El llibre 50 itineraris de cicloturisme tranquil per Catalunya, ja és a les llibreries

Amb aquestes '50 noves rutes de cicloturisme tranquil' intentem posar el país al vostre abast com mai no heu cregut que es podria conèixer. Són itineraris per 28 comarques de tot el país, del litoral a l'Aran i del Segrià a l'Empordà.

No cal una bona màquina, no cal un estat de forma envejable, no calen ginys electrònics ni gran impedimenta turística. L'únic imprescindible són els ganes de conèixer un lloc que no sabíeu. Recorreguts a l'abast gairebé de tothom i per a tots els gustos. Proveu-ho; enganxa.

Les rutes del recull estan pensades i dissenyades a partir del concepte francès de ‘randoneur’ (caminant literalment), que hem traduït per tranquil; és a dir: circuits ciclistes on el paisatge, la descoberta o el patrimoni són els valors protagonistes, evitant posar en primer pla de la idea els ascensos i les dificultats tècniques que caracteritzen i prioritzen les rutes de cicloturisme esportiu. A més, sempre que es pot, s'hi combina la bicicleta i el transport públic, una mescla idònia per fomentar el turisme sostenible.

Tampoc hi trobareu fites quilomètriques, track’s de GPS i informacions similars que res tenen a veure amb el ciclista tranquil. Per seguir els itineraris del llibre no cal ciclecomputador, ni portamapes, ni satèl·lit. Si el text us diu ‘en arribar a una casa blava gireu a mà dreta’, és que no cal altra informació per seguir la ruta. Trobareu la casa blava i el camí que surt a la dreta. I llestos. No pot ser més senzill. Cada excursió va acompanyada d’un senzill mapa per si voleu saber en tot moment en quin punt esteu del camí.

Podeu comprar el llibre a qualsevol llibreria generalista, o directament a la web de l'Editorial Cossetània, picant AQUÍ

Aquestes són els 50 itineraris del llibre:

1.- Pels arrossars de l'Ampolla, l'Aldea i Camarles                                     Baix Ebre

2.- La vall del riu Llestres                                                                                Baix Camp

3.- El Segrià sec i les Garrigues, país d'oli                                                     Segrià/Garrigues

4.- Tarragona. La llum, el mar i Roma                                                          Tarragonès

5.- Arran de mar, pel centre de la Costa Daurada                                       B. Pndès/Tgnès

6.- Per terres de vi i calçots                                                                              Alt Camp

7.- Pel paratge natural de Poblet                                                                     Conca de Barberà

8.- Montblanc dins i fora muralles                                                                 Conca de Barberà

9.- Seguint el canal d'Urgell a les Garrigues                                                 Garrigues

10.- Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig                                                    Urgell

11.- La Segarra, terra de castells                                                                      Segarra

12.- Marinera, cultura i gormanda, Vilanova i la Geltrú                             Garraf

13.- Sitges, més enllà dels zombies                                                                 Garraf

14.- Les vinyes del pla del Penedès                                                                 Alt Penedès

15.- Entre vinyes, a cavall del Penedès i l'Anoia                                           A. Pndès/Anoia

16.- Igualada i el riu Anoia. Ahir industrial, avui natural                           Anoia

17.- De Martorell al mar seguint el Llobregat                                                Baix Llobregat

18.- Gaudí, Jujol i altres tresors del Baix Llobregat                                     Baix Llobregat

19.- Platges de Gavà i Castelldefels                                                                  Baix Llobregat

20.- L'Hospitalet de Llobregat, el Brooklyn català                                       Barcelonès

21.- Badalona, de la muntanya fins al mar                                                      Barcelonès

22.- Per la depressió del Vallès i els contraforts de Collserola                   Vallès Occidental

23.- Santiga i un bosc espès de quatre pins                                                     Vallès Occidental

24.- Als peus del castell de Burriac                                                                   Maresme

25.- Pel Vallès, als peus de la serralada litoral                                                 Vallès Oriental

