23/12/15

Com una pedra rodant

Com pedres rodant
els ciclistes busquem sempre el nostre camí:
la llibretat del vent
i les noves idees
que mouen el món.



Per un 2016 en marxa,
com la pedra que roda.






El pla del Besòs

Les terres al·luvials del delta del riu Besòs són, des de l'edat mitjana, un territori cobejat. Dels molins primitius fins l'actual ciutat de Sant Adrià, que ocupa el centre de la plana, bisbes, estiuejants o emigrants d'arreu han fet d'aquest indret el seu lloc preuat. Però pels que no hi viuen aquesta és una terra indòmita. Cicloturisme pel pla del Besòs per descobrir-lo i, de passada, esvair alguns prejudicis.
Arc gòtic de l'antic convent carmelita que assenyala l'entrada a Sant Adrià
El punt de sortida és sota el monument 'Fraternitat', immens monòlit que presideix l'esplanada del Fòrum Universal de les Cultures i que evoca els 1.700 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota, barri de barraques ubicat en aquest indret fins a primers dels vuitanta. La reivindicació de la memòria i la dignitat contra les injustícies socials és un dels signes d'identitat de Sant Adrià. Sortint de l'esplanada del Fòrum, deixareu la plaça de Llevant (enfront) i pedalareu tot seguit en sentit nord (dreta) per l'avinguda d'Eduard Maristany en direcció cap al barri de la Mina, dit així per les deus d'aigua fresca on molts barcelonins anaven a sojornar durant l'estiu. Hi entrareu girant a esquerra pel carrer de vianants Rosalia de Castro. Seguiu les indicacions:
RECTE.- La Mina. Passeig entre els carrers de Mart i Llevant, circuleu entre els blocs de pisos que fan l'sky line del barri. Escultura a Camaron de la Isla. ESQUERRA-. Carrer Ponent. DRETA-. Rambla de la Mina (tram) fins el Parc del Besòs. Entreu-hi. CREUAR.- En diagonal. Pac del Besòs. En aquest terreny hi havia la fabrica Bultaco, símbol universal del municipi. DRETA.- Carrer de Carmen Amaya (per carril bici pas sota tren i ronda litoral). RECTE-. Carrer Clara Campoamor. ESQUERRA.- Avinguda de la Catalana. Eix del nou barri sorgit de l'antic nucli d'infrahabitatges de la Catalana, dit així per la central elèctrica del mateix nom. ESQUERRA-. Carretera de Mataró, abandoneu el riu. DRETA.- Museu d’Història de la Immigració a Catalunya. Ubicat a la masia de Can Serra, darrer vestigi del passat rural de Sant Adrià, mostra els processos migratoris a Catalunya. DRETA-. Mare de Déu de Montserrat (contra direcció).
DRETA- carrer Tibidabo / Rbla. de Guipúscoa i creuar-lo. ESQUERRA.- carrer Verneda. Polígon industrial Montoslís, mostra del present industrial de la ciutat. DRETA- carrer Jovellanos. ESQUERRA.- carrer Balmes. ESQUERRA.- Carrer Almirall Oquendo. Med Street Art Gallery, embrió de Museu d'Art Urbà, únic al país. ESQUERRA.- carrer Mare de Déu de Montserrat. CREUAR.- carrer Tibidabo / Rbla. de Guipúscoa. ESQUERRA.- Carretera de Mataró. Recular fins l'avinguda de La Catalana. ESQUERRA.- Baixar al riu. Seguir corrent amunt (nord). Seguir fins la passarel·la del Molinet. Creueu el riu fins les envistes del parc del Molinet. El nom li ve del restaurant que veureu just en creuar la passarel·la. DRETA.- Avgda. De Gramenet (passar per sota pont del Molinet). RECTE-. carrer Andreu Vidal. ESQUERRA.- carrer Sant Joan. DRETA-. Carrer Sant Isidre (pas estret de vianants). CREUAR.- Pça. Església (parròquia de Sant Adrià). RECTE-. Carrer Església fins plaça de Maria Grau. DRETA-. Avinguda Pi i Margall. ESQUERRA.- Carrer Ricard. CREUAR.- En diagonal la plaça de la Vila (ajuntament). DRETA.- Avgda. Catalunya (vianants). CREUAR.- Autopista C-32 per sota. ESQUERRA.- Avgda. Marquès de Montroig (carril bici). CREUAR.- Marquès de Montroig, vies del tram i C-32 per sota. ESQUERRA.- carrer Jerez de la Frontera (contra direcció). DRETA-. Entrar a la Plaça Roja de Sant Roc i creuar-la. DRETA- Avgda. Del Maresme. Us endinseu al polígon d'indústries i magatzems de comerç xinès més gran de Catalunya. DRETA.- Carrer Progrés. DRETA.- Carrer Arquímedes. En una illeta giratòria. ESQUERRA.- Carrer Valls d’Andorra. ESQUERRA.- Creuar pça. Siderúrgia. DESEMBOCAR.- Avgda. Catalunya. Creueu-la. enfront teniu el refugi antiaeri pça. Francesc Macià.

Cruent la passarel·la del Molinet camí de Santa Coloma de Gramenet
DRETA.- Carrer Sant Joaquim. ESQUERRA.- Carrer Olímpic. Per carril bicicreuar vies del tren. ESQUERRA.- Eduard Maristany fins les tres xemeneies. Un altre dels símbols industrials de Sant Adrià que la ciutat malda per conservar un cop desmantellada la central.
DESFER-. Eduard Maristany. Creuar el riu Besòs pel pont del tram i agafar carril bici. ESQUERRA.- Per camí paral·lel al riu. Baixar fins parc de la Pau. DRETA.- Camí del parc de la Pau fins Port Fòrum. CREUAR.- Passarel·la i port Fòrum. DRETA-. Creuar explanada del Fòrum. ARRIBADA.- Plaça de Llevant / edifici i esplanada del Fòrum. Monument als afusellats al Camp de la Bota.
Dificultat: Fàcil Distància. 15.20 kms Temps: 1h 23’ (1h 46' amb aturades) Desnivell: 55 mts @: http://www.sant-adria.net/

9/12/15

Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig

Tàrrega, capital de l'Urgell popular per la fira del teatre al carrer, escenifica el mite del pla àrid del centre del país quins límits transforma el canal d'Urgell. Extensions que es perden en un infinit on només pinyes de cases adossades a campanars ens indiquen l'existència de vida humana. Us proposem una descoberta d'aquest París-Texas català.
Canal d'Urgell, amb Preixana al fons
A la plaça del Carme hi ha cafès que a primera hora treballen de valent. Feu aquí el punt de sortida. Al final del firal gireu a dreta pel carrer d'Agoders fins la plaça Major, on hi ha també l'església. Aquí gireu a esquerra pel carrer Major què, passada la plaça de Sant Antoni, passa a dir-se de l'Hospital. Gireu a esquerra pel carrer del Riu fins desembocar al carrer de Migdia. Sou davant la llera del riu Ondara. Seguiu a dreta, creueu el riu i sortiu a una gran rotonda. Seguiu rectes per la carretera LV 2021 i sortiu de Tàrrega. Passeu el riu Cercavins, normalment sec. Ja sou en mig del secà, amb camps treballats a banda i banda. Un trencall a dreta indica Preixana; agafeu-lo. Després d'un bassal i amb un mas a esquerra deixeu la ruta principal i gireu a esquerra direcció Preixana. deixeu un camí que surt enfront i seguiu la carretera que tomba a dreta i aviat sereu a les envistes del poble.
Poseu-vos pels carrers que, a dreta, s'enfilen cap al centre si voleu visitar el. poble, si no seguiu rectes fins topar de cara amb unes cases noves del carrer Folch i Torres que se us creua. Gireu a esquerra, i ben aviat sereu en una pista polsegosa que us menarà fins el canal d'Urgell, que travessareu per girar immediatament després a dreta resseguint el seu curs. No el deixeu fins després d'un gir quasi de 90º a esquerra (a la dreta veureu una petita depuradora). Un cop feta la volta trobareu un pont per creuar el canal amb un indicador blau que diu Sant Bertomeu de Bellpuig i Bellpuig. Gireu a ma dreta i continueu fins la capital europea del pollastre, doncs a la seva llotja es fixa el preu d'aquest aviram. Hi arribeu just pel convent de Sant Bertomeu, joia de formes gòtiques i columnes tornejades en hèlix. Gireu a dreta per la LV 2015 fins creuar-vos amb l'avinguda de Preixana, per on girareu a dreta. Hi ha un stop i una papereria en un xamfrà.
Gireu a esquerra pel carrer Balmes, el primer. Al final tomba a dreta i, en una forta pujada, la Costa del Campanar us menarà a l'església de Sant Nicolau, des d'on gaudireu d'una envejable vista damunt la vila i els plans de l'Urgell. El temple és un edifici de gòtic tardà de factura imponent. Conté el sepulcre en marbre blanc de Carrara de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília i Nàpols. L'escalinata barroca és també digne d'admirar, però no hi baixéssiu. Volteu l'església pel carrer dels Dolors i baixeu fins el carrer de Sant Josep, que agafareu a dreta i en pujada. En arribar a un girador seguiu per la dreta (c/d'Orient). Te un carril bici que us portarà a la sortida de la vila on, una altra rotonda amb una moto, indica que sou a les envistes del circuit de motocròs on es disputa una de les proves del campionat del món. deixeu l'accés al circuit i agafeu el següent, un camí més estret entre camps i arbres. Ull viu amb la bifurcació en Y, seguiu per la dreta. A la vostra dreta, i més avall, veureu el circuit. Se us incorpora un trencall per la dreta i arribareu a una rotonda amb una mena de volta on us podeu refugiar del sol o del fred si voleu descansar.

