30/4/10

Cycling & holidays near the sea

Descobrint en bicicleta la primavera mediterrània des de les platges de Barcelona, una manera intensa de gaudir de la vida. N'hi pot haver d'altres, però no necessàriament millors. Bicicleta i descans vora la mar, un plaer revolucionari, com sempre ha estat BCN.



Banda sonora: The Birthday concert.- Jaco Pastorius
Per llegir quan us atureu: Dublinesca.- Enrique Vila-Matas (Seix Barral)

Flors per a en David

No va ser un rebel fracassat, va ser un escriptor desarrelat contra la seva voluntat. El projecte intel•lectual d’en David Vilaseca (1964-2010) era de massa volada per a l’estretor d’aquest país; per això, la seva mort en un accident a Londres quan anava en bicicleta és doblement estúpida.
Va ser a dos quarts de deu del matí d’un brut i plujós dimarts de febrer a Tower Bridge Road amb Druid Street. Un camió no va veure el fràgil ciclista i el xoc va ser fatal per al dèbil, com sempre.
Els col•legues del London Cycling Campaign el recorden amb flors, com es mereixen els rebels que no han fracassat.
Podeu llegir un article sobre la vida i l’obra del professor de la universitat de Londres David Vilaseca al bloc Casa de VbN.

28/4/10

Volta al massís de Montserrat, 'la Portals'

La Muntanya de Montserrat i els seus entorns són espais d’interès natural que han estat protegits per compatibilitzar els valors naturals, culturals i històrics amb la vida diària dels seus habitants, la difusió del seu patrimoni i els usos turístics derivats de la gran quantitat de visitants que hi accedeixen. La darrera iniciativa del Patronat de la Muntanya en aquest sentit ha estat senyalitzar un recorregut per a bicicletes de muntanya i col•laborar amb el club La Taca, de Collbató, en l’organització de la volta a Montserrat en BTT. La prova, no competitiva, es va fer el passat dia 11 i va ser un èxit sonat amb mil participants, d’entre els quals reconeguts exciclistes professionals com Pedro Delgado o Àngel Edo. La volta porta per nom La Portals, en referència a que, en recórrer perimetralment tot el massís, es passa per tots els portals d’entrada a Montserrat: Collbató, El Bruc, Marganell i Monistrol. El recorregut total és d’uns 53 quilòmetres i el desnivell de pujada és de 1185 metres; una ruta exigent físicament però gens perillosa, car no hi ha passos tècnic difícils. Al web www.laportals.cat hi trobareu un mapa general i els tracs de GPS.
Encara que el massís de Montserrat té una aparença de muntanya més aviat erma i rocallosa, quan un s’endinsa pels seus camins descobreix fins a quin punt la vegetació és ufanosa, la fauna viu en estat salvatge i la petja humana ha estat ben harmoniosa amb l’entorn. És per això que la Volta a Montserrat és una ruta absolutament recomanable, no tant sols com a pràctica esportiva, sinó com a viatge de descoberta del paisatge i el medi natural.
La sortida és a la zona esportiva de Collbató, situada a tocar del centre de la vila i amb amplis espais per a aparcar-hi el cotxe. Comencem a pedalar pel tram senyalitzat que va de Collbató al Bruc, i que el Patronat de la Muntanya ha preparat amb l’objectiu de popularitzar la pràctica de la BTT pels voltants de Montserrat. Es tracta d'un tram de 7.650 metres d'un recorregut de dificultat baixa i senzill tècnicament. És un bon moment per fotografiar l’espectacular mur rocallós de la muntanya. Passat el Bruc comença la primera pujada forta de la jornada. Cal ascendir fins el coll de Can Massana per començar a tombar cap a l’est del massís. És una pujada d’uns 5 quilòmetres, amb trams planers que permeten la recuperació, però també amb alguna rampa molt pronunciada que els menys experts hauran de fer a peu. Un cop a dalt, es baixa un tram per carretera, s’enllaça posteriorment amb una pista ràpida amb algun estimball i un altre trem de carretera fins a Marganell, segon portal montserratí. En total són uns 10 kms de descens que no presenta més dificultat que vigilar amb els cotxes (tot i que el trànsit és moderat).
Els següents 12 kms fins a Monistrol són allò que es diu un trencacames. No hi ha pujades molt llargues ni pronunciades,però no deixem de pujar i baixar constantment fins entrar a la vila i creuar-la pel carrer Major (ull amb els vianants). Ara venen els 10 quilòmetres més ràpids i humits de la ruta. Baixem fins la llera del Llobregat i anem seguint el llit del riu per caminois frescos i ràpids, tret de la pesada pujada final a l’anomenat en argot ciclista ‘coll de les antenes’, pel qual deixem el riu i que ens porta a la carretera general que hem de recórrer durant un centenar de metres abans de creuar a l’esquerra. Cal vigilar moltíssim en aquest sector, doncs el trànsit és abundant i sol córrer més del compte.
Els últims 9 quilòmetres alternen trams plans amb costes ens els primers 4, i una llarga i dura ascensió fins a Collbató de 5 quilòmetres que comencen al fons d’una xafogosa riera i acaben a les envistes del poble. Haureu fet gana, a Collbató hi ha una correcta oferta gastronòmica i unes vistes sobre al massís d’una gran bellesa.
Dificultat. Alta. Distància. 53.00 kms Temps: 2h 26’ pedalant Desnivell.1185 metres. Cartografia: Montserrat (editorial Alpina) @: www.laportals.cat/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