26.- Pedalades per Manresa                                                                                Bages

27.- Vic i els turons testimoni de la plana                                                        Osona

28.- L'Aiguabarreig del ter i el Gurri                                                                 Osona

29.- Vall de Tenes                                                                                                  Vallès Oriental

30.- La plana del Baix Montseny                                                                        Vallès Oriental

31.- Espriu i Vinyoli a la riera de Santa Coloma                                               La Selva

32.- La plana d'Hostalric                                                                                        La Selva

33.- Els estanys de Sils i la Via Augusta a Girona                                              La Selva/Gironès

34.- Seguint el curs de la Tordera                                                                        Mrme./Vallès Or.

35.- Tant per descobrir a Lloret                                                                             La Selva

36.- Terraprims de Llagostera i Cassà                                                                 Gironès

37.- L'Onyar i el volcà de la Crosa                                                                          Gironès/La Selva

38.- Voltant el Puig d'Adri                                                                                       Gironès

39.- Amb el Ter, obrint-nos pas cap a la plana del Gironès                              Gironès/La Selva

40.- Les coves de Serinyà i el pla de Martís                                                          Pla de l'Estany

41.- Els pobles medievals del Pla de l'Estany                                                       Pla de l'Estany

42.- Mieres i la vall de Campmajor                                                                         P. Estany/Gartxa

43.- El bullici de Platja d'Aro i la calma del monestir de Solius                        B. Empordà

44.- Puig Segalar, el sostre empordanès                                                                Baix Empordà

45.- Pals, platges i arrossars                                                                                      Baix Empordà

46.- Per terres baixes del Fluvià                                                                                Alt Empordà

47.- Natura i patrimoni als pobles de Mijaran                                                       Val d'Aran

48.- Salardú, balcó de la Vall d'Aran                                                                         Val d'Aran

49.- Vista panoràmica de la primavera a la Cerdanya                                           Cerdanya

50.- Recorrent la plana de Puigcerdà i Llívia                                                           Cerdanya

Novetats a les Brompton del 2017

Ves a descobrir les noves manetes de canvi, punys i llums de les Brompton del 2017.
El cap de Disseny i Enginyeria de Brompton ofereix una visió general de les noves característiques de les Brompton en aquest vídeo.
I com sempre, les noves Brompton ja són a Cap Problema i Probike, botigues amigues de Tourmalet. On us atendran millor i cuidaran amb més cura i professionbalitat de les vostres petites angleszes

I descobriu el món amb la vostra Brompton. LA bici que va allà on tu ho vulguis.
Què tal Xicago, per exemple?

La gran xarxa pedalable creuarà aviat l'àrea metropolitana, però morirà a Montgat

Amb l'objectiu de crear una autèntica alternativa al transport motoritzat, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) impulsa una Bicivia de més de 26 quilòmetres que permetrà travessar tota la conurbació metropolitana de Barcelona, actuant de distribuïdor del transit en bici i oferint una autèntica nova mobilitat urbana.

Seria imprescindible que aquesta via tingués continuïtat cap al Maresme, però la incapacitat de les institucions d'aquesta comarca per consunsuar acords globals, la més absoluta falta de sensibilitat vers la mobilitat sostenible i els constants incompliments de la Generaliat, són a hores d'ara obstacles més insalvables que les enormes dificultats amb que es troben els ciclistes per fer aquesta mena de trajectes.

La mobilitat sostenible al Maresme, una comarca amb gravíssims problemes de mobilitat, serà un dels temes centrals de la sessió del Congrés d'arquitectura2016 que, divendres dia 4, farà una sessió dedicada al Maresme i al que hem estat convidats com a ponents.

Reproduïn a continuació l'article firmat per L. Benavides que publica avui El Períódico de Catalunya.

En bicicleta, de punta a punta

Impulsar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport diari. Amb aquest objectiu, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) subvenciona un total de 24 projectes de carril bici que permetran completar una verdadera xarxa pedalable. Els projectes aprovats, que suposen 26,7 quilòmetres de nous carrils bici, es realitzaran entre el 2016 i el 2017 i milloraran les connexions entre els diferents municipis metropolitans.

