29/6/13

Per què Carles de Andrés impedeix a Pedro Delgado d'opinar sobre el casc a la ciutat?

L’aparició d’un patrocinador a darrera hora (Carrefour) ha permès que Pedro Delgado comenti un any més la retransmissió del Tour al costat de Carles de Andrés. Igual que l’any passat, els dos treballen des del plató, no a peu de cursa, motiu pel qual la narració del Tour perd molta qualitat.
Google amb el centenari del Tour de França
Pedro Delgado porta 18 anys fent comentaris de ciclisme per a TVE, temps durant el qual s’ha format professionalment fins arribar a un nivell notable. La setmana passada va estar a punt d’haver d’abandonar les transmissions per falta de patrocinador fins que, en una reunió de darrera hora, la cadena de supermercats Carrefour (un dels patrocinadors del Tour) va acceptar pagar la seva nòmina.
Delgado és una actiu defensor dels drets dels usuaris de la bicicleta i ha col·laborat en nombroses comissions interministerials, on sovint ha expressat el seu malestar pel tracte despectiu amb que el govern tracta els ciclistes. Darrerament s’ha postulat públicament contra la intenció del Ministerio del Interior d’obligar als usuaris de bicicleta a portar casc dins de les ciutats. Podeu llegir una entrada sobre aquest tema a la seva web clickant aquí.
Dissabte, a la transmissió de la primera etapa de la cursa, entre Porto Vecchio i Bàstia, a Còrsega, es va produir uns situació sorprenent. A la pregunta, via xarxes socials, d’un espectador de què opinava en Delgado de l’ús del casc en ciutat, el locutor, en Carles de Andrés, va impedir-li explícitament que la respongués, adduint que ja havia escoltat el seu discurs moltes vegades darrerament (sic!). Bé, ell si, potser, però la resta d’espectadors molt probablement no. Perquè de Andrés no va deixar opinar a Delgado sobre l’espinós tema del casc a la ciutat? Te alguna cosa a veure amb el rescat ‘in extremis’ de l’ex guanyador del Tour per a comentar la cursa francesa en l’edició número 100? Hi ha instruccions precises al respecte del silenciar aquest tema per part del Ministerio que dirigeix Jorge Fernández Díaz.

27/6/13

Cultura ciclista publica les memòries de Marshall Walter Taylor i Cyrille Guimar

‘Orgullo contra prejuicio’, les memòries del ciclista nordamericà de primers del segle XX Marshall Walter Taylor I ‘Metido en carrera’ el llibre que relata la vida esportiva del ciclista I dfirector esportiu francès Cyrille Guimar, són dues novetats de l’editorial Cultura ciclista.

Marshall Walter Taylor, més conegut com a Major Taylor, era l’heroi de les curses de ciclisme de pista, que van ser molt populars als EE UU a primers del segle passat. Taylor, però, no només va haver de lluitar contra els seus adversaris a la pista, sinó contra la discriminació racial pel fet de ser el primer gran campió ciclista negre. Es va retirar als 32 anys en plenitud de forma, però fatigat pels inconvenients deguts al racisme de la societat americana de l’època. ‘Orgullo contra prejuicio’, que surt al mercat al preu de 16 euros, és el relat d’aquesta lluita.
A ‘Metido en carrera’, Cyrille Guimar aprofita les 300 pàgines de les seves memòries esportives per fer un balanç crític i punyent respecte el que és el ciclisme d’avui en dia. Laurent Fignon, Jaques Anquetil o Raymond Pulidor són objecte dels seus elogis (tot i les crítiques de Fignon a les seves memòries, però la seva és una història polèmica i turbulenta; que ningú no esperi un llibre complaent.
Cal no oblidar que Guimar que, a més de director esportiu, va ser esprínter molt versàtil i encara ara fa de comentarista per a la TV, és el director esportiu més premiat al Tour fins l’era Armstrong. ‘Metido en carrera’ surt a l avenda per 18.50 eruros, i ja el podeu comprar al web de l’editorial: (http://www.cultura-ciclista.com/).
La primera biografia en castellà de Luís Ocaña, la història de la Vuelta a España, escrita per Carlos Arribas, o el llibre ‘Cuentos del Tour’, del periodist català serge López egea són alguns dels propers títols d’aqeusta jove editorial catalana dedicada exclusivament a temes ciclistes.

