27/12/09

Tornen les 24 hores ciclistes de Montjuïc



La segona edició de la cursa de ciclisme de carretera de resistència per equips ’24 Hores Ciclistes de Montjuïc’, s'avança tres setmanes i es farà els 12 i 13 de juny usant l'antic traçat del circuït de Montjuïc, on es van fer durant anys les 24 hores motociclistes. L'organització de la prova ha avançat la data de la competició per evitar les altes temperatures que el passat any van convertir la, ja de per si, dura prova de resistència en un infern .
Amb diferents tipus de categories segons el nombre de participants per equip, la carrera repetirà format i tornarà a tenir participants en categoria individual, duo, quatre i sis participants, reservant també un  espai als tàndems. El repte representa una oportunitat única per a tots els amants de l'esport i del ciclisme que volen viure una prova innovadora i diferent a la resta de proves cicloturistes del nostre país.
Amb 300 inscrits en 2009, l'organització espera atreure a un major nombre de participants aquest any, mantenint els preus d'inscripció de la passada edició. Al 2009 l'equip guanyador, l'Andorra ‐ Gran Valira, amb quatre integrants, va completar un total de 212 voltes al traçat de 3790 metres; sumant una distància total de 803,480 quilòmetres i 12720 metres de desnivell acumulat.
Les inscripcions per a l'edició 2010 es poden realitzar ja a través del web oficial de la cursa
http://www.24hcm.com/ i fins al 21 de maig.

25/12/09

La felicitació del lector


L'Oriol Altisench, incansable lector d'aquest blog, ciclista i humanista, ens envia aquesta notable felicitació que El Tourmalet vol pàrticipar a tots els seus amics i a la resta de ciclistes en general.

24/12/09

Un 'tour' pel Poble Nou

Protagonista,a finals del XIX, de la primera revolució industrial, el barri barceloní de Poble Nou torna ara, gairebé un segle i mig després de la implantació del vapor, a ser protagonista del futur de la ciutat. Els obrers manuals i les velles fàbriques han deixat pas a moderns centres culturals, estudis professionals, empreses de comunicació, universitats i centres comercials. Del Besòs fins la Ciutadella, avui us proposem un tour urbà per la nova Barcelona, un passeig pels dies grisos i freds de l’hivern i per pair els exagerats àpats nadalencs.
El ciclisme urbà compagina el pedal amb l’ús del transport públic, en aquesta ruta la línia 1 de la xarxa de rodalies de RENFE (la línia de Mataró) serà la nostra principal aliada. L’agafem fins l’estació de Sant Adrià de Besòs, on comencem a pedalar buscant els nous espais que l’ordenació del litoral i de la desembocadura del riu han deixat a la ciutat.
Sortim de l’estació i travessem pedalant el pas soterrani envers l’avinguda Eduard Maristany per on circula el tram. Anem en direcció Barcelona però girem de seguida a l’esquerra cap al parc del Litoral fins el límit amb la sorra de la platja. Podem fer una volta per gaudir de la quietud ordenada del lloc abans de tornar a l’avinguda Maristany per travessar el riu. Just després del pont tombem a l’esquerra de nou en direcció a la platja. Des d’aquí gaudirem d’una immillorable vista sobre la desembocadura del Besòs amb les tres xemeneies de la antiga tèrmica al fons.
Un caminet ens permetrà pedalar gairebé damunt la sorra fins entrar al parc del Fòrum, a la nostra dreta tindrem la nova planta incineradora d’escombraries. Pels camins de fusta del parc podem enlairar-nos fins la passarel•la que ens portarà sota la gegantina placa fotovoltaica. O si ho preferim, podem tombar a la dreta per fer la volta per la part externa del port Fòrum fins desembocar, després d’una rampa, a la mateix aplaça central del Fòrum. No deixeu, des d’aquí, de fer una bona volta per tots els espais del Fòrum, paga la pena baixar fins l’original platja.
Podeu sortir del recinte Fòrum passant per sota l’emblemàtic (i ara buit) edifici d’Herzog, l’edifici blau. Des d’allà sortireu a la plaça Llevant, on comença la Diagonal. Nosaltres agafarem el passeig Taulat. Si mireu amunt, el disseny i‘alçada dels edificis us farà pensar, en el millor dels somnis, que sou a Mahnattan. Un cop passat el trem edificis singularment alts entre al parc de Diagonal mar. Voltar-lo poc a poc en bicicleta és un dels plaers de descoberta d’aquesta ruta.
A partir d’aquí la ruta es fa més urbana. Seguiu la Diagonal fins Bach de roda, que agafeu a la dreta. Tombeu a esquerra pel carrer Marroc i podreu entrar a un altre parc construir damunt es vells senyals industrials. A la banda de dalt podeu veure la torre de can Ricart, que aviat serà un potent centre cultural on s’ubicarà Linguamón, la casa de les llengües, un bell llegat del Fòrum, entre d’altres. Un curt tram de Diagonal us deixarà al carrer Castella, preneu-lo a la dreta i seguiu per Perú, Llacuna Tànger i Roc Boronat per veure el nucli central de l’anomenat 22@. La seu de la facultat de Comunicació de la UPF, de l’empresa Mediapro, de RNE a Catalunya, d’Indra, BTV, T Systems i altres empreses de comunicació fan de la zona a l’ombra d ela emblemàtica Torre Agbar un dels indrets més originals de la nova ciutat.
Però el Poble Nou de tota la vida no ha mort, al contrari, reneix amb força en aquesta nova etapa industrial. Per Sancho de Avila sortireu a la Rambla. Baixeu tranquil•lament, atureu-vos davant del Casino i tombeu a la dreta per Ramón Turró, el carrer que connecta el barri amb la vila olímpica. Per l’avinguda del Bogatell avall, Icària a la dreta pedalant pel centre de la pèrgola metàl•lica, l’avui romàntic carrer Wellington (amb la magnífica biblioteca central de la UPF i els plàtans que sobresurten de la part del darrera del Parc de la Ciutadella) i Pere IV, sortireu al passeig de Lluís Companys i a l’estació de RENFE d’Arc de triomf, final de la nostra ruta.
Dificultat. Baixa. Distància. 11.00 kms Temps: 2h Desnivell. 95 metres. @: www.bcn.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

23/12/09

Carreteres secundàries al Pla de l’Estany



Les terres d’aigua estan plenes de mites i llegendes. On acaba la història i comença la imaginació? Com pot ser que hi hagi petits estanys que apareixen i desapareixen amb els anys? Què va sorprendre tant al taxidermista Francesc Darder que el va fer enamorar-se de Banyoles? Què fa inspirar els artistes? Carreteres Secundàries pedal per aquesta terra entre llegendària i misteriosa que és el Pla de l’Estany, en un nou episodi acabat d’enregistrar i que forma part de la segona temporada de la sèrie que es començarà a emetre a mitjans gener a les televisions sindicades de la Xarxa de Televisions Locals. La ruta recorre l'església de Santa Maria de Porqueres, a la qual el bisbe Guisall va consagrar de tal manera que tots els que s'hi establien en un radi de trenta passes quedaven sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu. L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular.
Després en Carles Feo, tècnic del museu Darder ens mostra els estanyols i ens porta pels boscos de riba de llac fins el museu, a l’entrada del barri vell de Banyoles. Els darrers anys el centre ha canviat completament, tan a nivell museològic, com arquitectònic i funcional. El Museu Darder d’Història Natural, propi de finals del segle XIX te ara un discurs actual, centrat en la interrelació constant entre el museu i el territori i amb un component naturalista.
Després de voltar pel centre, travessem la plaça major per anar a conèixer l’avantguarda banyolina. Lluís Vilà, escultor i pintor, és l’exemple de com l’energia metafísica de l’aigua del llac et pot posseir i dur-te a fer coses impensables. El seu art ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d'una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un mon enllaunat que donarà pas a diferents instal•lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d'un material dur com l'acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d'acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra consciència. En Lluís ens porta a conèixer les pesqueres, una arquitectura original de l’estany.

Les pesqueres són edificacions instal•lades a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.
L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc. N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i merlets, com la Carpa d'Or. Hi ha qui diu que el seu constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
Acabem el recorregut al Club Natació Banyoles, melic de l’esport del rem a Catalunya i centre al voltant del qual es van fer les proves de rem olímpic als JJ OO de 1992. El futur de Banyoles passa també pels seus joves esportistes.