Amb un pressupost de 2 milions d'euros, l'AMB subvencionarà els diferents projectes de carril bici en 17 municipis metropolitans. La xarxa, batejada com a Bicivia, permetrà connectar la gran Barcelona "de la manera més directa i segura possible", explica Sílvia Casorran, assessora de Serveis de Mobilitat Sostenible de l'AMB, que destaca la importància de facilitar l'accés en bicicleta a les diferents àrees d'activitat econòmica i polígons industrials metropolitans. «No és una xarxa pensada per a l'oci o el cicloturisme. L'objectiu és fer un transvasament modal del vehicle privat motoritzat cap a la bicicleta en la mobilitat quotidiana», afegeix Casorran.

Travessar la metròpolis

Els 24 projectes subvencionats per l'AMB constitueixen la posada en marxa de la futura Bicivia, una gran xarxa de grans eixos pedalables metropolitans que comptarà amb uns 414 quilòmetres de carrils bici dissenyada pels tècnics de l'AMB conjuntament amb els 36 municipis i les administracions titulars de les vies per on passa. La xarxa bàsica compta amb 9 grans eixos dels quals cinc són horitzontals, que travessen la metròpolis d'est a oest. Els altres quatre travessen la gran Barcelona de nord a sud, verticalment.

L'AMB calcula que completar la xarxa Bicivia requerirà un pressupost total de 65 milions d'euros. «Serà un procés lent, però esperem doblar la quota modal actual de la bicicleta, un 1,5% de tots els desplaçaments, en els pròxims anys. Amb una bona xarxa de bicicletes, la ciutadania s'animarà a agafar la bicicleta. A més, amb la bici elèctrica, cada vegada més estesa, les distàncies s'estan escurçant i és possible fer 12 quilòmetres diaris», subratlla Casorran, que reconeix que és vital recolzar aquesta xarxa amb més aparcaments per a bicis, i això inclou l'extensió d'aparcaments segurs com els Bicibox.

Els nous carrils bici representaran uns 26,7 quilòmetres del total. «Els ajuntaments s'encarreguen de presentar els projectes i licitar les obres; i l'AMB aporta una subvenció i assessorament tècnic», explica Xavier Nogués, cap de projectes de mobilitat d'Espai Públic. «En aquest concurs s'hi ha primat la connexió entre municipis, que és una de les prioritats per potenciar la continuïtat de la xarxa», afegeix l'arquitecte.

Qualitat de vida

La bicicleta és la gran aposta de l'AMB per combatre la contaminació atmosfèrica, mitigar el canvi climàtic i, sobretot, millorar la qualitat de vida dels 3,2 milions d'habitants de la metròpolis Barcelona. «Entre tots, estem fent real un verdader canvi en l'espai públic de la metròpolis, on es prioritza el vianant i la bicicleta. Estem creant una nova mobilitat, molt més sostenible i neta», explica Antoni Poveda, vicepresident de Mobilitat i Transport de l'AMB, que ha valorat molt positivament el nombre de sol·licituds que els ajuntaments han traslladat a l'ens metropolità dins d'aquesta convocatòria de subvencions. Segons fonts metropolitanes s'han prioritzat aquelles actuacions que facilitava la interconnexió amb intercanviadors de transport (estacions d'autobús, de tren, parades de metro...) i la continuïtat amb altres vies pedalables ja existents o projectades.

L'AMB cofinançarà el 50% de les actuacions, pressupostades en 5 milions d'euros, amb un màxim de 200.000 euros per projecte. Així, vuit projectes seran finançats amb el pressupost metropolità del 2016, amb un import de subvenció de 525.622,22 euros, i la resta de carrils bici, 16, seran finançats amb el pressupost del 2017 i sumen una subvenció de 1.474.377,78 euros. Per la seva longitud, destaquen els projectes de carril bici de Cervelló i Sant Cugat del Vallès, amb 3.720 i 2.700 metres respectivament. El primer servirà per implantar el carril bici al casc urbà i el segon permetrà la construcció d'un carril bici a la carretera de Rubí, entre l'AP7 i l'avinguda de Lluís Companys.