27/4/10

Cauen uns lladres de bicicletes

Robaven bicis de gamma alta que eren venudes després per una xarxa de botigues còmplices. No compreu mai material del que no en sapigueu la procedència, podríeu estar col•laborant amb un robatori.

Els Mossos han desarticulat un grup organitzat especialitzat en robatoris en aparcaments i trasters arreu de Catalunya. El grup, format per tres veïns de Cornellà de Llobregat, sostreia bicicletes de gamma alta per vendre-les al mercat negre a través d'una xarxa pròpia de receptadors. Hi havia, per exemple, un establiment de compra i venda d'objectes de segona mà de Barcelona.
La policia imputa als detinguts 16 robatoris amb força a més de 90 trasters a Cornellà de Llobregat, Sant Joan Despí, Esplugues de Llobregat, Olesa de Montserrat, Esparreguera, Sant Vicenç de Castellet , Manresa i Castelldefels.
En l'operació s'han escorcollat un domicili de Cornellà i un altre de Sant Joan Despí, on s'han recuperat 20 bicicletes, material esportiu, jocs de taula i eines. Segons els Mossos, els autors materials dels robatoris són Raül L. N., de 31 anys; Jordi A. M., de 36, i Antonio C. R., de 33. S'ha detingut dues persones més com a receptadors del material (és a dir, persones que el venen sabent que és robat). Són Pedro U. A., de 34 anys i Cristian Alfonso S. C., de 25. En un comunicat fet públic pels Mossos d'Esquadra es destaca que el grup delinquia gairebé cada dia, i que el modus operandi era desplaçar-se fins a l'indret on es feien els cops per vendre el material aconseguit el mateix dia.

Un clàssic del cinema
El lladre de bicicletes és un film de 1948, dirigit per Vittorio De Sica, que va guanyar l'Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa d'aquest any, a més dels premis BAFTA a la millor pel•lícula i Globus d'Or a la millor pel•lícula estrangera.
Roma, 1948. Fa tres anys que la Segona Guerra Mundial ha acabat, per a milions d'italians, la pau és quasi tan difícil com els anys del conflicte. Incapaç de sortir de la seva corrupció estructural i de la postració en què la han sumit més de vint anys de de dictadura, la societat italiana s'ha convertit en un gegant salvis qui pugui.
En mig d'aquesta derrota moral, Antonio Ricci viu per primera vegada en dos anys un dia de felicitat. La raó és que per fi ha trobat una feina per poder treure endavant la família. El treball consisteix en enganxar cartells publicitaris en els murs dels carrers més concorreguts de la ciutat. És feina a preu-fet, i per portar-la a cap necessita disposar d'una bicicleta que li'n permeti desplaçar-se amb rapidesa d'un barri a un altra. Per aconseguir la bicicleta, Antonio convenç a la seva esposa, la qual rondinant accedeix a empenyorar tota la roba del que un dia fou la seva dot de noces. Per desgracia per Antonio, la precarietat, la fam i l'estat de necessitat generalitzat conflueixen en la persona d'un lladre, tal vegada un home més desesperat que ell, que en un moment de descuit li roba la bicicleta i desapareix entre una multitud massa ocupada per a preocupar-se per ajudar a qualsevulla amb problemes.