No mand's land urgellenc
Continueu per la dreta. L'ample camí gira a dreta i després a esquerra, sempre amb el circuit de referència. Deixant ja enrere la instal·lació, us incorporeu a un camí que entra per l'esquerra. Gireu a dreta i, després de deixar un caminoi a esquerra que no va enlloc, n'agafeu un d'ample i clar que també gira a esquerra deixant el que porteu que davalli. Recorreu una llarga recta entre ocres secans pedregosos i aspres. Creueu de nou el canal, el camí gira després a esquerra, una mica més endavant tomba a dreta i finalment desemboca en un altre, que agafareu a esquerra, per deixar-lo ben aviat per un que surt a dreta una mica a contrapèl. Aquest camí l'heu de seguir fins que, a esquerra, us en surt un amb un rètol verd que diu 'Vilagrassa'. Agafeu-lo. Poc després de que se us incorpori un corriol per la dreta heu de deixar aquest camí ample i girar per un que surt a dreta en pujada. Més endavant deixareu un trencall que us surt a esquerra i gairebé de cara. Però el següent trencall, que surt en un clar angle de 90º a esquerra, si que l'heu d'agafar. Ull que és un moment perdedor.
Aquest camí fa algunes ziga-zagues i us porta fins a tocar d'una finca amb una bassa, màquines de treball, coberts i vehicles en estat precari (a esquerra). Ultra passeu-la i ben aviat trobareu un trencall clar a esquerra que agafareu. I un centenar de metres després desemboca en un altre camí que agafareu a dreta. En suau pujada aquest camí us portarà a la carretera LV 2021, per on heu sortit abans de Tàrrega. Gireu a esquerra i arribareu a la ciutat. Seguiu rectes a la rotonda, creueu l'Ondara portant-lo a la dreta i, pel carrer de les Sitges a l'esquerra entrareu el centre urbà. Carrer de Lluis Folguet a dreta, carrer de la Font a esquerra i ja sortireu al carrer Major. A dreta arribareu a la plaça i un cop allà, a dreta pel carrer d'Agoders, a la plaça del Carme, on heu començat a pedalar.
Dificultat: Fàcil Distància. 29.00 kms Temps: 2h 04’ (2h 41' amb aturades) Desnivell: 200 mts @: http://www.urgell.cat/serveis/turisme

Església de Tàrrega, a la plaça Major

4/12/15

'La pasión de Fausto Coppi', la biografia d'un home humil que es va convertir en estrella

A 'La pasión de Fausto Coppi' (Cultura ciclista), William Fotheringham, un dels més prestigiosos escriptors de ciclisme, va més enllà de l'habitual hagiografia sobre els grans campions i la seva llegenda esportiva per compondre un autèntic fresc sobre la Itàlia de postguerra; dels orígens humils del 'campionissimo', a la seva vida opulent i excessiva.

L'autor no es limita doncs a repassar la gloriosa trajectòria esportiva de Coppi, sinó que recompon amb detall aspectes essencials de la seva vida personal, com el contrast entre els seus humils orígens camperols i la seva opulenta vida posterior de superestrella mediàtica, el gran escàndol que va suposar la seva separació matrimonial, la seva posterior convivència amb una dona casada, o el xoc brutal que va suposar la seva meteòrica malaltia i inaudita mort, seguides amb sorpresa i paüra per l'opinió pública italiana durant el Nadal de 1959-1960.
'La passión de Fausto Coppi' és la primera biografia completa del campió italià que es publica en castellà. El llibre és fruit d'una minuciosa investigació periodística basada en una àmplia selecció de fonts, incloent entrevistes amb els dos fills de Coppi, Faustino i Marina, i amb diversos dels seus excompanys de grup, com Jean Bobet, Fiorenzo Magni, Nino Defilippis, Michele Gismondi i Sandrino Carrea. Fotheringham, periodista especialitzat en ciclisme del prestigiós diari britànic The Guardian, fa gala de l'amenitat i el rigor de la millor tradició biogràfica britànica, situant la marxa esportiva i vital del corredor en el context sociocultural de la Itàlia dels anys 40 i 50; els anys del neorealisme.
L'obra, reconstrueix la fascinant i dramàtica trajectòria d'un dels grans mites de l'esport, guanyador de cinc Girs i dos Tours, plusmarquista de l'hora, diverses vegades campió del món en vàries disciplines i tràgicament mort de malària als 40 anys acabats de fer.
William Fotheringham és autor de diversos llibres de literatura ciclista, entre els quals destaquen Merckx, half man half bike, Bernard Hinault and the fall and rise of French cycling, i Put em back on my bike, una biografia del malaguanyat corredor anglès Tom Simpson considerada per la revista francesa Vélo Magazine com la millor biografia de temàtica ciclista mai publicada. 'La pasión de Fausto Coppi' ja està disponible a les llibreries i al web de l'editorial (cultura-ciclista.com).

24/11/15

Pel Vallès, als peus de la serralada litoral

Abans de formar el Besòs en barrejar-se amb el Congost a Montmeló, el riu Mogent delimita la depressió del Vallès als termes de Montornès del Vallès, Vallromanes o Vilanova del Vallès, l'antic Raval de La Roca. Avui us proposem una excursió pel Vallès més proper al litoral.

