31/5/13

'Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació' es presenta la setmana vinent a Olot i Barcelona

A Olot, la Garrotxa va ser la segona pàtria del ciclista, el llibre es presenta el dimarts dia 4 a Can Trincheria. A Barcelona la presentació es farà a la nova llibreria Jaimes a l'endemà, el dimecres dia 5. Els periodistes especialitzats en ciclisme Lluís Simon (El 9 esportiu) i Isaac Vilalta (Catalunya ràdio) s'encarregaran de glosar el treball i la figura del corredor.

Tarjetó de la presentació a Olot
Tarjetó de la presentació a Barcelona


28/5/13

Àngel Edo presenta dijous 'Xavi Tondo. El triomf de l'obstinació' a Vilanova i la Geltrú

Text: biblioteca Armand Cardona
Aquesta setmana la biblioteca Armand Cardona Torrandell de Vilanova i la Geltrú viurà un moment emotiu pel món del ciclisme en particular i de l’esport en general coincidint amb la presentació del llibre Xavi Tondo: el triomf de l’obstinació a la nostra vila el dijous 30 a les 19h. El llibre, obra de Rafael Vallbona, esdevé un homenatge pòstum a la figura del desaparegut i estimat ciclista de Valls.

En l’acte de presentació, a més del propi autor, participaran Àngel Edo, exciclista professional i representant de corredor, Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, i Gerard Figueres, director del Consell Català de l’Esport de la Generalitat de Catalunya i regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.
Xavi Tondo, nascut a Valls el 1978, va passar a professionals amb el Paternina l’any 2003, i després de diferents victòries a Portugal, va ser la seva trajectòria a l’Andalucia-Cajasur la que li va valdre un gran reconeixement dins el pilot i el posterior fitxatge per l’equip Cervelo. En aquesta formació va aconseguir victòries d’etapa a la Paris-Niza i a la Volta Catalunya i a finals de 2010 va fitxar per l’equip Movistar. Amb aquest equip el 2011 va guanyar la Volta a Castella i Lleó i una etapa al Tour de San Luis, tot abans de patir un desgraciat accident que li va costar la vida el maig d’aquell any a la serra de Granada.
Però més enllà de la seva trajectòria esportiva, el Xavi es va fer estimar per la seva personalitat i proximitat, de la que poden donar fe tots els que el varen conèixer. Això és el que pretén transmetre el Vallbona amb aquesta obra, apropar-nos a la història d’un home que tenia un somni: ser un gran corredor professional, però fer-ho des de la humilitat i l’honestedat.
Rubèn Peris, president de la Volta a Catalunya, resumeix al pròleg del llibre d’aquesta forma tan encertada el que representa el Xavi Tondo pel món del ciclisme: “Amb el seu gran humanisme a peu de carrer i la seva enorme qualitat com a esportista professional demostrada a la carretera, en Xavier Tondo va dignificar la seva feina i la va coronar amb els llorers dels campions indiscutibles, aplaudits i estimats. [...] La seva manera de ser, com a ciutadà i com a esportista, serà sempre la garantia que no l’oblidarem."
L’escriptor i periodista Rafael Vallbona ja va visitar la biblioteca Armand Cardona l’any passat en motiu de la presentació del llibre Volta a Catalunya: 1911-2011, un segle d’esport i país, que es va realitzar per commemorar el centenari d’aquesta prova i del que també va ser autor. Ha publicat una cinquantena de títols dels gèneres més diversos i alguns han estat traduïts a diferents idiomes. La seva passió pel ciclisme l’ha portat a participar en nombroses curses tant de carretera com de muntanya i ha fet alguns viatges en bicicleta dels quals n’ha escrit sengles llibres, com per exempleDe Donostia a Portbou: les rutes del Tour o Volta a les Dolomites i als Alps italians: les rutes del Giro.

