El diaris de Mojo: BTT extrem al Marroc

Els diaris de Mojo són una sèrie d’aventures amb ciclistes de muntanya de nivell molt alt a llocs exòtics per a la pràctica del BTT. Després de les espectaculars imatges d’Aaron Gwin, Steve Peat i Danny MacAskill per Anglaterra, Gal·les i Escòcia, la productora Eyesdown films posa les seves càmeres al servei de Fabien Barel y Mark Weir, que exploren les muntanyes i camins de l’Atles marroquí a un ritme...de vertigen.

Vigileu no us rodi el cap!

Un plaer que s'encomana

Rodar en bicicleta per la ciutat és un plaer que s'encomana. Les presses, els neguits, els embussos i les llargues esperes es converteixen en estones de lleure i sensacions de benestar. Un parèntesi en mig de l'atrafegada jornada laboral. Hi ha qui, a més, és capaç de traslladar aquest petit plaer quotidià en esbarjo per als dies de lleure i en pràctica esportiva saludable. La petita bici urbana pren una nova i potent dimensió universal. La pràctica del ciclisme en calma sociabilitza. Digueu-ho als vostres amics, parents o parelles. Els canviarà l'humor pedalar camí de la feina per miserable que sigui el contracte laboral que es te.
Tot això ho expliquen aquests dos magnífics vídeos produïts per la companyia de bicicletes plegables britàniques Brompton. Amb el sentit de l'humor que els caracteritza (i que mantenen perquè van en bici), els de Brompton ens presenten una nova edició del seu peculiar campionat del món. El segon és un divertit exemple dels evidents avantatges de desplaçar-se en bici plegable per la ciutat.

Andreu Martín, negre i en bicicleta

L’escriptor de novel•la policíaca Andreu Martin (Barcelona 1949) és el primer autor català en ser guardonat amb el prem Pepe Carvalho que atorga BCNegra, el festival de novel•la negra i criminal que s’està fent aquesta setmana a Barcelona.

Novel•les a banda, Barcelona és una ciutat negra de veritat; per la seva tipologia social, per la situació geogràfica i per l’activitat delictiva que s’hi genera, la capital del país és una de les ciutats més negres i criminals del món d’avui. Barcelona te un crim diversificat i modern que fins i tot s’ha sabut adaptar a la crisi. L’Andreu Martín sap això perfectament des del dia en que es va posar a escriure ‘Aprende y calla’ (1979) fins avui, passant per la consagració obtinguda amb ‘Pròtesi’ (1982), monument a l’emergent Barcelona criminal de l’època.
A més d’escriptor, l’Andreu és usuari habitual de la bicicleta en trajectes urbans. Ell ens va acompanyar en l’episodi que el programa Carreteres secundàries va dedicar a la ruta del pistolerisme per la Barcelona de les primeres dècades del Segle XX. Va ser un magnífic programa negre.
Gràcies per la inestimable col·laboració i enhorabona, Andreu.

El grup Oliva trencada homenatja els ciclistes

L'apreciat col·lega Esteve Miralles ens fa arribar aquest vídeo dels mallorquins Oliva Trencada. La cançó es diu 'El camí', i és un homenatge a la gent que es mou en bicicleta per les ciutats i pobles. El balenceig de l'imatge demostra la fragilitat que tenen els ciclistes enfront als cotxes.

Les televisions locals engeguen divendres la tercera temporada de Carreteres secundàries

El proper divendres, 14 de gener, a les 19.15h comença l’emissió simultània de la tercera temporada de Carreteres secundàries a totes les televisions de la Xarxa de Televisions Locals.

La plataforma de televisions locals ha creat per aquesta temporada una franja d’emissió conjunta de caràcter familiar i apte per a tots els públic. És per això que Carreteres secundàries canvia la seva emissió de la nit al capvespre. Compartirà horari amb la nova producció Furgoadictes.

Els nous capítols portaran l’espectador a rodar en bicicleta pel Poble Nou i la muntanya de Montjuic de Barcelona, la ciutat de Granollers i part del Vallès Oriental, Santa Coloma de Gramanet i el riu Besòs o Girona. Dels 13 nous programes que formaran la tercera temporada del programa, n’hi haurà per primer cop dos fora de Catalunya, concretament al principat d’Andorra. La resta d’episodis es situaran al Penedès, on el programa pedalarà en tàndem al costat dels participants a la tercera trobada d’aquestes peculiars bicicletes, la serralada de Montserrat, Igualada i la comarca de l’Anoia.