Creuant el Mogent a Vilanova del Vallès


La sortida d'aquesta excursió és a la cruïlla de les carreteres BP 5002, del Masnou a Granollers, i la BV 5001, que de Badalona remunta la depressió del Vallès fins La Roca. Aquest és el punt històricament clau on l'antic Raval de la Roca pren personalitat pròpia fins convertir-se el 1983 en el municipi de Vilanova del Vallès.
El semàfor de tota la vida és avui una rotonda, com no. Agafem la BV 5001 i, just després de la benzinera (una altra fita històrica) girem a esquerra pel carrer Onze de setembre. Carrer de Jaume Ginesta a la dreta i sou al centre del poble. Dreta pel carrer del Sorral i esquerra pel carrer de la Palma fins desembocar en una altra rotonda i haureu visitat el nucli urbà. A la rotonda agafeu la BV 5001 a esquerra durant 1,4 kms.
Arribareu a una cruïlla de quatre camins. A la dreta un rètol indica el santuari de Santa Quitèria. Pujar-hi és opcional. Són 900 metres només, però amb un fort desnivell; ara, és el centre espiritual de Vilanova i lloc de romiatge de tota la contrada. és tot amunt pel carrer asfaltat, no te pèrdua. Pedaleu fins on pugueu i empenyeu sense manies després.
Des de la cruïlla, tal i com veníeu de Vilanova, gireu a esquerra i creueu el riu Mogent per un gual. Un cop creuat agafeu l'ample camí a esquerra que us tornarà a Vilanova amb el riu a una banda i els fèrtils camps de conreu a l'altra. A mig camí heu de creuar de nou el riu, ara per un pontet. Finalment desemboqueu a la carretera BP 5002, que travesseu rectes per un camí que surt enfront i que us mena a un polígon industrial girant a esquerra al primer trencall que surt i deixant-ne un que va a la dreta més a prop del riu. Gireu a la dreta pel primer carrer i creueu el polígon pel carrer Vilamajor fins el segon carrer, on girareu a esquerra. Travessareu una rotonda i desembocareu de nou a la carretera BV 5001 per una altra rotonda. Dreta fins el primer carrer (de les Moreres) d'un nou polígon industrial, aquest cop ja a Montornès del Vallès. Seguiu el carrer fins que s'acaba l'asfalt i continueu pedalant pel camí de terra entre fèrtils conreus.

Per l'horta de Montornès, camí del poble


Gireu a dreta en un primer trencall on hi ha una caseta. el camí descriu un ample i suau revolt a esquerra i deixant camins que surten a ma dreta en direcció al riu. A les envistes del poble la pista per on circuleu fa un gir a l'esquerra, i una trentena de mestres després surt una pista a la dreta que heu d'agafar. Poc després el camí es bifurca en una forquilla, agafeu la de la dreta i anireu a sortir a la rotonda de l'avinguda de la Llibertat amb la de Can Vilaró, a Montornès del Vallès. seguiu per Llibertat (a esquerra segons hi desemboqueu). Pedaleu per un barri de nova construcció. Passeu pel costat del nou ajuntament, creueu la BV 5001 i continueu recte en pujada per la Rambla de Sant Sadurní.
En superar la plaça Picasso (a esquerra), gireu a esquerra pel carrer Major, que puja. el carrer desemboca en una rotonda que dona accés a una gran plaça dita dels Remences, Gireu a dreta creuant la plaça i, a l'extrem nord, a esquera pel camí de la Justada. Passeu per les escoles i seguiu recte entre vinyes quan s'acaba l'asfalt. Al final d'una suau pujada hi ha una cruïlla de camins amb un barri a l'esquerra. Continueu rectes pel camí que davalla fins el llindar del camp de golf de Vallromanes. Pedaleu en paral·lel al límit del camp fins desembocar a la BV 5002, que agafareu a la dreta fins la rotonda d'accés a Vallromanes; hi entreu per una bella carretereta entre plàtans a tocar de la riera del poble. Sou a tocar del Maresme, encara que no us ho sembli. Aneu a esquerra al trencall que, en un gual, creua la riera (hi ha rètols que indiquen diversos restaurants).

Creuant la riera d'Ardenya, a Vilanova del Vallès
Gireu a dreta pel primer carrer (Mossèn València) i passareu a tocar de l'església de Sant Vicenç, neogòtica de 1908. Gireu a esquerra pel carrer de Can Poal i seguiu rectes pel de Joan Carsi, que passa a tocar de les piscines. El carrer fa un gir a dreta en pujada i, just en acabar-lo, surt un camí a ma esquerra que agafareu i que puja suaument. El camí desemboca en un carrer (Sta. Quitèria) que seguireu rectes amunt en forta pujada entre xalets nous. La baixada és més pronunciada encara, i amb l'asfalt malmès, vigileu. Deixant trencalls a banda i banda desembocareu en una rotonda, feu-la i agafeu a esquerra pel camí de Vilassar fins trobar-vos, 200 metres després, un pont de fusta a ma dreta que creua la riera d'Ardenya. Aneu-hi. Sou en una via verda local que agafareu fins arribar al camp de futbol de Vilanova del Vallès. Passat el camp, i abans del poliesportiu, gireu a dreta fins desembocar al carrer Maria Aurèlia Capmany, que agafareu a dreta descrivint una ampla volta fins arribar a les envistes d'un parc que tindreu a ma dreta. Entreu-hi per fer la volta en sentit contrari a les busques del rellotge i sortiu-ne per l'esquerra. Enfront tindreu el carrer Josep Pla, que te una rambla al mig i cases baixes i noves a banda i banda. seguiu-lo fins el final; el carrer va a parar a un altre parc. Travesseu-lo, a ma dreta tindreu la nova biblioteca. A l'altre extrem desembocareu a la carretera BP-5002 pel carrer dels Països Catalans. A ma dreta veureu la rotonda on heu començat la pedalada.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.00 kms (1.80 kms més pujant a Sta. Quitèria) Temps: 1h 29’ (2h amb aturades) Desnivell: 155 mts (230 mts pujant a Sta. Quitèria) @: http://www.vilanovadelvalles.cat/

Horta del Mogent amb la serralada litoral al fons

22/11/15

Camper bike, l'autèntica vida a pedals

L'artista de Nova York Kevin Cyr, aficionat a les camper cars, ha decidit crear una casa mòbil, que ell anomena Camper Bike, i que pot ser traslladada en bicicleta. Ja no cal estalviar per comprar-se una volkswagen.
I afegint-li un asistent elèctric a la pedalada, a l'estil de les bicis cargo que recorren el centre de Barcelona, la idea no és tan esbojarrada.
Més info picant AQUÍ



19/11/15

Casa de Bicis, plaers per pedalar per la ciutat

Al barri madrileny de la Latina, a tocar del Rastro, el Pepe i la Raquel han fet de la seva Casa de Bicis la llar de tots aquells a qui els agrada pedalar per la ciutat amb comoditat, calma i estil. Aconsellen, reparen, venen i creen els seus propis models segons les necessitats de cada ciclista; una autèntica llar d'acollida al carrer de la Ruda, 8.
Casa de Bicis, al carrer de la Ruda, 8, de Madrid
Dissenyador convertit en ciclista, el Pepe ha impregnat la botiga d'un estil inconfusible: línies clares, llum, qualitat d'acabats i el glamur del suau cop de pedal urbà. Per donar forma a aquesta idea Casa de Bicis va decidir importar a Espanya les bicicletes Tokyobike, una icona de la bicicleta urbana.
Tokyobike és una empresa independent fundada el 2002 al tranquil suburbi de Yanaka, Tòquio. El nom es deriva del disseny de les bicicletes. De la mateixa manera que la bicicleta de muntanya va ser dissenyada per la muntanya, la Tokyobike va ser dissenyat per pedalar per Tòquio.
Basant-se en el concepte 'Tòquio Slow', les bicicletes estan dissenyades per viatjar posant més èmfasi en la comoditat que no pas en la velocitat. La bici es converteix així en una manera de gaudir de la teva ciutat, tant sobre el viatge com la destinació. Podeu veure el catàleg de Tokyobikes picant AQUÍ.

Tokyobikes a Casa de Bicis
Aquesta filosofia és la que han adoptat a Casa de Bicis. I per això, a més d'importar i vendre les bicicletes nascudes al Japó, la Raquel i el Pepe han creat el seu propi model, seguint l'estil de les japoneses, però acoblada a ma a Madrid. Es diu Oxoki (posat en vertical el logo representa a un home, una dona i la carretera, segons ens diu el seu creador).
Els avantatges sobre les Tokyobikes és, amés d'un preu inferior, la possibilitat de personalitzar-la al màxim, fins convertir-se pràcticament en una bicicleta a la carta. Consulteu la pàgina d'Oxoki picant AQUÍ i no deixeu de posar-vos en contacte amb Casa de Bicis si esteu interessats en rebre més informació.