27/5/13

Canvi electrònic, entre un nou model de ciclisme i un argument comercial

Consolidat en el ciclisme de carretera professional des de fa uns anys, el canvi electrònic intenta obrir-se mercat entre usuaris i cicloturistes. Conscients que la gama Dura Ace és massa cara, Shimano ha posat al mercat un Ultegra electrònic, el 6770 Di2, que hem provat en una Focus Izalco Pro.
Detall del grup Ultegra 6770 Di2
El mercat de la bicicleta és al límit de la saturació, i la crisi sembla posar-li la cirereta. Les vendes de bicicletes no creixen perquè ja hi ha molta gent que en te de bones, i la contracció del consum fa que la majoria d’usuaris s’ho pensin moltíssim a l’hora de canviar accessoris o adquirir un model superior. Sembla que la crisi ha fixat l’hora de les bicicletes lògiques en detriment dels models sofisticats, cars i que donen unes prestacions que la majoria d’usuaris no poden assumir. S’imposa la senzillesa tècnica.
Però la industria necessita continuar venent; és el principi fonamental del capitalisme, créixer sens fi. I per vendre calen noves ofertes, innovació i màrqueting. La industria de la bicicleta centra l’ofensiva comercial en dos aspectes: les rodes de 29 al BTT i el canvi electrònic a la carretera.
Shimano va comercialitzar el canvi electrònic Dura Ace que porten molts equips professionals amb un escàs èxit de vendes: és car i te prestacions innecessàries per a la majoria d’usuaris. Ara han reflexionat (als de màrqueting els deuen haver estirat les orelles) i comercialitzen un canvi electrònic Ultrega 6770 Di2, igualment eficaç i amb un preu més raonable, al voltant d’uns 1400 euros. Però tot i aquest nou plantejament la pregunta segueix essent la mateixa: li cal a un cicloturista un canvi electrònic? Per buscar una resposta hem provat aquest grup muntat en una Focus Izalco Pro (el top de la marca germànica) que ens ha cedit DBike, la dinàmica botiga de Premià de Mar.

Aparentment simple i esportivament eficaç
Quedi clar d’entrada que el canvi electrònic te sentit gairebé exclusivament en la pràctica esportiva del cicloturisme. Per anar a esmorzar tot xerrant no cal un grup gaire sofisticat. I és que aquest Shimano te tot el que li cal a algú que vol anar ràpid: agilitat en la maniobra de canvi de plat i corones, fiabilitat i finor mecànica. No cal més. Prems la palanca i la cadena es desplaça capa on tu vols sense més. No protesta, no grinyola, no rasca i no triga ni un instant. Hem sotmès l’eficàcia del canvi a situacions extremes en plena tensió i no ha dit ni mu. Fa la feina i llestos. A més, el desviador es reprograma automàticament quan portem la cadena creuada i hi ha risc de que els elements fixos i mòbils freguin.
Els tècnics de Dbike insisteixen en què amb l’Ultegra 6770 Di2 disminuirà la necessitat d’ajustar el canvi i les trencadisses de cadena. Tant de bo. Ara cal esperar que la central digital no falli, que la carrega de les bateries duri el que anuncien (uns 1000 kms) i que no comenci a fer el ruc. Perquè a un canvi mecànic sempre se li pot fer una reparació d’urgència en plena ruta i en un d’electrònic no està tan clar.
El que si provocarà la difusió del canvi electrònic serà una breta tecnològica. No crec que les marques triguin gaire a oferir els seu grups capdavanters només en versió electrònica,deixant la versió mecànica per als grups més senzills. Ara cal també que els fabricants de bicicletes ofereixen de sèrie màquines amb canvi electrònic a un preu que no superi en gaire la mateixa versió amb canvi mecànic.

La Focus, una escaladora ràpida i nerviosa
Amb 80 quilòmetres de ruta pel Vallès i el Maresme, després d’uns quants per adaptar selló i manillar a les característiques del ciclista, i gairebé 1.000 metres de desnivell, n’hi ha hagut prou per establir una certa anàlisi del comportament de la Focus Izalco Pro.
És una màquina molt lleugera per a ciclistes amb vocació radicalment esportiva. La seva curta distància entre eixos la fa una extraordinària escaladora sempre i quan la portin usuaris no gaire alts. I no és un problema de tallatge del quadre, és qüestió de geometria general. La Focus puja i baixa admirablement bé, amb rapidesa i decisió. Entra a la traçada que se li indiqui sense dubtes i la manté invariablement; però cal ser bo i poc voluminós. Respon a la primera ordre, però un cop donada es fa difícil canviar-la.
Qui estigui acostumat a la comoditat de les bicis americanes com Trek o Cannondale, trobarà que aquesta Focus és massa viva, una anguila que s’escorre fugaç i amb ganes de córrer molt. De la traça de l’usuari en depèn que se li tregui un bon partit. Ara, això si, l’expert en gaudirà.