Carreteres secundàries parteix de la idea de que l’autèntic viatge comença quan et desvies de la ruta bàsica, alenteixes la marxa, obres els ulls i canvies la manera que tens de veure i entendre la vida i les transformacions del temps. Al marge hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea oficial de país, li donen una dimensió inèdita. A ‘Carreteres secundàries’ no és tant important el final de la ruta, sinó què passa pel camí i quina gent trobem.

El programa, que va començar a ser emès per la XTVL l’estiu de 209 està produït per La Quimera editora audiovisual i presentat per Rafael Vallbona.

Èxit de la Trobada de Tàndems al Penedès

La tercera Trobada de Tàndems organitzada pel ciclista i emprenedor blocaire Carles Soler ha estat un èxit. Més de 120 persones entre ciclistes i organitzadors (vegeu foto) han recorregut gairebé 42 quilòmetres per les carreteres de l'Alt i el Baix Penedès, territori que es troba inmers en plena verema. A meitat del camí (Sant Jaume dels Domenys) hi ha hagut una parada per esmorzar, moment en que s'ha fet a foto que il·lustra aquesta noticia.
Han vingut participants de Logroño, Vitòria, Saragossa, Castelló i de tots els racons del Principat. Dels 54 Tàndems, 37 eren de muntanya i 17 de carretera. També ha acompanyat els participants 3 bicicletes de control, 2 motos, 2 furgonetes i l'equip del programa Carreteres secundàries que ha gravat la Trobada per fer-ne un episodi durant la tercera temporada del programa que la Xarxa de Televisions Locals començarà a emetre al gener de 2011.
Podeu veure més fotos a l'àlbum de la Bruna Montfort, una de les participants

Més de mig centenar de tàndems són a punt per rodar diumenge per un Penedès en verema

Finalment són 54 els  tàndems a la tercera trobada d'aquestes peculiars bbicicletes que es fa diumenbge al Penedès. L'any anterior eren 36 i ja feien patxoca per les carreteres i camins de la comarca. Això vol dir 108 ciclistes+8 persones de la organització, total 116 persones, 54 tàndems, dues motos control, 3 bicis normals de control, una furgoneta i l'equip del programa Carreteres Secundàries, de la Xarxa de Televisions Locals, que enregistrarà un episodi del programa coincidint amb la trobada i dedicant-lo exclusivament als tàndems.

El Penedès estarà en plena verema, els participants es poden trobar, potser, alguns tractors. El recorregut està marcat amb esprai vermell al terra a tots els trencalls.
Igual que l'any, anterior l'organització obsequiarà a tothom amb unes samarretes. També unes bosses amb propaganda turística del Penedès i unes motxiletes de la casa Massi.
La sortida serà a les 10h (puntuals), el recorregut estarà marcat amb spray vermell al terra a tots els trencalls. Intentarem anar tots junts, això pot comportar que els més forts tindran que anar esperant als més dèbils i que els més dèbils hauran de anar a ritme del grup.

HI haurà 5 persones de control, dues amb moto i tres amb bici normal, tots quatre amb uns pitrals de color grog.
Diumenge a les 9h a Sant Martí Sarroca (Rbla. Catalunya), els tàndems tenen la seva gran cita.

La xarxa de televisions locals emetrà al gener els nous capítols de ‘Carreteres secundàries’

Des de finals de juny la productora La Quimera està enregistrant una nova temporada del programa ‘Carreteres secundàries', que emet la Xarxa de Televisions Locals. Els nous capítols porten l’espectador a rodar en bicicleta pel Poble Nou i la muntanya de Montjuic de Barcelona, la ciutat de Granollers i part del Vallès Oriental, Santa Coloma de Gramanet i el riu Besòs o Girona, episodis que ja han estat enregistrats.
Entre altres destinacions de les 13 rutes que formaran la tercera temporada del programa, n’hi haurà per primer cop dues fora de Catalunya, concretament al principat d’Andorra. La resta d’episodis es situaran al Penedès, on el programa pedalarà en tàndem al costat dels participants a la tercera trobada d’aquestes peculiars bicicletes, la serralada de Montserrat, Igualada i la comarca de l’Anoia, Viladecans i Gavà o el Baix Ter fins l’Estartit.
Actualment les televisions de la xarxa estan emeten de nou les dues primeres temporades del programa.
‘Carreteres secundàries’ parteix de la idea de que l’autèntic viatge comença quan et desvies de la ruta bàsica, alenteixes la marxa, obres els ulls i canvies la manera que tens de veure i entendre la vida i les transformacions del temps. Al marge hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea oficial de país, li donen una dimensió inèdita. A ‘Carreteres secundàries’ no és tant important el final de la ruta, sinó què passa pel camí i quina gent trobem.
Rafel Vallbona, que presentarà l’espai, planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. I a més, fent el viatge poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.