Model d'Oxoki
Amb el Rastro els diumenges Casa de Bicis és un punt de trobada d'amics, ciclistes i badocs que deambulen pel popular mercat. I entre canya i tapa la conversa flueix distesa i despreocupada. Així és una estona en aquesta casa petita de mides i immensa d'idees; el complement perfecte a la il·lusió que te tot ciclista per la descoberta.


16/11/15

La Biciteca, el somni del Manu va a pedals

En Manu Iron te la mirada perduda en l'horitzó il·limitat dels seus anhels, uns amics excel·lents que l'acullen a Casa de Bicis o que fan trobades de bicicletes antigues com La Pedals de Clip, i creu que cal fer cultura ciclista per tal de difondre l'ús de la bici, ampliar-ne el nombre d'usuaris i interpel·lar les administracions per què actuïn en favor de la bicicleta i els seus beneficis urbans, socials i de salut. Per tot això, i gràcies al suport i ànims dels seus amics, ha creat La Biciteca, editorial de llibres sobre ciclisme i llibreria on-line. En Manu és un dels nostres.


La Biciteca ha editat fins ara tres títols imprescindibles per confegir un relat modern a l'entorn de la modernitat de la bici: El Tour de Bahamontes, d'Ángel Giner, una intensa crònica del Tour de França de 1959 guanyat per Federico Martín Bahamontes; Mi querida bicicleta, de Miguel Delibes, reedició d'una breu i intensa obra on un dels grans clàssics de la literatura del S XX reivindica la bici com a companya de vida i de creixement i El Alpe d'Huez, la novel·la de Javier García Sánchez que va impactar a la crítica literària de finals dels vuitanta i que ara és ja un clàssic.
La biciteca ha editat recentment un llibre sorprenent: Salamanca-Madrid. Historia de una carrera, el relat d'una esbojarrada i extraordinària cursa de velocípedes l'any 1895. Frisareu per llegir-lo, segur. Tasteu-lo: "El viernes último salió de Madrid en ferrocarril, con dirección a Salamanca, nuestro amigo el señor D. Manuel Cerecedas, Presidente de la Unión Velocipédica Española y del Club Velocipédico Madrileño, con objeto de hacer una exploración, en vista del propósito que esta última Sociedad abriga de organizar una carrera de resistencia de Salamanca a Madrid. Después de descansar tres horas en Salamanca esperando que acabara de nevar, montaron en bicicleta y emprendieron el camino por una magnífica carretera, que encontraron a la sazón convertida en un río. Llegaron Ávila a las seis y cuarto de la tarde. A las ocho de la mañana del sábado, con un frío intensísimo, salieron de esta capital, y entre nieves y un fuerte aire de cara llegaron a San Rafael. Subieron el puerto con medio metro de nieve, y en el alto del León les cogió una fuerte ventisca que les caló completamente, viéndose precisados a secarse por quinta o sexta vez en el día."
El proper títol serà A la rueda, rueda, del periodista, poeta, president de l'Ateneo de Madrid i destacat comentarista de ciclisme Ángel Mª de Pablos.


Però el projecte de La Biciteca no acaba aquí. Incorpora també una llibreria on-line on s'apleguen nombroses referències de llibres sobre cultura ciclista, sovint tant difícils de trobar. Podeu acedir a la llibreria La Biciteca picant AQUÍ. Per què, com va dir José Saramago: "Tothom em diu que he de fer exercici, que és bo per la meva salut. Però mai no he sentit a ningú dient-li a un esportista que ha de llegir." Si voleu saber per què el Manu ha inclòs aquesta cita a la portada de la seva web, llegiu el seu blog, val la pena. Piqueu AQUÍ.

11/11/15

Tant per descobrir, a Lloret

Fora prejudicis provocats per un cert turisme de baixa estopa; Lloret de Mar te un llarg nombre d'atractius per descobrir. Com que la bicicleta és un element excel·lent per conèixer la vila, us proposem revelar-vos-els amb un suau cop de pedal. Fàcil, proper i sorprenen: així és Lloret de Mar
Sortint dels jardins de Sta. Clotilde
El punt de sortida de la ruta és a l'oficina de turisme de la vila, a l'avinguda de les Alegries, l'entrada natural si veniu per l'AP-7. Hi ha lloc per aparcar pels voltants.
Comenceu pedalant direcció mar seguint el sentit del trànsit. En suau pujada gireu a dreta i us incorporeu a l'avinguda de Blanes. A la primera rotonda apareix un carril bici, seguiu-lo. A la següent rotonda (podeu creuar pel pas de vianants de davant del càmping Tucan) heu de girar a l'esquerra per l'avinguda de Fenals. I a la primera rotonda a la dreta per l'avinguda de Sta. Clotilde fins l'entrada als jardins del mateix nom. Són una jardins noucentistes situats damunt d'un penya segat amb vistes al mar dissenyats pel llavors jove arquitecte Rubió i Tudurí i declarats Be Cultural d'Interès Nacional.
Sortiu dels jardins pel mateix lloc on heu entrat i gireu a dreta a la rotonda que hi ha a la porta pel carrer Santiago de Cuba, símbol del llegat americà de la vila. El carrer descriu una amplia volta a la dreta i gairebé recte em surt un carril bici que heu de seguir fins trobar un camí ample de terra entre pins a la dreta que agafareu i que us menarà fins la platja de Fenals, una de les joies naturals del municipi. Agafeu el passeig de la platja a dreta i aneu-hi fins el final. Tindreu una perspectiva de Lloret única i envejable.
Reculeu fins a l'altre extrem de la platja (hi ha un gran aparcament al carrer Ferran Agulló -pare del nom Costa Brava-) i seguireu endavant en pujada pel carrer Domènech Clarés, que desemboca al carrer d'Isidre Nonell, que aviat es diu Buenos Aires, que agafareu a esquerra. El carrer desemboca a la Costa d'en Carbonell, que agafareu a dreta i amunt ben fort. Davant dels bombers la pujada s'acaba. Continueu planejant avall fina el carrer de la Riera (Gran hotel Don Juan al xamfrà), que agafeu a dreta en contra direcció. És un carrer amb moltes botigues turístiques, aneu poc a poc i aprofiteu per badar als aparadors.

Platja de Fenals
Finalment el carrer desemboca en una gran avinguda (Just Marles i Vilarrodona). Creueu-la i entreu rectes pel carrer de Santa Cristina al centre històric de Lloret: carrers estrets, molta gent. Ull. Arribeu a la plaça de Santa Cristina. Esquerra pel carrer de Sant Lluc cap a la plaça del Carme i rectes pel carrer de l'Hospital Vell fins la plaça Piferré. Just darrera hi ha la plaça de l'església, on no podeu deixar de visitar la capella del Santíssim, una joia modernista de 1916. Seguiu pel carrer de Miquel Ferrer (a esquerra de l'entrada a la capella del Santíssim), gireu a dreta pel carrer del Rector Coch, a esquerra pel carrer d'Agustí Cabanyas, a la dreta per Santa Caterina, a la dreta pel carrer de la Vila i sortiu a la plaça de l'església, on veureu l'església parroquial gòtica de Sant Romà. Al final de la plaça, a ma esquerra, gireu pel carrer de Cervantes i sortireu a la plaça de la Vila. A dreta teniu l'ajuntament, un edifici d'estil neoclàssic postrat davant del passeig de Mossèn Jacint Verdaguer, que agafareu a esquerra. Al final del passeig, al casal colonial de can Garriga (1887) hi ha el museu del Mar, un altre indret a visitar si voleu presumir de conèixer Lloret més enllà dels tòpics del turisme.
Continueu pedalant pel costat del mar passant per la platja de Lloret i agafant el passeig de Sa Caleta un cop s'acaba la calçada a la plaça de la Sardana. A frec de mar, i amb unes vistes insospitades per a la majoria, el passeig us porta fins el castell d'en Plaja, un pintoresc edifici neogòtic, bastit entre 1935 i 1940 per un empresari vanitós. Reculeu fins la plaça de la Sardana i gireu a dreta per l'avinguda de Pau Casals per girar de seguida a dreta pel passeig de les Acàcies. El carrer puja entre hotels. Agafeu el segon trencall a esquerra, una rampa en baixada que indica la direcció d'un aparcament. Deixeu l'aparcament a dreta, creueu la riera de can Lloranes, pedaleu-hi al costat uns metres i gireu a esquerra pel camí que s'enfila ràpidament fins la carretera GI-682, avinguda de Tossa.
Sou de nou a la part alta de la vila. Gireu a esquerra i continueu. Passeu per davant del Casino (hi ha un mini carril bici) i arribareu a les envistes d'un parc. Gireu a la dreta i enfileu-vos per dins el parc tot passant per davant del teatre municipal fins arribar a la masia de can Saragossa, edifici modernista del 1902 i seu del museu d'arqueologia. des de dalt hi ha una bona vista de la part alta de Lloret. Volteu cap a la dreta i baixeu camí d'un aparcament. Sortiu a l'avinguda del Puig de Castellet i gireu a esquerra em direcció contrària al trànsit.