20/12/09

Go Out, esquí, BTT i activitats outdor a Puigcerdà


És una botiga amb un cert aire de club, és esquí i bicis, però també és un taller i un centre de promoció i producció d’esdeveniments outdor; des de primers de desembre tot això és Go Out, a Puigcerdà (Cerdanya). Amb la idea d’estar present en qualsevol iniciativa esportiva d’aquesta índole de la comarca de la Cerdanya neix Go Out.
El primer esdeveniment que estan organitzant l’anomenen 1ª Setmana Catalana de la Neu, i consisteix en un circuit nocturn que es farà a l’estació de La Quillane (Capcir), durant els dies 2, 3 i 4 de gener.
Però la gran sorpresa que anuncia, Go Out és la posada en marxa de la primera ruta circular a la comarca de la Cerdanya, que portarà per nom Cerdanya 360º. En la versió BTT la ruta consta de 3 etapes, 274,5km i 7.054m de desnivell positiu. La versió trekking de Cerdanya 360º ofereix una ruta en 4 etapes i170,1km en total.
Cerdanya 360º s’estrenarà la propera temporada primavera-estiu 2010, des de Tourmalet us anirem informant!

15/12/09

Més de 10.000 euros pedalant per la Marató




Malgrat la neu, la pluja, el fred i el fangar amb que es van convertir les pistes i camins de l’Alt Camp, diumenge passat els ciclistes de muntanya no van defraudar i van acudir a la marxa BTT de Cabra per la Marató de TV 3. En total els organitzadors van recollir més de 10.000 euros per aportar a la lluita contra les malalties minoritàries. El dia va ser climatològicament terrible, però el bon humor, les ganes de pedalar i l’enorme voluntat de l’organització van mobilitzar centenars de ciclistes de nombrosos indrets de Catalunya. Llàstima del fangar, que va frustrar la marxa de nombrosos ciclistes, doncs els trencaments de canvi i succions de cadena van ser la tònica de la jornada.
Però ni la neu, n el fred ni les avaries van evitar que molta gent es cités ja per l’any vinent a Cabra.

9/12/09

De l'Avencó al Pla de la Calma, un hivern al Montseny



El Montseny, Reserva de la Biosfera és un ric i divers mosaic de paisatges situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes, fet que l’ha convertit històricament en una de les destinacions més visitades del país. La seva biodiversitat extraordinària i la intensa petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel•lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten tot l’any, doncs la climatologia el fa atractiu en qualsevol estació de l‘any. Aquestes característiques el fan molt apte per a ser recorregut en bicicleta, doncs a la seva frondositat i salvatgia se li uneix un territori molt humanitzat i gens perillós. El poble d’Aiguafreda (Vallès Oriental) es troba situat a l'extrem nord-occidental del massís del Montseny, a la vall del Congost, a 404 m. sobre el nivell del mar, i entre la riera d'Avencó i el torrent de Martinet. El terme és boscat de pins i alzines i el municipi te uns 2500 habitants. Entrant a la vila per la carretera que ve de Barcelona, just on hi ha un rètol donant la benvinguda, iniciem la ruta que, de la fondalada on se situa el poble, ens enfilarà amb una pista de ciclabilitat fàcil, amb unes vistes magnífiques, però força dura físicament fins el Pla de la Calma, a 1150 metres, un dels indrets més característics del Montseny i des d’on es pot gaudir d’unes vistes excepcionals.
Podem deixar el cotxe en un solar que hi ha a l’esquerra enfront el viaducte de la carretera C-17. Uns metres més endavant, a ma dreta, neix l’avinguda de Catalunya que agafarem. Aviat circulem en paral•lel a la riera per la riba dreta. Deixem tots els trencalls que surten a banda i banda mentre anem entrant en calor, perquè a la riera la humitat glaça la musculatura del ciclista.
Passem la pedrera dels Frares (2.2 kms), creuem el torrent (2.5 kms) i el tornem a creuar més endavant (4.3 kms). Passem la casa nova de Sant Miquel i el pont de Picamena, que travessa de nou el torrent. Una mica més endavant surt a la dreta un camí que s’enfila de forma contundent i que agafem (5.37 kms). Vigileu que hi ha un cadenat i prepareu-vos per la pujada.

Seguint sempre la pista principal en 5 quilòmetres hem d’enfilar-nos 450 metres de desnivell. Al quilòmetre 9.4 trobem un trencall a l’esquerra, però nosaltres seguim per la dreta tot i que un senyal ens barra el pas. Arribem a Can Clot (10.5 kms), que deixem a la dreta i travessem una tanca. Després el camí es bifurca entre una arbreda que es va espessint, i seguim el brancal superior tot i que és més dolent. Arribem al mas de la Caseta (12,2 kms) i poc després ja som al cap de munt del Pla de la Calma (15 kms). Girem a la dreta direcció Tagamanent. Encara hem de pujar una mica més fins el coll de Terrús.
Deixem un camí que surt a la dreta i després encara un altre. En un nou encreuament de camins (18 kms) arribeu al coll. Val la pena aturar-se una estona a contemplar la vista que hi ha damunt les Agudes i el Turó de l’Home. A partir d’aquí iniciem un descens molt veloç seguint la direcció a Tagamanent. Dos quilòmetres després cal vigilar per no passar-nos el trencall a la dreta que hem de seguir. Com a referència fixeu-vos que, mirant a l’esquerra, veureu dalt la carena el Mas nou de Bellit. Aquí comença el descens real cap a Aiguafreda. Cal anar amb compte perquè és un camí molt pedregós. Els que disposeu de doble suspensió xalareu de valent, mentre que als altres potser us tocarà patir en algun tram. Passeu per can Bellit (21.5 kms) i seguiu pel costat del pou camí avall. Al quilòmetre 27 travessareu una petita pedrera i poc després arribareu al fons del torrent. Seguint-lo recte tornareu al poble d’Aiguafreda i al cotxe.
Dificultat. Mitjana. Distància. 35.00 kms Temps: 3h 10’ Desnivell.955 metres. Cartografia: Montseny (editorial Alpina) @: diba.es/parcs .

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

1/12/09

Carreteres secundàries pedala pel Delta del Llobregat



El rodatge de la segona temporada del programa Carreteres Secundàries avança; el segon programa ha portat l’equip de La Quimera a pedalar pel Delta del Llobregat, un espai tan fascinant com desconegut per la majoria de ciutadans metropolitans. Els nous episodis es podran veure a partir de meitats de gener a les televisions de la Xarxa de Televisions Locals que emeten de forma sindicada. Després d’espantar-nos amb els avions quina panxa gairebé es pot tocar amb els dits quan són a punt d’aterrar, ens dirigim al Portal del Delta, el centre d’interpretació del parc natural, on la regidora de medi ambient del Prat, Alba Bou, explica les característiques de l’espai. Amb ella pedalem per un carril bici que sembla una autopista fins el trencall que ens porta a l’espai protegit, a tocar del nou llit del riu. La zona dels estanys de Cal Tet i ca l’Arana compresa dins aquest recinte és un territori riquíssim en nidificació d’aus, sobretot marines, que passen pal parc durant les seves rutes migratòries. Se n’han arribat a censar més de 350 espècies.
El terreny comprèn gairebé 90 hectàrees situades a la riba dreta del tram final del riu Llobregat, on podem trobar estanys litorals, canyissars, jonqueres, prats humits, pineda, platja i, amb sort, una vintena d’orquídies diferents.
D’allà la ruta de Carreteres Secundàries busca l’antiga i abandonada caserna de carrabiners, avui conservada, i el semàfor marí, també fora de servei, situats ambdós a tocar de les dunes que s’han format a la platja de la Bunyola.


La platja del Prat, fins fa pocs anys insalubre i on el bany era prohibit, és avui en dia un dels paratges més bells de tot el parc. Aquí s’hi està construint la nova seu del CRAM (Centre Recuperació Animals Marins) i aviat hi haurà un seguit de nous xiringuitos que permetran recuperar el tradicional menjar a l’aire lliure que sempre havia estat un dels atractius de la platja del Prat. Avui només en queda un d’aquells antics berenadors,m la Casita del Mar, però aviat el seu aspecte sòrdid serà només un record de quan aquest territori era un ‘no lloc’
Des de la platja la ruta recula per trobar-se amb uns ‘spoters’, els afeccionats que fotografien i indexen tots els avions que s’enlairen i aterren a l’aeroport. Després encara queda per visitar una gran ja del tradicional pollastre ‘pota blava’, raça Prat per ser exactes, i, ja a l’altra banda del riu, la planta de tractament i recuperació d’aigües residuals, un dels equipaments que, amb la dessaladora, han fet variar sensiblement el paisatge del darrer tram del riu.
Si voleu més informació sobre el parc aneu a: http://www.portadeldelta.cat/index.php

29/11/09

De Sta. Coloma a Teià per la Serra de Marina



Doblement maltractada darrerament per la crisi i per la corrupció, Santa Coloma de Gramenet, la popular ‘Santaco’ és una ciutat que, lluny de l’estereotip humil i immigrant, te espais d’un gran interès paisatgístic. Com a porta del tram de la serralada litoral coneguda amb el nom de Serra de Marina, i amb el renovat Besòs als peus, la ciutat és un bon punt de partida de nombroses rutes que recorren la zona i ens permeten conèixer el seu patrimoni natural a més de gaudir d’unes immillorables vistes sobre la conurbació de la gran Barcelona. Amb sortida davant de l’ajuntament de la ciutat, la ruta ens portarà a travessar de sud a nord la Serra de Marina fins creuar la depressió de la riera d’Alella, on comença un nou tram de serralada conegut amb el nom de parc de la Serralada Litoral. A la sortida hi arribem amb el metro, línia 1, estació Santa Coloma. Prenem el carrer Anselm Clavé fins que desemboca al carrer Major, que agafem a l’esquerra. Els que no coneixeu Santa Coloma us sorprendreu del caràcter tan de poble que te el centre. Quan el carrer Major es bifurca agafeu a la dreta pel carrer de Santa Coloma fins el de Sant Jeroni, que també agafeu a la dreta. Davant d’un col•legi gireu a la dreta en forta pujada. Gireu a l’esquerra pel primer trencall i passeu per l’institut. Deixeu un pont, enceteu un tram de pujada i entreu al parc de la Serra de Marina. Passeu per damunt de la B-20 (1’7 kms).
Us enfileu fins un collet i gireu a l’esquerra (2’4 kms), 700 metres després teniu el davant el monestir de Sant Jeroni de la Murtra.. A l’esquerra hi ha una pista amb un cadenat. L’agafeu per enfilar-vos dalt la carena passant per dins un bosquet (4’25 kms).