Acaba el rodatge de la segona temporada de Carreteres secundàries

Amb els enregistraments als aiguamolls de l’Empordà, la serralada de Collserola, el Priorat, la Garrotxa i el Ripollès, el programa de la Xarxa de Televisions Locals i la Quimera, Carreteres Secundàries, acaba el rodatge de la segona temporada i es disposa a preparar els escenaris on es rodaran els pròxims tretze programes de la tercera temporada. Els episodis actuals es poden veure ja cada dimecres a la nit a les televisions consorciades que emeten de forma conjunta la programació de la Xarxa.

La ruta pels aiguamolls va començar a Sant Martí d’Empúries, va continuar pel parc pròpiament dit, va creuar la marina d’Empuriabrava per acabar a Vilajuïga visitant l’empresa que embotella la cèlebre aigua amb gas del poble.

A Collserola el programa va seguir la carretera de les aigües, una autèntica ruta 66 pels ciclistes barcelonins. Des del final de la línia del tramvia blau, es va pedalar en companyia de Marc Ros, ciclista i profund coneixedor de Barcelona, en direcció al funicular de Vallvidrera, creuant-se pel camí amb el pintor Josep Mascaró i visitant posteriorment el pantà de Vallvidrera, els vivers de Can Borni, creats per aclimatar les plantes que van arribar a Barcelona per l’exposició de 1929, i acabant al restaurant can Martí fent un suculent tast de calçots.

L’exuberant Priorat tindrà dos capítols a la present temporada de Carreteres Secundàries. Al primer es visita el celler cooperatiu de Falset, es pedala al costat dels membres de la Penya ciclista del Priorat i es visiten les mines de Bellmunt. Al segon es puja fins Scala Dei per visitar-hi la cartoixa i les famoses bodegues.

La ruta de Carreteres Secundàries per la Garrotxa comença davant de l’antiga plaça de braus d’Olot, la més antiga de l’estat situada al peu del volcà Montsacopa, però posteriorment volta per la màgica Fageda d’en Jordà visitant la cooperativa la Fageda, on es fan els exquisits iogurts del mateix nom, el volcà Croscat i el restaurant dels Ossos, on fan cuina volcànica. Hi ha un final sorpresa al celler on es fa la cèlebre ratafia Russet.

Del Ripollès al programa li ha interessat la via verda del carbó i del ferro que segueix la ruta de l’antic tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses i després s’enfila fins Ogassa. De la farga Palau de Ripoll fins el pont de Sant Roc de Camprodon, el programa recorre la via verda visitant alguns dels seus ‘secrets’, com el pantà de cal Gat, la gorja de Malatosca o l’antic poble miner d’Ogassa, i d’altres que es troben tot pedalant, com la fàbrica de galetes Birba.

Carreteres secundàries pel Reus benestant i culte

Comencem ruta a les altures. Amb més de 2000 hores de vol anuals i 265 socis, a l’aeroclub de Reus, fundat l‘any 1935 i continuador de la tradició aeronàutica, només li faltava algú que es fes ell mateix els avions, és l’Alfons Hernández. L'antic hangar militar construït l’any 1937 per enginyers soviètics, és en procés avançat de restauració gràcies al suport institucional. Aquí hi haurà un espai dedicat al museu de la història de l'aviació a Reus. En Ramon Tàpias, portaveu de l’aeroclub, ens l’ensenya orgullós.