L'AMB també destaca els dos projectes d'Esplugues de Llobregat, que serviran per crear dos carrils bici, a Laureà Miró i avinguda dels Països Catalans, ja que enllaçaran amb el carril bici a l'entrada de la Diagonal i connectaran el Baix Llobregat amb Barcelona. «Encara que la construcció del carril bici de la Diagonal va ser previ a la presentació del concurs, encaixa molt bé amb l'esperit de connexió de la Bicivia a l'enllaçar els dos nous carrils bici d'Esplugues», explica Víctor Ortiz, cap de servei d'obres de l'Espai Públic. Un altre projecte destacable és la implantació d'un carril bici central a Badalona, entre els municipis de Sant Adrià de Besòs i Montgat, que permetrà la connectivitat en bici a la zona nord del Barcelonès.

-->

Trek Crossrip 3, la bicicleta que serveix per a tot

Si esteu posant a punt el programa d'entrenaments de la temporada vinent per tal d'afrontar la Quebrantahuesos amb el repte de millorar l'anterior marca, oblideu-vos d'aquest article. Si sou un ciclista normal, fart de gastar-vos la pasta en bicis a les que mai no traureu tot el suc i penseu més en voltar que en entrenar, la Crossrip pot ser la vostra propera bici.

I als que n'esteu fins al cap de munt d'invertir en una bici per a cada cosa, encara us agradarà més. Voleu pujar alguns colls de muntanya i, quan sigueu a dalt, tombar per una pista cap al bosc? Voleu anar a l'endemà a fer una copa al Federal Cafè i a buscar uns llibres a la Calders abans d'anar-vos a arreglar la barba? I potser al dia següent arribar-vos a la uni, on fa dies que no us veuen? Doncs tot ho podeu fer amb aquesta mateixa bici. El que no s'entén és com els de Trek la tenen posada al catàleg com una bici de ciutat.

La Trek Crossrip 3, model 2017, és una autèntica bicicleta polivalent, un SUV de les bicis. Asfalt, camins, carrers, carrils, a tot arreu s'hi troba be. Amb un xassís d'alumini de darrera generació, tija de direcció prou alta per anar còmodes i ràpids, forquilla d'alumini i carboni, pneumàtics mixtes de 32', llandes tubeless, grup Shimano 105 d'onze corones, frens de disc hidràulics RS785 i suports per a parafangs i portapaquets, aquesta Trek, molt renovada respecte de l'anterior, és una autèntica corre camins. I tot per 10 quilos de pes i dos mil euros. Quantes bicis modernes, de primera marca (garantia de quadre per vida)  i amb prestacions així pots comprar per aquest preu?

Cosa de conceptes

Aquesta és una bicicleta que s'inscriu plenament en el nou concepte 'gravel', de grava literalment, en anglès. Bicis que, per disseny, geometria i materials, tan poden circular per carreteres com per camins: com un SUV, ja ho hem dit. Aquesta idea, que de fet be a posar en llenguatge de màrqueting el terme 'bici per a tot', s'està imposant a EE UU i està entrant amb molta força a Itàlia i països del nord. Aquí encara és molt minoritària, però tot pot ser qüestió de temps. El que mo entenem és per què Trek la qualifica de bicicleta de ciutat. Deu ser que no tenen encara prou dissenyat el desembarcament 'gravel'.

És una bici de carretera? No. De cicloclocros? Tampoc. De cicloturisme? Ben be no. I doncs? És una bici per a tot: 'gravel'. Una bici de llarga volada, per a usos llargs i constants: endurance.

 Si en voleu saber més visiteu Gravel cycles la pàgina web de Gravel cycles, els únics fabricants d'aquesta mena de bicicletes al país.