A dalt deixeu una pista tancada i seguiu pujant fins una petita baixada al final de la qual un trencall us permetrà pujar fins la petita ermita de Sant Climent, del segle XIII (4’70 kms). Aquí teniu un mirador impressionant el nord de l’àrea metropolitana de Barcelona, la desembocadura del Besòs i el Maresme Sud. Torneu al trencall i descendiu a la dreta fins un trencall de sis camins (5.1 kms). Recte aniríeu al poblat ibèric del Puig Castellar, i a la dreta, la que agafareu, a l’ermita de Sant Onofre i el coll de la Vallençana. Travesseu una cadena, entreu en una urbanització i seguiu sempre el camí vel de Montcada. Al 5’6 kms un trencall a la dreta us enfila fins l’ermita. Arribeu a Sant Onofre (5’8 kms), reculeu fins el trencall i continueu a la dreta. La pista va deixant trencalls a les dues bandes fins que arribeu al coll de la Vallençana (7’26 kms). Travesseu l’asfalt, creueu un cadenat i pugeu fins la font de l’Amigó (7’5 kms). deixeu el camí que porta a la pedrera i ascendiu per la pista principal fins arribar a quatre camins (9’2 kms) on agafeu a la dreta, travesseu una altra cadena i enceteu un descens fins el 9’5 kms, on cal girar a l’esquerra. Al 9’8 kms arribareu a un dipòsit d’aigua, tombeu a l’esquerra i entreu en una urbanització. Al primer trencall baixeu per un pronunciat carrer que fa ziga-zagues i que es diu carrer Circumval•lació. Desemboqueu al camí dels Castanyers (10’3 kms).
A la dreta una ampla pista que aviat es converteix en un carrer recentment arranjat us porta fins l’edifici de la Fundació Pere Tarrés (11’5 kms) i el coll de la Conreria uns cent metres després. Travesseu la carretera i seguiu pujant per una pista encimentada durant uns metres. Seguiu sempre per la pista principal i, entre vinyes, arribareu al Turó d’en Galzeran (13’2 kms). Des d’allà un descens us portarà, seguint el GR, a una urbanització que travessareu baixant el carrer principal fins un trencall a l’esquerra per un corriol boscà (de nou GR) que us portarà al coll de Font de Cera (17’5 kms). Creueu la carretera i remunteu per un camí que surt a l’esquerra uns metres més endavant. El camí desemboca en un de més ample que s’enfila fins el coll de Clau (18’9 kms). Ara agafeu el camí que surt a la dreta i que, en un ràpid descens, us portarà fins a Teià (21 kms), i d’aquí la carretera local us portarà a El Masnou i a l’estació de Renfe (24 kms).
Dificultat. Mitjana. Distància. 24.00 kms Temps: 2h 15’ Desnivell.600 metres. @: /www.diba.es/parcsn.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

28/11/09

A rueda del ecologismo



per Rubèn Peris (*)

Últimamente en el mundo del ciclismo está de actualidad un tema que yo ya hacia tiempo que reflexionaba. El planteamiento de la Unión Ciclista Internacional de impulsar la ecología a través de la bicicleta i explotar el lado más ecológico de este, nuestro vehículo, ha disparado los comentarios y las opiniones en este sentido. Yo, primero como aficionado de este gran deporte pero también como dirigente de una de sus pruebas, siempre me he preocupado en mayor o menor medida de este aspecto, fijándome en casos concretos o analizando problemáticas que se derivaran y buscando vías para solucionarlas.
En un deporte como el nuestro, ecológico por esencia, tenemos que ser modelos. No puede ser que inmersos como estamos en una época difícil y llena de contradicciones y ataques no explotemos y potenciemos uno de los aspectos que más a favor tenemos: la no contaminación de nuestro vehículo. La bicicleta se ha convertido en un elemento más, por no decir en uno de los más importantes, de nuestra sociedad: gente joven yendo arribo y abajo por los paseos de las ciudades, excursionistas que suben a las cimas más altas con la bicicleta al hombro, pero también ejecutivos con corbata i maletín que se desplazan hasta su oficina sobre dos ruedas. Esta “globalización” de la bicicleta se ha producido debido a la serie de ventajas que supone frente a las características del coche, y siempre teniendo la contaminación y el calentamiento global como telón de fondo. Si somos modelos en ecología, seámoslo al 100%. Si la gente coge la bicicleta porque no contamina, que los profesionales del deporte den un buen ejemplo de cómo ser ecológicos totalmente, de la misma manera que para promover la utilización del casco se ha normativizado la obligatoriedad de su uso en las pruebas ciclistas profesionales. Es por todo esto que consideraría más que oportuno la modificación de la conducta de algunos ciclistas que, estén escalando un puerto o rodando inmersos en el pelotón, lanzan los bidones en el primer lugar que encuentran, dejando tras el paso de la carrera un reguero de productos y de residuos que, unidos a los envoltorios de los productos de avituallamiento, ensucian tanto la zona por donde se ha pasado como el nombre del ciclismo. La numerosa presencia de aficionados deseos de ver pasar a estos héroes que escalan montañas imposibles y que corren a velocidades estratosféricas va unida al deseo de llevarse un recuerdo de estos deportistas y, en especial en la figura de los niños, estarían, y están, encantados de recibir uno de estos bidones que si no descansan en sus manos quedaran olvidados en un rincón al lado de la carretera.
Dada la dificultad de reutilización de estos bidones o la eliminación en carrera de los envoltorios de la comida, opino que no estaría de más cuidar la ya demasiada manchada imagen del ciclismo contentando al público con un pequeño obsequio que hará que tengan más ilusión y confianza en este deporte, por lo que respecta a los bidones. Por lo que respecta a los envoltorios, no supone ningún esfuerzo el hecho de guardarlos en un bolsilla del maillot para ser tirados en el sitio adecuado al finalizar la etapa. Si hacer felices a los aficionados no es suficiente para alguien, siempre puede pensar en no ensuciar una tierra donde vive gente y contribuir a no contaminar un Mundo cada vez más deteriorado. Seamos ejemplo en todos los aspectos del ciclismo, de manera que el uso deportivo pero también cotidiano de la bicicleta sea sinónimo de ecología, respeto y responsabilidad.

(*) Rubèn Peris és president de la "Volta" Ciclista a Catalunya.
Aarticle aparegut aMeta 2000 i altres mitjans de mconunicació

27/11/09

Èxit sonat de la concentració de bicis plegables de Vilanova


Amb la participació de 120 ciclistes vinguts d'arreu de Catalunya i una impecable organitzacio empesa pel ciclista i blocaire Carles Soler, diumenge 22 es va fer la primera Fira-concentració de bicicletes plegables de Vilanova i la Geltrú, iniciativa a la qual Tourmalet si va sumar des del primer moment.
La idea era reunir bibicletes plegables, tant antigues com modernes, al voltant d'una petita fira i, com a complement, fer una volta per ensenyar la ciutat a la gent que va venir de fora; va ser un tomb de 7 km per carrers i passejos que va funcionar francament bé. Potser el dia no va acompanyar massa al començament i va restar afluència de públic, però al final va sortir el sol i totthom va quedar molt content..
Les col.col·laboracions de l'Ajuntament de Vilanova, de les marques comercials de bicicletes Dahon, Brompton, Birdy, Monty, Orbea i Strida, de la casa de productes Verofit, de molts voluntaris que sense ells no hagués estat possible la cita van contribuir a fer més exitosa la Concentració.
A la trobada s'hi van poder veure bicis de tot tipus, entre elles un tricicle plegable, un popular personatge vilanoví, en "Tot arreu" i persones de totes les edats, cosa que era l'objectiu.
Van sortir a pedalar per la ciutat uns 120 ciclistes i va ser molta més gent la que va passar per la fira, tant a mirar com a provar les bicis que les diferents marques tenien en els seus estands.
En l'acabar la pedalada es van sortejar una bicicleta Orbea i d'un lot de productes de la casa Verofit.
I cap a casa, bo i esperant la segona edició de la trobada, o alguna altra inicativa que es pugui dur a terme a qualsevol altra ciutrat del país.