19/5/13

Àlbum de La Pedals de Clip

Una ruta de bicicletes clàssiques dona per molt: històries, anècdotes, situacions complicades, punxades i grinyols de canvi; però sobretot dona per gaudir d'un matí intens, esportiu, històric i divertit. I per retrobar-se amb els vells col·legues de la carretera, és clar. Aquest és l'àlbum que el Tourmalet ha fet de la tercera edició de la Pedals de Clip.










La Pedals de Clip en el bon camí per convertir-se en una prova de referència internacional

Amb una excel·lent organització i un extraordinari recorregut, la tercera edició de la Pedals de Clip, marxa cicloturista per a bicicletes clàssiques, porta el camí de convertir-se en una prova de referència internacional en aquest segment. Els 162 participants arribats de diversos punts de la geografia espanyola, en donen testimoni. 
Els participants en un tram de carretera de sauló
El Penedès no és la Toscana, però Catalunya tampoc no és Itàlia. Ara bé, els dos països són a la riba de la Mediterrània i totes dues regions vitivinícoles presenten unes característiques geogràfiques similars. Les ‘estrade bianche’ toscanes són aquí camins rurals asfaltats (algun no i li dona major interès a la prova), i així La Pedals de Clip s’agermana en intenció, sentit i atractiu amb la cèlebre Eroica. Si la toscana va obrir el camí de recuperar el ciclisme d’època entre els cicloturistes fins convertir-se en una clàssica internacional amb projecció global, la jove Pedals de Clip ho està fent tot ben fet per esdevenir també una prova amb vocació majoritària i atractiu més enllà de Catalunya i Espanya.
Les bicis clàssiques estan de moda a les ciutats, a les carreteres i a les botigues de roba (mireu el catàleg de Le Coq sportif). Recuperar un ferro vell i rovellat i convertir-lo en una màquina capaç de solcar carreteres i camins és un dels nous plaers moderns que el ciclisme ofereix a l’usuari.
Per preus estratosfèrics i característiques tècniques massa complexes, cada vegada més les bicis de carboni i canvis electrònics van quedant fora de l’abast del cicloturista normal (no dels arrogants que encara es pensen que guanyaran el Tour sortint el diumenge amb una colla). Coneixedors de l’interès massiu i renovat per la bici, la industria ha forçat la màquina. Ja no n’hi ha prou amb tenir una bona bici, cal canviar-la cada dos per tres, tunejar-la amb tota mena d’accessoris de preu exorbitant i aplicar-li els nous invents. En l’actual context de crisi, aquest model és a punt de fer rebentar la industria.És aquí on ressorgeix el gust pel clàssic, el poder de la senzillesa, la memòria d’un temps passat, ni millor ni pitjor, però més lògic. Cada dia hi ha més cicloturistes que recuperen vells ferros de culs de magatzem, les arreglen i les fan tornar a la carretera. I és en aquesta nova manera d’entendre el ciclisme, més d’acord amb la filosofia de l’invent, que la Pedals de Clip ha trobat el seu lloc al món. I ho ha fet molt bé.
Les vinyes en primavera, un decorat perfecte per pedalar
La tercera edició de la Pedals de Clip, que s’ha fet el dia 19 de maig per carreteres i camins rurals del Penedès ha estat un èxit en tots els aspectes, i els 162 participants són un aval a la bona feina feta durant mesos pels organitzadors que dirigeix l’incansable Carles Soler. La capacitat d’engrescar persones, entitats i institucions i fer-los creure en la validesa del projecte és un dels millors actius d’aquest promotor ciclista, però això ve avalat per una posada en escena impol·luta des del primer instant fins el darrer. A la Pedals no hi ha faltat res: una ruta d’una bellesa esclatant, bon ambient de camaraderia, seguretat dels participants molt acurada (tant a les cruïlles com a l’interior de la prova) amb agents, protecció civil i voluntaris i una llarga rastellera de grups, empreses i institucions que hi han cregut i s’hi ha implicat.
Així de ben tractats (com hauria de ser i no sempre és), el puja i baixa constant dels 72 quilòmetres, les punxades i els grinyols dels vells canvis només han estat anècdotes i part del paisatge ciclista de la matinal. Tothom s’ho ha passat d’allò més bé.
La Pedals 2014 comença a caminar avui mateix. Si segueix per aquest camí segurament tindrà un allarga vida, tanta com li vulguin donar els seus impulsors. El que han de fer els cicloturistes és ser-hi presents de forma multitudinària, difondre-la i recomanar-la. Nosaltres ho farem.
Ex professionals com Pepe Recio o Celestino Prieto i llegendes com Vicenç Iturat
han donat suport amb la seva presència a La Pedals i al promotor, en Carles Soler