Després de visitar l’empresa de robòtica Rob Serv, citem en Cèsar Compte, director del centre d’Arts Escèniques de Reus que gestiona els teatres Bartrina i Fortuny.
Al segle XVIII Reus era una gran ciutat. Les muralles es van enderrocar, i el centre es va desplaçar a la Plaça Prim. I amb els diners del tèxtil i l'aiguardent, la burgesia va fer cultura. El 1905 es va inaugurar el teatre del Centre de Lectura i el 18 Evarist Fàbregas va convertir-lo en Teatre Bartrina. La burgesia local va obrir l’any 1882 el Teatre Fortuny. Durant un segle pel seu escenari hi va passar de tot, fins que el consorci el va restaurar l’any 1988.
Després de donar moltes voltes desafiant la prohibició de circular en bici pel centre, a la plaça del Castell hi ha algú que m’ensenya el Reus més modern, és la Núria Pellissa. Plaça Mercadal, Carrer Major, carrer de la Font, Plaça de Sant Pere, plaça de la Serp, plaça de les Peixateries Velles...tots els racons del centre de Reus són una ruta que ens porta a una de les cases més antigues i nobles de la ciutat. Aquí passa alguna cosa, són ‘Els macarrons són bons’ fills esbojarrats i ‘juantxistes’ de la burgesia local. La generació perduda.

De l'hort a l'oci pel litoral del Maresme

Carreteres Secundàries pedala pel litoral del Maresme per esbrinar com pot conviure una agricultura de qualitat hereva de la tradició ibera i romana, amb el sector terciari, sobretot turisme i oci, fill del creixement dels seixanta. És aquesta la personalitat d’aqueta llenca de terra entra la serralada litoral i el mar?

La ruta comença a la Torre de Ca n’Alzina, a Montgat, una torre de guaita i defensa que formava part de l'antiga masia de Ca n'Alzina, construïda durant el segle XVI. Després de fer una volta pel barri de pescadors de Montgat anem cap a port de el Masnou. El que va popularitzar la gent de mar del Masnou va ser l’escola de nàutica inaugurada el 1860. Per aquella època una tercera part dels habitants de la vila eren mariners. El Masnou va sol•licitar llavors del govern la construcció d’un port i, però no va ser fins als anys en que es va aixecar un dels centres de navegació esportiva més importants del país i el principal símbol del poble.

Al santuari de La Cisa, a Premià de Dalt, ens trobem amb Mossèn Josep Colomer. La Cisa és el més popular dels santuaris de tradició marinera de la comarca i te una bona col•lecció d’ex-vots. Passant per Argentona per conèixer un dels que va ser símbol de modernitat, el tramvia que la va unir amb Mataró des de 1929 fins 1965, la ruta ens porta al Veïnat de Mata, a Mataró, a la finca agrícola d’en Pep riera, pagès, líder històric del sindicat Unió de Pagesos. Amb ell xerrem del futur de la pagesia a la comarca, dels abusos de les grans superfícies comercials i de com ha canviat el territori. Les bledes del seu hort, per cert, saborosíssimes.
No sabem si els Beatles van estar mai als conreus de maduixes de la Vallalta, a Sant Cebrià. Nosaltres si, i per aix cantussegem un clàssic del grup: Strawberry fields forever.
A Calella tenim una trobada amb un ciclista peculiar, en Jose Maria Juhé, alcalde de Calella. Des de la plaça de Ròmul Bosch i Alsina. pedalem amb ell pel litoral fins Pineda. A partir d’aquí el litoral està pres per hotels i apartaments. Tot i que la Costa del Maresme ja no viu els millors anys del turisme alemany, Calella, Pineda, Santa Susanna i Malgrat són municipis amb la façana litoral ocupada per equipaments turístics, alguns tan heterodoxes com l’hotel Tahiti playa, on, emulant Gauguin, decidim acabar la nostra ruta.

Carreteres Secundàries (via secundariae) per Tàrraco

Amb la frase Tarraco Escipionum opus (Tàrraco fou obra dels Escipions), Plini ens remunta al moment fundacional de Tàrraco a finals del segle I dC. La ciutat sorgeix per l'arribada dels romans a la Península Ibèrica el 218 aC, en el marc de la Segona Guerra Púnica. Aquest cos expedicionari va desembarcar a la ciutat grega d'Empòrion per dirigir-se ràpidament cap al sud amb la finalitat de controlar les terres al nord de l'Ebre. Després de vèncer en un primer combat els cartaginesos van deixar una petita guarnició que poc temps després es va transformar en la principal base militar romana a Hispània i després en Tàrraco. L'edificació romana més antiga i més ben conservada d'època republicana és la muralla, i per aquíentrem a la ciutat després d’arrencar la ruta a l’aqueducte, el popular Pont del diable. La victòria romana sobre els cartaginesos i la incorporació d'Hispània a l'Estat romà va accelerar el procés de consolidació de les defenses. La construcció de la primera muralla de pedra, datada arqueològicament a inicis del segle II aC, s'ha relacionat amb la divisió provincial de 197 aC. AL peu de les muralles ens trobem amb l’escriptor Xulio Ricardo Trigo, autor de l’exitosa novel•la ‘El somni de Tàrraco (ed. 62). Ell ens acompanya pedalant per la Tarragona d’abans que s’inventessin les bicis, la Tàrraco romana. Amb ell recorrem l’Amfiteatre, el Fòrum local i el Circ.