16/11/09

Badalona protagonista del retorn de Carreteres Secundàries


La segona temporada de Carreteres Secundàries ha engegat als carrers de Badalona. La tercera ciutat de Catalunya és la protagonista del primer episodi enregistrat de la segona temporada del programa que emet la Xarxa de Televisions Locals.
La ruta s’inicia al coll de la Conreria, des d’on es veu perfectament la vall que, des de la cartoixa de Montalegre, llisca cap al pla on s’assenta la ciutat. Entrant a Badalona per el Pomar, un dels barris construïts de qualsevol manera i sense cap mena de servei a finals dels seixanta i avui millorat gràcies a la dura lluita dels seus veïns durant gairebé quaranta anys, la ruta va a buscar la redacció de la revista Descobrir Catalunya.
Des d’allà, i acompanyats pel seu director en Joan Morales, el programa dedicat a la que serà capital cultural de Catalunya l’any vinent, descobreix els carrerons rurals de Dalt la Vila i visita les restes de l’antiga Baetulo amb especial èmfasi a la casa dels Dofins, de la ma de Joan Mayné, director del museu de Badalona.
Després de trobar a l’escriptora Sílvia Soler a la plaça que porta el nom de la seva mare, la també escriptora Carme Guasch, la ruta busca la Rambla de Mar i pedala fins la fàbrica d’Anís del Mono, on el seu gerent, Antonio Guillen, mostra amb tot detall aquesta joia de la indústria catalana en ple funcionament avui en dia (5 milions d’ampolles l’any), fent servir el mateix alambí que a finals del XIX va instal•lar el seu fundador, Vicente Bosch. Després d’anar de compres pel carrer del Mar,. el programa acaba a la renovada passarel•la del Pont del Petroli, orgull de la nova ciutat que mira al mar i s’emmiralla en ell.
Carreteres Secundàries és un programa produït per La Quimera, dirigit per Josep Serra, presentat per Rafael Vallbona i amb la realització tècnica d’Anna Bello.

15/11/09

Nova botiga de Tribike Factory



Si fins ara Tribike Factory de Cabrils era una de les botigues de bicicletes a tenir molt en compte al Maresme, amb la inauguració de la nova botiga se situa com el referent indiscutible pels usuaris de la bicicleta a la zona sud de la comarca. Sense moure’s del seu extraordinari emplaçament al carrer de la Vela 14, de Cabrils, (que te un aparcament del que cap altra botiga de bicis disposa) Tribike Factory ha duplicat la superfície en ocupar la totalitat de la nau industrial de l’antiga empresa tèxtil de la família Jorba. Canviant telers per bicis, però respectant l’estructura arquitectònica industrial tradicional, els Jorba, Albert pare i fill, han donat l’empenta definitiva a Tribike per convertir-la en la botiga principal botiga de bicicletes del Maresme, i de llarg la que disposa de més llum natural per poder veure bé la bici que ens te el cor robat.
Tribike segueix fidel a les marques que li han donat anomenada però ampliant la gama per mor de disposar de molt més espai: KTM, Lapierre, Felt, Conor, Scott, marca de la qual ja disposen del nou catàleg de bicicletes de carboni, a més de qualsevol altra marca que el client sol•liciti. Però no tot són bicis a la nova Tribike; el calçat te el seu espai propi, ampli i còmode per emprovar-se una gama de sabates suficient per les necessitats de la majoria de ciclistes; la zona de roba disposa de dos nous emprovadors on podeu mirar si us queda bé el nou equipament de la botiga, i a l’entrada trobareu una taula amb un notable desplegament informatiu de qualsevol cursa o marxa que se celebri per la zona. Suspensions, pedals, grups i frens tenen una vitrina on es deixen veure perfectament.

Tribike Factory es al carrer de la Vela, 14, de Cabrils (Maresme). És obert de 10 a 14h. i de 17 a 2030h. De dilluns a la tarda a dissabte a la tarda, i els podeu trobar a 93 753 72 17 o a tribikefactory@hotmail.com. Ara ja només els falta un lloc web d’acord amb l’excel•lent espai que acaben d’inaugurar.

4/11/09

COP15, passejades ciclistes pel clima, diumenge 8 a Barcelona


COP15 és la Conferència de l’ O.N.U. sobre Canvi Climàtic que tindrà lloc a Copenhague les dies 7 a 18 de desembre. L’objectiu de la Conferència és arribar a un acord global i ambiciós sobre el clima del planeta.
L’Ambaixada de Dinamarca a Espanya, en col.laboració amb l'ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i les empreses i entitats col.laboradores, convida a participar en una passejada ciclista pel clima el dia 8 de novembre a Barcelona, i a que envii el seu missatge de suport a la COP15 i per la sostenibilitat.
El passeig ciclista a Barcelona sortirà del Parc de la Ciutadella i recorrera un circuit urbà d’uns 7 kms. Rodejant el barri gòtic, baixant per la Rambla i enfilant el Passeig de Colom fins el Poble Nou, i retornant al Parc de la Ciutadella. La duració aproximada de la pedalada serà d’una hora.
Un cop s’acaba el recorregut al Parc de la Ciutadella es farà entrega d’una bossa d’obsequi a les primeres
1.500 persones inscrites.
Tant al inici com al finalitzar el passegi hi haurà uns parlaments institucionals sobre la importància de la Conferència COP15 i les negociacions sobre el Canvi Climàtic. A la carpa de l’organització els participants a la pedalada i demés visitants podran enviar el seu missatge de suport a que la COP15 fructifiqui en un acord global i ambiciós, així com consultar informació sobre les iniciatives que es duen a terme per a minorar els efectes del canvi climàtic a Dinamarca, Catalunya i Barcelona.
L’hivernacle del Parc de la Ciutadella acollirà l’exposició itinerant “Dreams on Wheels” sobre l’us de la bicicleta a les ciutats, del 8 al 15 de novembre. L’entrada és gratuïta.
Els que tenguin gana a l’acabar la pedalada podran menjar-se un o més hot dogs al carret del francfurt solidari. El hot-dog o francfurt és un mos típic de Dinamarca, i els que la Fanny Posselt reparteix arreu del món són gratuïts, però s’agraïrà la vostra aportació a una causa benèfica.
Inscriu-te aquí a l apassejada ciclista pel clima:
http://www.cop15.es/catala/formulari.html


Missatge de l'ambaixador de Dinamarca sobre el canvi climàtic.
El canvi climàtic és una realitat que ens afecta a tots i les seves consequències seran cada cop més preocupants si no aturem el seu avenç. El govern de Dinamarca treballa durament per a s’arrivi a un acord global i ambiciós durant la propera Conferència de l’O.N.U. sobre Canvi Climàtic (COP15), que se celebrarà a Copenhague al desembre. Abans, del 2 al 6 de novembre, tindrà lloc a Barcelona la darrera Reunió Preparatòria de la Conferència, que esperem suposi un pas endavant decisiu en les negociacions del nou acord pel clima.
Des de l’Ambaixada de Dinamarca a Espanya volem contribuir a canviar les coses. Per això hem pres la iniciativa d’organitzar les Pedalades pel Clima a Madrid i Barcelona i la campanya “envia el teu missatge a Copenhague” que recollirà el suport de la societat espanyol a la Conferència de Copenhague. No podem esperar més, necessitem un compromís pel clima ja! La bicicleta, com a mitjà net i saludable, és el símbol ideal d’aquesta iniciativa: no hi ha millor manera de manifestar el teu suport a un acord global a Copenhague que “donar-li als pedals” .
Vine i pedaleja amb nosaltres pel clima, el teu esforç compta

30/10/09

Nous episodis de Carreteres secundàries


A partir de primers de l’any vinent la Xarxa de Televisions Locals emetrà nous episodis del programa Carreteres Secundàries, que produeix La Quimera, dirigeix Josep Serra i presenta Rafael Vallbona. Seran dues noves temporades, 26 programes en total, a través dels quals es mostraran noves rutes, territoris i personatges del país tot rodant en bicicleta.
Els primers programes de les dues pròximes temporades, que es començaran a enregistrar a mitjans novembre, seran rutes per Badalona, el Delta del Llobregat i el Pla de l’Estany. Està previst que als tretze darrers capítols les rutes es realitzin amb la participació de cicloturistes de cada territori que es visiti.
A Carreteres secundàries no és tant important el final de la ruta, sino què passa pel camí i quina gent s’hi troba. Tot comença en desviar-se del camí principal, la marxa s’alenteix i els ulls i la ment s’obren a les coses noves que es descobreixen. Al marge del corrent principal hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea que puguem tenir del país. I si a més el viatge es fa poc a poc, sense el soroll que no permet escoltar ni ser escoltat, aleshores tot pren una altra dimensió.
Cada capítol correspon una ruta sencera que després espot consultar al web del programa. Compartint la idea de J.V.Foix ‘m’exalta el nou i m’enamora el vell’, Carreteres secundàries planteja un recorregut per connectar llocs i persones, tant d’ahir com de demà, per entendre millor el present. La mirada curiosa de Carreteres secundàries i el cop de pedal conformen la manera honesta, esforçada i divertida de fer participar l’espectador d’un viatge a Itaca singular.
Des de El Tourmalet us anirem informant del procés d’enregistrament dels nous capítols de la sèrie