16/5/13

On va Pou - Pou?


La revista Vélo Magazine i el diari l'Équipe proposen un repte a la memòria dels afeccionats. El ciclista és Raymond Poulidor, el popular Pou - Pou; però a quina temporada i a quina cursa pertany aquesta foto? Hi éreu?

15/5/13

De Montgó a Empúries, voltant l’Escala

L’Escala és un dels pobles més variats del litoral. A més de platges de gran bellesa com cala Montgó o Riells, te tresors com Empúries, recons com Sant Martí i indrets de bosc mediterrani com el que travessa el camí dels Tres Termes. Us proposem una volta perimetral al terme municipal per descobrir tots aquests llocs. 
Al mirador del Cargol
Aquesta ruta és complementaria de la publicada en aquesta secció, ‘Puig Segalar, el sostre empordanès’. Amb les dues gaudireu d’un complert cap de setmana cicloturista per conèixer aquesta zona de l’Alt Empordà. La sortida es situa a la plaça de l’Univers, just al vèrtex entre la platja de Riells i el Passeig del mar, que volta pel litoral el nucli del poble. Agafeu aquest passeig, que al cap d’una estona passa a tenir carril bici. Quan s’acaba, en sec, seguireu per la vorera amb compte, aquí està permès, fins la punta de l’Olla, a l’extrem més nord oriental del municipi. Volteu deixant un edifici de pedra a ma esquerra i anireu a sortir al port d’en Perris, una recollida cala urbana de còdols. Seguiu sempre per la riba fins l’aparcament de la punta. Des d’aquí veureu ja la platja de l’Escala.
Al final de la platja hi ha la plaça de la Sardana i la del Peix, que travessareu tombant a ma dreta i, immediatament, a la dreta del tot pel carrer Cargol, que us porta de nou a la línia costanera. Cap a l’esquerra per Mar d’en Manassa fins els jardins del mirador del Cargol; entreu-hi i creueu-los. En arribar al final gireu a ma esquerra tot passant per una arcada sota uns apartaments. Desembocareu al carrer de Gràcia, on girareu a ma dreta fins la rotonda de la Ronda del Pedró. Un carril bici nou de trinca us portarà en franca baixada fins el començament del passeig què, passant per les platges del Rec, el Portitxol, les Muscleres i el Moll Grec, us portarà fins el llogarret de Sant Martí d’Empúries. Prèviament haureu passat pel costat del conjunt monumental que constitueix el museu d’arqueologia d’Empúries. Aquest passeig és un dels llocs més bells de tota la Costa Brava.
Després de visitar Sant Martí seguiu encara pel litoral fins arribar a les dunes de la platja del Riuet. Aquí us acomiadareu de la costa durant una bona estona., Gireu a l’esquerra pel carrer de les Dunes fins desembocar a la Ronda de Sant Pere Pescador què, a l’esquerra, us portarà a Sant Martí de nou. Ara seguiu per la carretera que va a l’Escala fins trobar un camí que surt a esquerra i on hi ha un rètol que diu c/Muralla. Puja una estona i després planeja i baixa suaument passant per Mas Sastruc, el cementiri de Sant Martí d’Empúries i la carretera G 623. Travesseu-la.
Pel passeig de Sant Martí d'Empúries
A ma esquerra hi ha una oficina de turisme. Agafeu el camí que surt enfront i en curta pujada. Aviat baixa fins un conjunt de masos restaurats coneguts com El Castellet. El camí es creua amb un altre. Tireu recte passant pel costat d’un edifici. Aviat travessareu un rec. Immediatament gireu a l’esquerra per un camí herbei i mal marcat que volta un camp i una finca fins que desemboca en un que agafareu a la dreta. Fa una ziga-zaga esquerra-deta i, per una portalada i un pontet de ferro, travessa el rec Cinyama fins desembocar a la carretera d’Albons, que agafareu a l’esquerra fins les envistes d’una rotonda.
Abans d’arribar-hi tombeu a la dreta pel carrer Camí Ramader Nord, que passa per sota una carretera i es converteix en Carrer Camí Ramader Sud, primer, i Països Catalans, després. Sortireu a una carretera, enfront hi ha un Carrefour. Travesseu la carretera en direcció al centre comercial i, davant seu, gireu a la dreta pel carrer Torroella de Montgrí i després, recte, pel carrer Figueres. Baixant passareu el camp de futbol fins desembocar al carrer dels Recs. Agafeu-lo a l’esquerra fins que tomba a la dreta i passa a dir-se carrer del Puig. A la rotonda gireu a l’esquerra pel carrer Mallols i deixeu-lo per tombar pel segon a la dreta, carrer Camí del Palau.
El carrer desemboca al carrer dels tres Termes. A l’esquerra veureu els senyals que indiquen un sender en direcció a la Cala Montgó. Deixeu el carrer al final i seguiu pel sender què us menarà fins els carrers de la cala. Sortireu al carrer Punta Milà, que agafareu a l’esquerra. A la dreta pel carrer Fondo i a l’esquerra pel torrent Fondo. Sou a la zona dels càmpings i sortireu a la carretera que baixa fins la cala.
Abans d’arribar-hi trobareu a ma esquerra el carrer Trenca Braços, una pujada dura però curta. Gireu pel primer a l’esquerra (Port del Rei) fins sortir al carrer Punta Montgó, que agafareu a l’esquerra i què, tot pujant, us aboca a una rotonda. Carrer Planasses a la dreta i Bol roig a l’esquerra fins el final. Gireu llavors a ma dreta i l’avinguda de la Clota us menarà fins el port de la Clota. Podeu travessar per dins l’equipament fins el final. Sortireu al principi de la platja de Riells. Seguiu tot el passeig del Petit Príncep i, al final, hi ha pla plaça de l’Univers, lloc d’es d’on heu començat la volta a tot el terme municipal de l’Escala.
Dificultat. Fàcil. Distància. 22.00 kms Temps: 2h 04’h (2h 59’ temps total) Desnivell 165 metres.
Camí dels Tres Termes, baixant cap a cala Montgó