Església parroquial de Sant Romà
Per l'avinguda de Vidreres a dreta arribareu a una rotonda. A l'esquerra per senyora de Rossell sereu a l'avinguda del Rieral, que agafareu a dreta abans de creuar la riera de Lloret. L'avinguda acaba en uns jardins que creueu rectes fins una rotonda que dona accés al parc aquàtic Waterworld Lloret. Sereu a l'avinguda de les Alegries (carretera C-63), que agafareu a la dreta. Aquesta via te diverses calçades laterals que podeu anar enllaçant per evitar la calçada dels cotxes. L'heu de seguir fins passar un trencall on s'anuncia la bodega El Paratge amb un enorme rètol. Continueu endavant per la carretera durant una breu pujada i, a ma dreta, surt un trencall de terra que us portarà fins l'ermita de les Alegries, temple romànic del segle XI i autèntic centre espiritual de Lloret de Mar.
En acabar la visita desfeu tota la carretera, passeu la rotonda del parc aquàtic on us hi heu incorporat abans, continueu tot recte i arribareu a l'oficina d'informació d'on heu sortit. Heu acabat una bella ruta que us ha permès descobrir Lloret i, probablement, desfer alguns dels prejudicis que podíeu tenir sobre aquesta vila enormement turística.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 39’ (2h 31' amb aturades) Desnivell: 115 mts @: http://lloretdemar.org/ca/

Ermita romànica de les Alegries

28/10/15

Salardú, balcó de la Vall d'Aran

Amb el nom de Naut Aran s'apleguen Arties, Gessa, Tredós, Montgarri, Bagergue i el cap del municipi, la vila de Salardú. La seva situació, a la part més elevada de la Vall d'Aran, la converteixen en un balcó privilegiat sobre la vall de la Garona i els cims més espectaculars dels Pirineus, La Maladeta i l'Aneto. Però Salardú i Naut Aran te també un extens patrimoni que fa de bon descobrir amb suau cop de pedal.
Baixant de Santa Eulàlia d'Unha
La ruta arrenca a Salardú, que va ser fortificada a l'edat mitjana per tal de preservar la vall dels atacs des de la Bonaigua. Al lloc on hi havia hagut el castell hi ha avui en dia l'església de Sant Andreu. Prop de l'absis poseu veure restes de l'antiga fortificació.
El punt de sortida és l'oficina de turisme. Al costat hi ha un aparcament gratuït. A l'esquerra de l'oficina surt el carrer de Sant Andreu que us portarà fins l'església. Es tracta d'una imponent construcció romànica de transició entre els segles XII i XIII, de tres naus, tres absis i campanar octogonal (SXV). A l'altar major, quins frescos han estat restaurats, hi ha el la talla romànica policromada del Crist o Majestat de Salardú (SXIII), feta pel mateix autor del Crist de Mijaran. Les cinc arquivoltes de la portalada completen un conjunt monumental que qualsevol que visiti la vall no s'ha de perdre.
Torneu a l'oficina de turisme i enfileu a esquerra la carretera que puja a Unha. La pujada és forta, però curta, fresca i amb la sorpresa d'enlairar-vos a un balcó privilegiat sobre la vall i els Pirineus. Entreu al poble i dirigiu-vos a l'església de Santa Eulàlia, romànica del SXII, de planta trapezoïdal i naus desiguals separades per arcs. A dins hi ha altars barrocs.
Com que és a la part més elevada del poble, torneu a baixar fins el carrer principal i gireu a esquerra (veníeu per la dreta). Al final el carrer es bifurca en una mena d'i grega. A l'esquerra baixa entre cases, i a la dreta va amunt suau i també obrint-se entre cases. Agafe-lo. El carrer acaba aviat, però continueu endavant pel camí que planeja i surt enfront. Sense esforç recorrereu un extraordinari mirador d'aquest país. Als peus el campanar de Sant Andreu de Salardú que treu el nas, i darrera les moles del Gran Tuc de Cendrosa, el Montardo i el Gran Tuc de Colomers al fons, dins el Parc Nacional d'Aigüestortes, als quals s'hi pot accedir a través de la vall del riu d'Aiguamòg, un afluent de la Garona. I al vostre davant, el circ de l'Aneto, sempre blanc, i la Maladeta a la seva dreta.

Camí d'Unha a Gessa, balcó damunt la vall i l'Aneto
El camí us porta recte a Gessa. Hi entreu per un carrer entre cases que seguiu fins el final. Un cop aquí, esquerra i avall que fa baixada. Un cop al final, a esquerra podeu anar a visitar l'església de Sant Pere, d'origen romànic, i la casa Çò de Rosa (de 1589), amb una original torre cilíndrica. I a ma dreta desemboqueu a un altre carrer que seguiu avall per girar a dreta al cap de molt pocs metres i creuar el Barranc de Cortina per un pont. Pedaleu endavant per un carrer cimentat que s'acaba un centenar de metres més enllà i es converteix en un camí similar al que heu fet abans per arribar a Gessa. Passeu prop de la carretera, però l'arbrat gairebé no la deixa veure. Finalment el camí fa un descens i desemboca a la carretera C-28. Seguiu rectes avall pel voral fins Arties.
Al peu mateix de la carretera, a la dreta, trobareu l'església gòtica de Sant Joan (avui un dels museu de la Vall) amb unes restes del castell d'Arties al davant, i uns metres més avall el Parador de Turisme. Aquest edifici es va aixecar al solar on hi havia hagut el Casal dels Portolà, llinatge on nasqué gaspar de Portolà, primer governador de Califòrnia. Del casal original en resta una massissa torre quadrada (SXVI) i una capella annexa (SXVII).
Seguiu baixant la carretera fins la rotonda i gireu a esquerra per dirigir-vos al centre d'Arties. Comenceu el retorn cap a Salardú pel centre mateix de la vall: el riu Garona. Però abans heu de veure més coses del poble. Pedaleu fins el pont (dreta) i creueu el riu. Gireu a dreta fins la plaça Artau i seguiu pel carrer de l'esquerra. Aquí podreu veure Çò des Paulet, una bella casa del 1549 amb finestrals renaixentistes. Seguiu rectes creuant el riu de Valarties i enfileu-vos fins l'església de Santa Maria, romànica, dels SXI a XIII, que es veu al davant. Santa Maria d'Arties és l'estendard del romànic aranès. Te tres naus (la central amb volta de canó), tres absis i campanar de cinc pisos. En estar on hi havia hagut el castell, és un sky line de la vall.