A la societat d’exploracions subaquàtiques ens trobem amb dos submarinistes que es preparen per fer una immersió. Els socis del club fan treballs arqueològics, rescat de peces i salvament. És l’únic club de submarinisme a Espanya que gestiona un parc subaquàtic propi destinat a la pràctica esportiva.
Seguim la ruta pel Barri de Serrallo i el port de pescadors, on ens trobem amb un pescador de la Confraria de Tarragona que ens parla de les dificultats de la pesca del trsemall.
Després de dinar a la Puda, el restaurant més típic del Serrallo, busquem la Fabrica Chartreusse, edifici que acollirà la seu de l’Escola Oficial d’Idiomes. A la plaça de la font busquem algun bar on ens preparin una mamadeta, ep, no penseu malament, la beguda típica de les festes de SantaTecla feta a base de Chartreusse. I acomiadem el programa al Balcó del Mediterrani...sota la pluja.

En directe: roda de premsa d'Alberto Contador

AVUI DIJOUS 14, A LES 20 HORES, el Tourmalet retransmetrà en directe la roda de premsa que, des de Calpe (Alacant), faran els integrants de l'equip Astana amb Alberto Contador al Capdavant.
El doble guanyador del Tour explicarà els seus projectes personals per a la temporada així com els plantejaments generals de l'equip.

PODEU FER PREGUNTES a Alberto Contador. Escriviu-les a: facebook.com/specializedespana i seran agregades a la llista de preguntes que li facin durant la roda de premsa.

PER ACCEDIR A LA TRANSMISSIÓ FEU CLIQ AQUÍ

La transmissió d'aquesta roda de premsa és una cortesia d'Specialized Espanya.

Carreteres secundàries per la ruta del pistolerisme

Barcelona ha estat sempre capital dels moviments socials d’avantguarda. La ciutat solidària d’avui neix en tombar el segle XX amb la industrialització, l’anarquisme i la creació de les organitzacions obreres. Però moltes conquestes socials es van guanyar a trets pels carrers, durant una època sagnant de lluites entre bandes del Sindicat Únic i de la patronal. Carreteres secundàries ressegueix la petja d’aquells anys tèrbols en un nou episodi de la segona temporada de la sèrie que s’està enregistrant actualment i que es podrà començar a veure a les emissores de la Xarxa de Televisions Locals el proper dia 13. La ruta es conforma al voltant de tres nuclis: Poble Sec / Raval, Sants / Hostafrancs i Rivera / Arc del Triomf. El programa comença al parc de les tres xemeneies, on hi havia La Canadenca i on es va viure la més importat vaga de la història del moviment obrer català.
Al Paral•lel,just davant d’on hi havia el bar la Tranquilidad, lloc de reunió de pistolers i agitadors del Sindicat Únic, ens trobem amb Andreu Martín, escriptor especialitzat en novel•la policíaca. El seu llibre més recent és ‘Barcelona Tràgica’ (Ara llibres) novel•la sobre la Setmana Tràgica, de la que ara es commemora el centenari. L’Andreu pedala amb nosaltres fins a Sants. A Sants hi va haver 35 morts durant els temps del pistolerisme. Pel camí passem per la Plaça de toros Las Arenas, lloc on Salvador Seguí va fer el míting davant de 20 mil obrers que va acabar amb la Vaga de la Canadenca i pel parc de la que va ser l’Espanya Industrial, o vapor Nou, una de les fàbriques famoses per la combativitat dels treballadors. Aquí naixia la rancúnia contra la desmesurada explotació patronal i per les deplorables condicions laborals. Després de recordar Joan Peiró a la plaça que porta el seu nom i de passar pel carrer Vallespir, on es va fer el cèlebre Congrés de Sants fundador de la Confederació Regional del Treball, acomiadem l’Andreu al carrer Toledo, davant d’un antic taller confecció on es feien i guardaven explosius, i on va caure el grup d’acció que comandaven Vicenç Sales i Roser Benavent.
D’aqui la ruta es trasllada al Raval. Al carrer de la Paloma hi va haver la seu de l’ateneu sindicalista, al carrer Joaquim Costa, 34 la seu actual de la CNT) i a tocar, al carrer Ferlandina va ser assassinat d’Eduardo Ferrer, president del Sindicat Metal•lúrgic acusat per Àngel Pestaña d’actuar de confident de la policia.

