El Tour d’enguany ha estat una cursa ben estranya. Poca muntanya i menys finals en alt, el retorn d’Armstrong amb un insòlit mal rotllo entre dos membres del mateix equip, molt poca lluita i, el millor de tot, el pas de La Grande Boucle per Catalunya.
La victòria de Contador estava gairebé escrita. Armstrong no podia ser superior de cap manera al corredor de Pinto, els germans Schleck no estan encara prou madurs i, tot i ser extraordinaris corredors, Contador és millor, i la resta han estat generalment molt per sota presentant molt poca o nul•la batalla.
Però pels catalans el gran atractiu d’aquest Tour 2009 ha estat l’etapa amb arribada a Barcelona. La N-II, els Tres Turons (àlies carretera del pollastre), Arenys de Munt, Collsacreu, Cardedeu o la Conreria són indrets on molts ciclistes hem après a pedalar i a estimar aquest esport. La millor acollida que podia tenir el Tour al seu pas per aquestes rutes tant pròpies que formen part del dia a dia dels nostres entrenaments i sortides ha estat l’enorme gentada que ha sortit a rebre’ls, l’exuberant presència de senyeres, per si a algun lloc del món tenien dubtes de per quin país passava la cursa, i el civisme demostrat pels milers de persones que han sortit a la vorera o al voral a veure el pas dels corredors malgrat les inclemències meteorològiques.
Només hi ha una nota criticable a la feina que ha fet molta gent, amb l’ajuntament de la ciutat al davant, per portar el Tour a Barcelona 44 anys després de la victòria de Pérez Francés; la demostració de que les excessives ratlles que inunden el paviment dels carrers de la ciutat és perillosíssim pels ciclistes, que li ho diguin a Tom Boonen que es va deixar el llom a tocar de l’Arc de Triomf. Si Barcelona vol ser una ciutat ciclista ha de posar facilitats a la circulació dels vehicles, no entrebancs.
El pròxim objectiu de la ciutat ha de ser la sortida de la cursa. No hi ha marxa enrere. Barcelona estima el ciclisme i te passió pel Tour, i la sortida de la cursa ha de ser una referència absoluta de la ciutat sostenible, diversa, esportiva i saludable. La ciutat ciclista.
Ara només queda demanar als responsables institucionals que posin tanta passió en acollir la Volta a Catalunya com ho han fet amb el Tour. La Volta, tercera prova per etapes més antiga del calendari ciclista internacional, es mereix més cura i atenció. Si ho fan, el públic respondrà com ho ha fet amb la volta a França.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada