29/6/10

La vaga del metro fa nous adeptes a la bici

La vaga salvatge dels treballadors del metro de Madrid, que ni tan sols han respectat els serveis mínims, està abocant a molts madrilenys a fer servir la bicicleta com a mitjà de transport urbà.
En veure com els autobusos urbans anaven plens, com no hi havia ni un taxi lliure i com els embussos d’autos particulars podien arribar a ser més galàctics que els futbolistes blancs, han estat molts els ciutadans que han optat per desempolsinar la bici que no usen mai, o que només fan servir per passejar per la Casa de Campo, per anar a la feina. I segons expliquen els principals diaris de la ciutat (veure El País i El Mundo), els nous usuaris de la bici urbana hi estan d’allò més satisfets.
Tot i que fins avui Madrid no és una ciutat gaire amiga dels ciclistes, potser aquesta circumstància accidental farà que s’hi torni, els conversos sempre sorgeixen de la desesperació.
Fins i tot l’alcalde podria substituir la bici, encara que sigui elèctrica, pel cotxe oficial habitualment, no només per fer-se la foto (el de BCN també, per cert).

OPINIÓ. Queixes a Pedals de foc 'non stop'

Arriben amb comptagotes, però de forma continua, les queixes sobre l’organització de la Pedals de foc ‘non stop’. Alguns dels arguments dels participants són la falta d’assistència mecànica als punts de control, la falta d’un vehicle escombra per als que es ressagaven per un o altre motiu i fins i tot una deficient informació respecte de la ruta. També recollim testimonis de ciclistes que feien el recorregut els mateixos dies al marge de la cursa que certifiquen les queixes i la desesperació d’alguns dels participants que, havent pagat 190 euros de drets d’inscripció, se sentien abandonats per l’organització. Fins i tot hi ha establiments dels que participen al programa de la ruta que s’afegeixen a les crítiques contra l’empresa organitzadora de Pedals. La realitats empre és polièdrica, i en una cursa de les dimensions de la Pedals ‘non stop’ sempre hi hauran interpretacions diverses de com han anat les coses. En els pròxims dies es poden succeir els comentaris a la xarxa de tota mena que poden lesionar els interessos de l’empresa que gestiona la ruta i organitza la cursa, una cosa normal si els participants / clients d’aquest cap de setmana passat se senten enganyats. És per això que demanaríem una explicació ferma, serena, argumentada i convincent per part de l’empresa de Pedals, un reconeixement de les errades que hi va haver i una voluntat rotunda d’esmena.
Els Pedals de foc han crescut enormement en pocs anys gràcies al suport que hi ha donat els participants i el món ciclista cicloturista en general. Frustrar les esperances i aspiracions de part d’aquest col•lectiu, encara que només sigui per una qüestió d’imatge, només perjudicaria el propi ciclisme, que és el que ens mou a tots.

28/6/10

Während man unter den Linden von Berlin radeln (*)







Banda sonora: Acoustica.- Scorpions (Warner)
Per llegir en una ombra a Tiergarden: Avinguda dels Til·lers.- Christa Wolf (Columna)

(*) Tot pedalant sota els til·lers de Berlin

26/6/10

La condició humana des de la bici

El ciclista.- Tim Krabbé
Los libros del Lince. Col•lecció Literaturas
Barcelona, 153 pàgines
Edició en castellà

L’escriptor neerlandès Tim Krabbé va ser un notable jugador d’escacs fins que, als 29 anys, ve decidir fer-se ciclista. Havent entrenat durament per aconseguir una bona forma, i després de participar en més de 300 curses amateurs, amb un seguit considerable de victòries, Krabbé volia guanyar el Tout de l’Aigoual (Cévennes) de 1977. No tenia res més al cap i a cada cèl•lula de la seva enfortida musculatura. ‘El ciclista’, la seva primera novel•la, és la història d’aquella cursa.
Contra l’èpica gairebé mitològica d’altres relats literaris entorn el món del ciclisme, la novel•la de Krabbé oposa el patiment com a clau de volta que explica la condició humana. Un grup de persones, enfrontats a la duresa d’una competició d’alta muntanya, amb els lògics perills i patiments, amb tàctiques que tensen les relacions personals fins trencar-les, amb inclemències meteorològiques i amb l’inexorable i sabut final de que, només un, pot ser el guanyador, i que la resta no compten per a res.
La novel•la situa el ciclisme com a metàfora de la tragèdia de l’existència. Cada quilòmetre és una aproximació hipnòtica al centre d’aquest conflicte, cada moment de patiment és un instant guanyat al drama; per això al ciclista li reconforta patir damunt la màquina. Les sensacions i emocions associades a l'existència humana fan de l’individu un ésser digne.
Un llibre inexcusable per a tothom qui pateix damunt la bici, i un relat apassionant pels que heu fet alguna vegada una dura marxa cicloturista.

24/6/10

Creuar els USA en 11 dies, 5 hores i 4 minuts

D'Oceanside a Annapolis hi ha 5.000 quilòmetres que l'ultrafondista basc Julián Sanz ha recorregut en 11 dies, 5 hores i 4 minuts. La cursa de costa a costa Race Across America (RAAM) és, probablement, la competició ciclista més dura i difícil del món. Arribar a la meta és l'únic que compta. Hi ha un guanyador, si, i no ha estat ell malgrat la inetnsa preparació, però els 10 herois que l'han acabada també mereixen la glòria.
El ciclisme és un esport agònic on l'èpopeia és tan personal que és molt difícil d'entendre per a la majoria de la gent. El dolor, el patiment i l'esgotament posen la ment i el cos en situacions límit. És d'aquesta matèria que estan fets els herois.
Podeu ssaber més coses de la RAAM i de l'actuació de Julián Sanz al bloc El col de l'Agonístic, de Javier S. Beaskoetxea.

foto cortesia de Javier S.Beaskoetxea

22/6/10

Redescobrir el Besòs

El riu Besòs, poc més que una claveguera a cel obert fins fa poc, ara és un parc natural fluvial que connecta les serres de Marina i Collserola, obre un corredor verd entre les ciutats de Sant Adrià, Santa Coloma, Montcada i Reixac i Barcelona, i vertebra un sistema de zones verdes (Can Zam, Molinet, Bon Pastor), que doten als ciutadans del nord de l’Àrea Metropolitana d’amplis i molt ben equipats espais de lleure. La ruta que us proposem recorre el parc fluvial i s’endinsa en l’espai natural protegit del riu des del mar fins on rep les aigües del riu Ripoll.

Badalona és un bon punt on començar la ruta. A tocar de la platja hi ha amples i gratuïts espais per aparcar (just al costat de la fàbrica d’Anís del Mono, una joia de l’arquitectura industrial de finals del XIX). És clar que també s’hi pot anar en RENFE rodalies (R1) o en metro (L4, Gorg). Sortim des de davant de l’estació, per la banda de mar, i pedalem per l’avinguda Eduard Maristany en direcció a Sant Adrià. Passem davant l’antiga fàbrica Caci, futura seu del museu del còmic, travessem el port per l’interior, deixem la tèrmica del Besòs, salvada de l’enderroc per voluntat popular, i arribem a l’estació del tram a Sant Adrià. Al ‘esquerra tenim el parc del litoral. Ens hi dirigim pel carril bici que, just abans d’entrar-hi, tomba a l’esquerra i ens porta a creuar els ponts del tramvia i del tren per sota. Passats els ponts hi ha l’entrada a la llera del Besòs. Hi baixem (2 kms).
Un cop a baix, si tombem a l’esquerra en direcció al mar, un caminoi porta fins la platja de la desembocadura del Besòs, coneguda popularment com Txernòbil per la proximitat de les instal•lacions de la tèrmica. Abandonem aquesta mena de platja de la fi del món i ens disposem a remuntar el curs del riu seguint el carril bici que discorre per la marge esquerra. Són 5 quilòmetres d’ús públic que us portaran fins el parc de can Zam, a Santa Coloma de Gramanet.
Aquesta part de la ruta està asfaltada, completament senyalitzades totes les sortides, incorporen moderns detectors de crescudes fluvials i, als marges, hi ha abundant gespa on seure a descansar o a admirar l’insòlita vista de la conurbació metropolitana des d’un peculiar i bell espai natural. La ruta va creuant carreters i autopistes per on tothom recordarà haver-hi passat en cotxe. A l’alçada del Bon Pastor una passera us portarà a l’altra banda per visitar la zona esportiva i parc del barri, a banda d’obtenir una bona perspectiva del riu des de damunt mateix. El tram urbanitzat s’acaba a la sortida can Zam Nord, un magnífic parc que paga la pena ser visitat.
Ara deixem el tram d’ús públic i seguim pedalant per la llera del riu. Un còmode camí de terra ens anima a avançar entre praderes, algunes llacunes i abundant vegetació de ribera que s’obre pas a través d’alguns dels escenaris que han servit a Marc Recha per enregistrar la pel•lícula ‘Petit indi’: la Trinitat, Singuerlín, la Damm, Vallbona, la fàbrica de ciment Montcada bifurcació i fins el pont de Montcada, l’accés viari principal a la vila venint de Santa Coloma. Nosaltres seguirem pedalant fins veure com, pel marge dret, el contrari al que anem nosaltres, s’hi incorpora la llera del Ripoll. Un pont metàl•lic de color verd llampant ens ho deixa veure des de lluny. Al final el camí s’enfila llera amunt fins la carretera de la Roca (9 kms.) Aquí podem deturar-nos i contemplar una bona vista de Montcada, presidida pel turó de Sant Pere de Reixac, símbol de la vila. Fins aquí també podeu arribar-hi per un carril bici exterior, que discorre per damunt del mur de contenció ,però llavors veureu el parc ‘de lluny’. Val la pena fer el camí per dins la llera i poder observar be les zones de canyissars, les llacunes del Rec Comtal i les nombroses espècies que les habiten.
La tornada la fareu pel mateix lloc tot entrant per Can Zam Nord al parc, fent-hi un tomb per descobrir-lo, i tornant al tram d’ús públic per l’entrada Can Zam.
Dificultat. Baixa. Distància. 23.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell. inapreciable. @: http://diba.cat/parcsn/parcs/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Cicloturistes i caminants cap al segon congrés

Palafrugell i Begur prenen el relleu a santa Cristina d'Aro en l'organització del segon congrés de cicloturisme, rebatejat ara com a 'Cycle & Walking Tourism Congress Costa Brava'. Les sessions es faran del 7 al 10 d'octubre.
La primera jornada del congrés tractarà el cicloturisme i la segona el caminar. L’experiència de Vélo Québec en el treball per la promoció de l’ús de la bicicleta., l’experiència de la Federació Francesa de Cicloturisme, que porta en funcionament des de 1923,  i una de les grans proves cicloesportives d’Europa, La Grande Marmotte en seran els protagonistes. Divendres arribarà el torn per a política de la Generalitat de Catalunya sobre cicloturisme i el caminar i la manifestació esportiva Eurorando 201.
El dijous es realitzarà a Cap Roig el Fòrum de professionals del sector del cicloturisme i el caminar, destinat a hotelers i restauradors local, per conèixer com desenvolupar una oferta de turisme actiu, cicloturisme i senderisme. Per complementar les ponències hi haurà dues sessions de presentació de comunicacions, obertes a tothom, una dedicada al caminar i l’altre al cicloturisme. Aquestes comunicacions es presentaran en format taller. S’exposaran les comunicacions seleccionades segons les bases disposades al web del congrés http://www.cycleandwalking.org/. El bloc destinat a cicloturisme estarà dividit en tres grups: “BTT”, “Rutes ciclo-esportives” i “Turisme amb bicicleta”; i els tallers de caminar s’agruparan en: “Rutes i senders a Catalunya”, “Senderisme i negoci: Propostes d’èxit” i “Com activar el turisme a peu”.
El Cycle & Walking Tourism Congress Costa Brava te també un programa de sortides tècniques i activitats per fer caminant o en bicicleta. Així es descobrirà pedalant el Baix Empordà i els seus pobles medievals, es recorreran a peu els camins de ronda de les zones de Palafrugell i Begur i es podrà experimentar el nordic walking, Els més preparats pondran gaudir de la II Volta a Les Gavarres el dissabte 10 d’octubre, realitzant una de les dues rutes programades per la zona, atenent dos nivells de dificultat. El congrés també inclou la celebració del Dia Europeu de les Vies Verdes, durant el qual es farà a peu i amb bicicleta de Sant Feliu de Guíxols a Palafrugell. Durant el congrés se celebrarà la primera edició d'un festival audiovisual de cicloturisme d’aventures en el que es mostraran pel·lícules de viatges fets arreu del món amb bicicleta.
El Festival tindrà lloc el dissabte 9 d’octubre a partir de les 10h al Cinema Casino de Begur. Al final de festival es farà entrega de 3 premis: Gran Premi Cycle Touring, Premi Especial del Públic i Premi a la Millor Aventura.
La primera edició del congrés, també en format teòric-pràctic, es va celebrar a la Costa Brava l’octubre del 2009. Amb prop de 300 participants procedents de diversos països europeus com França, Croàcia, Alemanya o Bèlgica el congrés va posar sobre la taula la necessitat de desenvolupar, especialment a la Costa Brava, la pràctica del cicloturisme que ja té molts seguidors a Europa.