Per camins i carreteres

Insistim: quin gust deixar l'asfalt quan interessa i endinsar-nos per pistes boscanes del Maresme i el Vallès ara, en plena tardor. Les rutes diàries han deixat de ser monòtones (Parpers, Collet, can Bordoi...). Les de cap de setmana s'allarguen per llocs abans insospitats, i els projectes de viatges estiuencs són...uf! inenarrables: travessa mixta dels Pirineus, Pirinexus...

Les bicis divertides, a les quals el grau d'exigència a l'hora de fer una ruta  el posa el ciclista, no la tecnologia ni el preu, són les que ens acaben fent feliços. Patir o gaudir, aquest és el dilema. Una bona marca a la QH o la satisfacció del vent a la cara, de contemplar i olorar la ruta, el territori, l'aire. Vosaltres decidiu. I la vostra cartera potser també.

Per carretera el comportament de la Trek és neutre i noble. Pensava que els pneumàtics mixtes alentirien més la marxa, però segueixo sense cap esforç extra els grups del meu nivell que em trobo. Pujant i baixant colls el major pes respecte l'anterior bici de carretera (Trek Madone 5.2) es nota, és clar. Però els primers dies és qüestió de recordar-me que no estem fent un entrenament, que ja hem fet una muntanya de marxes i s'ha acabat, que ara sortim a divertir-nos, fer esport i cartografiar el territori pedalada a pedalada. La major llargària de la tija de direcció fa la bici molt còmoda de portar, però no li fa mandra tirar endavant quan ens posem dempeus sobre els pedals.

Per pistes i camins es deixa fer. He vist vídeos de paios que es posen fins i tot per trialeres, però jo sóc un ciclista real, no un personatge de videojoc. Acostumat a la meva Epic em costa aprendre a empassar-me els sotracs (sóc un mal traçador tanmateix), però els pneumàtics i el xassís tenen ganes d'anar per feina, i apunt estic de menjar-me dos revolts al parc del Corredor. La única pega és què, quan el camí es posa molt dret, potser els 32 dents del darrera no són suficient pels 34 del plat petit. En parlaré amb en Carles d'Action. Ara, la goma te un bon grip.

En resum, que si sou dels que ja heu fet totes les marxes del calendari unes quantes vegades i n'esteu farts de 'sortir a entrenar', però la radicalitat esportiva de la bici que teniu no admet 'sortir a fer una volta' o 'anar d'excursió', potser que aneu posant un anunci de venda a Wallapop i visiteu la pàgina de Trek. Per polivalència, comoditat, conducció, fiabilitat mecànica, garantia de fabricant i preu, aquesta Crossrip 3 és una màquina molt sorprenent.

Ja m'ho direu quan ens trobem i, de sobte, us digui adéu i abandoni la carretera que fem mil i una vegades per endinsar-me per un camí boscà.

La diputada, el ciclista i la premsa

Fins ara no hi ha hagut debat per què no ha calgut. Si ets atropellat al carrer pot ser que sigui culpa teva, de l'altre o mala sort. Però si l'atropellada és algú conegut com la diputada Muriel Casals, símbol de l'independentisme, llavors ja tenim l'embolic.

A la Vanguardia, sempre tan procliu a castigar els ciclistes, li va faltar temps per posar en marxa una operació 's'obre el debat sobre la convivència entre bicicletes i vianants', tot i que en tot l'any 2015 només hi va haver un atropellament d'aquesta mena (tant debat per a tan poca cosa?). Avui s'hi afegeix el País, que qüestiona sibilinament (estil de la casa) el disseny del carril per a bicicletes del carrer Provença enlloc de deixar ben clar d'entrada que, si la diputada es va passar el semàfor en vermell, doncs ha d'assumir la seva responsabilitat exclusiva, no?

Ara ja només falta que algun diari patriòtic digui que tots els ciclistes urbans són uns unionistes i espanyolistes recalcitrants. Tot arribarà.