29/10/09

De Calella al delta de la Tordera

La tardor benèvola que estem tenint allarga la nostàlgia de l’estiu. Per això, abans que el mal temps ens aparti del litoral, us proposem una passejada ciclista tranquil•la i familiar per acomiadar com es mereix aquest paisatge que associem a les vacances.
Catalunya te molts quilòmetres de litoral però tractat de manera desigual, fet que impossibilita que es puguin fer llargues tirades sense haver de baixar de la bici o haver de sortejar rials, construccions de tota mena o vies del tren. Hi ha municipis que el tenen urbanitzat i convertit en un passeig, n’hi ha d’altres que el mantenen en un encertat grau feréstec, podríem dir-ne, i encara n’hi ha que el tenen abandonat als efectes dels temporals. És per això que traçar un recorregut llarg i amb un paisatge atractiu, no és una tasca gaire fàcil.
El Delta de la Tordera, al límit de les comarques del Maresme i la Selva, és un paratge poc conegut i molt divers. Des de les platges fins l’illa que fa just en creuar el centre de la vila a la que dona nom, passant pels aiguamolls de can Raba o la roureda més pròxima al nivell del mar de tot el país, la diversitat d’aquest petit riu, el fan una destinació atractiva per fer una tranquil•la matinal de bici.
La millor manera d’acostar-se a l’inici de la ruta és anar-hi amb tren, amb la línia C-1 de Renfe Rodalies. Baixeu a Calella. Pedaleu en direcció a Barcelona pal carrer Anselm Clavé, paral•lel a les vies del tren, seguiu pel Passeig de les Roques fins on comença el passeig marítim ja a l’altra banda de les vies, a tocar de la platja. Hi ha un pas soterrat per accedir-hi. Sou a la plaça de Ròmul Bosch i Alsina. Poseu el comptador a zero i inicieu la ruta. El carril bici és ample i està molt ben cimentat i senyalitzat, tot i això vigileu perquè molta gent hi camina. Després de travessar la riera de Capaspr deixeu el carril i us endinseu en el magnífic passeig de Manuel Puigvert, un dels llocs més bells de Calella. Deixeu l’estació del tren a l’esquerra, volteu el petit i endreçat cementiri, creueu la riera dels Frares i ja sou a Pineda de Mar.
Aquí la circulació en bici pel litoral és desigual. El primer tram circuleu per la platja, però després d’un circuit de karts més val que passeu les vies pel pas soterrani i seguiu pedalant pel passeig marítim fins una rotonda. Poc després hi ha un ample pas soterrani i podeu tornar a la banda de la platja. Aquí comença un carril bici per la platja, seguiu-lo fins endinsar-vos al terme de Santa Susanna, on hem d’estar atents. El paisatge urbà o d’hotels que hem tingut fins ara a la banda interior canvia radicalment en favor dels conreus d’horta i fins i tot de la petita ermita del Crist de Balasch que veiem entre albergínies i enciams. El camí, però, ha deixat d’estar asfaltat i pot tenir un cert transit de vehicles. Quan arribem als primers hotels a tocar de la platja la ruta es complica. Tot i que hem de buscar sempre el pas més proper al mar, això no és possible a voltes, o sigui que hem d’anar saltant cap a l’avinguda dels Pins, a tocar de la via del tren, fins el límit amb Malgrat de Mar.
Sabreu que sou a Malgrat perquè comença un carril bici per la platja que, al final, us aboca al carrer de la Pomereda. Deixeu el poble a la vostra esquena i us endinseu per un tram lleig ple de fàbriques a tocar de la platja, però aviat arribeu a la zona de càmpings i, al final del camí, si voleu anar a la desembocadura de la Tordera, no us queda més remei que empènyer la bici per la sorra,p e`ro val la pena endinsar-s’hi.
Per tornar reculeu fins la carretera de Mas Bages, que surt a la dreta just on comencen les fàbriques i creua la magnífica horta que fa la llera del riu. A la primera cruïlla trenqueu a la dreta opcionalment pel camí del Pla si voleu anar fins al bell mig del riu de la Tordera, que no sempre baixa. Si trenqueu a l’esquerra aneu cap al centre de Malgrat. Arribeu a una rotonda, trenqueu a l’esquerra i busqueu els carrers que us portin cap a mar i l’estació de la RENFE. Tots els trens que hi passen van a Barcelona,. Consulteu horaris.
Dificultat. Baixa. Distància. 15.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell. inapreciable. @: ccmaresme.cat

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

19/10/09

Dos ceretans líders de la copa d’Espanya de ciclocros


Els corredors de Cerdanya José Antonio Hermida i Miki Bort són els líders destacats de la copa d’Espanya de ciclocros després de les dues primeres curses celebrades a Valladolid i Zamora. Ambdós es van imposar implacablement a les dues competicions, Hermida a elit i Bort a màster 40.
Mentre que el domini del corredor de Merida BTT ja s’esperava, l’eclosió de MIki Bort (Esports Iris - C.C,. Tupedala) va ser una sorpresa en l’ambient del ciclocros espanyol. Tot i que ben probablement no li va fer gota de gràcia haver de lluïr la bandera espanyola al maillot de líder, el de Puigcerdà concentrarà tots els seus esforços enguany en córrer la competició espanyola, abandonant la Copa Catalana que l’any passat va dominar abastament.
La pròxima cursa es corre a Euskadi el dia 8 de novembre.

15/10/09

Tour 2010 El centenari dels Pirineus


El Tour de França 2010 presentat ahir a París, retrà un merescut homenatge a la primera etapa de muntanya de la seva història: la Loucho - Baiona, de 326 quilòmetres, que l’any 1910 va suposar una agosarada revolució en la història del ciclisme.
Entre el 3 i el 25 de juliol el Tour recorrerà els 3596 quilòmetres que ahir es van fer públics. L’edició 2010 de la Grande Boucle començarà a Rotterdam, només tindrà una contrarellotge i pujarà 23 ports, 4 etapes als Pirineus i només 2 als Alps. Les tapes pirinenques seran: 18 de juliol Revel – Ax 3 Domaines, 19 de juliol Pamiers – Bagneres de LOuchon, 20 de juliol Bagneres de Louchon – Pau i 22 de juliol Pau – Col du Tourmalet.Aquesta etapa, tres dies abans d’acabar la cursa i l’endemà de que s’hagi pujat un altre cop el Torumalet en la quasi repetició de l’etapa mítica de 1910 (Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque), pot dictar sentència en un any especialment muntanyenc que augmenta les possibilitats d’Alberto Contador (si te equip, si ei deixen córrer, si la investigació de la justícia francesa a l’Astana per presumpte dopatge al Tour 09 no prospera...)

L’etapa mítica a l’abast dels cicloturistes
Els cicloturistes i cicloesportietes poden recórrer la primera etapa de muntanya que es va fer al Tour l’any vinent farà un segle, i en versió autèntica i original, fins a Baiona, no fins a Pau com els professionals faran.
El dia 5 de juny es corre la Luchon - Baione, clàssica randonée cicloturista no competitiva i sense cap mena de classificació, que recorre els mateixos camins que els ciclistes de llegenda van fer l’any 1910. Esperem que en l’edició del centenari El Tourmalet sigui de nou allà com l’any 2008 per reviure la memòria dels pioners del ciclisme, d’uns herois que van fer gran l’esport que ens estimem. 5.257 metres de desnivell positiu i 327 quilòmetres ens esperen. Algú vol venir?

