dreta a Marata, recte Cànoves i Corró d'Amunt, i a l'esquerra Llerona. Gireu cap aquí i seguiu pujant un tros. Al cap de munt hi ha una bona vista del terne. Arribant a Llerona gireu a dreta en una rotonda, cap al carrer de can Jubany. A dreta veureu la parròquia de Santa Maria i el camp d'esports. desemboqueu al carrer del pas de la Creu (dreta) i arribareu a la rotonda que creua la N-152z. Creueu recte i seguiu per la BV 1433. Creueu el riu Congost i, a la rotonda, gireu per la primera a dreta, el camí de can Pep. Entre a la zona on, la memòria històrica de l'aviació, us guiarà la ruta.
Seguiu, passant algunes cases, i, quan el camí tomba a esquerra, arribareu a una cruïlla de quatre camins. Continueu recte, pel camí de can Riambau i, a la següent cruïlla de quatre camins, gireu a dreta pel camí de can Bou. Portareu a dreta algun dels recs que han estat la base de l'activitat agrícola de la zona. El camí fa un gir a esquerra i un a dreta abans de trobar-se amb un edifici singular: la sala de ball de can Bou, un edifici construït pels veïns de Llerona cap a 1920 i que va estar relativament pocs anys en ús. Passeu-hi pel costat i continueu endavant. Al següent trencall, de tres camins, gireu a esquerra, direcció Rosanes i, una mica més endavant, en arribar a una casa amb una gran era (esquerra) gireu a dreta per un camí de terra direcció refugi antiaeri. Desemboqueu en un camí que heu d'agafar a esquerra. A ma dreta, en mig d'un camp, veureu l'accés a un dels refugis antiaeris de la zona. Poc després deixeu un que segueix recte més estret. Al final hi ha l'altre refugi. Volteu un camp de golf i arribareu al castell de Rosanes (a dreta), avui restaurant i lloc de celebracions. Aquí podreu llegir els plafons que expliquen la història de l'aeròdrom de can Fernández, després aeròdrom militar.

Antiga sala de ball de can Bou
L'empresari Esteban Fernández, representant de Mercedes a Barcelona i gran enamorat de l'aviació, va crear l'any 1933 un aeròdrom a l'extrem nord occidental del Pla de Llerona. La pista tenia 400 metres i estava dotada d'un hangar. El xalet del milionari, obra de Xavier Turull i Ventosa, va ser una joia del racionalisme del GATPAC. Estava tan ben dissenyat, bo i pensant en la seva funció de base aeronàutica, que una rèplica a escala va resultar guanyadora del concurs que la Generalitat va fer per crear la seva pròpia xarxa d'aeròdroms d'ús turístic; xarxa que no es va fre mai per mor dels fets de 1934. L'any 1937 totes les instal·lacions de l'aeròdrom van ser requisades pel Comitè, i posteriorment per l'exercit republicà, que el va convertir en aeròdrom militar, allargant la pista fins a 1100 metres, fet que va incloure colgar alguns recs. Des d'aquí sortien els darrers avions que van defensar Barcelona de l'exèrcit franquista. Des del punt on sou podeu veure al fons el xalet (força transformat) i l'hangar. L'esplanada que teniu al davant era la pista.
Agafeu el camí que remunta pel costat de la finca d'en Fernández. Passareu una zona de xalets i desembocareu al centre comercial Sant Jordi. Creueu-lo cap a l'esquerra fins anar a parar a la BV 1433. Gireu a dreta, passeu sota la C-17 i dirigiu-vos cap al centre de l'Ametlla. A la rotonda que hi ha just després d'un popular bar, gireu a esquerra vers la carretera de Sant Feliu i, al segon carrer (camí de can Draper) gireu de nou a esquerra. Recte per una rotonda, passeu per la deixalleria i desemboqueu al carrer Pou de Glaç, que agafareu a esquerra per girar de seguida a dreta pel carrer Casas. Seguiu-lo fins que desemboca a una bifurcació i agafeu a l'esquerra el Passeig Montguit, que primer baixa i després s'enfila, entre cases, per desembocar en dues rotondes. Primera a esquerra i, ràpidament, segona a esquerra per passar de nou per sota la C-17. A la rotonda de l'altre costat, continueu pel segon trencall. Recte per una rotonda i, entre camps i creuant el centre històric de l'antic poble del Pla de Llerona (passareu per les antigues escoles), sortireu a la Via d'Europa, paral·lela al riu Congost. Gireu a dreta.
Passeu per un polígon i, en una rotonda, gireu a esquerra per creuar el riu. A l'altra banda gireu a dreta i marxeu rectes passant un altre polígon i una gran rotonda. Poc després passareu sota les vies del tren, i agafeu el primer carrer a esquerra (c/de la Serra) fins sortir a la plaça de l'escorxador. A dreta sortiu a l'antiga N-152, que agafareu a esquerra fins arribar a l'estació del tren on heu començat a pedalar per aquest bocí de la història de l'aviació a Catalunya.
Dificultat: Fàcil Distància. 21.50 kms Temps: 1h 38’ (2h 33' amb aturades) Desnivell: 235 mts

En primer pla el terreny de l'antiga pista, i al fons el xalet d'Esteban Fernández, obra del GATPAC