13/5/13

Vélo magazine explora, en un complert dossier, la dialèctica entre el ciclisme d’ahir i el d’avui

Amb Eddy Merckx amb el maillot de l’Sky i Brdaley Wiggins amb el del Molteni en portada, una de les revistes més influents del ciclisme internacional, Vélo Magazine, dedica un dossier del número de maig al retorn del ciclisme clàssic. 
Portada del Vélo magazine de maig

El treball de Vélo Magazine posa èmfasi en les contradiccions esportives, tècniques i filosòfiques que genera l’actual tendència retro. Amb un títol que indica clarament la hipòtesi de treball del dossier: ‘Era veritablement millor abans?’, els redactors de la revista francesa (que es pot comprar en algun quiosc de la Rambla i d’altres establiments de Barcelona) tracten la qüestió des de la perspectiva dels corredors (Wiggins versus Merckx), la forma com s’organitzen les curses (Milan-San Remo envers la moderna Gran Prix del Québeq), els direcots esportius (Raphaël Geminiani contra David Brailsford), les dones (de dona de corredor a corredora), l’entrenament (Molteni comparat amb Sky), les marxes cicloesportives (La Marmotte comparada amb Anjóu vélo vintage), les bicicletes (Colnago columbus 1971 vers PInarello Dogma 65.1) o els jocs de ciclisme (Rollapàluzza contra Pro cycling manager).
A més el dossier es complementa amb una important galeria de roba i complements relatius al ciclisme vintage. El gruixut informe es tanca amb una comparativa entre cicloturistes vintage i moderns. Tot plegat dades i informació per a fer-nos una idea ben documentada a l’hora d’estalri discussions sobre si era millor el ciclisme d’abans que el d’ara, o a l’inrevés; unes converses que se solen fer més des de la passió que no pas del coneixement.
Dos aspectes del dossier sobre ciclisme d'ahir i d'avui