Una epopeia del seu temps
L’any 1910 Henry Desgrange estava satisfet a mitges de com havia funcionat el Tour. El periòdic l’Auto, havia augmentat les vendes fins 200.000 exemplars diaris durant els dies que durava la prova i el nombre de participants havia augmentat fins els 150, dels quals 55 l’havien acabada. Però el guanyador, el luxemburguès Nicolas Franz, havia dominat de manera abassegadora tota la competició guanyant en sis etapes i traient emoció a la cursa. Desgrange buscava una fórmula innovadora per rellançar el Tour i va ser el seu col•laborador Alphonse Steines qui la hi va donar.
Algú li havia parlat de la regió de la Bigorre, als Pirineus. Era un lloc on la gent adinerada anava a prendre les aigües, però també era un indret que tenia unes impressionants rutes de muntanya d’una bellesa salvatge. La gent del lloc anomenava a la zona El cercle de la mort, perquè més d’una vegada s’havia dit que, a més de vaques i cavalls, els ossos ferotges també havien devorat algun granger. Hom parlava d’esquelets humans descoberts al mig de la muntanya. Aquests cols tant perillosos, però tant meravellosos a la vegada, eren L’Aubisque, el Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde.
Aquella primavera de 1910 Steines va visitar el lloc seguint instruccions de Desgrange. No cal dir que tots dos estaven convençuts d’avantmà que calia que el Tour travessés els Pirineus per donar una nova emoció i diversitat a la cursa. Després de prometre a les autoritats i ciutadans de la zona que l’organització del Tour ajudaria a construir una carretera digne de rebre tal nom, Steines va llogar un cotxe i un xofer a la població d’Eux Bonnes, al peu de l’Aubisque i per allà es va dirigir cap el Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir que el cotxe seguís avançant. Però Steines va fer retornar el xofer al poble i ell va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí en cas de nevada. Diuen que va passar el cim amb enfonsat de neu fins la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges tothom el donava per mort. Després d’escalfar-se i de recuperar-se, va posar un telegrama e Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable. Firmat: Steines”. Al més d’abril es va presentar el recorregut de la vuitena edició del Tour de França que incloïa la travessa dels principals colls dels Pirineus. La vuitena edició de la cursa només va comptar amb 110 participants a la sortida.
La primera etapa de muntanya del Tour va començar a Bagneres de Luchon i va acabar a Baione després d’escalar el Peyresourde, l’Aspin, , el Tourmalet, el Soulor, l’Aubisque, el petit Osquich i unes quantes cotes més sense importància, total, 327 quilòmetres. Octave Lapize, que va ser el guanyador de l’etapa amb un quart d’hora d’avantatge sobre Lafourcade i que posteriorment també va ser el guanyador de la cursa, va franquejar el Tourmalet en segon lloc. En passar es va encarar als organitzadors i els va escridassar tractant-los d’assassins. L’etapa havia començat a dos quarts de quatre de la matinada i molts participants la van acabar ben entrada la nit i dalt dels cotxes. Lapize va trigar 14 hores en fer-la. El darrer classificat, Georges Cauvry, va trigar-ne 22 i va arribar a Baiona de matinada. L’organització, però, no en va desqualificar a cap.
El relat periodístic de les heroïcitats dels ciclistes de principis de segle XX pels camins dels Pirineus va atraure amb força el públic. El diari l’Auto, patrocinador de la cursa i que relatava dia a dia l’avenir de la competició, passava a vendre 300.000 exemplars cada dia. Ara bé, curiosament, i malgrat la duresa d’aquella primera vegada que es va travessar la serralada, la victòria de Lapize no es va decidir als Pirineus, sinó a les etapes planes que anaven cap a Brest i Caen.

(El relat històric està extret del llibre ‘De Donòstia a Portbou’, de Rafael Vallbona i Llorenç Pros, ed. Proa)

12/10/09

Dins el Cycletourism congress, descobrir l'Empordà pedalant


El cicloturisme és una activitat lúdica, que promou l’activitat física i la descoberta de nous paratges. és una forma de turisme que no contamina, ni ambientalment, ni acústicament i promou el respecte al paisatge. És per això que els gairebé 300 participants al Cycletourismcongress Costa Brava que es va fer a primers d’octubre a la Vall d’Aro (Baix Empordà), al manifest final van reclamar a lesa administracions que vetllin perquè l’exercici dels drets dels ciclistes es desenvolupin amb llibertat i seguretat i amb coordinació amb les xarxes i polítiques cicloturistes europees.
Però, amés, el cicloturisme desestacionalitza l’oferta turística i l’està fent créixer malgrat la crisi, tal i com van demostrar les experiències presentades a l’encontre per ponents catalans, bascos, francesos, alemanys, danesos i britànics.
Entenen que tant cicloturista és un viatger amb alforges, com algú que vol assolir un repte esportiu personal, ja sigui per carretera o muntanya, com aquell que recorre el món durant llargs períodes de temps amb la seva bicicleta, Catalunya és un país amb una enorme potencial per a la pràctica del cicloturisme del tipus que sigui: turisme, esport, filosofia, activitat física o repte personal. És per això que el congres també va reclamar un esforç per especialitzar els allotjaments i integrar-los en l’activitat.
Paral•lelament a les sessions teòriques, cada tarda els participants van conèixer alguns racons de la Costa Brava des de les seves bicicletes. Per gaudir de la bellesa del país, el Baix Empordà disposa d’una xarxa de 255 quilòmetres de rutes pensades per a cicloturistes que cada any capten l’atenció de més visitants, sobretot estrangers, però també de catalans. Aquesta xarxa es complementa amb les vies verdes del carrilet de Sant Feliu a Girona i de Palamós a Palafrugell i aviat es pot veure beneficiada de la política de carreteres compartides entre ciclistes i vehicles a motor els caps de setmana, a l’estil que es ve fent de fa anys a Bisdcaia. Així, visitar la Costa Brava en bici serà un nou atractiu turístic, de lleure i cultural que també beneficiarà econòmicament el territori.

Probablement Josep Pla mai no hauria pedalat per la carretera que uneix Sant Feliu de Guíxols amb Tossa (GI 682), a tocar de l’ermita de Sant Elm on Ferran Agulló va imaginar aquella costa tan brava. Si ho hagués fet hauria tingut una visió més potent encara del país, amb els roquissars escarpats fins a trenc d’ona, les pinedes arran de mar, les raconades esqueixades a la muntanya que formen les cales del Senyor Ramon o Salionç i, ja en arribar, la impressionant vista de la vila vella de Tossa. Aquesta carretera és una de les que, si ho acorda el Govern serà compartida, amb prioritat per als ciclistes, els caps de setmana. Els participants al congrés van sortir de Santa Cristina d’Aro i, per la via verda del carrilet, van arribar a Sant Feliu (11 kms). Van deturar-se uns minuts a contemplar la bellesa del monestir de la Porta Ferrada i d’allà van pedalar pujant i baixant les costes que recorren la costa (21 kms), fins arribar a Tossa de Mar (33 kms).
A l’endemà la ruta els va portar de Santa Cristina a Sant Feliu per la mateixa via verda (11 kms), i des d’allà per l’antiga carretera de Palamós i l’avinguda de s’Agaró, per evitar transit, fins a Platja d’Aró (15 kms). Per l’avinguda d’Andorra van pedalar fins Sant Antoni de Calonge i van resseguir tota la badia fins el port de Palamós (18 kms). Van creuar la Fosca i, just a l’accés a aquesta platja des de la C-31, van agafar la nova vida verda de l’antic tren de via estreta que els va portar per Mont-ras fins Palafrugell, on l’any vinent es farà el congrés (26 kms)., Des d’allà, pel camí de Calella, van arribar al Port Bo (30 kms) just a temps per veure la posta de sol. El país és més bell des d’una bici.
Santa Cristina d’Aro-Tossa de Mar. Dificultat. Mitjana. Distància. 33.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell. 300 metres. Cartografia: www.viamichelin.es
Santa Cristina d’Aro-Calella de Palafrugell. Dificultat. Baixa. Distància. 30.00 kms Temps: 3h Desnivell.160 metres. @: http://www.baixemporda-costabrava.org

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

La sostenibilitat insostenible


No és una llegenda urbana, malauradament és veritat: el Bicing, la gran aposta de Barcelona per un transport públic sostenible, és absolutament insostenible. Hi ha un estudi d’una consultoria medioambiental que no s’ha fet públic, que delata que la quantitat d’emissions de CO2 que els usuaris de la bicicleta pública estalvien a l’atmosfera de la ciutat és superada amb escreix per la quantitat d’emissions de CO2 que provoquen les furgonetes del sevir amb les seves anades i vingudes constants per tota la ciutat traslladant bicis d’una estació a l’altra o reparant-les.
No és una denúncia contra la política de l’ajuntament de Barcelona, d’això ja se n’encarrega amb constància de flagell la redacció de la Vanguardia, diari que odia editorialment les bicicletes i els qui les conduïm. Es tracta de donar un toc d’alerta per millorar la gestió del servei i fer-la més eficient ambientalment, perquè per això es va crear. No n’hi ha prou amb presumir de l’èxit del Bicing i de com s’hi emmirallen moltes altres ciutats, cal que el mitjà respongui a les necessitats polítiques pel qual es va crear.
Esperem comprovar com funciona ambientalment a Girona o Sevilla, que ja el tenen en funcionament, i altres ciutats que el tindran aviat com Madrid o Badajoz.