14/6/10

Nosaltres també la preferim


Una foto robada de l'excel·lent bloc Bici-vici (si encara no el coneixeu esteu fent tard). Aquest adhesiu estava enganxat al vidre del darrere d'un automòbil i el blogger el va caçar.
Nosaltres també preferim conduir la Brompton al cotxe.

Quan no hi ha límit: 5.000 kms en 12 dies

LA RAAM (Race Across America) és una cursa de característiques ben senzilles i, malgrat això, brutals. Es tracta de creuar els Estats Units, 5000 quilòmetres de costa a costa, en un temps màxim de 12 dies. No hi ha etapes, el rellotge cronomrtrador no s’atura mai.
La cursa ha començat a Oceanside i acaba a Annapolis. En Julian Sanz, ultra fondista basc, hi corre per tercer any. En 2008 va quedar vuitè, l’any passat va haver d’abandonar per problemes de salut i enguany està disposat a superar la seva ‘performance’. Formant part del seu equip hi ha en Javier S. Beaskoetkea, autor del bloc ‘El col de l’agonístic’, des d’on va informant, quan pot i troba cobertura, de la situació de la cursa. De moment han travessat Califòrnia i Arizona pel desert de Mohawe, i ara són a la inhòspita Utah. Queden molts quilòmetres per davant i un esforç terrible on la preparació psicològica és gaire bé tan important com la física. I és que les fronteres sempre són a la ment, que deia el filòsof Walter Benjamin.
Quan en Julián Sanz acabi l’aventura el Tourmalet us oferirà un complert reportatge.

Foto cortesia Javier S. Beaskoetxea

13/6/10

Saint-Germain, le non conformisme, le jazz

Banda sonora: Birth of the cool.- Miles Davis (Capitol jazz)
Per llegir a la terrassa de les Deux Magots: El llop home.- Boris Vian (Tusquets)

11/6/10

Òscar Freire, un any més i prou


En un país i amb una afició que només pensava en el Tour, a Òscar Freire no li va caldre guanyar ni una etapa per ser reconegut com un dels millors ciclistes espanyols de tots els temps. Era un perfecte desconegut quan va deixar clavats els grans favorits i va guanyar el mundial de Verona del 1999. Va repetir a Lisboa el 2001 després del bronze del 2000, i va tornar-hi a Verona el 2004. Ha guanyat tres Milan San Remo (2004, 07 i 10) i tres Fletxa Brabançona. No li calia cap Tour.
Ara ha anunciat que renova un any més per Rabobank i que després ho deixa. Serveixin aquestes fotos del mundial de Verona del 2004 per aplaudir i saludar a un dels més grans, un ciclista que, a més de vèncer sense perdre la modèstia, ha sabut fer afició. I és que, per anar en bici, no cal ser un gran heroi, només cal tenir una voluntat capaç de vèncer les adversitats.