17/4/10

Manifest de Lleida per l’ús quotidià de la bicicleta

Els participants al 3er Congrés de la bicicleta, que s’ha celebrat aquests darrers dies a la Llotja de Lleida, han aprovat un manifest on, a més d’insistir en els avantatges derivats de l’ús de la bici, reclamen una major implicació de les Administracions Públiques en la seva difusió. Els punts principals del document són aquests:

Que tothom té dret d'anar en bicicleta per als seus desplaçaments quotidians.
Que la consolidació d’una cultura favorable a l'ús de la bicicleta requereix major promoció de totes les organitzacions i de totes les institucions i de les Administracions Públiques.
Que la bicicleta contribueix a la disminució dels gasos d’efecte hivernacle i que la implantació d’accions en aquest àmbit és més econòmica (€/Tn CO2) que qualsevol altre mesura d’eficiència energètica.

Que per desenvolupar el potencial de la bicicleta i fer que el seu ús sigui atractiu i segur, cal:
• Dissenyar els espais urbans perquè la majoria dels viatges es puguin fer en bicicleta.
• Adequar el marc legal per a reconèixer a la bicicleta valor i funcionalitat igual a la dels altres mitjans de transport.
• Millorar i incrementar la xarxa d’itineraris ciclistes, tant en l’àmbit urbà com en l’interurbà.
• Impulsar plans d’aparcaments de bicicletes per augmentar la seguretat contra els robatoris.
• Afavorir la intermodalitat i la multimodalitat.
• Impulsar polítiques i campanyes de promoció de la bicicleta.
• Desenvolupar programes d’educació, formació i informació. La formació de tots els usuaris de la via pública, el coneixement i el compliment de les normes de seguretat viària són fonamentals per incrementar l’ús segur de la bicicleta.

Que l’èxit de la bicicleta pública a Espanya s’ha traduit en que en tan sols 3 anys 100 ciutats disposin d’un nou mode de transport, que fa que més bicicletes, tant públiques com privades, circulin per tot arreu.
El Pla Estratègic de la Bicicleta a Catalunya, aprovat pel Govern de la Generalitat ha de desplegar el seu potencial amb les inversions i terminis previstos.
Els participants insten als governs autonòmics a desenvolupar els seus Plans Estratègics i al Govern de l’Estat a posar en marxa un Pla Interministerial pel desenvolupament integral de la bicicleta.

I fem una crida a totes les persones que tinguin responsabilitats en mobilitat, salut, educació i medi ambient a que:
• Utilitzin quan sigui possible la bicicleta en el desenvolupament de la seva feina.
• Implementin un nou marc legal que faciliti l’ús de la bicicleta.
• Incrementin les infraestructures per a l’ús de la bicicleta.
• Destinin més recursos al finançament de projectes de promoció de la bicicleta.
• Intensifiquin les vies de col•laboració amb totes les parts implicades, especialment amb les organitzacions d'usuaris de la bicicleta.

Donem suport a les iniciatives creades per afavorir la bicicleta des de vessants diversos, com la Plataforma Empresarial de la Bicicleta, l’associació formada per un conjunt d’empreses de la indústria de la bicicleta, que treballa per analitzar i millorar la situació d’aquest vehicle, donant-li un impuls des de la tecnologia, les infraestructures i l’educació.
Instem els representants de tots els municipis d’Espanya que s’uneixen a la Red de Ciudades por la Bicicleta, l’associació creada amb l’objectiu que tots els municipis treballin conjuntament per facilitar la mobilitat en bicicleta a través de la millora d’infraestructures, la creació de polítiques que afavoreixin el seu ús i la inversió de més recursos financers per a la seva promoció.
Ens assegurarem que les nostres experiències estiguin disponibles per formar part de catàlegs sobre polítiques relatives a la bicicleta. Treballarem coordinats perquè els plans i les bones intencions d’aquest congrés esdevinguin accions per aconseguir un major i més segur ús de la bicicleta, convidant a totes les persones i entitats a col•laborar en aquesta tasca. Avaluarem els resultats en el 4t Congrés de la Bicicleta.