Santa Maria d'Artes
Retorneu a la plaça Artau i seguiu endavant per on veníeu, però aquest cop sense creuar el riu. Deixeu el pont i continueu recte pel carrer Mola, portant el riu a esquerra i passant una instal·lació esportiva i un immens aparcament. I, abans de creuar el riu, gireu a dreta. Continueu per l'ampla pista que s'obre al davant, no pel carrer que puja. La pista es converteix en una esplanada que queda tancada. Ara heu de fer una mica de camp a través. Un cop al final seguiu rectes pel mig del prat que s'obre al davant; potser haureu d'empènyer una mica la bici, no hi fa res. Veureu dues línies d'alta tensió. Heu de dirigir-vos cap a sota de la que teniu més a la dreta. Si la seguiu desembocareu en un camí. Seguint el camí endavant davallareu vers una pista enquitranada que agafareu a l'esquerra creuant el Garona i pujant fins la carretera C-28. Entreu a la carretera, passeu una rotonda i pedaleu amunt fins Salardú. La pujada no és sostinguda, fa replans. A la següent rotonda, ja dins el poble, gireu a esquerra en forta pujada (però molt curta) fins l'oficina de turisme i l'aparcament.
L'hotel aranès. A la Vall d'Aran hi ha molts hotels. Però si voleu conèixer millor la personalitat i formes de vida dels aranesos, i àdhuc algun aspecte de la seva llengua i cultura, escolliu establiments de tracte familiar, atenció personal i arquitectura tradicional. Hotels com el Colomèrs o l'Hotel deth País, a Salardú, ofereixen l'autèntica experiència aranesa que arrodoneix la descoberta cicloturista del país pirinenc. Són autèntiques llars familiars araneses, i extraordinàriament ben valorades als cercadors d'internet.
Dificultat: Fàcil Distància. 9.50 kms Temps: 1h (1h 55' amb aturades) Desnivell: 190 mts @: http://www.visitvaldaran.com/ca/

Camp a través a tocar del riu

19/10/15

El campionat USA de Brompton, al mateix curcuit del mundial professional de Richmond

El Brompton World Championship d'Estats Units va tenir lloc el divendres 25. Bromptoneers de tot Amèrica del Nord i Europa van participar en l'esdeveniment, que es va córrer al mateix circuit urbà on ds dies després es van córrer els Campionats del Món UCI de carretera, al bell centre de Richmond, Virginia.


13/10/15

Natura i patrimoni als pobles de Mijaran

Entre els segles XI i XIII Occitània era la nació social i culturalment més important d'Europa, amb una extensió que anava de les Landes al Piemont. Aquest territori només és reconegut avui en l'àmbit lingüístic, tot i que tan sols rep protecció oficial l'aranès, llengua parlada a la Val d'Aran, realitat nacional reconeguda per la Llei d'Aran i institucionalitzada amb el Conselh Generau. Conscients de l'orografia de la vall us proposem una ruta a l'abast de la majoria per conèixer part de la zona central, el Mirajan.
L'església de Sant Feliu domina l'espectacular vista de Vilac
El punt de sortida i arribada és la plaça de l'església de Vielha, capital de la Vall. Podeu deixar els vehicles als grans aparcaments que hi ha entre la C-28 i el riu Garona, a prop de la plaça. La nau central de l'església de Sant Miquel és del S XII, algunes capelles són del XV i les pintures murals del XVI. Però el més destacable és el tors del Crist de Mijaran, una de les millors escultures romàniques de fusta policromada.
Sortiu a l'esquerra per la carretera C-28 i, just creuat el riu Nere, gireu a dreta per l'avinguda de la Llibertat, un carrer de circulació apaivagada ple de botigues. Recorreu-lo fins el final (acaba en una plaça) i gireu llavors a esquerra pel carrer Anglada fins sortir a la carretera N-230, que agafareu a esquerra en suau pujada fins la rotonda. Aquí gireu a dreta per la carretera de Gausac, que puja fent replans, i no la deixeu fins arribar a la imponent església de Sant Martí de Gausac, el millor exemple de gòtic aranès, però plena d'elements romànics. Al porxo hi podeu veure la figura esculpida d'un Crist amb el cap molt gran que és del S XIII.
Reculeu ara uns metres fins veure un camí que ara surt per l'esquerra i que davalla cap al riu entre prats. Observeu que hi ha uns indicadors grocs i granats, són els que corresponen al Camin Reiau, una xarxa de senders que recorre els pobles de la vall. El camí davalla fins el Garona, i es va fent més estret, humit i boscà. Potser en algun punt heu de baixar de la bici, no hi fa res, aviat hi tornareu a pujar. Seguiu el camí fins que desemboca en un carrer asfaltat. Aquí podeu deixar el Camin Reiau i, anant a dreta, sortir a la N-230. A esquerra i baixant, en 4,7 kms arribareu al Pont d'Arròs, on heu girar cap a Arròs. La carretera te un voral correcte per on poder-hi circular sense problemes.
A la rotonda gireu a dreta, direcció Vilamós, Arres i Arròs. I immediatament de nou a dreta cap a Arròs. És un quilòmetre de pujada per una carretera còmode i sense transit. En arribar-hi veureu, a ma esquerra, la Casa dteh Senhor, un impressionant casal del S XIX que avui és la seu de l'Archiu Istòric Generau, de l'Institut d'Estudi Aranesi i lloc on el Conselh Generau fa les cerimònies institucionals. De seguida, a la dreta, l'església de Santa Eulàlia, gòtica de transició del S XIV amb un campanar de planta octogonal, únic a tota la vall. Sense deixar el carrer principal, que va canviant de nom, girareu en rodó, creuareu el centre del poble i, sempre pujant, desembocareu en una carretereta local que, cap a la dreta i en suau pujada, us portarà a les envistes de Vila. aquest tram és dels que te les vistes més espectaculars de la pedalada. Arròs us anirà quedant als peus, el riu Garona al fons el tot de la vall, i el Portilló us protegirà les espatlles.

Camin Reiau, prop de la Garona


La ruta que porteu desemboca en una carretera que va a Vila; aneu cap al poble girant a l'esquerra i travesseu-lo. El camí és pla fins les envistes de l'ermita renaixentista de Sant Miquel, una altra joia amagada de l'Aran. Reculeu fins el trencall on veníeu d'Arròs, deixeu-lo i continueu carretera avall. Passareu per l'ermita de Sant Martí i, ja A Aubèrt, desembocareu a la plaça major, on veureu a la dreta l'església del Roser, romànica del S XII i ampliada al barroc. L'església te una magnífica creu processional.
Seguint rectes tal i com veníeu, per la part de dalt de la plaça, al carrer de Sant Martí retrobareu els senyals del Camin Reiau. El carrer s'enfila de valent, i aviat es converteix en un corriol que planeja una mica, però puja aviat decidit fins desembocar a la carretera que du a Betlan. Paciència, per què és molt probable que hagueu d'empènyer la bici. Però la vista val la pena i és un tram que no arriba als 800 metres. Quan gairebé sou a dalt se us incorpora un camí per l'esquerra que ve de Vila.
Betlan és a tocar, a l'esquerra, i la pujada que resta és suau. L’església de Sant Pere és romànica del S XII i XIII, però ampliada (capelles, talles i campanar) el XVIII. La restauració permet veure be el procés constructiu. Des de Betlan hi ha també bones vistes.
Desfeu ara tota la carretera fins què, en un revolt a dreta i a tocar d'una casa, hi surt un camí de terra ample per l'esquerra que agafareu. El camí planeja i només fa una pujada al final, quan desemboca a la carretera de Vilac. La pujada d'1.1 kms a Vílac permet veure la bella església de Sant Feliu (S XII) i la panoràmica espectacular del Mijaran, però entenem que no tothom estarà capacitat per pujar-hi. Us podeu conformar en veure-la des del punt on desemboqueu a la carretera.
Hagueu pujat a Vilac o no, heu d'agafar tota la carretera de baixada fins desembocar a la N-230, que agafareu a l'esquerra en direcció a Vielha. Hi ha voral per on pedalar i, molt aviat, veureu una calçada lateral que us portarà a Santa Maria de Mijaran, lloc on els governadors feien jurament del càrrec. L'església (S XII) va ser volada l'any 1938 i se'n conserva ben poc. Cal destacar, però, l'absis central, similar al de Taüll.
Seguiu per la carretera i aviat arribareu a una rotonda, ja a Vielha. Gireu a esquerra per l'avinguda del Garona i creueu a la dreta el riu per un pontet de fusta que us mena a una placeta on hi ha la seu de Pedales del mundo, l'empresa que organitza rutes de bicicleta de muntanya. Davant l'oficina gireu a esquerra per la vorera, passeu pel costat de l'hospital, desemboqueu al carrer de la Querimònia, gireu a esquerra i troneu a creuar el riu. Dreta per Avinguda del Garona i, al final, dreta per l'avinguda Solan, després d'haver passat pel Palau de Gel de Vielha.