Per què no 's'obren debats sobre la convivència...' quan qui atropella un vianant o fa caure un ciclista és un taxista arrogant un autobús prepotent, un motorista ximplet o un automobilista babau. De tots n'hi ha més que no pas de ciclistes salvatges, siguin o no indepes.

Defensors de la bicicleta com som, lamentem profundament el traspàs de la Muriel Casals; no només per la seva vàlua política, sino, i sobrtetot, per la seva categoria humana i intel·lectual.
Podeu llegir l'obituari sobre Muriel Casals AQUÍ

Voral per a vianants i bicis a la carretera d’Argentona, la més perillosa de Catalunya

Per tal de millorar la mobilitat sostenible entre Vilassar de Mar i Cabrera de Mar i entre el nucli d'aquest municipi i el barri del Pla de l'Avellà, s'ha començat a construir un voral al lateral de la carretera B-502, la més perillosa de Catalunya segons un informe recent del RACC, reservat per a bicicletes i vianants.

Una cruïlla perillosa a la carretera B-502

La carretera d’Argentona tindrà aviat un voral perquè hi circulin vianants i ciclistes. En el tram de la B-502, entre la rotonda del Sindicat de Cabrera i la rotonda d’entrada a Vilassar de Mar, s’hi estan duent a terme les obres de construcció d’un voral protegit amb l’objectiu de garantir la seguretat de les persones que hi transiten a peu o en bicicleta. Aquest és un primer pas per dissenyar un autèntic pla de mobilitat sostenible intermunicipal que doni continuïtat als carrils bici locals i arribi a crear una xarxa comarcal de vies ciclistes.

Amb aquesta reforma es millorarà la connexió entre el centre urbà i el Pla de l’Avellà, alhora que es garantirà la seguretat dels usuaris, doncs tindrà protecció. Els treballs de construcció estan finançats per la Diputació de Barcelona i tenen una durada prevista de tres mesos.

Camper bike, l'autèntica vida a pedals

L'artista de Nova York Kevin Cyr, aficionat a les camper cars, ha decidit crear una casa mòbil, que ell anomena Camper Bike, i que pot ser traslladada en bicicleta. Ja no cal estalviar per comprar-se una volkswagen.
I afegint-li un asistent elèctric a la pedalada, a l'estil de les bicis cargo que recorren el centre de Barcelona, la idea no és tan esbojarrada.
Més info picant AQUÍ

La Biciteca, el somni del Manu va a pedals

En Manu Iron te la mirada perduda en l'horitzó il·limitat dels seus anhels, uns amics excel·lents que l'acullen a Casa de Bicis o que fan trobades de bicicletes antigues com La Pedals de Clip, i creu que cal fer cultura ciclista per tal de difondre l'ús de la bici, ampliar-ne el nombre d'usuaris i interpel·lar les administracions per què actuïn en favor de la bicicleta i els seus beneficis urbans, socials i de salut. Per tot això, i gràcies al suport i ànims dels seus amics, ha creat La Biciteca, editorial de llibres sobre ciclisme i llibreria on-line. En Manu és un dels nostres.