Més informació sobre el congrés a: http://www.bicicat.cat/

16/4/10

Cycling in the rain

L'etiqueta Bike Urban Life, vol ser l'aportació d'aquest bloc a la cultura de la bicicleta associada al ciclisme urbà, les tendències i la vida quotidiana a la ciutat, d'aquí el nom. Promovem la idea de fomentar l'ús de la bicicleta com a instrument per a convertir l'espai públic en un territori més calm, net, amable i culte. Aquesta manera d'entendre la vida ja es practica amb èxit a ciutats com Berlín, Copenhagen, Los Angeles o Barcelona enquadrat en moviments com el Cycle chic o l'Slow bycicle, quins blocs tenim linkats de fa temps.

Benvinguts a Bike Urban Life amb la poètica íntima de passejar en bicicleta pel Moll de la Fusta (BCN) sota la pluja primaveral.
Importa mullar-se, o potser és preferible?
Banda sonora: Orchestrion.- Pat Metheny
Per llegir quan us atureu: Mientras tanto cógeme la mano.- Kirmen Uribe (Visor)

14/4/10

Noves aventures als Pirineus i les Guilleries

Els que un dia us vareu comprar una bicicleta de muntanya amb la idea de fer una passejada relaxant, però ara ja us pica el cuc i teniu ganes de fer-ne alguna de sonada, o pels que ja n’heu provat alguna i ja en teniu ganes de més, aquesta temporada s’inauguren tres noves gran rutes de BTT, dues circumden la Cerdanya i l’Alt Urgell, i l’altra volta la frondosa zona de les Guilleries, el territori del mític bandoler Joan de Serrallonga.


Cerdanya360º us proposa voltar perimetralment tota la comarca, des de les parets del Cadí fins l’extrem oriental, on llinda amb el Conflent, en una ruta de 274,6 km i 7.024m de desnivell. El punt de sortida és a la Molina i, girant en sentit contrari a les busques del rellotge, el traçat discorre en direcció al peu del Puigmal, el pas dels Lladres (2665 metres i punt més alt de la ruta), per anar després a buscar els exuberants boscos de Cambre d’Aze, i Eina envers la vila de Mont Lluís. Des d’aquí el recorregut busca el llac de les Bullosses i el desert del Carlit, a tocar del cim més alt de la Cerdanya. De Font Romeu passant per Dorres els corriols són ràpids i juganers fins a Llívia, on travessem la part nord de la plana camí de la Tor de Querol. Ara tocarà pujar cap als llacs de Malniu, Meranges, Talltendre, Éller, la preciosa vall de la Llosa, la Bastida, Lles i Cap de Rec. Aquí hi ha alguns miradors extraordinaris sobre el Cadí.
L’extrem occidental del recorregut és Martinet, i des d’aquí ens enfilarem cap al llogarret d’Estana, a les enivstes dels murs de la serralada que abans hem contemplat. Les Valls de Ridolaina, Pi i Ingla complementaran la visita al Cadí abans d’arribar de nou a la Molina.
L’organització proposa un format en tres, quatre o cinc etapes, amb un quilometratge diari entre 60 i 90, segons la durada, i un desnivella cumulat de pujada entre 1300 i 2200 metres. Com és habitual en aquest format de rutes, us poden reservar els hostals on fer nit, us faciliten el llibre de ruta i el transport de l’equipatge si ho desitgeu. El disseny de la ruta exclou trialeres i passos perillosos, essent un 60 per cent per camins, un 35 per corriols, un 5 per carreteres locals i els 3 quilòmetres d¡ascensió al pas dels Lladres on cal empènyer la bici, que per això se’n diu BTT, és clar.
L’altra oferta de ruta pirinenca és la Trinxat BTT. Amb 295 kms i 7500 metres d’ascensió, ofereix un traçat que volta les dues vessants del Segre entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, per una ruta similar a la de Cerdanya 360º, fet que els fa complementàries,a més d’enfilar-se cap als paratges de la Vall de Santa Magdalena, Sant Joan de l‘Erm i el Pic de lOrri, a cavall entre l’Alt Urgell i el Pallars, i baixar fins l’aiguabarreig del Segre i el Valira.
Aquesta recorregut te la particularitat d’incloure en el seu traçat la visita (i degustació) a diversos productors de formatge del territori, i incloure en la informació del llibre de ruta les visites a indrets d’interès cultural i natural, essent la primera d’aquestes grans rutes organitzades que insisteix en la vessant cicloturista de l’oferta. Com es habitual, l’organització facilita llibre de ruta, possibilitat de reserves, transport d’equipatges i diversos obsequis entre els que hi ha un maillot exclusiu per als qui acabin la ruta.
Pedals d’en Serrallonga és un altre derivat de l’empresa de Pedals de Foc. La ruta proposa recórrer els paratges del cèlebre bandoler en dues etapes entre Vilanova de Sau i Sant Hilari (anar i tornar), amb possibilitat de fer un recorregut una mica més curt que l’altre (105 i 130 kms i 2900 metres de desnivell i 3600), perquè el nivell de preparació no sigui un llast. El traçat discorre per Osor, Sant Hilari Sacalm, Espinelves, Viladrau i Vilanova de Sau. (Tavèrnoles per ruta la llarga).
Als tres recorreguts està garantida l’aventura, uns paisatges extraordinaris, bones taules i saber que tot està sota control i que, arribat el cas, sempre tindrem, qui ens ajudarà a sortir de qualsevol entrebanc. És el valor afegit d’aquestes propostes.
@: Cerdanya360º: http://www.goout.cat/. Trinxat Btt: wwws.trinxatbtt.com i Pedals d’en Serrallonga: http://www.pedalsdenserrallonga.com/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