10/5/13

After the rain


Banda sonora: Eric Bibb.- Booker's guitar (Flatbrim recordings)
Per llegir esperant que escampi:  Esteve Miralles.- Retrobar l'ànima (Empúries)

3/5/13

Titan Desert: Luis Leao Pinto succeeix Heras

La darrera etapa de la vuitena Titan Desert no ha deparat cap sorpresa. Els 60 quilòmetres entre Mrezouga i Maadid han servit per homenatjar el portuguès Luis Leao Pinto, nou guanyador al desert.
 
El guanyador celebrant-ho
El xec Ondrej Fojtik ha  guanyat a l’esprint la darrera etapa imposant-se als dos primers classificats finals, Milton Ramos i Luis Leao Pinto, que ha sabut suportar la pressió de l’italià Marzio Deho i guanyar la Titan Desert 2013, això si, en absència de Roberto Heras, que es va haver de retirar dies enrere  per la lesió produïda en una caiguda.
Entre els dones Clàudia Galicia s’ha imposat sense ningú que li hagi pogut fer ombra.

Classificació de l’etapa
1 Ondrej Fojtik (CZE) X-Sports Cannondale 2h 49m 29s
2 Milton Ramos (ESP) Lider-Unical m.t.
3 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve a 11s
4 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite 1 a 1m 24s
5 Ángel Gómez (ESP) Gaes Elite 2 a 1m 25s

Classificació general
1 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve 24h 10m 58s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 2m 07s
3 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 10m 56s
4 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite 1 a 17m 21s
5 Jose Silva (POR) Titan Desert Portugal a 37m 49s
6 Marzio Deho (ITA) Olympia a 38m 30s
7 Tiago Oliveira (POR) Bicis Esteve a 40m 21s
8 Javier Ramírez Abeja (ESP) Mondraker Team a 43m 28s
9 Marc Trayter (ESP) Gaes Elite 1 a 52m 14s
10 Aitor Quintana (ESP) Gaes Elite 2 a 1h 08m 09s

Titan Desert: Milton Ramos és a punt de capgirar la cursa a les dunes de l'Erg Chebbi

Milton Ramos ha estat el millor entre les dunes de l’Erg Chebbi, a Merzouga, però els més de sis minuts que li ha tret al líder, el portuguès Luis Leao Pinto, no han estat suficients per capgirar la cursa. 
Milton Ramos travessant l'Erg Chebbi

Amb 2.18’ d’avantatge Pinto es pot emportar la cursa, però ha perdut la tranquil·litat amb la que ha viscut aquesta vuitena Titan fins ara, sobretot d’ençà l’abandonament del quatre vegades guanyador, Roberto Heras. La darrera etapa, entre Merxouga i Maadid, només te 60 quilòmetres, però el desert qualsevol cosa és possible, i la més petita avaria pot fer perdre molt de temps.
Els quatre quilòmetres de travessa de les dunes, d’un total de 115 que en tenia l’etapa, han estat extenuants per a la majoria de ciclistes que resten en competició. D’entre les dones, Clàudia Galicia ha estat novament superior, i te garantida la victòria.