Al restaurant Casa Leopoldo la seva propietària, la rosa Gil, ens explica com el seu avi va recollir, encara amb vida, Salvador Seguí després de ser abatut a trets a la cantonada amb l’antic carrer de la Cadena, i l’historiador Joaquim Ferrer ens dona detalls de la figura del Noi del Sucre i del significat de les lluites obreres en la història de Catalunya.
Al Passeig de Lluís Companys Carreteres secundàries viu la paradoxa de la jornada. Mentre que a tocar del Parc de la Ciutadella es va fer el congrés fundacional de la CNT, a la part alta, al Passeig de Sant Joan cantonada amb Consell de Cent, el sindicat va viure un dels moments més tràgics de la seva història arran de l’atemptat contra la Sala de Festes Scala. Al bell mig, just sota l’arc, en aplicació de la llei de fugues van ser assassinats 9 obrers. I per tant el programa fuig d’aquest lloc per anar a veure un armer que, de manera molt rigorosa, ens explica com eren les pistoles que es feien anar aquells anys: la FN Browning i l’Star.

Carreteres secundàries al Pla de l’Estany

Les terres d’aigua estan plenes de mites i llegendes. On acaba la història i comença la imaginació? Com pot ser que hi hagi petits estanys que apareixen i desapareixen amb els anys? Què va sorprendre tant al taxidermista Francesc Darder que el va fer enamorar-se de Banyoles? Què fa inspirar els artistes? Carreteres Secundàries pedal per aquesta terra entre llegendària i misteriosa que és el Pla de l’Estany, en un nou episodi acabat d’enregistrar i que forma part de la segona temporada de la sèrie que es començarà a emetre a mitjans gener a les televisions sindicades de la Xarxa de Televisions Locals. La ruta recorre l'església de Santa Maria de Porqueres, a la qual el bisbe Guisall va consagrar de tal manera que tots els que s'hi establien en un radi de trenta passes quedaven sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu. L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular.
Després en Carles Feo, tècnic del museu Darder ens mostra els estanyols i ens porta pels boscos de riba de llac fins el museu, a l’entrada del barri vell de Banyoles. Els darrers anys el centre ha canviat completament, tan a nivell museològic, com arquitectònic i funcional. El Museu Darder d’Història Natural, propi de finals del segle XIX te ara un discurs actual, centrat en la interrelació constant entre el museu i el territori i amb un component naturalista.
Després de voltar pel centre, travessem la plaça major per anar a conèixer l’avantguarda banyolina. Lluís Vilà, escultor i pintor, és l’exemple de com l’energia metafísica de l’aigua del llac et pot posseir i dur-te a fer coses impensables. El seu art ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d'una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un mon enllaunat que donarà pas a diferents instal•lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d'un material dur com l'acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d'acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra consciència. En Lluís ens porta a conèixer les pesqueres, una arquitectura original de l’estany.

Les pesqueres són edificacions instal•lades a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.
L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc. N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i merlets, com la Carpa d'Or. Hi ha qui diu que el seu constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
Acabem el recorregut al Club Natació Banyoles, melic de l’esport del rem a Catalunya i centre al voltant del qual es van fer les proves de rem olímpic als JJ OO de 1992. El futur de Banyoles passa també pels seus joves esportistes.

Carreteres secundàries pedala pel Delta del Llobregat

El rodatge de la segona temporada del programa Carreteres Secundàries avança; el segon programa ha portat l’equip de La Quimera a pedalar pel Delta del Llobregat, un espai tan fascinant com desconegut per la majoria de ciutadans metropolitans. Els nous episodis es podran veure a partir de meitats de gener a les televisions de la Xarxa de Televisions Locals que emeten de forma sindicada. Després d’espantar-nos amb els avions quina panxa gairebé es pot tocar amb els dits quan són a punt d’aterrar, ens dirigim al Portal del Delta, el centre d’interpretació del parc natural, on la regidora de medi ambient del Prat, Alba Bou, explica les característiques de l’espai. Amb ella pedalem per un carril bici que sembla una autopista fins el trencall que ens porta a l’espai protegit, a tocar del nou llit del riu. La zona dels estanys de Cal Tet i ca l’Arana compresa dins aquest recinte és un territori riquíssim en nidificació d’aus, sobretot marines, que passen pal parc durant les seves rutes migratòries. Se n’han arribat a censar més de 350 espècies.
El terreny comprèn gairebé 90 hectàrees situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat, on podem trobar estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pineda, platja i, amb sort, una vintena d’orquídies diferents.
D’allà la ruta de Carreteres Secundàries busca l’antiga i abandonada caserna de carrabiners, avui conservada, i el semàfor marí, també fora de servei, situats ambdós a tocar de les dunes que s’han format a la platja de la Bunyola.