25/6/13

El Tour sense Pedro Delgado no val la pena

Es veia a venir que TVE es carregaria Pedro Delgado, L’any passat ja el va fer comentar la cursa des del plató, i enguany, que fa 25 que el segovià va guanyar el seu Tour, ha decidit prescindir dels seus serveis perquè no ha trobat patrocinador com altres comentaristes (sic!). Ara bé, TVE es seguirà gastant un dineral en transmetre corrides de toros, un exemple cívica i culturalment molt edificant.

Això vol dir que per a la televisió pública espanyola i per les empreses que patrocinen l'esport, els afeccionats al ciclisme no hi pinten res, com si no paguessin impostos o no consumissin. Si fos un comentarista de futbol no se l‘haurien carregat i haurien fet mansi mànigues per conservar-lo. Ara, un paio que s’ha postulat clarament en defensa dels usuaris de la bicicleta i contra les teories ‘casquistes’ del Ministerio del Interior i dels lobbys automobilistes, doncs ja se sap. Estava cridat a acabar malament. Llegiu el seu web i ho comprovareu.
Però, a més, RTVE menysprea una audiència més que notable, i les emprerses que es mouen al voltant del ciclisme, ho hem comprovat personalment, no saben que és això tant de moda de la responsabilitat social corporativa. Deuen anar sobrats d’espectadors, uns, i de clients, els altres. Sigui com sigui, els migdies de juliol no seran els mateixos sense els comentaris experts i les gracioses ocurrències d’un gran professional de la bicicleta que, després de 18 anys, també ha esdevingut un molt bon professional del micròfon.