Església gòtica de Sant Martí, a Gausac


Al final de l'avinguda hi ha una rotonda. Heu de girar a esquerra, ho podeu fer per la vorera, sense creuar la calçada, per què de seguida heu de deixar la carretera i entrar al carrer Major de Betren que és al poble on sou ara.
Seguiu el carrer, que puja suau. A banda i banda podeu observar autèntics tresors de l'arquitectura popular aranesa, fins que a dreta veureu les restes de l'església de sant Sernilh. Més endavant trobareu l'església de Sant Esteve, romànic de transició ( S XII-XIII) amb planta quadrada, tres absis i un campanar d'espadanya de dos pisos i una portalada gòtica que dona al carrer Major. Al final del carrer sortiu a la carretera C-28 girant a dreta en una rotonda i baixeu tot dret fins Vielha.
Just quan, a la dreta, s'indica l'entrada als aparcaments 4 i 3 (la gran esplanada on us hem dit que deixéssiu el cotxe), a ma esquerar surt el petit carrer de la Piedà. Agafeu-lo. Després de passar una travessia, el carrer fa una volta a la dreta per girar de seguida a l'esquerra entre cases noves. Gireu llavors a la dreta de nou (de front hi ha unes escales) i sortireu a tocar d'un pont sobre el riu Nere. Travesseu-lo i baixareu pel carrer Major de Vielha. Sou al cap de la vila, aquí podreu contemplar algunes cases patrimonials com Cò de Rodés, Cò de Fedusa i la Tor deth Genreau Martinhon, que avui és la seu central del Musèu dera Val d'Aran. el carrer desemboca a la plaça de l’església, on heu començat aquesta ruta que us ha donat una bona panoràmica del patrimoni arquitectònic i natural de la zona central de la Val d'Aran.
I si us heu fatigat a mig camí, anant a buscar la carretera N-230 trobareu parades de bus. El servei de transport públic de la vall te una freqüència raonable i bona cobertura. Els horaris són al mateix web de turisme que trobareu al final del text. 
Dificultat: Mitjana Distància. 22.50 kms Temps: 2h 20’ (4h 18' amb aturades) Desnivell: 495 mts @: http://www.visitvaldaran.com/ca/

Camí de Vila, amb Arròs al fons i el Portilló al darrere




























Passeg de la Libertat, a Vielha
Campanar de Sant Sernilh de Betren



29/9/15

Les coves de Serinyà i el pla de Martís

Entre els municipis de Serinyà, Porqueres, Fontcoberta i Esponellà, al nord de la comarca del Pla de l'Estany, hi ha el Pla de Martís. es tracta d'una extensa zona agrícola poc coneguda, però amb l'encís dels llocs amb una manera de viure pròpia i un poderós interès natural. I la millor forma de descobrir-lo és pedalant.




























En arribar a una cruïlla de quatre camins deixeu el que porteu i tombeu a esquerra. Passeu una casa (dreta) i desemboqueu en un altre camí. Agafeu-lo a dreta i us endinseu en un bosc fins que sortiu a un camí asfaltat. A ma esquerra hi ha una baixada pedregosa que porta a les coves prehistòriques de Serinyà. Es tracta d'un conjunt de jaciments molt interessants de visitar i especialment importants per a conèixer la vida durant el paleolític.
Per seguir heu d'agafar el camí asfaltat en sentit contrari al del Parc de les coves, a ma dreta. En arribar a les primeres cases gireu a esquerra pel carrer Arbreda i altre cop a esquerra per Reclau Viver. Aquest desemboca al carrer de Sant Sebastià, que agafeu a dreta i, sense deixar-lo, arribareu al poble de Serinyà. Hi entreu passant sota un portal.
Gireu a dreta pel carrer Borriol i, en arribar a una placeta, el deixem per girar de nou a dreta pel carrer de l'Era Mananda. El carrer es converteix en camí abans de desembocar en un de nova urbanització. Gireu a esquerra i de seguida desemboqueu a l'ample i nou carrer de Figueres, que agafareu a dreta. Seguiu-lo sense deixar-lo fins que desemboca al camí de Martís. Teniu una casa enfront. Gireu a esquerra fins trobar un trencall ample que diu Bosquerós a ma dreta i que heu d'agafar (a esquerra diu Martís, però ni cas). Deixeu una bifurcació a dreta i dues a esquerra i seguiu rectes per la pista principal fina arribar a un grup de cases. Tot i que hi ha una tanca (oberta) i diu pas privat, podeu seguir pedalant endavant sense problemes. El camí gira suaument a dreta creueu una hípica immensa.



Un cop passades les construccions de la hípica el camí continua fins desembocar en un d'ample. Sou al centre del pla agrari de Martís. Davant vostre s'obre una gran plana cerealista. Gireu a esquerra i pedaleu entre camps. El camí fa una ziga-zaga. A la segona, a esquerra, hi ha un trencall que porta a un petit aeròdrom d'aeromodelisme. Gireu a dreta deixant una granja a dreta i un petit trencall a esquerra. Desemboqueu llavors en una carretereta, que agafareu a dreta passant un pontet. Poc després la carretereta desemboca a la GIP 521, que també agafareu a dreta; però que aviat deixareu al primer camí de terra que s'obre a esquerra.
El camí corre primer entre camps fins que, després d'un petit rec sec, s'endinsa en un bosquet tot pujant. Aquí els menys avesats potser heu de baixar de la bicicleta. Seguiu endavant fins desembocar en un camí rural asfaltat que agafareu a dreta en baixada. Passeu una granja a esquerra i l'ermita de sant Miquel a dreta.
Arribeu al lloc de Centenys. En una cruïlla de quatre camins (el d'enfront de terra) gireu a esquerra i us dirigiu cap a l'església del poblet, romànica dedicada a sant Iscle i santa Victòria. Volteu l'església seguint la carretera deixant el nucli de cases enfront. Sense deixar la carretera sortireu a la GIV 5136 què, a esquerra, us portarà a Melianta, punt de sortida: Segona rotonda a dreta i sereu al semàfor i al polígon on heu deixat el cotxe.
Dificultat: Fàcil. Distància: 14.75 kms. Temps: 1h 1' (2h amb aturades). Desnivell: 110 metres. Web: www.guiabanyoles.com/?id=elPlaDeMartis


21/9/15

El gegant alpí Stelvio amb les pacífiques Brompton: una pujada solidària

La pujada de Stelvio, a Bormio, als alps italians, és una dels més difícils per a qualsevol ciclista, la podeu conèixer si llegiu Volta a les Dolomites i els Alps italians (Cossetània). Per això, i per la singularitat de les bicicletes, l'esdeveniment anual que organitza Brompton de Llombardia s'està convertint ràpidament en un dels favorits del calendari d'esdeveniments Brompton. Qui gosa dir que aquestes, aparentment, pacífiques bicis urbanes no serveixen de res?
A continuació podeu veure un vídeo que mostra la suor, el dolor i els somriures del desafiament. Sobre aquest esdeveniment anual, en Ronald Amery, de Brompton Itàlia, diu: "Ho vam fer de nou: un any després de la primera edició hem volgut pujar la seva majestat, l'Stelvio, amb les nostres Brompton".
Ho van fer per diversió, per viatjar amb amics, però també per recaptar fons per Soccorso pallasso. Així que no és una cursa sinó un desafiament per donar suport a aquesta organització sense ànim de lucre de Firenze que dóna alguns moments d'alegria als nens a l'hospital amb els seus pallassos formats específicament.
Algú s'apunta per fer l'any vinent una nova pujada al Tournalet, solidària amb ACNUR, com la que ja va fer fa un temps aquest bloc?
Escriviu fent-nos propostes.