10/6/10

Els tàndems tornen al Penedès

El diumege 5 de setembre es farà la 3a TROBADA DE BICICLETES TÀNDEM al Penedès. El punt de concentració i sortida serà Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès), des d'on es realitzarà una ruta d'una quarantena de quilòmetres per camins asfaltats, carreteres tranquil.les i contemplant un paisatge envoltat de vinyes fantàstic. La ruta tindrà lloc en plena verema i els participants podran gaudir de les olors i colors d'aquesta feina.
L'hora de trobada serà a les 9.30, per començar a pedalar cap a les 10. La zona a recórrer és força plana amb algunes pujades fàcils. Tot el recorregut està asfaltat, la majoria de la ruta passa per pistes estretes asfaltades entre vinyes, això vol dir que és apte per tot tipus de tàndems. Hi ha la possibilitat de parar a fer un esmorzar en un dels antics casinos de poble que encara queden en aquesta zona.
La intenció és mantenir la mateixa filosofia de concentració, reunir el màxim possible d'amants dels tàndems tant de carretera com de muntanya, fer un recorregut també sobre la quarantena de quilòmetres amb les nostres màquines, intercanviar opinions i fer un esmorzar.
La inscripció és gratuïta, i només cal confirmar l'assistència a en Carles Soler, ànima d'aquesta i d'altres trobades, com la de bicis plegables que esperem que es torni a fer enguany. Escriuviu a: carlessol@gmail.com.

Pal parc natural fins la desembocadura del Ter

A meitats de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració de parc natural al territori comprès per la Serra del Montgrí, les Illes Medes i la desembocadura del Ter. Situat a les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà el nou parc te 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina. Inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d’espais agraris. Avui us proposem recórrer la part baixa del riu Ter. La ruta segueix els itineraris de cicloturisme del Baix Empordà, per tant per seguir-la només cal anar buscant els pictogrames on es veu una bici sobre fons granat.
La plana del Baix ter, encaixonada entre la Serra del Montgrí i per la de les Gavarres, és una rica plana de sediments que ha estat transformada per l’ésser humà que, entre d’altres, n’ha variat la desembocadura natural per a usos agrícoles.
Sortim de l’oficina de turisme de l’Estartit, situada al passeig marítim. Deixem el mar a l’esquerra i seguim fins el final del passeig, on hi ha el parc de la Pineda. A la dreta pel carrer de les Salines serem a l’estany del Ter Vell. Aquí podem observar les aus. Cent metres després tombem al l‘esquerra pel carrer Costa Brava, el seguim fins el final i creuem a l’esquerra un pontet damunt del rec Vell, que porta l’aigua a la llacuna que hem vist abans. Uns centenars de metres després girem a la dreta en una cruïlla per un camí asfaltat. Enfront tenim el castell del Montrgí, Seguim el camí principal fins el Mas del Pi, aquí girem a la dreta per atansar-nos-hi. Passada l’entrada del mas girem a l’esquerra per seguir de nou el rec Vell. Deixem el Molí del Mig a l’esquerra i seguim 600 metres fins trobar una cruïlla. Tombem a l’esquerra per un camí rural asfaltat. No obstant això, us recomanem que aneu fins a Torroella i hi feu una visita, car és una de les viles més belles de l’Empordà i amb un casc antic de gran valor patrimonial.
Seguint la ruta, el camí deixa de ser asfaltat i, una mica més endavant, arriba a la llera del Ter, Trenquem a l’esquerra en paral•lel i seguim fins que tomba a l’esquerra per darrera les dunes. Continuem recte i anem fins la Gola del Ter. La desembocadura del riu va ser modificada al segle XIX. Abans s’abocava al mar per dos punts, però la nova canalització, tot recta des de Torroella fins l’indret anomenat la Gola va permetre aprofitar els terrenys al•luvials per al conreu. Anem amb compte perquè, depenent de l’aigua que porta el riu, la Gola varia de mida i, fins i tot, d’ubicació.
Recuperem el camí que havíem deixat i, a partir d’un trencall a l’esquerra 300 metres endavant, ens endinsem en l’espai natural protegit de La Platera, una zona molt urbanitzada però que s’ha pogut salvar gràcies al PEIN dels aiguamolls del Baix Empordà i ara a la declaració de Parc. Mig quilòmetre després girem a la dreta seguint el camí principal fins l’entrada a una casa de colònies, aquí girem a la dreta.
Continuem tot recte seguint el camí principal fins arribar de nou a la cruïlla que,a l’anada, hem agafat a la dreta per anar cap a Torroella. Ara seguim recte. Just abans de creuar el pontet del rec Vell, girem a la dreta per un caminoi asfaltat que, a tocar de l’espai natural protegit, ens mena a un observatori des d’on potser podrem veure fotges i ànecs collverds. Després seguim tot recte fins la urbanització els Griells, ja a l’Estartit. A l’esquerra tenim la platja, seguim fins la cruïlla entre el carrer de les Salines i el parc de la Pineda. Refem el camí que hem fe a l’anada pel passeig marítim i arribarem al punt de sortida.
Dificultat. Baixa. Distància. 18.00 kms Temps: 2h 30 Desnivell.160 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Cossetània)) @: http://www.baixemporda-costabrava.org/.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Descobrir la serra de Llaberia amb BTT