El Clot: passat rural, present global

El pas del Rec Comtal va fer del Clot una pròspera ruralia hortícola que proveïa la ciutat. Al segle XIX s’hi van instal·lar farineres, adoberies i bòbiles. Avui el Clotum Melis (clot de la mel) medieval és un barri obrer i residencial i es projecta com a una de les àrees urbanes més equilibrades per situació i cohesió social. Us proposem descobrir-lo en una pedalada nocturna, amb calma i sense calor.
Les cases del carrer del Clot, un rar exemple d'arquitectura rural a Barcelona
Les nits estiuenques són un bon moment per descobrir racons de la ciutat què, amb les presses quotidianes, mai no tenim temps per conèixer. El Clot pot semblar un barri sense gaire interès, però us assegurem que la ruta que us proposem permet entendre la història i l’avenir del territori. Entorns rurals, masies senyorials, les primeres fàbriques i modernes zones urbanes formen part de la ruta i ajuden a copsar la transformació de rural a global d’aquest indret barceloní.
Hem fixat la sortida al centre de la ciutat, a la plaça dels Traginers, al peu de l’antiga muralla. Per Sotstinent Navarro accedim al darrera de l’edifici de Correus i travessem Via Laietana en direcció cap a Santa Maria del Mar. Passem pel Fossar de les Moreres, Passeig del Born, girem Comerç a la dreta fins Marques de l’Argentera i, pel carril bici, a l’esquerra fins el Parc de la Ciutadella. Un cop a la rotonda girem a l’esquerra pel passeig central i sortim del parc per Pujadas. Agafem el carril bici a la dreta i seguim per: ESQUERRA.- Meridiana, DRETA.- Sancho de Ávila, ESQUERRA.- Granada, ESQUERRA.- Diagonal, DRETA.- Glòries (Encants Vells, Farinera del Clot i parc del Clot al darrera), DRETA.- Meridiana, DRETA.- c/ del Clot.
El carrer del Clot (de trànsit restringit) és el centre de la vida quotidiana del barri i hi ha moltes coses a veure. Només entrar-hi fixeu-vos be en el grup de cases baixes que denoten el passat de nucli rural, és un rar exemple d’questa mena d’habitatges a tota la ciutat. Seguint endavant podeu observar la casa modernista al número 46, la casa de 1911 número 88, la casa Budesca al número 92 i l’antic ajuntament del Clot al número 73 (fixeu-vos en la pintura de Sant Jordi al frontispici central). Abasn de seguir feu una volta pel mercat que us queda a ma dreta, a la plaça de Font i Sagué. De nit i a l’estiu, aquesta és la zona més animada del barri.
Carrer del Clot, davant l'antic edifici de l'ajuntament
Seguiu pel carrer del Clot amb el següent itinerari. CREUAR.- Espronceda (masia senyorial Torre del fang), ESQUERRA.- Mallorca, ESQUERRA.- Meridiana, DRETA.- Rogent (vianants), ESQUERRA.- Finestrat, ESQUERRA.- Xifre. Just a la cantonada hi ha el restaurant Kailash, el primer restaurant de cuina tibetana de Barcelona i un referent de la diversitat cultural del barri. Podeu fer un menú degustació de la rica i equilibrada cuina del país per 20 €. El tracte és molt amable, la decoració us farà creure que sou a Lhasa i us desaran la bicicleta.
Després de sopar seguiu per Xifré avall i continuar per: DRETA.- Provença, ESQUERRA.- Passeig de Sant Joan, DRETA.- Diputació, ESQUERRA Girona, RECTE.- Méndez Núñez, ESQUERRA.- Sant Pere més Alt fins Plaça de Sant Pere. Creueu el barri de les Basses de Sant Pere pels seus carrerons tranquils de nit i desemboqueu a la plaça Comercial. Des d’aquí tombant a ma esquerra pel Passeig del Born, Fossar de les Moreres i Santa Maria del Mar, tornareu a sortir a Via Laietana i Correus. Al darrera la calma placeta dels traginers us acollirà.
Dificultat. Fàcil. Distància. 11.20 kms Temps: 1h 06’ (1h 45’ amb aturades) Desnivell. inepreciable. @: BCN.cat
La Diagonal davant la torre Agbar, porta d'entrada al barri

14/6/13

Torna l'etapa Barcelona-Andorra del Tour

La segona edició de L’Etape’, la marxa cicloturista què evocarà el darrer pas del Tour per Catalunya, es farà enguany el 14 de Setembre. La prova, no competitiva, recorrerà els 224 quilòmetres de la setena etapa del Tour de 2009, entre Barcelona i Andorra. L’organització és a càrrec d’RPM ràcing, que també són els responsables de la Titan desert. Les inscripcions ja són obertes a: http://www.letapebcn-and.com/
Amb sortida de Barcelona i arribada a Andorra, el recorregut comptarà amb un port de 1ª categoria pel Tour, l’Alt de Serra- Seca. La principal novetat d’aquesta edició, serà el canvi en l’emplaçament de sortida i àrea d’atenció als participants. Amb l’objectiu d’ oferir una sortida més àmplia, ràpida i directa en direcció Terrassa, les instal·lacions esportives de la Universitat de Barcelona (Esports UB, Avinguda Diagonal, 695), acolliran el punt de sortida de la prova, a partir de les 6.45 hores del matí.
Un cop a la carretera de Terrassa s’enllaçarà amb el recorregut de l’etapa del Tour de 2009. S’enfilarà cap a Manresa, i des d’allà els ciclistes aniran encadenant les dificultats muntanyoses: el Port de Clariana (750 m) o el Pi de Sant Just (890 m) i l’Alt de Serra –Seca. A 1262 metres d’altitud, de 7,7 quilòmetres i amb un desnivell mitjà del 7,5% i rampes màximes del 12%, es tracta d’un port de 1ª categoria.
El pas per Andorra es produirà en el km 192,4, a 950 metres d’altitud. A partir d’aquí, l’escamot es dirigirà cap a la Massana, Ordino, La Cortinada i Llors, per afrontar l’escalada final fins a Arcalís, final de la prova i el punt més alt de la ruta.