La Biciteca ha editat fins ara tres títols imprescindibles per confegir un relat modern a l'entorn de la modernitat de la bici: El Tour de Bahamontes, d'Ángel Giner, una intensa crònica del Tour de França de 1959 guanyat per Federico Martín Bahamontes; Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes, reedició d'una breu i intensa obra on un dels grans clàssics de la literatura del S XX reivindica la bici com a companya de vida i de creixement i El Alpe d'Huez, la novel·la de Javier García Sánchez que va impactar a la crítica literària de finals dels vuitanta i que ara és ja un clàssic.
La biciteca ha editat recentment un llibre sorprenent: Salamanca-Madrid. Historia de una carrera, el relat d'una esbojarrada i extraordinària cursa de velocípedes l'any 1895. Frisareu per llegir-lo, segur. Tasteu-lo: "El viernes último salió de Madrid en ferrocarril, con dirección a Salamanca, nuestro amigo el señor D. Manuel Cerecedas, Presidente de la Unión Velocipédica Española y del Club Velocipédico Madrileño, con objeto de hacer una exploración, en vista del propósito que esta última Sociedad abriga de organizar una carrera de resistencia de Salamanca a Madrid. Después de descansar tres horas en Salamanca esperando que acabara de nevar, montaron en bicicleta y emprendieron el camino por una magnífica carretera, que encontraron a la sazón convertida en un río. Llegaron Ávila a las seis y cuarto de la tarde. A las ocho de la mañana del sábado, con un frío intensísimo, salieron de esta capital, y entre nieves y un fuerte aire de cara llegaron a San Rafael. Subieron el puerto con medio metro de nieve, y en el alto del León les cogió una fuerte ventisca que les caló completamente, viéndose precisados a secarse por quinta o sexta vez en el día."
El proper títol serà A la rueda, rueda, del periodista, poeta, president de l'Ateneo de Madrid i destacat comentarista de ciclisme Ángel Mª de Pablos.

Però el projecte de La Biciteca no acaba aquí. Incorpora també una llibreria on-line on s'apleguen nombroses referències de llibres sobre cultura ciclista, sovint tant difícils de trobar. Podeu acedir a la llibreria La Biciteca picant AQUÍ. Per què, com va dir José Saramago: "Tothom em diu que he de fer exercici, que és bo per la meva salut. Però mai no he sentit a ningú dient-li a un esportista que ha de llegir." Si voleu saber per què el Manu ha inclòs aquesta cita a la portada de la seva web, llegiu el seu blog, val la pena. Piqueu AQUÍ.

El gegant alpí Stelvio amb les pacífiques Brompton: una pujada solidària

La pujada de Stelvio, a Bormio, als alps italians, és una dels més difícils per a qualsevol ciclista, la podeu conèixer si llegiu Volta a les Dolomites i els Alps italians (Cossetània). Per això, i per la singularitat de les bicicletes, l'esdeveniment anual que organitza Brompton de Llombardia s'està convertint ràpidament en un dels favorits del calendari d'esdeveniments Brompton. Qui gosa dir que aquestes, aparentment, pacífiques bicis urbanes no serveixen de res?

A continuació podeu veure un vídeo que mostra la suor, el dolor i els somriures del desafiament. Sobre aquest esdeveniment anual, en Ronald Amery, de Brompton Itàlia, diu: "Ho vam fer de nou: un any després de la primera edició hem volgut pujar la seva majestat, l'Stelvio, amb les nostres Brompton".

Ho van fer per diversió, per viatjar amb amics, però també per recaptar fons per Soccorso pallasso. Així que no és una cursa sinó un desafiament per donar suport a aquesta organització sense ànim de lucre de Firenze que dóna alguns moments d'alegria als nens a l'hospital amb els seus pallassos formats específicament.

Algú s'apunta per fer l'any vinent una nova pujada al Tournalet, solidària amb ACNUR, com la que ja va fer fa un temps aquest bloc?

Escriviu fent-nos propostes.

Sobre les rutes, els mapes i el cicloturisme

Un seguit d'amables lectors que segueixen habitualment la secció de rutes de cicloturisme d'aquest bloc ens sol·licita de publicar mapes de cada ruta o penjar el traçat al wikiloc. Diuen que això facilita el seguir el recorregut.

Aquestes rutes de cicloturisme pretenen ser aptes per a qualsevol mena d'usuari i de bicicleta. Vull dir que pretenen promoure el cicloturisme de veritat, és a dir; la descoberta del territori i el seu patrimoni divers viatjant en bicicleta. Aquest és per nosaltres un dels paradigmes per a conèixer un indret. Així li ho vàrem proposar al director de El Mundo de Catalunya quan ens va fer l'encàrrec quinzenal de traçar una ruta en bici per al suplement de turisme interior INDRETS que el diari publica cada setmana.