La platja del Prat, fins fa pocs anys insalubre i on el bany era prohibit, és avui en dia un dels paratges més bells de tot el parc. Aquí s’hi està construint la nova seu del CRAM (Centre Recuperació Animals Marins) i aviat hi haurà un seguit de nous xiringuitos que permetran recuperar el tradicional menjar a l’aire lliure que sempre havia estat un dels atractius de la platja del Prat. Avui només en queda un d’aquells antics berenadors,m la Casita del Mar, però aviat el seu aspecte sòrdid serà només un record de quan aquest territori era un ‘no lloc’
Des de la platja la ruta recula per trobar-se amb uns ‘spoters’, els afeccionats que fotografien i indexen tots els avions que s’enlairen i aterren a l’aeroport. Després encara queda per visitar una gran ja del tradicional pollastre ‘pota blava’, raça Prat per ser exactes, i, ja a l’altra banda del riu, la planta de tractament i recuperació d’aigües residuals, un dels equipaments que, amb la dessaladora, han fet variar sensiblement el paisatge del darrer tram del riu.
Si voleu més informació sobre el parc aneu a: http://www.portadeldelta.cat/index.php

Badalona protagonista del retorn de Carreteres Secundàries

La segona temporada de Carreteres Secundàries ha engegat als carrers de Badalona. La tercera ciutat de Catalunya és la protagonista del primer episodi enregistrat de la segona temporada del programa que emet la Xarxa de Televisions Locals.
La ruta s’inicia al coll de la Conreria, des d’on es veu perfectament la vall que, des de la cartoixa de Montalegre, llisca cap al pla on s’assenta la ciutat. Entrant a Badalona per el Pomar, un dels barris construïts de qualsevol manera i sense cap mena de servei a finals dels seixanta i avui millorat gràcies a la dura lluita dels seus veïns durant gairebé quaranta anys, la ruta va a buscar la redacció de la revista Descobrir Catalunya.
Des d’allà, i acompanyats pel seu director en Joan Morales, el programa dedicat a la que serà capital cultural de Catalunya l’any vinent, descobreix els carrerons rurals de Dalt la Vila i visita les restes de l’antiga Baetulo amb especial èmfasi a la casa dels Dofins, de la ma de Joan Mayné, director del museu de Badalona.
Després de trobar a l’escriptora Sílvia Soler a la plaça que porta el nom de la seva mare, la també escriptora Carme Guasch, la ruta busca la Rambla de Mar i pedala fins la fàbrica d’Anís del Mono, on el seu gerent, Antonio Guillen, mostra amb tot detall aquesta joia de la indústria catalana en ple funcionament avui en dia (5 milions d’ampolles l’any), fent servir el mateix alambí que a finals del XIX va instal•lar el seu fundador, Vicente Bosch. Després d’anar de compres pel carrer del Mar,. el programa acaba a la renovada passarel•la del Pont del Petroli, orgull de la nova ciutat que mira al mar i s’emmiralla en ell.
Carreteres Secundàries és un programa produït per La Quimera, dirigit per Josep Serra, presentat per Rafael Vallbona i amb la realització tècnica d’Anna Bello.