RPM Racing, organitzadora de l’esdeveniment, ha preparat set punts d’avituallament, cinc d’ells complets que comptaran amb aigua, powerade, fruits secs i productes powerbar. Així mateix, l’assistència tècnica en cursa estarà recolzada per sis punts d’assistència mecànica fixos, i sis punts més mòbils, que aniran desplaçant-se al llarg del circuit per donar servei als participants.

L’Éroica, essència del ciclisme clàssic, en vídeo

Nascuda en, principi per reivindicar la supervivència de les 'strade bianche', les amples pistes de sauló que travessen la Toscana, l’Éroica ha esdevingut amb els anys la cita de referència internacional per als amants del ciclisme classic. Enguany la cita es fa el dia 6 d’octubre. 
Tant pels que hi anireu com pels que no, us recomanem aquests dos videos, patrocinats per Brooks i d'una 7 i 6 minuts de durada. La bellesa del paisatge I l’atracció de les antigues màquines farà caure la baba a més d’un.


12/6/13

Tipologies (1). El que mai no saluda


Es vol donar una imatge del ciclista com a persona amable, generosa, compromesa amb la societat d’avui en dia (salut, sostenibilitat, mobilitat), i que transmet empatia i ‘bon rotllo’ per allà on passa. Aquesta actitud, per ara, no va més enllà de la publicitat i d’alguns col·lectius molt benemèrits i formats per bona gent farcida de millors intencions. La realitat és més dissortada: damunt d’una bicicleta hi ha de tot, com a la vida.

La bicicleta no sempre ha estat un símbol de modernitat, gust i cultura. Pedalant per carreteres i camins encara hi ha gent amb molt poques llums i menys educació. Aquesta sèrie d’entrades pretenen desemmascarar algunes situacions ben desagradables amb que un usuari de la bicicleta es pot trobar i provocar una reflexió general entre la gent que va en bici: són el que la seva imatge pública transmet. I només s’aconseguirà augmentar el prestigi social de les bicis i els ciclistes millorant les pautes de comportament.
Dediquem la primera entrada als ciclistes que no saluden mai. Els hem dividit entres tipus:
Convulsiu. Per aquest individu, dir bon dia fa dominguero. És el típic espècimen que considera que tots els ciclistes que es saluden per camins o carreteres són uns ‘globeros’, afeccionats de mitja pela o avis. Ell no, ell és un ‘pro’, que ha quedat el 4.108 a la Quebrantahuesos, fet que li dona un alo especial entre els de la seva colla (què potser vesteix un maillot patrocinat per una fusteria d’alumini o un contractista). Cridaner de mena, potser per un excés d’adrenalina que allibera dalt de la bici, encara hi ha gent d’aquesta mena que no dubta a dirigir tota mena d’improperis sòrdids quan, pedalant per una carretera a ran de mar, veuen persones practicant el nudisme o el top-les.
Esportiu. No pot dedicar ni un segon a saludar, li va l’entrenament, la sèrie que està fent i els wats de potència que ha de consumir precisament en aquell segon, tal i com li diuen les abundants pantalles que porta ancorades al manillar. De fet quan avança els altres ciclistes i aquests li diuen passi-ho be, ni tan sols parpelleja; un acte així suposaria un consum d’energia equivalent a perdre una milionèsima fracció de nano segon un cop en cursa contra el crono.
Com que no s’atura als semàfors tot i que estiguin vermells, tampoc no te ocasió de saludar els qui pedalen amb ell ni estan aturats. És el cas típic de no pocs triatletes que pedalen tot el sant dia N-II amunt i avall preparant-se per guanyar la Xallenge Barcelona Maresme. Com a mínim no xumen roda, per les normes de la cursa, no per falta de ganes.
Obsessiu. És el mal educat de naixement. El clàssic paio que considera la resta d’humans uns ésser inferiors què no tenen dret a relacionar-se amb ell ni per dir-los bon dia. Sol ser un sobrat, egoista, ignorant, masclista, arrogant i, a més, com que es pensa que és el rei de la creació, se sent feliç de les seves pautes de comportament.
És el clàssic individu que, quan condueix cotxe, no posa mai l’intermitent, “perquè els altres no n’han de fer res de cap a on vull anar jo”.