El club ciclista Pratdip-l'Anjuba (Baix Camp) organitza pel pròxim dia 11 de juliol la IV edició de la Marxa BTT de Pratdip, Els Senders del Dip. El recorregut te uns 33 Km. de camins, senders, pujades, baixades, però l'organització no ha facilitat els metres de desnivell acumulat de pujada. En acabar la pedalada hi ha servei de piscina, sorteig d'obsequis i un bon aperitiu tan pels participants com pels acompanyants.
Aquesta marxa és una ocasió idònia per conèixer la serra de Llaberia, un indret generalment poc conegut per la majoria de ciclistes que no són de la zona. La serra de Llaberia es troba situada entre les Muntanyes de Prades i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són característics d'aquesta serra els cingles calcaris molt regulars i clars. Administrativament la serra s'estén per zones dels municipis de Colldejou i Pratdip, al Baix Camp, i de Tivissa a Ribera d'Ebre, amb una elevació màxima de 918,3 metres. Gran part de la seva superfície forma part del PEIN Serra de Llaberia.
Aquest any per fer les inscripcions, es poden fer o be via web, mitjançant la central d'inscripcions http://www.bicinscripcions.cat/ i pagament amb targeta de crèdit, o be per ingrés bancari i tramesa per fax.
Podeu fer consultes a la http://www.penyaanjuba.net/

4/6/10

Amsterdam market

Banda sonora: Brown street.- Joe Zawinul & WDR Big Band (BirdJam / WDR)
Per llegir quan us atureu a fer un mos: Retratos y encuentros.- Gay Talese (Alfaguara)

3/6/10

Set mil quilòmetres per una escola

Del Marroc a Costa d‘Ivori, 7000 quilòmetres en bicicleta per a recaptar fons per a construir una escola a Boudrako, una petita vila al sud del país africà. Hi ha ciclistes que busquen superar reptes esportius, d’altres que persegueixen el plaer del lleure, en Juan Díaz només intenta portar a terme un somni.
El somni que en Juan començarà a fer realitat a partir de novembre no és seu, és el de les nenes i els nens d’aquest lloc remot del món: anar a escola, com hem fet tots. El seu projecte es diu Más allà del Dakar, i us en poder informar al web http://www.masalladeldakar.org/.
Per poder assolir aquest repte en Juan busca entitats, empreses, institucions i, sobretot, persones, que financin cadascun dels quilòmetres que ell pedalarà en solitari pel continent africà. Són 5€ per quilòmetre, en total 35.000 euros per a una escola. Podeu informar-vos sobre c om col•laborar al web esmentat.
Però a més, en Juan te la intenció de realitzar un extens documental per explicar quina és la realitat de l’Àfrica i la seva gent, una realitat que va més enllà del que ens parlen els diaris i ens mostren els Telenotícies.
Els ciclistes són gent solidària, segur que faran saber a la canalla de Boudrako que en Juan no està sol.
A més de col•laborar en el projecte, El Tourmalet us mantindrà informats d’aquesta extraordinària epopeia solidària.