11/4/10

La primera volta a Montserrat BTT ha estat un èxit

La primera edició de la Portals (perquè recorre tots els portals d'entrada a la serralada de Montserrat), que s'ha fet aquest diumenge 11 ha estat un èxit rotund en tots els aspectes: de participants, 1000; d'organització, un treball seriós i responsable sempre te bon fi; de climatologia, ha fet un dia radiant; i de concepte, el fet de que no existissin ni temps ni classificacions va animar molta gent, va provocar un comportament exquisit entre els participants (no hi va haver les típiques empentes per avançar de es marxes-curses btt) i va convertir la ruta en una festa on només comptava la superació personal, que és el que han de ser les proves cicloturistes. Tot i aquest caràcter, Israel Nuñez, Melcior Mauri, Angel Edo o Miquel Angel Iglesias, entre altres professionals, han participat. A més, la marxa ha homenatjat un històric modern del ciclisme català: Josep Lluís Laguia.
L'organització, el jove club La Taca va haver de tancar inscripcions ja fa dies, poc s'esperaven l'èxit de la seva primera cita. Val a dir que, fruit del seu entusiasme i tenacitat, han aconseguit la complicitat del seu poble, Collbató, dels pobles veïns, de Mossos, ADF, serveis sanitaris, desenes de voluntaris i de les autoritats del Patronat de la Muntanya de Montserrat.
Si tot estava tant ben lligat res no ho podia espatllar, o si; un temps advers. I tampoc, el temps ha estst esplèndid i tot ha rutllat sense entrebancs. Promoure una sortida esglaona da per evitar els embussos de les primeres rampes i intentar evitar el llarg tram de carretera de baixada cap a Magranell són els reptes a millorar per a l'any vinent. La resta ho posaran els participants, i segur que a la gran majoria els han vingut moltes ganes de repetir l'any que ve. el Patronat de la Muntanya de Montserrat te en la Portals un actiu potent, d'èxit, que promou els usos sostenibles de la muntanya i, a la vegada, en potencia alguns aspèctes naturals i de descoberta insòlits fins ara.
Pròximament El Tourmalet publicarà un extens reportatge, tan gràfic com literari, sobre la Volta a Montserrat en BTT.

8/4/10

OPINIÓ: Tres morts més, seguim sumant

Tres ciclistes més han mort atropellats per un conductor. No anava ni begut ni drogat, ja no calen eximents d’aquesta mena per matar algú, amb petjar el pedal del gas a fons n’hi ha prou. I la pena que se sol aplicar és raonablement suportable, molt més que el dolor per la mort d’un amic o parent. Fins quan seguiran morin ciclistes a la carretera? El problema dels atropellaments de ciclistes per automòbils ja no és una qüestió de saber conduir i compartir la via pública, no. El problema és de civisme, és a dir, cultural. El civisme és una idea que està desapareixent en aquest país, igual que la cultura o el respecte a les persones i fins i tot a la vida. La classe política, la vida pública i la justícia, amb els seus comportaments (Gürtel, Matas, Suprem, Constitucional, pederàstia a l’església...), argumenten aquesta radical transformació negativa de la nostra societat. Amb aquests antecedents, com li exigirem, doncs, a un paio armat amb un carnet de conduir que respecte un ciclista?
Mentre els qui condueixen un cotxe no entenguin i assumeixin que deuen un respecte i una cura infinits als usuaris de la via pública més dèbils i febles, els ciclistes seguiran morint i els comportaments criminals continuaran gairebé impunes, i fins i tot atiats pels esdeveniments de la vida quotidiana.
Ara podria proposar que es fessin rigoroses proves psicològiques per a obtenir el carnet de conduir o renovar-lo, que les condemnes fossin més exemplars o que Joan Saura s’aparegués en somnis als conductors homicides cada nit durant la resta de les seves vides. I què? No serviria de res. El problema és molt més profund i insalvable, de convivència i intel•ligència. D’éssers racionals o irracionals, amb carnet de conduir, això si.