Vista panoràmica de la primavera a la Cerdanya

Aquesta primavera tan tardana està deixant unes postals impagables al territori. A la Cerdanya, terra de contrastos on les estacions solen tenir una presència acusada, ofereix uns paisatges de neu, verd, aigua i sol difícils de reunir en una sola mirada. Us proposem una volta panoràmica per observar els cims pirinencs i de la serralada del Cadí en una visió de 360º.
Camí de Sanavastre amb la neu del Moixeró al fons
La ruta surt de l’antiga duana que divideix absurdament la comarca entre dos estats. Enfileu el voral de la carretera N-152 en direcció cap a Puigcerdà. A l’esquerra veureu el cim del Coma Morera, el de la Coma i el Pas dels Lladres coberts de neu. Abans d’arribar a la rotonda presidida per un jugador d’hoquei, tombeu a dreta per l’antiga carretera de Vilallovent. A la petita rotonda seguiu rectes per l’avinguda Pirineus fins l’estació de tren, símbol de la modernitat de les primeres dècades del segle XX. Agafeu el carrer de l’estació, que surt a ma dreta de l’edifici i el seguiu travessant una zona industrial. Deixeu una cruïlla a ma dreta i passeu el pont de pedra que creua la línia fèrria. Immediatament gireu a la dreta cap al Pont de Sant Martí i Guils-Saneja. Passeu el pont i seguiu rectes deixant la carretera a Guils. Sou a Sant Martí d’Aravó. El camí asfaltat us porta entre prats i l’aristocràtica urbanització del Reial Club de Golf cap a la capella del Remei, el popular restaurant La Torre del Remei fins desembocar, després d’una important baixada, a la carretera general que va a la Seu d’Urgell. La creueu per la rotonda i seguiu pel camí rural enquitranat que hi ha enfront seguint els senyals que diuen Talltorta, La Font de la Vall i Urbanització La Corona. Deixeu el pròxim trencall a la dreta que porta a aquesta urbanització i avanceu en baixada. Aviat passareu per l’àrea de pic-nic de la font i un petit cementiri. Deixant un trencall a l’esquerra arribareu al llogarret de Talltorta, que travesseu pel mig, creuareu el riu d’Aravó i desembocareu en una altra camí rural asfaltat que agafareu a la dreta. Aviat travessareu el Segre, imponent d’aigua. Deixareu un trencall a esquerra que mena a la carretera general i un camí que surt enfront en pujada i seguiu sempre en direcció cap a Soriguerola i el camp de Golf (un altre) pel camí asfaltat.
Aviat travessareu Soriguerola i el golf, i seguireu sempre rectes en direcció Sanavastre. Davant, la immensitat dels contraforts del Cadí emblanquinats i, a l’esquerra, la Tossa d’Alp curulla de neu. Als vostres peus, el verd de l’herba humida esclata als ulls en un contrast de colors que la llum del sol aviva. És un moment difícilment repetible.
Després d'haver creuat Talltorta
Un cop a Sanavastre drets cap el carrer que baixa voltant l’església i remunteu després la costa; tot recte sense deixar la ruta asfaltada i de cara a la Tossa d’Alp. Sortireu a Prats, desembocant en una rotonda on tombareu a l’esquerra per la carretera LP 4033. Al trencall que diu Mossoll gireu a l’esquerra i aneu cap a aquest petit poblet encara miraculosament rural. Travesseu-lo en marcat descens fins un trencall, també asfaltat, que a la dreta us portarà cap a l‘aeròdrom de Cerdanya. Torneu a pedalar entre neus i verds. Passeu l’accés a les instal·lacions i seguiu direcció Alp fins un camí clar de terra que neix a ma esquerra després de passar uns grans arbres vells i malalts tot passant sota una petita línia elèctrica. El camí us portarà a Estoll, un altre llogarret convertit en urbanització. Sortiu del poble pel pont que travessa el riu d’Alp i seguiu carretera enllà en una forta pujada que mena a Escadarcs. Abans de sortir a la carretera general hi ha un camí de terra ample que hi corre en paral·lel a ma esquerra. Agafeu-lo. Desembocareu al camí rural asfaltat pel qual heu vingut abans des de Talltorta cap a Soriguerola. Seguiu rectes travessant de nou el pont del Segre. Deixeu ara però el trencall a Talltorta i continueu cap a Puigcerdà. Creueu la carretera N-152 i seguiu rectes pel camí asfaltat d’enfront. El camí acaba desembocant de nou a la carretera. Agafeu-la només per passar el pont sota les vies del tren. A la rotonda del jugador d’hoquei tombeu a la dreta cap al polígon industrial i immediatament a l’esquerra pel camí d’Age, que després es diu carrer Pau Ferrer. El carrer s’acaba just a l’antiga duana, allà on heu començat la ruta.
Dificultat. Mitjana. Distància. 31.00 kms Temps: 2h 17’ (3h 06’ amb aturades) Desnivell.280 m. Cartografia: Cerdanya (Editorial Alpina)
Fa inmpressió pedalar al peu dels contraforts del Cadí coberts de neu