Classificació 5ª etapa
1 Milton Ramos (ESP) Lider-Unical 5h 05m 04s 
2 Ondrej Fojtik (CZE) X-Sports Cannondale a 4m 01s 
3 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite a 1 4m 16s 
4 Ángel Gómez (ESP) Gaes Elite a 2 5m 25s 
5 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve a 6m 11s 


Classificació general
1 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve 21h 21m 17s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 2m 18s
3 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 11m 07s
4 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite a 1 16m 08s
5 Marzio Deho (ITA) Olympia a 24m 55s

2/5/13

Puig Segalar, el sostre empordanès

Si al Vallès tres turons fan una serra, a l’Alt Empordà una pujada fa un cim des d’on es veu tot el país. Aquest és el cas del Puig Segalar, un modest turó de 177 metres d’alçada a prop de l’Escala des d’on es veu ben be el clar país empordanès, des de l‘Albera fins el Montgrí. Aquesta és la primera proposta per un cap de setmana de cicloturisme alt empordanès. 
Començant la pujada amb la badia de Roses al fons
Situem la sortida a tocar d’una oficina de turisme que hi ha en una de les rotondes d’accés a l’Escala (en surt la carretera a Sant Martí d’Empúries). Hi ha lloc per deixar el cotxe i fins i tot lavabos. La ruta que seguireu està parcialment marcada amb unes fletxes verdes no gaire grans i amb algun rètol indicador de direcció i lloc (també verds) dels habituals a molts indrets del país. Mirant de cara l’oficina, agafeu el camí que surt a ma esquerra tot recte i en una petita pujada. Aviat baixa fins un conjunt de masos fortificats i restaurats coneguts com El Castellet. En desembocar a un camí ben ample i clar gireu a ma dreta en direcció a Viladamat. No hi ha problema per arribar-hi, està ben marcat i el camí és ample i pla. Només en un punt, a tocar de la carretera, s’endinsa prop d’un camp i fa l’efecte que desaparegui, però no és així. Ben aviat entreu al poble, que travessareu tot recte tal com veniu fins creuar la C-31. Primer travessareu l’antiga per damunt, després la nova variant per sota. Heu de seguir recte sempre en direcció Palauborrell (indica també una hípica). Palauborrell és a penes un llogarret amb unes quantes cases d’estiueig que travessareu tot recte. Aviat en sortireu i, seguint el camí principal, veureu com comença a pujar suaument. A ma dreta teniu la serra de Ventalló; el camí gira poc a poc a l’esquerra i puja.
Passareu un trencall amb una cadena que du a un mas i seguireu amunt fins que el camí planeja tot entrant en un lleu bosquet. A ma esquerra us sortirà llavors un camí en angle de 90 graus que agafareu. Al fons veureu el perfil d’un gran dipòsit d’aigua (per a incendis). El Puig Segalar és allà. No seguiu rectes doncs aniríeu a Garrigoles i les Olives en un clar descens lluny de la ruta.
En un primer tram el camí puja, després planeja un tros i fins i tot baixa. Trobareu alguns trencalls a la dreta que heu de deixar. Aquí ja no hi ha problema, doncs tot està indicat amb els rètols de llauna damunt pals habituals a molts indrets. Oblideu-vos en de Garrigoles, Marenyà o Tor; vosaltres sempre direcció Puig Segalar i/o Albons. El camí és pedregós, però la pujada no és gaire dura; excepte el tram final. Arribats un punt, per pujar al puig cal trencar a esquerra per una forta pujada que us mena al dipòsit, primer, i al mirador del puig després, des d’on tindreu la millor vista que hi ha de tot l’Alt Empordà. Per seguir la ruta cal recular fins la darrera cruïlla i, llavors, si, agafar a esquerra en forta baixada pedregosa direcció Albons, també indicat. Primer passareu per l‘ermita de Sant Grau i seguireu baixant fins l’entrada a Albons; prèviament creuareu de nou la C-31 per sota.
Ermita de Sant Grau d'Albons
La travessia del poble es fa en línia recta. Quan la carretera gira a esquerra seguireu el camí que surt enfront direcció a la depuradora. Deixareu dos trencalls a esquerra, el segon porta a la depuradora. Passareu pel costat d’una casa de colònies, travessareu un petit gual i, vorejant uns camps que fan el camí perdedor, buscareu el rec del molí i un pontet per passar-lo. Després girareu a ma esquerra i, passant pel Mas Vilanera, anireu a sortir al circuit de karts de l’Escala i a la GI 632. Agafant-la a l’esquerra desembocareu en una rotonda d’on surt, recte, la GI 623. L’heu de seguir direcció Girona i Sant Martí d’Empúries (esquerra a la primera rotonda i recte a la segona), fins l’oficina de turisme on teniu el cotxe.
Dificultat. Mitjana. Distància. 23.00 kms Temps: 2h 05’h (3h en total) Desnivell 245 metres.
El Castellet, a l'Escala