8/10/09

Hem tornat a pujar a un tricicle


El somni d’infantesa torna a ser realitat. Qui no havia demanat als reis un tricicle, qui no havia fet quilòmetres pel passadís de casa amb ell bo i posant cara de velocitat? Tots aquests records d’infantesa han reviscolat en provar el tricicle Montseny que Bicicletes JM fabrica a Sant Celoni.
Un tricicle per la carretera? I tant. A banda d’estar degudament homologat, el tricicle de JM és una màquina absolutament apta per a recórrer llargues distàncies, i fins i tot presenta com a accessori un carretó per portar-hi equipatge. Em veig travessant de nou el desert de Mohawe, però aquest cop ja no damunt d’una Harley, sinó amb una d’aquestes màquines fabricades al Vallès. Qui s’hi apunta?
Per gentilesa del responsable del centre BTT del Pla de l’Estany present al Cycletourism congress Costa Brava vam tenir l’ocasió de provar una d’aquestes màquines. D’entrada et fa l’efecte que et costarà fins i tot enfilar-t’hi, però l’estranya sensació d’anar tan ajagut desapareix al cap de cinc minuts. La posició del cos és summament natural, amb la ronyonada premuda contra el seient anatòmic. La pedalada, lluny de ser complicada com havíem imaginat, és d’allò més natural, doncs, amb cada cop, no fem més que col•locar encara millor el tronc al seient. És com quan seiem a les màquines de ‘fer cames’ del gimnàs. Un cop habituats la conducció és molt senzilla i divertida. Equipat amb una transmissió normal de bici (el grup és un Shimano) canvis i frens no suposen cap complicació, i la direcció, amb els punys del gran manillar a banda i banda del cos, és d’allò més fàcil.

Rodar en pla amb el tricicle és divertit. A la que controles la distribució del pes i la frenada pots fer unes derrapades de ral•li. Ens falta provar-lo en costa, pujant colls de muntanya. Aquí, segurament, el seu pes, doncs la unitat provada està fabricada en acer, serà unhandicap. Personalment sóc dels que m’agrada enfilar-me damunt dels pedals quan pujo. No se si em costarà gaire d’acostumar-me a escalar confortablement assegut. Ara, suposo que quan li agafes el truc ha de ser summament plaent. Proveu-ho i ja direu. A la botiga de Pineda de Mar, o al mateix estany de Banyoles podeu llogar-ne un per una estona.
Contacteu-hi a: Bicicletes JM, c/Tarragona, 5. Pineda de Mar. Telèfon: 93 762 32 90 http://www.bicicletasjm.com/

5/10/09

Pel pla de Llívia. La solana dels Pirineus


La Cerdanya és un dels territoris del sud d’Europa amb més hores de sol. La seva privilegiada orientació est-oest, única als Pirineus, la converteixen en un país molt apte per la pràctica dels esports a l’aire lliure, no sols l’esquí, fins i tot en ple hivern. Avui proposem una ruta circular al voltant de la plana nord de la comarca, que s’estén entre la capital, Puigcerdà, i la vila de Llívia, i que s’escampa fins els pobles nord catalans d’Osseja i Palau de Cerdanya, en territori francès.
Sortim de la plaça de Santa Maria de Puigcerdà, presidida pel campanar. La plaça ha estat remodelada i llueix els seus discrets encants pirinencs. Situats d’esquena al campanar, agafem el carrer Major que surt per l’esquerra en direcció oest. Plaça del Rec, carrer doctor Andreu i, després d’una ínfima rotonda, passeig de la Sèquia, amb la rambla en mig. Més endavant, trobem la sèquia a l’esquerra i la seguim pel camí de Rigolisa fins l’ermita del mateix nom (2.3 kms)
Deixem l’ermita i seguim per la pista que surt a l’esquerra fins una cruïlla, la creuem i entrem al parc presidit per un nou estany on es recullen les aigües del Carol. Fem el tomb a l’estany i seguim per un camí enquitranat a la dreta que ens porta a la Nacional 9 francesa, Baixem per la carretera fins Ur. La segona cruïlla a ma esquerra es diu Camí de Llívia; l’agafem.
Aviat s’acaba l’asfalt, però el camí és bo i a penes puja. Veiem Llívia al davant. Entrem a la vila i seguim el carrer recte fins el final. Ara seguim els senyals que diu església guiant-nos per les envistes del campanar. Pugem fins l’església de Nostra senyora dels Àngels i continuem la ruta per un carrer que surt a l’esquerra i que du un senyal de direcció prohibida al que no fem cas. El carrer, després d’estrènyer-se molt, desemboca en un de travesser que agafem a l’esquerra. Aviat es converteix en un camí que, tot i que diu que no te sortida, segueix fins la carretera d’Estavar. Esquerra fins Estavar, on paga la pena de visitar l’església romànica de Sant Julià. Seguim la carretera direcció Sallagosa, deixant el trencall a Bajande i Caillastre.
Al quilòmetre 11.3 deixem la carretera i descendim de cara, tal i com venim, per un camí que ens surt a la dreta. i, entre còdols, baixa fins la llera d’un rierol que travessem. Des d’aquí, fangosa, la pista s’enfila fins Mas Sant Josep, que voltem fins la carretera de Llívia. La creuem en direcció al mas Gorguja, una joia de l’arquitectura rural pirinenca.

Amb una ziga-zaga esquerra dreta creuem un rierol per un ampli pont. Enfront tenim un xalet nou, agafem el camí cap a la dreta i deixem un d’ample i enquitranat que, a la dreta, porta fins a Llívia. Pedalem fort, ens incorporem a un que ve per la dreta i seguim corrent fins que la pujada obliga a treure pinyons. Voltem un antic abocador i seguim, ara en un tobogan, fins mas Concilliabre i la carretera de Càldegues. L’agafem a la dreta fins el poble. A l’església esquerra per una pista enquitranada que, en una curta pujada, ens mena a la carretera general a Sallagosa. La creuem tot dret.
Baixem rectes fins una arbreda, travessem un gual i continuem rectes fins entrar en un corriol molt humit que seguim fins el final, en que es converteix en una pujada plena de grava. Sortim a la carretera, som a Osseja. Seguim dreta i dreta de nou al cap de pocs metres, direcció Palau de Cerdanya. Rotonda. Recte. Passem pel costat d’un centre de salut molt gran i lleig. Entrem al casc urbà de Palau de Cerdanya i seguim pel carrer estret fins una plaça. La Travessem i seguim recte, tot i que hi ha un disc de direcció prohibida a certes hores. Escola. Recte. S’acaba l’asfalt, recte per un ampli camí polsegós. Torna l’asfalt. Hi ha uns xalets granx a l’esquerra i un stop. Seguim recte.
Creuem el llogaret d’Age per un carrer estret que acaba en una baixada. Travessem el Segre per un pont nou i seguim fins el final, on hi ha la rotonda amb l’estàtua d’un jugador d’hoquei. Som a Puigcerdà. Avgda. Catalunya amunt arribarem a la plaça de Santa Maria.
Dificultat. Baixa. Distància. 27.00 kms Temps: 1h 45’ Desnivell.335 metres. @: cerdanyavirtual.com.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Concentració de bicis plegables a Vilanova i la Geltrú



L'incansable Carles Soler, ciclista total que no defuig ni les dificultats més extremes ni els plaers més agradables, ens comunica que està organitzant una concentració de bicis plegables a Vilanova i la Geltrú pel diumenge 22 de novembre. De moment anuncia que hi haurà una ruta per un circuit urbà (i Vilanova te moltes coses que des de la bici es poden veure millor) i una mostra de marques d'aquestes bicis.
La fórmula de Fira-Concentració està pensada perquè el ciclista de plegables vingui a Vilanova i participi en un recorregut urbà d'uns 7 km per la zona del llarg Passeig Marítim i per carrers de la vila.
També hi participaran les marques més importants de bicicletes amb estands on es podrà gaudir de les darreres novetats a la zona del Parc de Ribes Roges. El mercat i els models és tant ampli que segur que els assistents quedaran sorpresos de les plegables i les diferents tipologies de màquines que hi ha.
Darrerament es fan moltes concentracions: dia de la bici, passejades, trobades, marxes de bicicletes, curses, però fins ara no s'ha fet cap concentració de bicis plegables, per això aquesta concentració és exclusiva per bicicletes plegables.
Evidentment tothom hi és convidat, sigui quina sigui la marca i model de la seva plegable.

Definició de bicicleta plegable segons el Bicicleta Club de Catalunya (BACC)
La més pràctica per aparcar i combinar amb transports públics. Ideal per a distàncies curtes.
Té un tamany molt petit un cop plegada i és lleugera. Per això, és ideal per a distàncies curtes de menys de 10 quilòmetres, per combinar amb d'altres mitjans de transport i per pujar-la a casa o l'oficina, ja que ocupa molt poc espai i evita que pensem en l'aparcament.
Una bicicleta plegable ha de ser, per definició, prou compacte un cop plegada com per que no es noti la seva presència. Tanmateix, no us en fieu a aquest únic criteri en el moment de fer la vostre elecció. Mireu també el seu pes i la facilitat de plegar-la i desplegar-la, ja que ho fareu sovint. Abans de la compra, verifiqueu també que el mètode de plegat sigui fàcil i pràctic.