5/4/10

El camí pedregós de Xavi Tondo

Després de guanyar una etapa a la París Niça i de quedar segon a  la "Volta" bo i guanyant l'etapa reina a la Seu d'Urgell, el ciclista vallenc Xavi Tondo està fent la seva millor temporada, la que li està permetant demostrar la seva vàlua. Però el seu camí fins aquí ha estat molt difícil. Ens hem permès la gosadia de copiar aquest bell article de Joan Martí que va publicar el diari El Punt el passat dia 26 de març. Si voleu llegir-lo al web original només heu de clickar aquí. I si no, tot seguit el reproduïm. La foto és de l'agència EFE i correpon al'etapa que emn Xavi tondo va guanyar a la passada París Niça.


Tondo, Xavi Tondo Volpini (Valls, 1978), em té meravellat. La seva història és la història tòpica de la pel·lícula nord-americana d'Estrenos TV de diumenge a la tarda en què un esportista supera un bon grapat de dificultats i acaba triomfant. Tondo era un corredor que prometia i es va fer una fractura doble de fèmur en la Volta a l'Empordà que el va deixar dos anys fora de combat. Es va fer professional el 2003 i va saber ser un gregari modest que ha hagut de patir un bon grapat de caigudes de les que fan mal. Ja de veterà, ha esclatat amb una força increïble a pesar que l'equip portuguès on va triomfar en primera instància, el Maia La MSS, va haver de plegar per un tema de dopatge. Primer va començar guanyant la Volta a Portugal i altres curses lusitanes. Allò que deies: bé té un gran mèrit però en aquestes curses portugueses no hi ha els bons de veritat. Cert. Era el primer esglaó. Després va anar a petar a l'equip d'Andalusia i n'era el líder. En la Volta a Catalunya de l'any passat va finalitzar vuitè i en la Vuelta, en la seva primera Vuelta amb 30 anys, les lesions i les caigudes el van masegar. Una altra patacada, però aquest cop ja en l'elit.
Tondo s'havia convertit, per tant, en un ciclista important en el pilot i semblava que havia arribat al sostre desitjat a pesar de mil entrebancs. Però aquesta temporada, a les files del Cervélo, ha superat totes les previsions i el triomf en una etapa de la París-Niça és el més prestigiós de la seva trajectòria. El descens cap a la meta de Tourrettes-sur-Loup, després d'haver atacat al coll de Vença, van ser els quilòmetres més llargs de la seva vida perquè l'empaitaven de valent. Però el vallenc, que travessa un estat de forma excel·lent, va saber aguantar conscient que tenia una oportunitat única. S'hi va aferrar i no la va deixar escapar. En la Volta a Catalunya, dimecres va guanyar a la Seu d'Urgell, la primera etapa que obté en una de les grans voltes. Va ser un altre atac ferotge, aquest cop junt amb el també català Joaquim Rodríguez, d'un ciclista valent que mira d'esprémer al màxim el seu punt àlgid i que fuig de les especulacions. Un ciclista dels que l'afició agraeix perquè, més enllà de les tàctiques, dóna espectacle. A més, té clar quin és el seu lloc i els fums no li pugen al cap. Ja parla d'ajudar Sastre, el seu cap de files, a conquerir el Giro d'Itàlia, la seva pròxima gran fita. I no s'amaga quan proclama que si hi hagués un equip català com té per exemple Euskadi, diversos corredors de la seva generació no s'haurien perdut pel camí. El seu mèrit, precisament, ha estat no punxar definitivament les rodes en un camí ple de pedres.