1/5/13

Titan Desert: Deho repeteix, Pinto és més líder

L’italià Marzio Deho ha estat el primer en arribar al peu de les dunes de l’Erg Chebbi i ha pogut guanyar,a l’esprint, per segona vegada en aqueta edició de la Titan Desert. El portuguès Luis Leao Pinto ha anat a assegurar el maillot vermell de líder. Difícil que li prenguin.
 
Marzio Deho entrant guanyador a Merzouga
Si no te cap accident o pana greu, Luis Leao Pinto guanyarà la vuitena edició de la cursa del desert. La cursa ha tingut una sortida rapidíssima amb Javier Ramírez Abeja (Mondraker), Aitor Quintana (GAES) y el futur guanyador d’etapa, que està demostrant ser el corredor en millor forma. Deho ha punxat fins a quatre vegades i sempre ha tornat a enllaçar amb el cap de cursa, fins guanyar-lo a l’esprint de Merzouga després de 96 quilòmetres de transició. Demà els corredors hauran de creuar les dures dunes del bellíssim erg Chebbi en el que pot ser la darrera oportunitat d’intentar desbancar el líder. Si no hagués estat per una primera etapa realment desgraciada, Marzio Deho estaria lluitant pel podi.
Per la seva banda l’equip del líder s’ha limitat a controlar el segon classificat, Milton Ramos tot fent la seva cursa.
En dones Clàudia Galicia ha tornat a dominar a plaer, assegurant-se pràcticament la primera plaça.

Classificació de l’etapa
1 Marzio Deho (ITA) Olympia 3h 32m 10s
2 Jose Silva (POR) Titan Desert Portugal a 3s
3 Javier Ramirez Abeja (ESP) Mondraker Team a 1m 20s
4 Aitor Quintana (ESP) Gaes Elite a 2 1m 21s
5 Marc Trayter (ESP) Gaes Elite a 1 6m 01s

Classificació general
1 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve 16h 10m 01s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 08m 29s
3 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 13m 17s
4 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite a 1 18m 10s
5 Marzio Deho (ITA) Olympia a 23m 03s

Titan Desert: Heras cau i s'ha de retirar

Una pedra en mig del camí ha ensenyat a Roberto Heras que el seu destí en aquesta Titan és rodar,per terra desgraciadament. El quatre vegades guanyador de la cursa s’ha trencat la clavícula en la caiguda i s’ha hagut de retirar.

Moment en que Heras puja al cotxe dels serveis mèdics de la Titan
L’etapa més llarga de la Totan 2013, de 130 quilòmetres i amb l’aparició del desert d’erg (sorra fina i dunes), l’ha guanyada el basc Julen Zubero, company d’Heras. El portuguès Luis LEao Pinto continua de líder. Avui s’ha dedicat a marcar Milton Ramos, segon classificat, i mantenir-lo a ratlla. Amb els més de 8 minuts que li porta, Pinto te molt a l’abast adjudicar-se la vuitena edició de la gran cursa del desert.
En noies ha estat de nou Clàudia Galicia la guanyadora. Ella també te la Titan molt al seu abast. La gran distància que s’ha cobert avui, unit al fet de que es tractava de la segona part de l’etapa marató ha provocat una corrua llarguíssima de corredors que han anat arribant durant hores.
Julen ZUbero


Classificació 3ª etapa

1 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite 1 5h 14m 27s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 38s
3 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve a 39s
4 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 03m 07s
5 Marzio Deho (ITA) Olympia a 03m 16s

Classificació general
1 Luis Leao Pinto (POR) Bicis Esteve 12h 27m 41s
2 Milton Ramos (ESP) Líder-Unical a 08m 30s
3 Ondrej Fojtik (CZE) XSports Cannondale a 13m 17s
4 Julen Zubero (ESP) Gaes Elite a 1 18m 02s
5 Marzio Deho (ITA) Olympia a 33m 21s