No cal dir que l'afició per aquesta mena de bicis va molt més enllà de la de simple vehicle de desplaçament per anar a treballar. Les plegables estan conquerint el mercat i el cor de molts ciclistes, i són capaçes d'assolir qualsevol mena de repte. Amb aquesta perspectiva, esperem que aquesta primera concentració de Vilanova i la Geltrú sigui tot un èxit.
Anirem ampliant la info sobre aquesta trobada conforme s'acosti el dia. Animeu-vos-hi!

3/10/09

Manifest final del Cycletourism Congress Costa Brava


Els dies 1,2,3,i 4 d’octubre s'ha celebrat el Cycletourism Congress Costa Brava a les localitats de Sta. Cristina d’Aro, Castell/Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols.
Els participants, ponents i organitzadors que han participat activament en el desenvolupament de les sessions i de les sortides tècniques, han conviscut amb els ciutadans de la Vall D’aro i han rebut a d'altres ciclistes vinguts d’arreu d’ Europa,
MANIFESTEN:
QUE el cicloturisme és una activitat lúdica, que promou l’activitat física i la descoberta de nous paratges. El cicloturisme té un alt component de prevenció de les malalties, sobretot de la obesitat, de l’estrès i de les malalties cardiovasculars. El Cicloturisme és també una activitat esportiva on els ciclistes es marquen reptes contra ells mateixos enfront les dificultats, és una forma d’entendre la relació dels ciclistes amb les persones, una oportunitat d’introspecció i coneixement d’un mateix i els territoris, vivint intensament el paisatge i participant en l’economia de les regions que visitem.
QUE el cicloturisme és una forma de turisme que no contamina, ni ambientalment, ni acústicament, promou el respecte al paisatge, que en moments on es debat la problemàtica del canvi climàtic és un element de primera magnitud per recolzar la disminució del impacte del CO2 i de pacificació del trànsit motoritzat.
QUE tothom té dret a pedalar per camins, carreteres i rutes urbanes, amb infraestructures ben desenvolupades que garanteixin la seguretat i respecte mutu entre tots els vehicles.
QUE les autoritats politiques i administratives han de vetllar perquè l’exercici dels drets dels ciclistes es desenvolupin amb llibertat i seguretat i amb coordinació amb les xarxes i polítiques cicloturistes europees.

QUE el cicloturisme desestacionalitza l’oferta turística i diversifica els segments de mercat: especialment famílies i persones respectuoses amb el territori.
Que la demanda ha incrementat notablement i ho continua fent malgrat la crisi i en conseqüència, l’oferta també ho està fent obrint un clar sector econòmic en creixement.
MANIFESTEN que el cicloturisme és una gran oportunitat per diversificar el turisme i donar altres al•licients als visitants de la Costa Brava; també volem incidir en el gran potencial que tenen les nostres comarques i territoris per fer possible que aquesta activitat sigui turisme, esport, filosofia, activitat física i repte personal. Calen a les nostres comarques esforços per especialitzar els allotjaments i integrar-los en l’activitat i cal també una coordinació de la difusió del nostre potencial de manera conjunta sota una marca: Girona, cicloturisme de qualitat.

MANIFESTEN la nostra voluntat de fer cicloturisme a casa nostra i en qualsevol lloc.
En el Congrés hem après que totes les disciplines que promouen el ciclisme han de ser reconegudes i estimades per nosaltres mateixos i hem de sentir-nos partícips de l’activitat.
Recomanem a tots els conductors de vehicles motoritzats a realitzar algun recorregut cicloturista per conèixer de primera mà tots aquests beneficis de que gaudim els cicloturistes i convidem els ciutadans que no coneixen el cicloturisme que ho provin, que surtin al carrer, a les nostres comarques i ens comprometem a tornar-nos a veure en el II Congrés de Cicloturisme Costa Brava.

27/9/09

Premi per a en Joaquim Rodríguez


Ni Cancellara, ni Cunego, ni Boonen, ni Valverde, ni Sánchez, el mundial l’ha guanyat Cadel Evans (Austràlia). Molts pensaven que, després dels seus fracassos a Tour i Vuelta, el líder del Lotto no entrava a les llistes de favorits pel mundial de Mendrisio (Suïssa), però ha sabut atacar quan tocava i com tocava; i l’habitual passivitat dels caps de colla, que sembla que només es reserven pel minut final i així els va després, l’ha afavorit. Només Kolovnev (Rússia) i el català Joaquim Rodríguez, que ha estat treballant durant tota la cursa per uns líders que,a la fi, no han existit, han sortit a la percaça de l0australià. Però la fatiga cumulada per ‘Purito’ era molt gran i les cames d’Evans molt fortes.
El tercer lloc de Joaquim és el millor premi al punt i a part de la seva carrera, que seguirà a partir de la temporada vinent a l’equip rus Katusha, on molt segurament podrà demostrar més la seva classe i no haver de treballar per una colla que només actuen al dictat de les tàctiques que els arriben pel famós ‘pinganillo’.
Sense aquest pervers aparell el ciclisme professional encara podria tenir un punt d’epopeia. Que una cursa de 260 quilòmetres com és aquest mundial, es resolgui als darrere 7 quilòmetres avorreix més que la Fórmula 1. Si les curses ciclistes continuen així aviat quedarem quatre seguint-les. Per ells va. Nosaltres continuarem sortint amb les nostres bicis.

24/9/09

Visca Cancellara !!!!




Tercer or mundial pel suís Fabian Cancellara. Corrent a casa, deixarà alguna cosa pels altres diumenge?
En un ciclisme professional absolutament desprestigiat i sense gestes, serà capaç Cancellara de revifar el mite?

Tots som en Xavier Novell


En Xavier Novell era una persona que aspirava sempre a la llibertat, la seva i la dels seu país, potser per això s’estimava tan la bicicleta, per què pedalant sentia com la seva condició humana es feia gran i sòlida. Tots els que el vam tractar, i som moltíssims els ciclistes que vam tenir el goig de pedalar al seu costat, ho sabem. No importava que fossin pros, contrincants de la Paris Brest París (on va fer 5è) o simples ciclistes de diumenge, en Xavi era generós, afable i obert amb tothom; i així el recordarem.
Li havia dit en una ocasió a l’alcaldessa de Cardedeu que la variant de Llinars i Cardedeu, era una carretera perillosíssima per l’elevada velocitat amb que transiten els automòbils; desgraciadament ara aquelles paraules ressonen dins el meu cap com un martell. Aquest matí hi he passat i no he pogut evitar un tremolor de cames, un nus a la gola. Tots som Xavi Novell. Fins quan?
El poder públic no farà mai res per nosaltres. La indústria totpoderosa de l’automòbil te les administracions d’arreu del món agafades pel coll i no permetrà mai que els seus productes, elèctrics o contaminants, tinguin cap limitació en l’ús de la via pública. Els altres els fem nosa, i els ciclistes més. Els conductors no són educats en el respecte al dèbil. La ignorància fa éssers agosarats que, quan es posen al volant, es converteixen en imbècils disposats a fer el que calgui per demostrar el poder que no poden demostrar amb la intel•ligència. La condició humana de massa conductors és tan miserable com les seves vides personals. Tot el contrari del Xavi.
No l’oblidarem, perquè si ho fem estem oblidant-nos de la vida rica i plena, estem oblidant-nos del que volem ser nosaltres mateixos.
Ara tenim un nus a la gola que ens ofega el crit; però no podem oblidar-ho, baixar els braços i pensar que morir a la carretera és un fet inexorable.

Una proposta per passar a l’acció
Acollint-me a la demanda de la Sara, germana del Xavi, llancem des d’aquí una proposta d’acció conjunta unitària i reivindicativa que intenta conjugar la reivindicació amb el record a tants amics caiguts.

-REDACCIÓ D’UN MANIFEST EXIGINT RESPECTE PER ALS CICLISTES I MESURES PER GANANTIR LA SEGURETAT.
-CONCENTRACIÓ DE CICLISTES A LA PLAÇA DE SANT JAUME I LLIURAMENT EN MA DEL MANIFEST AL PRESIDENT DE LA GENERALITAT.
-MARXA LENTA DE CICLISTES PER LA RAMBLA i GRN VIA I FINS LA SEU DEL DEPARTAMENT D’INTERIOR (Diputació/. De Sant Joan) PER LLIURAR UNA CÒPIA EN MA AL CONSELLER JOAN SAURA.
-MARXA CICLOTURISTA FINS EL PUNT ON EN XAVI VA PATIR L’ACCIDENT. PARLAMENTS D’HOMENATGE AL BELL MIG DE LA CARRETERA.


Proposem que la Sara els companys més directes d’en Xavi encapçalin el projecte i sumin tots els esforços personals possibles per dur-lo a terme. Personalment desconfiem de la Federació catalana de Ciclisme, mai no ha demostrat estar mínimament sensibilitzada per aquest tema.
Quantes vegades més haurem de lamentar-nos pels companys caiguts abans de passar a l‘acció unitàriament?