2/6/13

Les derrotes de Laurent Fignon

Amb 24 anys Laurent Fignon ja havia guanyat dos Tour. Era el primer ciclista de gran ciutat en fer-ho en l’era moderna, i encapçalava una generació que, en poc temps, havia acabat amb la històrica dels setanta dels Hianult, Zoetemelk o Moser. Però les lesions (85, 86 i 88) i els positius per amfetamines el 1987 i 89 van ennuvolar el seu palmarès.

Però malgrat l’humiliant derrota que va patir pels carrers de la seva ciutat a la contrarellotge de l’etapa final del Tour de 1989 a càrrec de Greg LeMond i el seu caràcter irascible, especialment amb la premsa, ‘el professor’, com li deien per les seves ulleretes i la seva cabellera rossa, va patir la seva darrera i més severa derrota el 2009 quan li van diagnosticar un càncer intestinal amb metàstasi. Ho va fer públic el dia de la presentació de la seva biografia, ‘Nous Etions Jeunes et Insouciants‘, que ara surt traduïda al castellà per l’editorial Cultura ciclista amb el títol ‘Éramos jóvenes e inconscientes’.
Al llibre Laurent Fignon no evita fer una autocrítica del ‘arrogància dels seua anys joves. Però ell era el campió, el jove parisenc que havia acabat amb els vells mites del ciclisme, el professional que, als vespre, llegia llibres (una novetat), l’altiu que menyspreava poderosament tanta gent que potser l’admirava. Com els grans mites de la cultura pop va viure de pressa i va morir massa jove.
Un llibre que hauria de ser imprescindible per a tants corredors com hi ha que es creuen que el món gira al seu voltant a penes per haver guanyat algunes curses; o ni això. Un èxit d’aquesta jove editorial, doncs ja va per la segona edició.