16/9/15

Els pobles medievals del Pla de l'Estany

La comarca que presideix l'estany de Banyoles és una gran plana encara força agrícola i ramadera, esquitxada d'estanyols i rierols i amb un gran nombre de pobles molt antics. Per qui creu que els masos espectaculars i les planes cerealistes són patrimoni exclusiu de l'Empordà, us proposem aquesta ruta que volta pels pobles medievals de la zona est de Banyoles.
El castell de Ravós de Terri


Sortim de l'oficina de turisme situada a l'estany de Banyoles, la capital d'aquesta comarca creada l'any 1988. L'oficina és al punt on desemboca el carrer Mossèn Lluís Constants, què agafarem pel carril bici. Després d'una primera rotonda deixarem el carrer per agafar el del Remei, que surt en diagonal. A la carretera de Camós (hi ha un stop i uns indicadors) girarem a la dreta en direcció cap a aquest poble. Visiteu-hi l'església de Santa Maria. Seguiu la carretera GIV 5147 en direcció Palol de Revardit. La ruta puja suaument amb zones arbrades i molt ombrívoles. Passeu Santa Maria de Camós i, un cop a Palol, visiteu-hi el pou de glaç i atureu-vos a veure les restes del castell. Seguiu la carretera, ara en baixada, vers el restaurant la Banyeta i creueu per un pont la C-66 i continueu rectes cap a Ravós del Terri. No te pèrdua. A la primera bifurcació està indicat, a la segona (quan desemboqueu a un camí de terra) també; és al final d'una curta pujada. I a la tercera (molt a prop) heu d'agafar a la dreta i aviat sereu a les envistes d'aquest bell poblet presidit per un castell espectacular. Volteu-lo seguint la murada tot baixant i seguint un camí entre camps en direcció al viaducte de l'AVE, que passareu per sota, i al poblet que es veu al davant, Sant Andreu del Terri. Busqueu el pont romànic damunt del riu Terri i creueu-lo. Per ser amables direm que la restauració és de gust dubtós.
El pont desemboca a la carretera GI 514, que agafareu a esquerra i que, en suau pujada, us portarà fins un trencall a la dreta que diu Santa Llogàia. Agafeu-lo. Es tracta d'un altre poblet d'aire medieval dels diversos que visitem en aquesta ruta. Creueu de nou el Terri per un pontet i continueu per la carretereta fins trobar-vos una casa amb un porxo a ma esquerra. D'aquí surt una pista cimentada també a esquerra que puja fort. Aneu per aquí deixant la carretereta que indica Sant Mer, i aviat trobareu un trencall a dreta que deixareu, seguint un de terra que planeja.
En arribar al primer mas girareu a dreta passant-hi pel davant. Seguiu entre bosc fins sortir a un altre mas. Gireu a esquerra en baixada passant-hi també per la façana. El camí fa un altre ample gir a dreta deixant un altre gran mas a esquerra i, finalment, desemboca en un camí que el travessa. Gireu a esquerra. Anireu a parar al poblet de Sords. No deixeu de visitar l'església de Sant Esteve i el pont medieval, per sort ben restaurat. Passat el pont, desemboqueu a la GI 514 i pedaleu fins Cornellà del Terri. Si voleu menjar o beure, en aquest poble hi ha una mica de tot.

Creuant el pont medieval de Sords


En entrar al poble gireu a dreta pel primer carrer que pugueu (Travessera del Maig). Creueu en diagonal la primera plaça que us surt a esquerra i sortireu a l'església. Deixeu l'eslgésia a esquerra i seguiu pel carrer Major que teniu enfront i què, en un pas força estret, desemboca a un carrer que primer es diu de les Basses i després del Carme. L'agafareu a esquerra.
Aquest carrer es converteix en una carretereta que us portarà vers un polígon industrial i que llavors es diu Avinguda de Mossèn Guitart. Passareu el pont damunt el Remençà. Del rètol que diu font de Sant Jaume ni cas, és aigua no potable.
Seguiu sempre rectes. Deixeu un carrer ample que se us incorpora per l'esquerra i un que us porta a una rotonda sota la C-66. Recte creueu el riu Matamors i just després agafeu a dreta. Un indicador diu Plaça de l’església. Sou a Borgonyà. Passeu de nou el Terri i gireu a esquerra deixant el nucli del poble a dreta i amunt. Passeu sota la C-66 i desemboqueu a la C 150B. A la dreta, i pedalant per la vorera, us portarà al centre de Banyoles.
Un cop dins la ciutat, després de pedalar un bon tros, al cap de munt d'una pujada gireu a dreta pel carrer de vianants (Àngel Guimerà) fins la plaça Major, una plaça porxada de gran bellesa rural. Creueu-la en diagonal i sortiu-ne pel carrer de dalt a dreta (Major), i de seguida esquerra per St. Martirià, fins arribar al famós Museu Darder. Passat el museu gireu a esquerra (Servites) fins desembocar al carrer Llibertat, que agafareu a dreta. A la primera cruïlla (Canal) veureu un parc a ma dreta, darrera uns edificis nous, endinseu-vos-hi fins desembocar al rec Major, un dels que nodreixen l'estany. Seguiu-lo per darrera d'un camp de futbol, entre el parc i una zona enjardinada, fins que arribareu a l'estany. Agafeu el carril bici que el volta cap a l'esquerra i aviat sereu al punt de sortida. Haureu fet una interessant descoberta del Pla de l'Estany i de la ciutat de Banyoles.
Dificultat: Mitjana Distància. 29 kms Temps: 2h 35’ (4h amb aturades) Desnivell: 325 mts @: http://turisme.plaestany.cat/

Qui diu que de masos impressionants només n'hi ha a l'Empordà? 

5/9/15

Sobre les rutes, els mapes i el cicloturisme

Un seguit d'amables lectors que segueixen habitualment la secció de rutes de cicloturisme d'aquest bloc ens sol·licita de publicar mapes de cada ruta o penjar el traçat al wikiloc. Diuen que això facilita el seguir el recorregut.
Aquestes rutes de cicloturisme pretenen ser aptes per a qualsevol mena d'usuari i de bicicleta. Vull dir que pretenen promoure el cicloturisme de veritat, és a dir; la descoberta del territori i el seu patrimoni divers viatjant en bicicleta. Aquest és per nosaltres un dels paradigmes per a conèixer un indret. Així li ho vàrem proposar al director de El Mundo de Catalunya quan ens va fer l'encàrrec quinzenal de traçar una ruta en bici per al suplement de turisme interior INDRETS que el diari publica cada setmana.
Per què aquesta difusió de l'ús turístic i cultural de la bicicleta fos real havíem de prescindir de qualsevol mena d'artefacte tecnològic (GPS, ciclecomputador i similars) i de les informacions que transmeten (quilòmetres, alçada, posició). Érem nosaltres qui havíem de donar tota la informació per què l'usuari pogués fer el recorregut amb les màximes garanties. Per això vàrem optar per un text descriptiu de la ruta. Considerem que aportem moltíssima informació visual que fa molt fàcil recórrer les rutes.
Des de fa uns mesos, però, la revista Descobrir Catalunya ens ha encarregat algunes rutes de cicloturisme, i ens n'encarregaran més. ells les volen en un format diferent. Per això us comuniquem que aviat cadascuna de les rutes que publiquem al bloc tindran la correspondència a wikiloc. No deixarem de redactar i publicar la ruta descriptiva, tal i com ho fem ara; sinó que, a més, hi haurà disponible per a tothom el mapa en aquesta popular pàgina de rutes. Això si, els que només seguiu el mapa de wikiloc probablement us perdreu molts dels llocs que proposem al ciclista/viatger que s'aturin a visitar o a mirar. Serà una llàstima, per què així es perdrà bona part del sentit d'aquestes rutes cicloturistes.
Tanmateix, però, moltes gràcies per les vostres opinions i consideracions que, de bon segur, ens ajuden a millorar.
Salut i pedals.