Per què aquesta difusió de l'ús turístic i cultural de la bicicleta fos real havíem de prescindir de qualsevol mena d'artefacte tecnològic (GPS, ciclecomputador i similars) i de les informacions que transmeten (quilòmetres, alçada, posició). Érem nosaltres qui havíem de donar tota la informació per què l'usuari pogués fer el recorregut amb les màximes garanties. Per això vàrem optar per un text descriptiu de la ruta. Considerem que aportem moltíssima informació visual que fa molt fàcil recórrer les rutes.

Des de fa uns mesos, però, la revista Descobrir Catalunya ens ha encarregat algunes rutes de cicloturisme, i ens n'encarregaran més. ells les volen en un format diferent. Per això us comuniquem que aviat cadascuna de les rutes que publiquem al bloc tindran la correspondència a wikiloc. No deixarem de redactar i publicar la ruta descriptiva, tal i com ho fem ara; sinó que, a més, hi haurà disponible per a tothom el mapa en aquesta popular pàgina de rutes. Això si, els que només seguiu el mapa de wikiloc probablement us perdreu molts dels llocs que proposem al ciclista/viatger que s'aturin a visitar o a mirar. Serà una llàstima, per què així es perdrà bona part del sentit d'aquestes rutes cicloturistes.

Tanmateix, però, moltes gràcies per les vostres opinions i consideracions que, de bon segur, ens ajuden a millorar.

Salut i pedals.

El Parc de la Serralada Litoral respon a la denúncia pel camí malmès i barrat

Cinc setmanes després d'haver-nos-hi dirigit, l'oficina del Parc de la Serralada Litoral ha respost a la denúncia que El Tourmalet va fer-los respecte la destrossa ocasionada expressament en un camí de muntanya a tocar de l'antiga Mútua Metalúrgica.
El correu que ens ha remès diu això: "De la inspecció realitzada pels guardes del parc es desprèn que es tracta d’uns treballs realitzats pel propietari de la finca per tal de refer un talús que el pas de vehicles (motoritzats i no motoritzats) han deteriorat, creant una connexió entre una franja de desembosc de seguretat sota la línia elèctrica de Mitja Tensió i el camí principal Així doncs en cap cas es tracta de la limitació de pas cap a un corriol d’ús públic. Les franges de seguretat sota línies elèctriques, executades per complir la legislació vigent, no tenen la consideració de camins, són franges lliures de vegetació que no connecten indrets. Una altra qüestió és la utilització que en puguin fer diversos col·lectius, entre ells el ciclista, interpretant-los com a camins. No són camins. I menys encara camins d’ús públic. Amb l’actuació que vostè denuncia, el propietari de la finca ha exercit el seu dret de barrar el pas cap a l’interior de la seva finca per un accés que no és un camí, i per tant no transitable, i que li ha suposat haver de refer el talús erosionat pel pas de vehicles."

Descontents i en desacord amb una resposta què, segons entenem, es limita a justificar els propietaris més que no pas a preservar el bve comú, des de El Tourmalet els hem repost el següent: "Si be no puc menys que assumir, pel meu desoneixement normatiu, que la franja de desembosc que hi ha sota una línia elèctrica no pot ser considerada un camí (tot i que potser hi hauria molts matisos a discutir), el motiu del meu avís anava més enllà d'aquest tall boscà de segruetat que conencta amb el camí que va a la Roca d'en Toni i damunt de qual, efectivament, hi passa una línia elèctrica.
Jo també els vaig parlar, i aportar fotografies, del camí que neix de la pista principal molt a prop del coll de Gironella i, voltant el límit de la Mútua per darrera (cara nord) connecta amb el coll de Porc. I això si que és un camí (corriol de fet), doncs damunt seu no hi passa cap línia de res. L'entrada a aquest camí des de la pista principal que va del Coll de Gironella a la Roca d'en Toni i a Òrrius també està tallat i malmès per evitar-hi el pas."

Dues imatges del camí barrat i malmès. Aquí no hi passa cap línia elèctrica