Nous episodis de Carreteres secundàries

A partir de primers de l’any vinent la Xarxa de Televisions Locals emetrà nous episodis del programa Carreteres Secundàries, que produeix La Quimera, dirigeix Josep Serra i presenta Rafael Vallbona. Seran dues noves temporades, 26 programes en total, a través dels quals es mostraran noves rutes, territoris i personatges del país tot rodant en bicicleta.
Els primers programes de les dues pròximes temporades, que es començaran a enregistrar a mitjans novembre, seran rutes per Badalona, el Delta del Llobregat i el Pla de l’Estany. Està previst que als tretze darrers capítols les rutes es realitzin amb la participació de cicloturistes de cada territori que es visiti.
A Carreteres secundàries no és tant important el final de la ruta, sino què passa pel camí i quina gent s’hi troba. Tot comença en desviar-se del camí principal, la marxa s’alenteix i els ulls i la ment s’obren a les coses noves que es descobreixen. Al marge del corrent principal hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea que puguem tenir del país. I si a més el viatge es fa poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.
Cada capítol correspon una ruta sencera que després espot consultar al web del programa. Compartint la idea de J.V.Foix ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’, Carreteres secundàries planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. La mirada curiosa de Carreteres secundàries i el cop de pedal conformen la manera honesta, esforçada i divertida de fer participar l’espectador d’un viatge a Itaca singular.
Des de El Tourmalet us anirem informant del procés d’enregistrament dels nous capítols de la sèrie

Terrassa i Sant LLorenç de Munt i l'horta de Lleida tanquen dijous 27 la sèrie Carreteres secundàries

El programa de la Xarxa de Televisions Locals i produït per LaQuimera Carreteres secundàries acaba dijous 27 la seva emissió estiuenca que s'ha pogut veure a les 12 tv's titulars de la Xarxa. A partir de setembre, en data que ja anunciarem, l'emetran les 58 tv's associades a la xarxa.


Tres turons fan una serra
El territori dual, rural i urbà a la vegada en un paisatge singular de cingles i blocs rogencs coronat pel monestir de Sant Llorenç de Munt, al cim de la Mola .
Una riquesa insòlita que feia dir a Pere Quart que ‘com el Vallès no hi ha res’.
Aquesta dualitat es troba a cada pas, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i al monestir de Sant Benet de Bages, convertit avui en Mont Sant Benet i seu de la fundació Alicia.

Ruta
Terrassa C-1415, Matadepera, BV1221, coll Estenalles (Montcau), Sant Lleïr, trencall de la BV 1223 a Mura, BV1221 Talamanca, Navarcles, monestir de Sant Benet de Bages.


La ciutat de l’aigua
El canals dels rius de Lleida, el Segre i la Noguera Ribagorçana, van transformar completament el paisatge erm de la plana en una horta rica i fèrtil. Des de la nova i ordenada llera del riu, avui un parc per a la ciutat, un recorregut per l’horta de Lleida, descobrint regadius, finques, sèquies i parcs.

Ruta
Lleida, camí del riu, camí del riu/aiguamolls de Rufea, ermita de Butsènit sèquia major (a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), Clamor de l’Agustinet (també a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), canal de Pinyana, Lleida, parc de la llera del riu Segre, comportes del canal de Serós, parc de la Mitjana i Camps Elisis

L'Hospitalet i el Montseny, dijous 20 a Carreteres secundàries

L’Hospi, camperol, obrer i modern
Des de l’ermita romànica de Bellvitge, on els pagesos de la marina es trobaven per anar a missa o en aplecs, fins el creixement industrial que conforma un moviment obrer d’avantguarda, l’Hospitalet de Llobregat ha estat sempre una ciutat socialment potent i cohesionada. Però la imatge de l’Hospi d’avui va mes enllà, i mostra la seva cara més cosmopolita i moderna.

Ruta
Ermita de Bellvitge, Rambla Marina, pont de la llibertat, Rbla Marina/Avgda. Carrilet, carrer del Cobalt, carrer del Crom, Travessia Industrial, Rbla Marina (Centre catòlic), Avgda. Carrilet (Salamandra), Avgda Carrilet (bar Deportes), Avgda Carrilet/carrer Pareto.


Montseny, el jardí de casa
Reserva de la biosfera, el Montseny és un mosaic de singulars paisatges mediterranis i centreeuropeus que la proximitat a Barcelona l’ha convertit en el jardí de casa dels urbanites. La rica biodiversitat i la petjada cultural humana, fan del Montseny un patrimoni universal i un lloc atractiu de visitar.
La bellesa del massís ha inspirat artistes i intel•lectuals que, des del segle XIX, s’hi ha instal•lat.
El port de muntanya ciclista considerat el més dur de Catalunya és també un cim mític del muntanyisme català i un indret cobejat pels ‘domingueros’. El Montseny és el jardí de casa.

Ruta
Sant Celoni, cruïlla Mosqueroles, Campins, Santa Fe, coll de Santa Elena, Turó de l’home, Fontmartina, la Costa del Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera.